Indus River

rdf:langString Indus (Cària)

rdf:langString Indus

rdf:langString L'Indus fou un riu de Cària prop de la ciutat de Cibira (Cybira). El seu nom li fou donat perquè hi va arribar un indi amb elefant. Probablement és el mateix riu que Pomponi Mela i Estrabó anomenen Calbis o Kalbis, actualment Quingi o Tavas, que desaigua enfront de l'illa de Rodes.

rdf:langString L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia. Abans de la divisió del subcontinent indi en els moderns estats de l'Índia i el Pakistan el 1947, l'Indus era el segon riu més important a la regió, després del Ganges, tant en termes culturals com comercials. A més, el nom de l'Índia deriva del d'aquest riu. A la seva vall hi aparegueren algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta. Naix al Tibet, a una altura de 5.500 metres sobre el nivell del mar, continua cap al nord-oest per les valls de l'Himàlaia, travessa el Caixmir i tomba cap al sud passant per tot el Pakistan. Després de passar per la ciutat de Hyderabad, desemboca a un delta al sud-est de Karachi, que va ser la primera capital del Pakistan. És el riu més llarg del Pakistan i el vint-i-unè riu més gran del món en termes de flux anual. És sovint considerat la línia de vida del Pakistan per la gent d'aquell país. Els europeus utilitzaven el nom "Índia" per al subcontinent indi sencer basat en Indos, el nom grec d'aquest riu. La llargada total és de 3.180 quilòmetres. Té una àrea de drenatge total de més d'1.165.000 km². El flux anual aproximat és del voltant de 207 km³. Comença a les parts més altes del món amb glaceres i alimenta l'ecosistema de boscos temperats, planes i camp àrid. Al costat dels rius Chenab, Ravi, Sutlej, Jhelum, Beas i l'extingit Sarasvati, l'Indus forma part del Sapta Sindhu (set rius), delta a la província Sind del Pakistan. L'Indus proporciona l'aigua clau per a l'economia del Pakistan, especialment a les províncies de Punjab, i Sind. La paraula Punjab és una combinació de les paraules perses Panj (پنج) que significa cinc, i āb (آب) que significa aigua, donant el significat literal de la Terra dels cinc rius. Aquests cinc rius són el Jhelum, Chenab, Ravi, Beas i el Sutlej. El riu també dona suport a moltes indústries pesants i proporciona el subministrament principal d'aigua potable al Pakistan. La darrera font de l'Indus és al Tibet; comença al conflent dels rius de i Gar que drenen el i les serralades . L'Indus llavors transcorre cap al nord-oest a través de Ladakh i Baltistan a Gilgit, just cap al sud de la serralada Karakoram. El riu Shyok, Shigar i Gilgit transmeten aigües glacials al riu principal. Gradualment gira al sud, sortint dels turons entre Peshawar i Rāwalpindi. L'Indus passa per gorges gegantins de 4.500-5.200 metres prop del massís Nanga Parbat. Flueix ràpidament a través d'Hazarajat fins a la presa de . El riu Kabul s'hi uneix a prop d'Attock. La resta de la seva ruta al mar és en planes del Punjab i el Sind on flueix lentament. S'uneix al riu Panjnad a Mithankot. Més enllà d'aquesta confluència, el riu, antigament, era anomenat Satnad (Sat = set, nadi = rius), ja que el riu portava des d'aquest punt les aigües del riu de Kabul, el riu Indus i els cinc rius de Punjab. Passant per , acaba en un gran delta a l'est de Thatta.