History of the Cyclades

http://dbpedia.org/resource/History_of_the_Cyclades an entity of type: Thing

Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea. L'arxipèlag conté al voltant de 2.200 illes, illots i roques, dels quals només 33 illes estan habitades. Segons els grecs antics aquestes formaven un cercle (κύκλος / kyklos en grec) al voltant de l'illa sagrada de Delos, d'ací el nom de l'arxipèlag. Les illes més conegudes són, de nord a sud i d'est a oest: Andros, Tinos, Míkonos, Naxos, Amorgós, Siros, Paros i Andíparos, Íos, Santorini, Anafi, Kea, Kithnos, Sèrifos, Sifnos, Andros i Sifnos, Melos i Kímolos; s'hi sumen les illes de les Cíclades menors: Iràklia, Skhinoussa, Kufoníssia, Keros i Donusa, així com Makrónisos entre Kea i Àtica, Giaros, que es troba abans d'Andros, i Políegos, a l'est de Kímolos i Tiràssia, abans de Santorí. rdf:langString

Las Cícladas (en griego: Κυκλάδες Kykládes) son islas griegas situadas en la parte sur del mar Egeo. El archipiélago contiene alrededor de 2200 islas, islotes y rocas, de las cuales solo 33 islas están habitadas. Según los griegos antiguos estas formaban un círculo (κύκλος / kyklos en griego) alrededor de la isla sagrada de Delos, de ahí el nombre del archipiélago. Las islas más conocidas son, de norte a sur y de este a oeste: Andros, Tinos, Miconos, Naxos, Amorgos, Siros, Paros y Antíparos, Ios, Santorini, Ánafe, Ceos, Citnos, Serifos, Sifnos, Folégandros y Síkinos, Milos y Kímolos; a ellos se suman las islas de las Cícladas menores: Iraklia, Shinusa, Kufonisia, Keros y Donusa, así como Makrónisos entre Ceos y el Ática, Giaros, que se encuentra antes de Andros, y Políegos al este de Kímol rdf:langString

The Cyclades (Greek: Κυκλάδες Kykládes) are Greek islands located in the southern part of the Aegean Sea. The archipelago contains some 2,200 islands, islets and rocks; just 33 islands are inhabited. For the ancients, they formed a circle (κύκλος / kyklos in Greek) around the sacred island of Delos, hence the name of the archipelago. The best-known are, from north to south and from east to west: Andros, Tinos, Mykonos, Naxos, Amorgos, Syros, Paros and Antiparos, Ios, Santorini, Anafi, Kea, Kythnos, Serifos, Sifnos, Folegandros and Sikinos, Milos and Kimolos; to these can be added the little Cyclades: Irakleia, Schoinoussa, Koufonisi, Keros and Donoussa, as well as Makronisos between Kea and Attica, Gyaros, which lies before Andros, and Polyaigos to the east of Kimolos and Thirassia, before rdf:langString

Les Cyclades, en grec : Κυκλάδες (Kykládes) sont les îles grecques de la mer Égée méridionale. L'archipel comprend environ 2 200 îles, îlots et îlots-rochers. Seules trente-trois îles sont habitées. Pour les Anciens, elles formaient un cercle (en grec ancien κύκλος / kúklos) autour de l'île sacrée de Délos, d'où le nom de l'archipel. Les plus connues sont, du nord au sud et d'est en ouest : Andros, Tinos, Myconos, Naxos, Amorgós, Syros, Paros et Antiparos, Ios, Santorin, Anafi, Kéa, Kythnos, Sérifos, Sifnos, Folégandros et Sikinos, Milos et Kimolos, auxquelles on peut ajouter les petites Cyclades : Iraklia, Schinoussa, Koufonissia, Kéros, Donoussa ainsi que Makronissos entre Kéa et l’Attique, Gyaros en face d’Andros, Polyaigos à l’est de Kimolos et Thirassia, en face de Santorin. Elles reç rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString History of the Cyclades

rdf:langString Història de les Cíclades

rdf:langString Historia de las Cícladas

rdf:langString Histoire des Cyclades

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 15440356

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1106209706

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea. L'arxipèlag conté al voltant de 2.200 illes, illots i roques, dels quals només 33 illes estan habitades. Segons els grecs antics aquestes formaven un cercle (κύκλος / kyklos en grec) al voltant de l'illa sagrada de Delos, d'ací el nom de l'arxipèlag. Les illes més conegudes són, de nord a sud i d'est a oest: Andros, Tinos, Míkonos, Naxos, Amorgós, Siros, Paros i Andíparos, Íos, Santorini, Anafi, Kea, Kithnos, Sèrifos, Sifnos, Andros i Sifnos, Melos i Kímolos; s'hi sumen les illes de les Cíclades menors: Iràklia, Skhinoussa, Kufoníssia, Keros i Donusa, així com Makrónisos entre Kea i Àtica, Giaros, que es troba abans d'Andros, i Políegos, a l'est de Kímolos i Tiràssia, abans de Santorí. A vegades també se'ls anomenava simplement Arxipèlag. Les illes es troben en la cruïlla entre Europa i Àsia Menor i l'Orient Mitjà, així com entre Europa i Àfrica. En l'antiguitat, quan la navegació se solia fer de cabotatge i es tractava de no perdre de vista la terra, aquestes illes tingueren un paper preponderant com a escala de viatges. Aquesta situació els comportà fortuna (el comerç en fou una de les principals activitats) i desgràcia (a causa que el control de les Cíclades permet el control comercial i estratègic de les rutes de la mar Egea). Nombrosos autors les consideren com una sola entitat, una unitat. El grup insular és bastant homogeni des d'un punt de vista geomorfològic; d'altra banda, les illes són visibles des de cadascuna de les altres ribes, a més d'estar clarament separades dels continents que els envolten. També la sequedat del clima i del sòl suggereixen la unitat. Es pot llegir en certs autors que, en aquestes illes, la població és, de totes les regions de Grècia, la més originària. Els seus recursos naturals i el seu potencial comercial com a escala de viatge els han permés ser poblades des del neolític. Gràcies a això, experimentaren una brillant florida cultural en el 3r mil·lenni ae: la civilització de les Cíclades. Els poders protohistòrics com els minoics i els micènics hi van exercir la seua influència. Les Cíclades assoliren un nou apogeu durant el període arcaic (del VIII al VI ae). Els perses intentaren dominar-les durant el seu conflicte amb Grècia. Després entraren en l'òrbita d'Atenes amb la lliga de Delos. Després els regnes hel·lenístics se'n disputaren la dominació mentre Delos esdevenia una gran potència comercial. Les activitats comercials hi continuaren durant els imperis romà i romà d'Orient; eren prou pròsperes per atraure l'atenció dels pirates. Els participants de la Quarta Croada dividiren l'Imperi Romà d'Orient i les Cíclades caigueren dins l'òrbita de Venècia. Els senyors feudals hi crearen alguns feus, dels quals el ducat de Naxos fou el més important. El ducat va ser conquistat per l'Imperi otomà, tot i mantenir les illes autonomia administrativa i fiscal. La prosperitat econòmica hi continuà malgrat els pirates. L'arxipèlag tingué una actitud ambigua durant la Guerra de la independència. Des que s'adheriren a Grècia en la dècada de 1830, les Cíclades han compartit la seua història. El primer període fou de prosperitat comercial, a causa de la seua posició geogràfica, abans que s'obriren noves rutes i els mitjans de transport canviaren. Després de sofrir un èxode rural, hi començà l'afluència de turistes. El turisme, però, no n'és l'únic recurs.

rdf:langString The Cyclades (Greek: Κυκλάδες Kykládes) are Greek islands located in the southern part of the Aegean Sea. The archipelago contains some 2,200 islands, islets and rocks; just 33 islands are inhabited. For the ancients, they formed a circle (κύκλος / kyklos in Greek) around the sacred island of Delos, hence the name of the archipelago. The best-known are, from north to south and from east to west: Andros, Tinos, Mykonos, Naxos, Amorgos, Syros, Paros and Antiparos, Ios, Santorini, Anafi, Kea, Kythnos, Serifos, Sifnos, Folegandros and Sikinos, Milos and Kimolos; to these can be added the little Cyclades: Irakleia, Schoinoussa, Koufonisi, Keros and Donoussa, as well as Makronisos between Kea and Attica, Gyaros, which lies before Andros, and Polyaigos to the east of Kimolos and Thirassia, before Santorini. At times they were also called by the generic name of Archipelago. The islands are located at the crossroads between Europe and Asia Minor and the Near East as well as between Europe and Africa. In antiquity, when navigation consisted only of cabotage and sailors sought never to lose sight of land, they played an essential role as a stopover. Into the 20th century, this situation made their fortune (trade was one of their chief activities) and their misfortune (control of the Cyclades allowed for control of the commercial and strategic routes in the Aegean). Numerous authors considered, or still consider them as a sole entity, a unit. The insular group is indeed rather homogeneous from a geomorphological point of view; moreover, the islands are visible from each other's shores while being distinctly separate from the continents that surround them. The dryness of the climate and of the soil also suggests unity. Although these physical facts are undeniable, other components of this unity are more subjective. Thus, one can read certain authors who say that the islands’ population is, of all the regions of Greece, the only original one, and has not been subjected to external admixtures. However, the Cyclades have very often known different destinies. Their natural resources and their potential role as trade-route stopovers has allowed them to be peopled since the Neolithic. Thanks to these assets, they experienced a brilliant cultural flowering in the 3rd millennium BC: the Cycladic civilisation. The proto-historical powers, the Minoans and then the Mycenaeans, made their influence known there. The Cyclades had a new zenith in the Archaic period (8th – 6th century BC). The Persians tried to take them during their attempts to conquer Greece. Then they entered into Athens' orbit with the Delian Leagues. The Hellenistic kingdoms disputed their status while Delos became a great commercial power. Commercial activities were pursued during the Roman and Byzantine Empires, yet they were sufficiently prosperous as to attract pirates' attention. The participants of the Fourth Crusade divided the Byzantine Empire among themselves and the Cyclades entered the Venetian orbit. Western feudal lords created a certain number of fiefs, of which the Duchy of Naxos was the most important. The Duchy was conquered by the Ottoman Empire, which allowed the islands a certain administrative and fiscal autonomy. Economic prosperity continued despite the pirates. The archipelago had an ambiguous attitude towards the war of independence. Having become Greek in the 1830s, the Cyclades have shared the history of Greece since that time. At first they went through a period of commercial prosperity, still due to their geographic position, before the trade routes and modes of transport changed. After suffering a rural exodus, renewal began with the influx of tourists. However, tourism is not the Cyclades' only resource today.

rdf:langString Las Cícladas (en griego: Κυκλάδες Kykládes) son islas griegas situadas en la parte sur del mar Egeo. El archipiélago contiene alrededor de 2200 islas, islotes y rocas, de las cuales solo 33 islas están habitadas. Según los griegos antiguos estas formaban un círculo (κύκλος / kyklos en griego) alrededor de la isla sagrada de Delos, de ahí el nombre del archipiélago. Las islas más conocidas son, de norte a sur y de este a oeste: Andros, Tinos, Miconos, Naxos, Amorgos, Siros, Paros y Antíparos, Ios, Santorini, Ánafe, Ceos, Citnos, Serifos, Sifnos, Folégandros y Síkinos, Milos y Kímolos; a ellos se suman las islas de las Cícladas menores: Iraklia, Shinusa, Kufonisia, Keros y Donusa, así como Makrónisos entre Ceos y el Ática, Giaros, que se encuentra antes de Andros, y Políegos al este de Kímolos y Therasia, antes de Santorini. A veces también se les llamaba por el nombre genérico de Archipiélago. Las islas se encuentran en una zona situada entre Europa y Asia Menor y el Cercano Oriente, así como entre Europa y África. En la antigüedad, cuando la navegación se solía realizar con el método de cabotaje por lo que los marineros trataban de no perder de vista la tierra, estas islas desempeñaron un papel preponderante como escala de viajes. Esta situación le trajo fortuna (el comercio fue una de sus principales actividades) y desgracia (debido a que el control de las Cícladas permite el control comercial y estratégico de las rutas en el mar Egeo). Numerosos autores les consideran como una sola entidad, una unidad. El grupo insular de hecho es bastante homogéneo desde un punto de vista geomorfológico; por otra parte, las islas son visibles entre ellas, además de estar claramente separadas de los continentes que les rodean. También la sequedad del clima y del suelo sugiere la unidad. Algunos autores consideran que, en estas islas, la población es, de todas las regiones de Grecia, la única original, y que no ha sido sometida a mestizajes. Sin embargo; las Cícladas, a menudo, han conocido diferentes destinos. Sus recursos naturales y su potencial papel en el comercio como escala de viajes le han permitido ser poblada desde el Neolítico. Gracias a esto, experimentaron un brillante florecimiento cultural en el 3er milenio a. C.: la Civilización cicládica. Posteriormente, los minoicos y los micénicos ejercieron su influencia. Las Cícladas alcanzaron un nuevo apogeo durante el período Arcaico (del VIII al siglo VI a.C.) En época clásica, los persas intentaron dominarlas durante sus intentos de conquistar Grecia. Después entraron en la órbita de Atenas con la formación de la liga de Delos. Luego los reinos Helenísticos se disputaron su dominio mientras Delos se convertía en una gran potencia comercial. Las actividades comerciales siguieron llevándose a cabo durante los Imperios Romano y Bizantino, y fueron suficientemente prósperas como para atraer la atención de los piratas. Los participantes de la Cuarta Cruzada dividieron el Imperio Bizantino y las Cícladas cayeron dentro de la órbita de Venecia. Los señores feudales crearon un cierto número de feudos, de los cuales el Ducado de Naxos fue el más importante. El Ducado fue conquistado por el Imperio Otomano, manteniendo las islas una autonomía administrativa y fiscal. La prosperidad económica continuó a pesar de los piratas. El archipiélago tuvo una actitud ambigua durante la Guerra de independencia de Grecia. Desde que se adhirieron a Grecia en la década de 1830, las Cícladas han compartido la historia de ese país. El primer periodo con ellos fue un período de prosperidad comercial, debido a su posición geográfica, antes de que se abrieran nuevas rutas comerciales y los medios de transporte cambiaran. Después de sufrir un éxodo rural, comenzó la afluencia de turistas, que aportaron una nueva prosperidad a las islas. Sin embargo, el turismo no es el único recurso que poseen la Cícladas ya que se mantienen la agricultura de subsistencia, el pastoreo extensivo y la pesca.

rdf:langString Les Cyclades, en grec : Κυκλάδες (Kykládes) sont les îles grecques de la mer Égée méridionale. L'archipel comprend environ 2 200 îles, îlots et îlots-rochers. Seules trente-trois îles sont habitées. Pour les Anciens, elles formaient un cercle (en grec ancien κύκλος / kúklos) autour de l'île sacrée de Délos, d'où le nom de l'archipel. Les plus connues sont, du nord au sud et d'est en ouest : Andros, Tinos, Myconos, Naxos, Amorgós, Syros, Paros et Antiparos, Ios, Santorin, Anafi, Kéa, Kythnos, Sérifos, Sifnos, Folégandros et Sikinos, Milos et Kimolos, auxquelles on peut ajouter les petites Cyclades : Iraklia, Schinoussa, Koufonissia, Kéros, Donoussa ainsi que Makronissos entre Kéa et l’Attique, Gyaros en face d’Andros, Polyaigos à l’est de Kimolos et Thirassia, en face de Santorin. Elles reçurent aussi parfois le nom générique d’« Archipel ». Les îles sont en position de carrefour entre l'Europe et l'Asie mineure, l'Europe et le Proche-Orient ainsi qu'entre l'Europe et l'Afrique. Dans les temps anciens, lorsque la navigation n'était que du cabotage et que les marins cherchaient à ne jamais perdre de vue la terre, elles jouaient un rôle essentiel d'étape. Jusqu'à une époque très récente, cette situation fit leur fortune : le commerce était une de leurs activités principales, et leur malheur : leur contrôle permettait aussi le contrôle des routes commerciales et stratégiques en Égée. De nombreux auteurs les considéraient, voire les considèrent encore, comme une entité unique. Le groupe insulaire est en effet assez homogène d'un point de vue géomorphologique ; de plus, les îles sont visibles les unes des autres tandis qu'elles sont nettement séparées des continents qui les entourent. Si ces faits physiques sont indéniables, d'autres facteurs de cette unité sont plus subjectifs. L'aridité du climat et des sols actuels suggère aussi l'unité, mais il n'en a pas toujours été ainsi, vu les variations climatiques du passé. Durant les périodes de sécheresse ou d'instabilité historique, certaines îles ont été désertées, d'autres non ou moins, et le repeuplement s'est fait dans des conditions différentes selon les îles : c'est donc à tort que certains auteurs ont pu penser que la population insulaire serait restée, contrairement aux autres régions de Grèce, la seule d'origine, sans apports extérieurs. Les ressources naturelles et le rôle potentiel d'étapes commerciales des Cyclades leur ont permis d'être peuplées dès le Néolithique. Grâce à ces atouts, elles connurent une culture brillante au IIIe millénaire av. J.-C. : la civilisation cycladique. Les puissances protohistoriques, minoenne puis mycénienne, y firent sentir leur influence. Les Cyclades connurent un nouvel apogée à l'époque archaïque (VIIIe et VIe siècles av. J.-C.). Les Perses cherchèrent à s'en emparer lors de leurs tentatives de conquête de la Grèce. Elles entrèrent alors dans l'orbite d'Athènes avec les ligues de Délos. Les royaumes hellénistiques se les disputèrent tandis que Délos devenait une grande puissance commerciale. Durant le millénaire romano-byzantin, les îles étaient encore suffisamment prospères pour attiser la convoitise des pirates, des Goths, des Slaves et des Arabes, ainsi que celle de la Quatrième croisade, les Occidentaux se partageant l'Empire byzantin. Les Cyclades entrèrent alors dans l'orbite vénitienne et les seigneurs féodaux « latins » et « francs » créèrent un certain nombre de fiefs dont le principal était le Duché de Naxos. Celui-ci finit par être conquis par l'Empire ottoman qui laissa une certaine autonomie administrative et fiscale aux îles. La prospérité économique se poursuivit donc, malgré la piraterie ou grâce à elle, selon le statut du navire (pillé ou pillard). Ambigu de ce point de vue, l'archipel le fut aussi pendant la guerre d'indépendance grecque. Devenues grecques dans les années 1830, les Cyclades partagèrent l'histoire de la Grèce depuis lors. Elles connurent d'abord une phase de prospérité commerciale, toujours grâce à leur position géographique, avant que les routes commerciales et les moyens de transport changent. Elles souffrirent alors de l'exode, rural ou littoral. L'afflux des touristes apporta un renouveau commercial, sans pour autant remplacer l'ancienne trilogie économique des Cyclades : cultures vivrières, élevage extensif et pêche côtière.

data from the linked data cloud