Hugh of Amiens

rdf:langString Hugues de Flavigny

rdf:langString Hugues de Flavigny —Hugo Flaviniacensis (llatí)— (1064-1115) fou un historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100. Era d'un prestigiós llinatge i rebé ensenyament al monestir de (prop de Verdun), on a continuació prengué l'hàbit de Sant Benet. Com el bisbe de Verdun era partidari de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic i l'antipapa Climent III, l'abat de Saint-Vannes, partidari del Papa, hagué d'abandonar el monestir i dirigir-se a l'abadia de Saint-Bénigne a Dijon amb la major part dels seus monjos, entre els quals hi havia Hugues. Un cop arribats, pronuncià els seus vots davant l'abat Xarent, fervent partidari i amic del papa Gregori VII. L'abat confià de seguida en Hugues i l'arquebisbe de Liórequerí sovint els seus serveis. El 1096, tot i ser força jove, Hugues fou escollit abat de Flavigny i aviat es veié implicat en nombrosos conflictes no només amb el seu bisbe diocesà d'Autun, sinó també amb els seus propis monjos, qui volien explotar tots els mitjans possibles, àdhuc deshonests, en nom del Papa. A causa d'aquesta oposició hagué de fugir dues vegades i, finalment, abdicar, però el concili de Valence el 1100 li retornà el seu càrrec. Aquestes amargues experiències el portaren gradualment a canviar totalment d'opinió en la Lluita de les Investidures i es convertí en un feroç opositor al Papa tot acceptant el bisbe de Verdun, partidari de l'emperador, malgrat que l'anterior abat, partidari del Papa, fos desposseït del seu càrrec.