History of science fiction

rdf:langString Història de la ciència-ficció

rdf:langString La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre. La diversitat del gènere de la ciència-ficció fa que es qüestioni l'abast dels seus continguts. Aquesta manca de consens es reflecteix en els debats sobre la seva història, sobretot per determinar-ne els orígens exactes. Hi ha dos enfocaments possibles per abordar l'origen del gènere de ciència-ficció. En primer lloc, podem identificar els seus orígens en els relats fantàstics com el que ens ofereix l'Epopeia de Gilgamesh,que ens endinsa en l'ideari de la civilització sumèria que ens exposa les vivències del rei mític Guilgameix d'Uruk. Les primeres versions de text en sumeri ens durien a una època del fins al 2150-2000 aC. Un segon punt de vista argumentaria que la ciència-ficció només seria possible a partir dels segles XVII i principis del XIX, un cop endegada la revolució científica i els principals descobriments en astronomia, física i matemàtiques. En qualsevol cas, hi ha un consens en adjudicar els inicis de la ciència-ficció, tal com l'entenem avui dia, amb el desenvolupament del segle xx, amb una profunda integració de la ciència i dels invents a la vida quotidiana, que va fomentar un major interès per la literatura que explorava la relació entre tecnologia, societat i individu. L'erudit anomena la història de la ciència-ficció com "la història de les actituds canviants de la humanitat envers l'espai i el temps ... la història de la nostra creixent comprensió de l'univers i la posició de la nostra espècie en aquest univers". En les darreres dècades, aquest gènere s’ha diversificat i s’ha consolidat fermament amb una influència important en la cultura i el pensament globals. A partir d'aquest enfocament contemporani amb el qual es constitueix el concepte de ciència-ficció cal destacar a com el primer al que se li atribueix aquesta denominació cap el 1851. Però encara era un terme utilitzat de forma molt aïllada. Caldria esperar a Hugo Gernsback quan va incorporar el terme el 1926 a una portada d'una de les revistes de narrativa especulativa mes difoses a la dècada del 1920 als Estats Units: Amazing Stories. Hi ha altres enfocaments que presenten a ,l al que se l atribueix en utilitzar-lo per primer cop el 1954. Fins a aquestes dates les narracions que, en l'actualitat, no dubtem a qualificar de ciència-ficció, rebien diversos noms, com ara «viatges fantàstics», «relats de mons perduts», «utopies», o «novel·les científiques». A mesura que la ciència-ficció va entrar a la cultura popular, els escriptors i seguidors d'aquest camp van associar el terme amb pel·lícules de Sèrie B de baix pressupost i de pocs continguts tecnològics i científics, així com amb literatura pulp de baixa qualitat. Cap a la dècada de 1970, crítics del camp, com i Terry Carr, feien servir la "ciència ficció" per distingir el treball piratejat de la ciència ficció seriosa. Peter Nicholls escriura que SF (CF) és l'abreviatura preferida dins de la comunitat d'escriptors i lectors. Robert Heinlein va trobar fins i tot que la ciència ficció era insuficient per a certs tipus d'obres d'aquest gènere, i va suggerir que s'utilitzés el terme ficció especulativa per a aquelles obres més "serioses" o "reflexives". El canadenc John Clute denomina a aquesta època anterior a l'eclosió del gènere com a proto ciència-ficció.