History of Kazakhstan

rdf:langString Història del Kazakhstan

rdf:langString La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el -1.000.000 - 800.000 aC a les , la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan. Després del final del darrer període glacial, 12.500 - 5.000 mil anys aC, els campaments s'estengueren per tot el territori del Kazakhstan i el període finalment conduí a l'extinció de grans animals (mamut, rinoceront llanut). Les comunitats de caçadors-recol·lectors inventaren l'arc i les barques, utilitzaven el llop domesticat i les trampes per caçar i desenvoluparen la cultura arqueològica Atbasar. Fa al voltant de 5.000 anys, durant el procés de la revolució neolítica aparegué la cria d'animals i agricultura, que formaren Atbasar, , Botai, Mokanjar, Ust-Narym, i altres cultures arqueològiques. A la (3600-3100 aC) hom li atribueix la primera domesticació de cavalls. Durant la , apareixen la ceràmica i les eines de pedra polides, de les quals se n'han trobat en diverses ubicacions a través de les estepes del Kazakhstan, valls de riu i muntanyes. El quart i tercer mil·lenni presenciaren el començament de la producció de metalls, la fabricació d'eines de coure i l'ús de motlles de foneria. Es van trobar fins a 100 indrets amb utensilis de coure forjat. Durant el segon mil·lenni, es desenvolupa l'extracció de minerals al Kazakhstan Central, apareix la cria d'animals de pastura a nivell extensiu, i l'economia nòmada de cavalls es converteix en una tecnologia desenvolupada com a mètode de producció viable a les estepes eurasiàtiques. El canvi de condicions climàtiques forçà els trasllats massius de poblacions dins i fora del cinturó d'estepes. El període d'aridització que es perllongà durant un mil·lenni des del final del 2n mil·lenni fins al començament del 1r mil·lenni aC conduí al despoblament dels cinturons àrids i les àrees d'oasis de les valls fluvials; la seva població es traslladà cap al nord a la zona d'estepes boscoses. Les noves poblacions emigraren a la fi del període àrid, al començament del 1r mil·lenni aC, i van repoblar àrees abandonades amb fluxos procedents de l'oest i de l'est, creant societats simbiòtiques que començaven a formar-se al segle XVI aC. En el segle III aC l'emergent Imperi Hun ocupà la totalitat del Kazakhstan entre els seus territoris, i comença el període històric del Kazakhstan. Poc després de la seva creació absorbí 26 possessions independents, i uní diverses poblacions de l'estepa i el bosc en un estat únic. Després que la desaparició de l'Imperi Hun Oriental, el poble Tele del Kazakhstan, conegut en annals xinesos com a , formà unions tribals que es convertiren en una atracció cobejada pels successors huns, però generalment van mantenir la independència de les seves unions. En el segle vi, el poble del Kazakhstan fou altre cop absorbit per una nova entitat política, el Kaganat turquès, que controlà aproximadament la mateixa àrea que l'Imperi Hun Oriental. Posteriorment, parts importants del Kazakhstan foren governades successivament pels kaganats uigur i . Durant l'Alta Edat Mitjana, van sorgir també un cert nombre d'estats independents al Kazakhstan, els més coneguts dels quals foren la , l', i el Kanat Qarakhànida. Al segle xiii Kazakhstan caigué sota el domini de l'Imperi Mongol, i romangué en l'esfera dels estats successors dels mongols fins a l'Edat Moderna. A començament del segle xvi, diverses parts del Kazakhstan foren annexionades per l'Imperi Rus, i el que romangué fou absorbit gradualment en un Turquestan Rus, a partir del 1867. La República moderna del Kazakhstan fou separada en una entitat política nova durant la subdivisió soviètica del Turquestan Rus durant els anys 1930.