Hypoprothrombinemia

rdf:langString Hipoprotrombinèmia

rdf:langString La hipoprotrombinèmia és un trastorn sanguini en el qual la deficiència de protrombina (Factor II) provoca una coagulació sanguínia incorrecta, cosa que provoca un risc fisiològic de sagnat, especialment en el sistema gastrointestinal, la volta cranial, I el sistema integumentari superficial. Aquesta malaltia es caracteritza per un augment de la tendència a hemorràgies i es produeix a conseqüència de certs trastorns tals com la deficiència de vitamina K. Aquesta deficiència és deguda a una accentuada disminució dels factors de coagulació II,VII, IX i X; proteïnes hepàtiques anomenades factors del complex protrombínic les quals són dependents de la vitamina K, ja que aquesta és necessària per a la seva activació. La malaltia hepàtica i el tractament anticoagulant amb cumarínics, anomenats també antivitamines K, en són les causes més freqüents. La vitamina K té un paper crucial en la coagulació sanguínia. Per aquesta raó és utilitzada per revertir els efectes en els casos en què es donen massa medicaments per “aprimar la sang”, per evitar els problemes de coagulació en els nadons que no tenen suficient vitamina K i per tractar el sagnat causat per certs medicaments (salicilats, sulfonamides, quitina, quinidina o antibiòtics).