Indian rock-cut architecture

http://dbpedia.org/resource/Indian_rock-cut_architecture an entity of type: Thing

العمارة الهندية المنحوتة في الصخر (بالإنجليزية: Indian rock-cut architecture)‏ أكثر تنوعًا وتوجد في وفرة أكثر من أي شكل آخر للعمارة المنحوتة في الصخر حول العالم. العمارة المنحوتة في الصخر هي ممارسة يتم بها إنشاء هيكل عن طريق نحته من الصخور الطبيعية الصلبة. تُزال الصخور التي ليست جزءًا من المبنى لتبقى الصخور التي تكوّن العناصر المعمارية للجسم الداخلي المحفور فقط. هذا النوع من العمارة ذو طابع ديني في الغالب. rdf:langString
L'arquitectura tallada en la roca, també dita arquitectura rupestre, a l'Índia es refereix a les construccions excavades o esculpides en coves o parets rocoses per les civilitzacions antigues de l'Índia, molt variada, que es troba en més abundància ací que en qualsevol altre indret del món. L'arquitectura tallada a la roca és la pràctica de crear una edificació tallant a la roca natural sòlida, retirant la roca que no forme part de l'edificació, fins que l'única roca quede conforme amb els elements arquitectònics de l'interior excavat. L'arquitectura índia tallada a la roca sol ser de naturalesa religiosa. rdf:langString
La arquitectura tallada en la roca de la India, también arquitectura rupestre, se refiere a las construcciones excavadas o esculpidas en cuevas, grutas o paredes rocosas por las civilizaciones antiguas de la India, la más variada y que se encuentra en mayor abundancia en ese país que en cualquier otro país del mundo.​ La arquitectura tallada en la roca es la práctica de crear una edificación tallando en la roca natural sólida, retirando la roca que no forme parte de la edificación, hasta que la única roca que quede conforme los elementos arquitectónicos del interior excavado. La arquitectura india tallada en la roca es en su mayoría de naturaleza religiosa.​​ rdf:langString
Indian rock-cut architecture is more various and found in greater abundance in that country than any other form of rock-cut architecture around the world. Rock-cut architecture is the practice of creating a structure by carving it out of solid natural rock. Rock that is not part of the structure is removed until the only rock left makes up the architectural elements of the excavated interior. Indian rock-cut architecture is mostly religious in nature. rdf:langString
L’architecture taillée dans la roche en Inde est plus variée et plus abondante que toute autre forme d’architecture taillée dans le monde. L' (en) consiste à créer une structure en la taillant dans un roc solide naturel ; lors des fouilles, les roches qui ne font pas partie de la structure sont retirées jusqu'à ce qu'il ne reste plus que les éléments architecturaux de l'intérieur qui est mis au jour. L’architecture taillée dans la roche en Inde est essentiellement religieuse. rdf:langString
rdf:langString Indian rock-cut architecture
rdf:langString العمارة الهندية المنحوتة في الصخر
rdf:langString Arquitectura tallada en la roca a l'Índia
rdf:langString Arquitectura tallada en la roca en India
rdf:langString Architecture taillée dans la roche en Inde
xsd:integer 7094395
xsd:integer 1123384473
rdf:langString right
rdf:langString The quasi-perfect walls of the Barabar Caves were dug into the hard rock and polished to a mirror effect circa 250 BCE, date of the inscriptions of Ashoka.
rdf:langString The famous carved door of Lomas Rishi, one of the Barabar Caves, dated to approximately 250 BCE, displaying the first known Maurya reliefs.
rdf:langString Cave 19, Ajanta, a 5th-century chaitya hall
rdf:langString Kailash Temple, Ellora cave 16
rdf:langString center
rdf:langString horizontal
rdf:langString Indian rock-cut architecture
rdf:langString Lomas_Rishi_entrance.jpg
rdf:langString Sudama cave mirror-polished walls.jpg
rdf:langString Ellora Cave 16 si0308.jpg
rdf:langString AJANTA CAVES - C.SHELARE .jpg
xsd:integer 1
xsd:integer 300
xsd:integer 190 199
rdf:langString العمارة الهندية المنحوتة في الصخر (بالإنجليزية: Indian rock-cut architecture)‏ أكثر تنوعًا وتوجد في وفرة أكثر من أي شكل آخر للعمارة المنحوتة في الصخر حول العالم. العمارة المنحوتة في الصخر هي ممارسة يتم بها إنشاء هيكل عن طريق نحته من الصخور الطبيعية الصلبة. تُزال الصخور التي ليست جزءًا من المبنى لتبقى الصخور التي تكوّن العناصر المعمارية للجسم الداخلي المحفور فقط. هذا النوع من العمارة ذو طابع ديني في الغالب. هناك أكثر من 1500 مبنى من المباني المنحوتة في الصخر المعروفة في الهند. تحتوي العديد من هذه الهياكل على أعمال فنية ذات أهمية عالمية، ومعظمها مزين بمنحوتات حجرية رائعة. تمثل هذه الهياكل من الفترات القديمة والعصور الوسطى إنجازات مهمة في الهندسة الإنشائية والحرفية. غالبًا ما تُذهل الجهود التي بذلت الزوار، ولكن من وجهة نظر أخرى، فإن الهيكل المنحوت في الصخر هو محجر صخري مزخرف؛ إذ يتم وضع معظم الحجارة التي تمت إزالتها ضمن استخدامات اقتصادية في مكان آخر. في الهند، لطالما اعتبرت الكهوف أماكن مقدسة. يُعتقد أن الكهوف التي تم توسيعها أو صممت بواسطة البشر بشكل كامل مقدسة مثلها مثل الكهوف الطبيعية. تم تصميم المعابد في جميع المباني الدينية الهندية، حتى تلك القائمة بذاتها، ليكون لها نفس شعور الكهف، إذ تكون صغيرة الحجم ومظلمة بشكل عام، ودون ضوء طبيعي. عُثر على أقدم عمارة منحوتة في الصخر في كهوف باربار، بهار، والتي بنيت حوالي القرن الثالث قبل الميلاد. عثر على معابد كهوف مبكرة أخرى في هضبة الدكن الغربية؛ وهي في الغالب أضرحة وأديرة بوذية، يرجع تاريخها بين 100 قبل الميلاد و170 بعد الميلاد. في الأصل، ارتبطت بها هياكل خشبية في الغالب، والتي قد تكون تلفت مع مرور الوقت. تاريخيًا، نقل الحرفيون عناصر التصميم في عمارتهم المنحوتة في الصخر من الخشب: نحت حرفيون مهرة الصخور لمحاكاة ملمس، وطبع، وهيكل الخشب. تشمل أقدم معابد الكهوف كهوف بهاجا، وكهوف كارلا، وكهوف بيدس، وكهوف كانهيري، وبعض كهوف أجانتا. تشير الآثار الموجودة في هذه الكهوف إلى وجود صلة بين الجانبين الديني والتجاري. من المعروف أن المبشرين البوذيين رافقوا التجار في طرق التجارة الدولية المزدحمة عبر الهند. تضم بعض معابد الكهوف الأكثر فخامة، المفوضة من التجار الأثرياء، أعمدة وأقواس وواجهات متقنة. صُنعت هذه المعابد خلال الفترة التي ازدهرت فيها التجارة البحرية بين الإمبراطورية الرومانية وجنوب شرق آسيا. على الرغم من أن المعابد الهيكلية القائمة بذاتها كانت تُبنى بحلول القرن الخامس، استمر بناء معابد الكهوف المنحوتة في الصخر في ذات الفترة. أصبحت عمارة الكهوف المنحوتة في الصخر في وقت لاحق أكثر تطورًا، كما هو الحال في كهوف إلورا. يعتبر معبد كيلاسا الموحد ذروة هذا النوع من البناء. على الرغم من استمرار بناء معابد الكهوف حتى القرن الثاني عشر، إلا أن العمارة المنحوتة في الصخر أصبحت هيكلية بالكامل تقريبًا. أي أنه تم قطع الصخور إلى كتل واستخدامها لبناء هياكل قائمة بذاتها. كان كايلاش آخر معبد باهر تم نحته من الصخر. تم العثور على العديد من النقوش الصخرية، والمنحوتات البارزة المنحوتة في سطوح الصخور، خارج الكهوف أو في مواقع أخرى. لا تزال تتم اكتشافات جديدة لمواقع صغيرة نسبيًا لنحت الصخور، معظمها بوذية، في القرن الحادي والعشرين، خاصة في هضبة الدكن.
rdf:langString L'arquitectura tallada en la roca, també dita arquitectura rupestre, a l'Índia es refereix a les construccions excavades o esculpides en coves o parets rocoses per les civilitzacions antigues de l'Índia, molt variada, que es troba en més abundància ací que en qualsevol altre indret del món. L'arquitectura tallada a la roca és la pràctica de crear una edificació tallant a la roca natural sòlida, retirant la roca que no forme part de l'edificació, fins que l'única roca quede conforme amb els elements arquitectònics de l'interior excavat. L'arquitectura índia tallada a la roca sol ser de naturalesa religiosa. Hi ha més de 1.500 edificacions conegudes tallades a la roca a l'Índia, la majoria adornades amb exquisides talles de pedra i moltes n'alberguen obres d'art d'importància mundial. Aquestes edificacions antigues i medievals representen assoliments significatius de l'enginyeria estructural i de l'artesania. A l'Índia, les coves s'has considerat des d'antic com a llocs sagrats, condició que mantenien les coves que eren engrandides o fetes per les persones, tan sagrades com les coves naturals. El santuari en totes les edificacions religioses índies, fins i tot en les independents, es dissenyava per tenir-hi la mateixa sensació que en una cova, ja que generalment eren petits i foscs, sense llum natural. L'arquitectura més antiga en roca es troba a les coves de Barabar, a l'estat de Bihar, construïdes al voltant del s. III ae. Altres temples primerencs en coves es troben a l'oest de l'altiplà del Dècan; aquests són sobretot santuaris i monestirs budistes, que daten entre 100 ae i 170 de. Originàriament hi hauria edificacions de fusta associades a elles, que s'haurien deteriorat amb el temps. Històricament, els artesans dissenyaven elements de fusta als temples tallats a la roca: hàbils artesans tallaven les roques per imitar la textura, les vetes i l'estructura de la fusta. Els temples més antics inclouen les coves de Bhaja, Karla, Bedse, Kanheri i algunes d'Ajanta. Les relíquies trobades en aquestes coves suggereixen una connexió entre el món religiós i el comercial. Els missioners budistes haurien acompanyat els comerciants en les concorregudes rutes internacionals a través de l'Índia. Alguns dels temples de coves més sumptuosos, encarregats per comerciants rics, incloïen pilars, arcs i elaborades façanes. Es feren durant el període en què el comerç marítim prosperà entre l'Imperi romà i el sud-est asiàtic. Tot i que els temples en edificacions independents ja es construïen al s. V, els temples tallats a la roca es continuaren fent en paral·lel. Més tard, l'arquitectura de les coves tallades a la roca es feu més sofisticada, com a les coves d'Ellora. El temple monolític de Kailash es considera el zenit d'aquest tipus de construcció. Els temples en coves es construïren fins al s. XII. Després les roques es tallaven en blocs i s'usaven en edificacions independents. Kailash fou el darrer i espectacular temple excavat a la roca. S'han trobat nombrosos relleus en roca, escultures en relleu tallades a les cares de roca, fora de les coves o en altres llocs.
rdf:langString La arquitectura tallada en la roca de la India, también arquitectura rupestre, se refiere a las construcciones excavadas o esculpidas en cuevas, grutas o paredes rocosas por las civilizaciones antiguas de la India, la más variada y que se encuentra en mayor abundancia en ese país que en cualquier otro país del mundo.​ La arquitectura tallada en la roca es la práctica de crear una edificación tallando en la roca natural sólida, retirando la roca que no forme parte de la edificación, hasta que la única roca que quede conforme los elementos arquitectónicos del interior excavado. La arquitectura india tallada en la roca es en su mayoría de naturaleza religiosa.​​ Hay más de 1500 edificaciones conocidas talladas en la roca en el país, la mayoría adornadas con exquisitas tallas de piedra y muchas de ellas albergan obras de arte de importancia mundial. Esas edificaciones antiguas y medievales representan logros significativos de la ingeniería estructural y de la artesanía.​ En la India, las cuevas han sido consideradas desde antiguo como lugares sagrados, condición que mantuvieron las cuevas agrandadas o hechas por el hombre, tan sagradas como las cuevas naturales. El santuario en todas las edificaciones religiosas indias, incluso en las independientes, era diseñado para tener en él la misma sensación que en una cueva, siendo generalmente dependencias pequeñas y oscuras, sin luz natural.​ La arquitectura más antigua en roca se encuentra en las cuevas de Barabar, en el estado de Bihar, que fueron construidas alrededor del siglo III a. C. y dedicadas personalmente por Ashoka ca. 250 a. C..​ Ya muestran un nivel asombroso de habilidad técnica, siendo la roca de granito extremadamente dura cortada según formas geométrica y pulida para obtener un acabado tipo espejo.​ Originalmente, probablemente habría edificaciones de madera asociadas que se habrían deteriorado con el tiempo y de las que no quedan restos. Se han encontrado numerosos relieves en roca, esculturas en relieve talladas en las caras de roca, fuera de las cuevas o en otros sitios. Probablemente debido a la caída en el siglo II a. C. del Imperio maurya y a las persecuciones del budismo bajo Pushyamitra Sunga, muchos budistas se mudaron a la meseta del Decán bajo la protección de la dinastía Andhra, cambiando así el esfuerzo de construcción de cuevas hacia la India occidental: un enorme esfuerzo por crear cuevas religiosas (generalmente budistas o jainistas) continuó hasta el siglo II a. C., que culminó con las cuevas de Karla o las .​ Esas cuevas generalmente siguieron una planta absidial disponiendo una estupa en la parte posterior para las chaityas, y una planta rectangular con celdas circundantes para los viharas.​ Numerosos donantes proporcionaron los fondos para la construcción de estas cuevas y dejaron inscripciones donativas, incluidos algunos laicos, miembros del clero, funcionarios gubernamentales e incluso extranjeros como Yavanas (indogriegos), que representan aproximadamente el 8% de todas las inscripciones.​ Históricamente, los artesanos llevaban adelante elementos del diseño de la madera en sus templos tallados en la roca: hábiles artesanos tallaban las rocas para imitar la textura, las vetas y la estructura de la madera. Los templos más antiguos incluyen las cuevas de Bhaja, las cuevas de Karla, las cuevas de Bedse, las y algunas de las cuevas de Ajanta. Las reliquias encontradas en esas cuevas sugieren una conexión entre lo religioso y lo comercial. Se sabe que los misioneros budistas habrían acompañado a los comerciantes en las concurridas rutas comerciales internacionales a través de la India. Algunos de los templos de cuevas más suntuosos, encargados por comerciantes adinerados, incluían pilares, arcos y elaboradas fachadas. Se hicieron durante el período en que el comercio marítimo prosperó entre el Imperio romano y el sudeste asiático.​ La construcción de cuevas desaparecería después del siglo II d. C., posiblemente debido al surgimiento del budismo Mahayana y a la intensa producción arquitectónica y artística asociada en Gandhara y Amaravati.​ La construcción de cuevas revivirá brevemente en el siglo V d. C., con tallas más sofisticadas, con los magníficos logros de Ajanta​ y de Ellora. El templo monolítico de Kailash se considera el cenit de este tipo de construcción, el último y más espectacular templo excavado en la roca.​ Finalmente las cuevas desaparecerán de forma generalizada cuando el hinduismo reemplazó al budismo en el subcontinente, y los templos exentos se hicieron más frecuentes.​​ Continuaron algunos ejemplos en cuevas hasta el siglo XII, pero la arquitectura tallada en roca se convirtió en casi totalmente de naturaleza estructural. Es decir, las rocas se cortaron en bloques y se usaron para construir edificaciones independientes. La arquitectura tallada en roca también se desarrolló con la aparición de baoris en la India, que datan de 200 a 400 d. C.​ Posteriormente, se llevó a cabo la construcción de pozos en Dhank (550-625) y estanques escalonados en (850-950).​ * Ejemplos de cuevas talladas en roca * Cueva-monasterio jainita en las (siglo II a. C.) * , siglo I a. C. * El gran Chaitya en las cuevas de Karla, Maharashtra, ca. 120 a. C. * Gautamiputra vihara en las construidas en el siglo II a. C. por la dinastía Satavahana * Las cuevas de Ajanta son 30 monumentos budistas excavados en cuevas, construidos bajo los , ca. siglo V d. C.
rdf:langString Indian rock-cut architecture is more various and found in greater abundance in that country than any other form of rock-cut architecture around the world. Rock-cut architecture is the practice of creating a structure by carving it out of solid natural rock. Rock that is not part of the structure is removed until the only rock left makes up the architectural elements of the excavated interior. Indian rock-cut architecture is mostly religious in nature. There are more than 1,500 known rock-cut structures in India. Many of these structures contain artwork of global importance, and most are adorned with exquisite stone carvings. These ancient and medieval structures represent significant achievements of structural engineering and craftsmanship. The effort expended often astonishes visitors, but seen from one aspect, a rock-cut structure is a decorated rock quarry; most of the stone removed was typically put to economic use elsewhere. In India, caves have long been regarded as sacred places. Caves that were enlarged or entirely man-made were believed to be as sacred as natural caves. The sanctuary in all Indian religious structures, even free-standing ones, was designed to have the same cave-like feeling, as it is generally small and dark, without natural light. The oldest rock-cut architecture is found in the Barabar caves, Bihar, which were built around the 3rd century BC. Other early cave temples are found in the western Deccan; these are mostly Buddhist shrines and monasteries, dating between 100 BC and 170 AD. Originally, there were probably wooden structures associated with them, which would have deteriorated over time. Historically, artisans carried forward design elements from wood in their rock-cut temples: skilled craftsmen carved rock to imitate timber texture, grain, and structure. The earliest cave temples include the Bhaja Caves, the Karla Caves, the Bedse Caves, the Kanheri Caves, and some of the Ajanta Caves. Relics found in these caves suggest a connection between the religious and the commercial. Buddhist missionaries are known to have accompanied traders on the busy international trading routes through India. Some of the more sumptuous cave temples, commissioned by wealthy traders, included pillars, arches, and elaborate facades. They were made during the period when maritime trade boomed between the Roman Empire and south-east Asia. Although free-standing structural temples were being built by the 5th century, rock-cut cave temples continued to be built in parallel. Later rock-cut cave architecture became more sophisticated, as in the Ellora Caves. The monolithic Kailash Temple is considered to be the peak of this type construction. Although cave temples continued to be built until the 12th century, rock-cut architecture became almost totally structural in nature. That is, rocks were cut into bricks and used to build free-standing structures. Kailash was the last spectacular rock-cut excavated temple. Numerous rock reliefs, relief sculptures carved into rock faces, have been found outside caves or at other sites. New discoveries of relatively small rock-cut sites, mostly Buddhist, continue to be made in the 21st century, especially in the Deccan.
rdf:langString L’architecture taillée dans la roche en Inde est plus variée et plus abondante que toute autre forme d’architecture taillée dans le monde. L' (en) consiste à créer une structure en la taillant dans un roc solide naturel ; lors des fouilles, les roches qui ne font pas partie de la structure sont retirées jusqu'à ce qu'il ne reste plus que les éléments architecturaux de l'intérieur qui est mis au jour. L’architecture taillée dans la roche en Inde est essentiellement religieuse. Il existe plus de 1 500 structures taillées dans la roche en Inde. Beaucoup de ces structures contiennent des œuvres d'art de très grande importance, et la plupart sont ornées de sculptures en pierre précieuses. Ces structures anciennes et médiévales représentent des réalisations importantes en matière d'ingénierie structurelle et d'artisanat. En Inde, les grottes ont longtemps été considérées comme des lieux de sainteté. Les grottes agrandies ou entièrement construites par l'homme étaient considérées comme ayant le même caractère sacré que les grottes naturelles. En fait, le sanctuaire dans toutes les structures religieuses indiennes, même les plus autonomes, conserve le même sentiment de sacralité qu'une grotte, étant petit et sombre sans lumière naturelle. La plus ancienne architecture taillée dans la roche se trouve dans les grottes de Barabar, à Bihar, construites autour du IIIe siècle av. J.-C.. On trouve d'autres vestiges de temples rupestres dans l'ouest du Deccan, principalement des sanctuaires et des monastères bouddhistes, datant de 100 av. J.-C. à 170 après J.-C. À l'origine, ils étaient probablement accompagnés de structures en bois, qui se seraient détériorées avec le temps. Historiquement, les temples taillés dans la roche ont conservé un thème semblable au bois dans la parure; des artisans qualifiés ont appris à imiter la texture, le grain et la structure du bois. Les premiers temples rupestres incluent les grottes de Bhaja, les grottes de Karla, les grottes de Bedse, les grottes de Kanheri et certaines des grottes d'Ajantâ. Les reliques trouvées dans ces grottes suggèrent un lien entre religieux et commercial, car les missionnaires bouddhistes accompagnaient souvent les commerçants sur les routes commerciales internationales achalandées à travers l'Inde. Certains des temples rupestres les plus somptueux, commandés par de riches négociants, comprenaient des piliers, des arches et des façades élaborées à l'époque où le commerce maritime connaissait un essor fulgurant entre l'Empire romain et le sud-est de l'Asie. Bien que des temples structuraux autonomes aient été construits au Ve siècle, des temples rupestres creusés dans la roche ont continué à être construits en parallèle. Plus tard, l'architecture des grottes taillées dans la roche est devenue plus sophistiquée que dans les grottes d'Ellorâ, pour aboutir finalement au monolithique temple de Kailâsanâtha, le dernier temple creusé dans la roche. Bien que les temples de grottes aient continué à être construits jusqu'au XIIe siècle, l'architecture taillée dans la roche est devenue presque totalement de nature structurelle, faite de roches taillées en briques et construite en tant que constructions autonomes. Il existe également un certain nombre de (en), des reliefs sculptés sur des parois rocheuses, des grottes à l'extérieur ou sur d'autres sites.
xsd:nonNegativeInteger 36248

data from the linked data cloud