House of Slaves
http://dbpedia.org/resource/House_of_Slaves an entity of type: Thing
بيت العبيد والذي يوجد به باب اللاعودة عبارة عن متحف ونصب تذكاري لتجارة العبيد عبر الأطلنطي في جزيرة غوريه، على بعد 3 كم في طريق ساحل مدينة داكار السنغالية. افتتح البيت في عام 1962 ورُعيَ حتى وفاة بوبكر جوزيف ندياي في عام 2009، ويقال أن هذا العام هو الذكرى النهائية لخروج العبيد من أفريقيا. وبينما يختلف المؤرخون على عدد العبيد الأفارقة الذين أقاموا بالفعل في هذا المبنى، فضلا عن الأهمية النسبية لجزيرة غوريه كنقطة على تجارة العبيد، فإن الزائرين من أفريقيا وأوروبا والأمريكتين يواصلون جعله مكانا هاما لتذكر الخسائر البشرية نسبة إلي الرق الأفريقي.
rdf:langString
The House of Slaves (Maison des Esclaves) and its Door of No Return is a museum and memorial to the victims of the Atlantic slave trade on Gorée Island, 3 km off the coast of the city of Dakar, Senegal. Its museum, which was opened in 1962 and curated until Boubacar Joseph Ndiaye's death in 2009, is said to memorialise the final exit point of the slaves from Africa. While historians differ on how many African slaves were actually held in this building, as well as the relative importance of Gorée Island as a point on the Atlantic slave trade, visitors from Africa, Europe, and the Americas continue to make it an important place to remember the human toll of African slavery.
rdf:langString
La Maison des Esclaves est un édifice historique situé sur l'île de Gorée, à Dakar au Sénégal. L'actuelle Maison des Esclaves daterait de l'année 1776. Elle est située dans la rue Saint-Germain, sur le côté est de l’île. Elle se trouve face au Musée de la Femme Henriette-Bathily. En dépit des études historiques qui ont montré que la Maison des Esclaves n'aurait pas joué le rôle attribué par certains dans les traites négrières, elle reste un lieu qui revêt pour beaucoup une grande portée symbolique en tant qu'emblème de la traite négrière.
rdf:langString
A Casa dos Escravos (Maison des Esclaves) e sua Porta do Não Retorno constituem um museu e memorial dedicados à história do comércio atlântico de escravos na ilha de Gorée, localizada a 3 km da costa de Dakar, no Senegal. A instituição foi criada em 1962 por Boubacar Joseph Ndiaye, que foi seu curador até 2009, para preservar a memória da escravidão na África. Os historiadores divergem sobre quantos escravos africanos foram de fato mantidos no edifício que hoje abriga o museu, bem como sobre a extensão da representatividade da Ilha de Gorée como um ponto do comércio atlântico de escravos. Visitantes da África, Europa e América consideram que o lugar é importante para a lembrança das perdas humanas decorrentes da escravidão.
rdf:langString
格雷岛奴隶城堡(Maison des Esclaves)是一座位于塞内加尔的城堡。
rdf:langString
La Casa dels Esclaus és una casa museu gestionada per la UNESCO a l'Île de Gorée (Dakar, Senegal). El recinte, que es feu servir com a mercat d'esclaus i magatzems on concentrar-los i repartir-los camí del continent americà, conserva l'estructura del segle xviii i mostra amb tota la cruesa les diferents habitacions on eren amuntegats i separats homes, dones i infants. Una senzilla museografia ens mostra alguns objectes relacionats amb l'esclavitud (documents, grillons...), i un seguit de plafons ens contextualitzen la història relacionada amb el colonialisme, l'esclavitud i el racisme. Un dels elements commemoratius més evocadors de la Casa dels Esclaus és l'anomenada Porta sense retorn, el darrer espai a l'Àfrica que els esclaus creuaven abans de ser enviats al continent americà sense pos
rdf:langString
La Casa de los Esclavos (en francés: Maison des Esclaves) es un museo y un monumento a la trata de esclavos en el Atlántico en la pequeña isla de Gorea, a 3 km de la costa de la ciudad de Dakar, Senegal. Su museo, inaugurado en 1962 y administrado hasta su muerte en 2009 por Boubacar Joseph Ndiaye, se dice que recuerda el punto de salida final de los esclavos de África. Los historiadores difieren sobre cuantos, o si todos los esclavos africanos pasaron en realidad en este edificio, así como la importancia relativa de la isla de Gorea como un punto de la trata de esclavos del Atlántico, pero los visitantes procedentes de África, Europa y las Américas, junto con los líderes del mundo, lo mantienen como un lugar importante para recordar el coste humano de la esclavitud africana.
rdf:langString
Het Maison des Esclaves is een koloniale villa op het Senegalese Gorée. Het kreeg bekendheid vanaf de jaren 1950 nadat beweerd werd dat het de belangrijkste doorvoerplaats van slaven op het eiland zou zijn geweest.
rdf:langString
rdf:langString
بيت العبيد
rdf:langString
Casa dels Esclaus
rdf:langString
Casa de los Esclavos
rdf:langString
House of Slaves
rdf:langString
Maison des Esclaves
rdf:langString
Maison des esclaves
rdf:langString
Casa dos Escravos
rdf:langString
格雷岛奴隶城堡
rdf:langString
The House of Slaves (Maison des Esclaves)
rdf:langString
The House of Slaves
xsd:float
14.66777801513672
xsd:float
-17.3972225189209
xsd:integer
5153103
xsd:integer
1114142953
rdf:langString
Statues and plaque at the Maison des Esclaves Memorial .
xsd:integer
1962
xsd:string
14.667777777777777 -17.397222222222222
rdf:langString
La Casa dels Esclaus és una casa museu gestionada per la UNESCO a l'Île de Gorée (Dakar, Senegal). El recinte, que es feu servir com a mercat d'esclaus i magatzems on concentrar-los i repartir-los camí del continent americà, conserva l'estructura del segle xviii i mostra amb tota la cruesa les diferents habitacions on eren amuntegats i separats homes, dones i infants. Una senzilla museografia ens mostra alguns objectes relacionats amb l'esclavitud (documents, grillons...), i un seguit de plafons ens contextualitzen la història relacionada amb el colonialisme, l'esclavitud i el racisme. Un dels elements commemoratius més evocadors de la Casa dels Esclaus és l'anomenada Porta sense retorn, el darrer espai a l'Àfrica que els esclaus creuaven abans de ser enviats al continent americà sense possibilitat de retornar mai més a la seva terra. Membre de la Coalició Internacional d'Espais de Consciència (www.sitesofconscience.org).
rdf:langString
بيت العبيد والذي يوجد به باب اللاعودة عبارة عن متحف ونصب تذكاري لتجارة العبيد عبر الأطلنطي في جزيرة غوريه، على بعد 3 كم في طريق ساحل مدينة داكار السنغالية. افتتح البيت في عام 1962 ورُعيَ حتى وفاة بوبكر جوزيف ندياي في عام 2009، ويقال أن هذا العام هو الذكرى النهائية لخروج العبيد من أفريقيا. وبينما يختلف المؤرخون على عدد العبيد الأفارقة الذين أقاموا بالفعل في هذا المبنى، فضلا عن الأهمية النسبية لجزيرة غوريه كنقطة على تجارة العبيد، فإن الزائرين من أفريقيا وأوروبا والأمريكتين يواصلون جعله مكانا هاما لتذكر الخسائر البشرية نسبة إلي الرق الأفريقي.
rdf:langString
La Casa de los Esclavos (en francés: Maison des Esclaves) es un museo y un monumento a la trata de esclavos en el Atlántico en la pequeña isla de Gorea, a 3 km de la costa de la ciudad de Dakar, Senegal. Su museo, inaugurado en 1962 y administrado hasta su muerte en 2009 por Boubacar Joseph Ndiaye, se dice que recuerda el punto de salida final de los esclavos de África. Los historiadores difieren sobre cuantos, o si todos los esclavos africanos pasaron en realidad en este edificio, así como la importancia relativa de la isla de Gorea como un punto de la trata de esclavos del Atlántico, pero los visitantes procedentes de África, Europa y las Américas, junto con los líderes del mundo, lo mantienen como un lugar importante para recordar el coste humano de la esclavitud africana.
*
rdf:langString
The House of Slaves (Maison des Esclaves) and its Door of No Return is a museum and memorial to the victims of the Atlantic slave trade on Gorée Island, 3 km off the coast of the city of Dakar, Senegal. Its museum, which was opened in 1962 and curated until Boubacar Joseph Ndiaye's death in 2009, is said to memorialise the final exit point of the slaves from Africa. While historians differ on how many African slaves were actually held in this building, as well as the relative importance of Gorée Island as a point on the Atlantic slave trade, visitors from Africa, Europe, and the Americas continue to make it an important place to remember the human toll of African slavery.
rdf:langString
La Maison des Esclaves est un édifice historique situé sur l'île de Gorée, à Dakar au Sénégal. L'actuelle Maison des Esclaves daterait de l'année 1776. Elle est située dans la rue Saint-Germain, sur le côté est de l’île. Elle se trouve face au Musée de la Femme Henriette-Bathily. En dépit des études historiques qui ont montré que la Maison des Esclaves n'aurait pas joué le rôle attribué par certains dans les traites négrières, elle reste un lieu qui revêt pour beaucoup une grande portée symbolique en tant qu'emblème de la traite négrière.
rdf:langString
A Casa dos Escravos (Maison des Esclaves) e sua Porta do Não Retorno constituem um museu e memorial dedicados à história do comércio atlântico de escravos na ilha de Gorée, localizada a 3 km da costa de Dakar, no Senegal. A instituição foi criada em 1962 por Boubacar Joseph Ndiaye, que foi seu curador até 2009, para preservar a memória da escravidão na África. Os historiadores divergem sobre quantos escravos africanos foram de fato mantidos no edifício que hoje abriga o museu, bem como sobre a extensão da representatividade da Ilha de Gorée como um ponto do comércio atlântico de escravos. Visitantes da África, Europa e América consideram que o lugar é importante para a lembrança das perdas humanas decorrentes da escravidão.
rdf:langString
Het Maison des Esclaves is een koloniale villa op het Senegalese Gorée. Het kreeg bekendheid vanaf de jaren 1950 nadat beweerd werd dat het de belangrijkste doorvoerplaats van slaven op het eiland zou zijn geweest. Het werd gerestaureerd in 1990 en is een toeristische trekpleister. Het staat symbool voor de trans-Atlantische slavenhandel, maar is omstreden. Over dit huis worden misleidende berichten in de wereld gestuurd. Het zou bijvoorbeeld een Hollands huis zijn, terwijl toen het eiland onder Hollands bewind stond, er maar slechts een drietal huizen en twee forten verrezen, allemaal niet op de plaats van het Maison des Eslaves. Miljoenen Afrikanen zouden in het huis hebben verbleven en langs de Door of No Return in schepen zijn geladen. De Franse krant Le Monde schreef in december 1996 dienaangaande reeds over een mythe. Hierop protesteerde enkele dagen later de Senegalese pers hevig. Dit huis met zijn hoefijzervormige trap werd in opdracht van Nicolas Pépin in 1784 in de rue Saint-Germain gebouwd, aan het einde van de legale trans-Atlantische slavenhandel. In 1789 namelijk werd in Frankrijk en zijn overzeese gebieden de slavenhandel afgeschaft om weer te worden ingevoerd in 1802 en in 1818 definitief te verdwijnen. Op de benedenverdieping verbleven inderdaad de slaven, met mogelijk enkele bestemd voor export via het strand van het eiland. De ruimten beneden dienden hoofdzakelijk als opslagplaats. Het huis verrijst langs het water waarop de beruchte Door of No Return uitkomt. Het is zéér onwaarschijnlijk dat langs deze deur slaven op schepen werden geladen gezien rotspartijen er het aanmeren verhinderen. Over Gorée werd nog maar weinig historisch onderzoek gevoerd. Niemand stelt echter de vroegere slavernij op het eiland ter discussie; ze duurde zelfs tot 1848. Onder gedegen historici heerst er wel nagenoeg consensus dat zowel vanuit Gorée als het Maison des Esclaves weinig slaven naar de Nieuwe Wereld werden gestuurd. Vanuit dit Maison des Esclaves vertrokken hooguit een paar dozijn exportslaven. Niettemin heeft het een symboolwaarde verworven, ook bij staatsbezoeken. Zo bracht In 1992 paus Johannes Paulus II er een bezoek. In de Door of no return gaf hij een speech waarin hij om vergeving vroeg omdat vele katholieke missionarissen een rol in de slavenhandel hadden gespeeld. Ook Nelson Mandela bezocht het huis. Hij stond erop om in een van de er aangeduide strafcellen te gaan en kwam met betraande ogen weer buiten. In 1998 werd het eiland bezocht door Bill Clinton, later ook door George Bush.
rdf:langString
格雷岛奴隶城堡(Maison des Esclaves)是一座位于塞内加尔的城堡。
xsd:nonNegativeInteger
17148
<Geometry>
POINT(-17.397222518921 14.667778015137)