History of Alicante

rdf:langString Història d'Alacant

rdf:langString Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera. Al cim del Tossal de les Basses, a l'Albufereta, es documenta un poblat iber cap al segle iv aC, que fou abandonat quan els Bàrquides establiren una fortificació al Tossal de Manises cap al 230 aC, durant la conquesta púnica del sud-est ibèric, que anys més tard desenvolupà una estructura urbana. El seu topònim en iber podria haver sigut LAKKANTÓ, que vindria per les característiques orogràfiques del terreny on s'ubicava la ciutat fortificada. També és possible que es tracte de l'Akra Leuké que esmenta Diodor. Durant la Segona Guerra Púnica la ciutat fou destruïda i la fortificació abandonada; però durant la Guerra de Sertori fou reconstruïda, i en temps d'August refundada com a municipium de dret llatí, ja amb el nom de Lucentum. Lucentum visqué un període d'esplendor que durà fins als temps de Vespasià, quan la ciutat entrà en una decadència que s'allargà al llarg de tot el segle ii fins que fou abandonada el segle iii. La ciutat perdé l'entitat com a municipi romà, i fou assimilada a Ilici. En algun moment de l'antiguitat tardana es degué establir un nucli urbà al peu del Benacantil, probablement amb desplaçament de la població anterior a l'Albufereta. D'ací que hi haguera continuat utilitzant el mateix nom ja romanitzat de "Lacant", és a dir, un topònim fòssil, que evolucionaria a la forma de Laqant, esmentada al Pacte de Teodomir i antecessora de la moderna Alacant.