ILLIAC IV

http://dbpedia.org/resource/ILLIAC_IV an entity of type: WikicatMainframeComputers

El ILLIAC IV fue uno de los primeros supercomputadores de la historia. Uno de la serie de máquinas de investigación, los de la Universidad de Illinois, el diseño del ILLIAC IV se caracterizó por un nivel bastante alto de paralelismo con hasta 256 procesadores, solía permitir a la máquina trabajar en grandes conjuntos de datos en lo que más tarde se conocería como procesamiento vectorial. Después de varios retrasos y rediseños, la computadora fue entregada al Ames Research Center de la NASA, en las afueras de San Francisco, en 1971. Después de las pruebas y de 4 años de uso por parte de la NASA, el ILLIAC IV fue conectado a la para uso distribuido en noviembre de 1975, convirtiéndose en el primer supercomputador disponible en red, adelantándose al Cray-1 por casi 12 meses. rdf:langString

L'ILLIAC IV è uno dei più famosi supercomputer. Fu l'ultimo di una serie di computer di ricerca dell'University of Illinois. Il progetto dell'ILLIAC IV è un progetto basato su un parallelismo massivo con 256 processori, sviluppato per trattare grandi quantità di dati, un'idea che è alla base dei processori vettoriali. La macchina fu alla fine presentata nel 1976, dopo un decennio di sviluppo ed era molto in ritardo, molto costosa e con prestazioni molto inferiori a macchine come il Cray-1. rdf:langString

ILLIAC IV（イリアック・フォー）は、イリノイ大学アーバナ・シャンペーン校の一連の研究から生み出された最後のコンピュータである。パターソン＆ヘネシーは本機を「間違いなく、スーパーコンピューター・プロジェクトの歴史上で最も不名誉なものであろう。」としている。ILLIAC IV の設計の鍵は、256 プロセッサによる高い並列性で、後にSIMDと呼ばれる、同時に多数のデータセットを処理することを指向していた。マシンは十年の開発期間を経て1975年に完全に稼働した。 rdf:langString

O ILLIAC IV foi um supercomputador construído pela a Universidade de Illinois e financiado pelo o governo dos Estados Unidos, sua construção custou 31 milhões de dólares. O projeto terminou em 1981. rdf:langString

L'ILLIAC IV és un ordinador, considerat el primer de còmput paral·lel massiu. El sistema es va dissenyar inicialment amb 256 unitats de coma flotant (FPU) i quatre Unitats Centrals de Processament (CPUs) capaces de processar mil milions d'operacions per segon (1 GFLOP). Degut a problemes de pressupost, només van ser desenvolupats un únic "quadrant" amb 64 FPU i una sola CPU. Ja que totes les FPU havien de processar la mateixa instrucció en un moment donat - ADD, SUB etc. - En terminologia moderna, el disseny es consideraria de Single Instruction, Multiple Data, o SIMD. rdf:langString

The ILLIAC IV was the first massively parallel computer. The system was originally designed to have 256 64-bit floating point units (FPUs) and four central processing units (CPUs) able to process 1 billion operations per second. Due to budget constraints, only a single "quadrant" with 64 FPUs and a single CPU was built. Since the FPUs all had to process the same instruction – ADD, SUB etc. – in modern terminology the design would be considered to be single instruction, multiple data, or SIMD. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString ILLIAC IV

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 195963

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1119604535

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString L'ILLIAC IV és un ordinador, considerat el primer de còmput paral·lel massiu. El sistema es va dissenyar inicialment amb 256 unitats de coma flotant (FPU) i quatre Unitats Centrals de Processament (CPUs) capaces de processar mil milions d'operacions per segon (1 GFLOP). Degut a problemes de pressupost, només van ser desenvolupats un únic "quadrant" amb 64 FPU i una sola CPU. Ja que totes les FPU havien de processar la mateixa instrucció en un moment donat - ADD, SUB etc. - En terminologia moderna, el disseny es consideraria de Single Instruction, Multiple Data, o SIMD. A Daniel Slotnick se li va acudir el concepte de construir un ordinador utilitzant un "array" de processadors mentre treballava com a programador de la màquina IAS durant el 1952. El disseny formal no va iniciar-se fins al 1960, quan Slotnick estava treballant a Westinghouse Electric i va aconseguir finançament per a desenvolupar-lo sota un contracte de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Quan es va acabar el finançament, l'any 1964, Slotnick se'n va anar a la Universitat d'Illinois i es va unir a l'equip Illinois Automatic Computer (ILLIAC). Amb finançament de l'ARPA, van iniciar el disseny d'un concepte més nou amb 256 processadors de 64 bits en comptes d'una sola màquina amb 1024 processadors de 1 bit. Tot i que la màquina estava sent construïda a Burroughs Corporation, la universitat va començar a construir una instal·lació per a allotjar-la. Tensió política sobre el finançament per part del Departament de Defensa dels Estats Units va fer que tant l'ARPA com la universitat temessin per la seguretat de la màquina. Quan el primer quadrant de 64 processadors es va completar l'any 1972, va ser enviat al Ames Research Center de la NASA a California. Al cap de tres anys de profundes modificacions per a arreglar diverses fallades, l'ILLIAC IV es va connectar a l'ARPANET per a ús distribuït al novembre del 1975, convertint-se en el primer supercomputador disponible a la xarxa, superant al Cray-1 per gairebé 12 mesos. Funcionant a la meitat de la seva velocitat de disseny, l'ILLIAC IV d'un únic quadrant tenia un rendiment pic de 50 MFLOPS, convertint-lo en l'ordinador més ràpid del món en el seu temps. També acreditat com el primer gran computador que feia servir memòria d'estat sòlid, a més de ser el computador més complex dels seus temps, amb més d'un milió de portes. Generalment considerat com un fracàs degut a grans sobrecostos pressupostaris, el disseny va ser instrumental en el desenvolupament de noves tècniques i sistemes per a sistemes de programació paral·lela. Als anys 80, múltiples màquines basades en conceptes de l'ILLIAC IV es van entregar amb èxit.

rdf:langString The ILLIAC IV was the first massively parallel computer. The system was originally designed to have 256 64-bit floating point units (FPUs) and four central processing units (CPUs) able to process 1 billion operations per second. Due to budget constraints, only a single "quadrant" with 64 FPUs and a single CPU was built. Since the FPUs all had to process the same instruction – ADD, SUB etc. – in modern terminology the design would be considered to be single instruction, multiple data, or SIMD. The concept of building a computer using an array of processors came to Daniel Slotnick while working as a programmer on the IAS machine in 1952. A formal design did not start until 1960, when Slotnick was working at Westinghouse Electric and arranged development funding under a US Air Force contract. When that funding ended in 1964, Slotnick moved to the University of Illinois and joined the Illinois Automatic Computer (ILLIAC) team. With funding from Advanced Research Projects Agency (ARPA), they began the design of a newer concept with 256 64-bit processors instead of the original concept with 1,024 1-bit processors. While the machine was being built at Burroughs, the university began building a new facility to house it. Political tension over the funding from the US Department of Defense led to the ARPA and the University fearing for the machine's safety. When the first 64-processor quadrant of the machine was completed in 1972, it was sent to the NASA Ames Research Center in California. After three years of thorough modification to fix various flaws, ILLIAC IV was connected to the ARPANET for distributed use in November 1975, becoming the first network-available supercomputer, beating the Cray-1 by nearly 12 months. Running at half its design speed, the one-quadrant ILLIAC IV delivered 50 MFLOP peak, making it the fastest computer in the world at that time. It is also credited with being the first large computer to use solid-state memory, as well as the most complex computer built to date, with over 1 million gates. Generally considered a failure due to massive budget overruns, the design was instrumental in the development of new techniques and systems for programming parallel systems. In the 1980s, several machines based on ILLIAC IV concepts were successfully delivered.

rdf:langString El ILLIAC IV fue uno de los primeros supercomputadores de la historia. Uno de la serie de máquinas de investigación, los de la Universidad de Illinois, el diseño del ILLIAC IV se caracterizó por un nivel bastante alto de paralelismo con hasta 256 procesadores, solía permitir a la máquina trabajar en grandes conjuntos de datos en lo que más tarde se conocería como procesamiento vectorial. Después de varios retrasos y rediseños, la computadora fue entregada al Ames Research Center de la NASA, en las afueras de San Francisco, en 1971. Después de las pruebas y de 4 años de uso por parte de la NASA, el ILLIAC IV fue conectado a la para uso distribuido en noviembre de 1975, convirtiéndose en el primer supercomputador disponible en red, adelantándose al Cray-1 por casi 12 meses.

rdf:langString L'ILLIAC IV è uno dei più famosi supercomputer. Fu l'ultimo di una serie di computer di ricerca dell'University of Illinois. Il progetto dell'ILLIAC IV è un progetto basato su un parallelismo massivo con 256 processori, sviluppato per trattare grandi quantità di dati, un'idea che è alla base dei processori vettoriali. La macchina fu alla fine presentata nel 1976, dopo un decennio di sviluppo ed era molto in ritardo, molto costosa e con prestazioni molto inferiori a macchine come il Cray-1.

rdf:langString ILLIAC IV（イリアック・フォー）は、イリノイ大学アーバナ・シャンペーン校の一連の研究から生み出された最後のコンピュータである。パターソン＆ヘネシーは本機を「間違いなく、スーパーコンピューター・プロジェクトの歴史上で最も不名誉なものであろう。」としている。ILLIAC IV の設計の鍵は、256 プロセッサによる高い並列性で、後にSIMDと呼ばれる、同時に多数のデータセットを処理することを指向していた。マシンは十年の開発期間を経て1975年に完全に稼働した。

rdf:langString O ILLIAC IV foi um supercomputador construído pela a Universidade de Illinois e financiado pelo o governo dos Estados Unidos, sua construção custou 31 milhões de dólares. O projeto terminou em 1981.

data from the linked data cloud