Hyacinthia

rdf:langString Hiacíntia

rdf:langString Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans. Els autors que esmenten la festa no estan d'acord sobre la deïtat a què estava dedicada: a l'Apol·lo Amicleà, a l'Apol·lo Carneu o a l'heroi Jacint, a qui Apol·lo va matar accidentalment en un llançament de disc. L'Apol·lo Amicleà no s'ha de confondre amb l'Apol·lo deïtat nacional dels doris. L'heroi Jacint va donar el seu nom a la flor, que representava la mort entre els grecs. Aquest Jacint és, sens dubte, una personificació de la seca de la vegetació per la calor de l'estiu: el disc (δίσκος) és el sol, Apol·lo, el déu que el llança. La Hiacíntia durava tres dies, el primer dels quals es feien sacrificis als difunts i es plorava la mort de Jacint. Ningú no portava garlandes, ni es cantaven cançons mentre es feien els sacrificis ni s'oferien pans de blat. Els pastissos dels sacrificis eren senzills, i possiblement sense llevat i la gent practicava l'abstinència. Aquesta celebració malenconiosa només durava el primer dia, ja que els altres dos estaven dedicats a les festes i a les diversions públiques, i visitaven la ciutat nombrosos estrangers. Els joves cantaven i tocaven l'aulos i la cítara, i cantaven himnes a Apol·lo en vers anapèstic, mentre d'altres, amb vestits esplèndids, celebraven una cursa de carros al circ. Aquesta cursa de cavalls és probablement la ἀγὼν ("agón", certamen) que menciona Estrabó en relació amb la Hiacíntia. Després d'aquesta cursa cantaven diversos cors de joves dirigits per un χοροποιός (Choropoiós", mestre de cant), on s'interpretaven diverses cançons nacionals. Les donzelles espartanes després dels cants, desfilaven dalt de carros esplèndidament adornats en una professó solemne. S'oferien sacrificis, les cases s'obrien als amics i fins i tot els esclaus hi podien participar, segons Ateneu de Nàucratis. Un dels àpats preferits durant les festes s'anomenava κοπίς ("kopís"), que Molpis descriu: consistia en un pastís, pa, carn, herbes crues, brou, figues i altres fruites i llavor de llúpol. Les celebracions específiques del tercer dia no es descriuen, però sembla que tenien un caràcter solemne com les del primer dia. Espartans i amicleans donaven tanta importància a aquesta festa que s'obligaven a deixar les guerres quan s'acostava la celebració. Pausànies diu que en una ocasió els espartans van acordar una treva de quaranta dies en una guerra per poder assistir a la festa. En el tractat entre Atenes i Esparta del 421 aC, la Pau de Nícies, una de les clàusules establia que cada any els atenencs assistirien al festival de la Hiacíntia en prova de bona fe, segons diu Tucídides.