Hilarri
http://dbpedia.org/resource/Hilarri an entity of type: WikicatCemeteries
Hilarri (baskisch: hil = „Tod“ und harri = „Stein“) ist die baskische Bezeichnung für eine in der Regel künstlerisch zweigeteilte, aufrecht stehende und im oberen Bereich meist scheibenförmige Grabstele (französisch stèle discoïdale; spanisch estela discoidal)
rdf:langString
Disko-formako hilarriak edo hilarri biribilak hildakoen oroitzapenezko monumentua dira, Magreben, Sirian, Suedian, Frantzian, Italian, Espainian, Portugalen, Turkian, Errusian, Norvegian, baina, batez ere, Euskal Herriko hilerrietan ikus daitezkeenak. Ezagutzen ditugun lehendabizikoak XVI. mendea baino zaharragoak dira, batzuen ustez Goi Erdi Arokoak. Disko-formako hilarrietatik gertu, sarritan taula itxurako hilarriak eta gurutze klasikoak aurkitu daitezke.
rdf:langString
Hilarri (from Basque hil 'dead' and harri 'stone') is the name given to disk-shaped funerary steles that are typical of the Basque Country. These funerary steles present a disc-shaped head facing the rising sun on a trapezoidal stand. They belong to an old tradition throughout all of the Western Mediterranean, which includes parts of Europe and North Africa, but today they are mainly found in the Basque Country.
rdf:langString
Una estela discoïdal és un monument funerari que es pot trobar en algunes zones d'Europa Occidental, de Rússia, de Barbaria i de l'Orient Mitjà (Síria i l'antiga Armènia). És típic dels fossars medievals de la comarca del Matarranya i és abundant als fossars del País Basc del Nord, on es coneixen amb el nom de hilarri. Aquestes esteles funeràries tenen forma de disc encarat cap al sol, a sobre d'un suport trapezoïdal. S'hi gravaven símbols pagans solars com ara i , i també símbols cristians. A les esteles del País Basc del Nord és típica la presència de lauburus.
rdf:langString
Una estela discoidal es un monumento funerario que se puede encontrar en algunas zonas de Europa Occidental, Rusia, y hasta Oriente Medio (Siria y Armenia). Es típico de los fosos medievales de la comarca de la Matarraña (España) y es abundante en los fosos del País Vasco francés, donde se conocen con el nombre de hilarri.
rdf:langString
Hilarri (parfois épelé illarri) est le mot basque désignant la pierre des morts, la stèle funéraire, la sépulture. Dans la région de Sare (Labourd) on l'appelle également illargi. Il s'agit généralement d'une longue pierre enfoncée à la tête d'une sépulture. Il en existe en forme de croix pour les plus récentes, et anthropomorphes avec la partie supérieure discoïdale. Ces dernières furent appelées dans certains endroits, gizonak (les hommes) ou harri gizonak (hommes de pierre).
rdf:langString
rdf:langString
Estela discoïdal
rdf:langString
Hilarri
rdf:langString
Estela discoidal
rdf:langString
Disko-formako hilarri
rdf:langString
Hilarri
rdf:langString
Hilarri
xsd:integer
6706739
xsd:integer
1012892003
rdf:langString
Una estela discoïdal és un monument funerari que es pot trobar en algunes zones d'Europa Occidental, de Rússia, de Barbaria i de l'Orient Mitjà (Síria i l'antiga Armènia). És típic dels fossars medievals de la comarca del Matarranya i és abundant als fossars del País Basc del Nord, on es coneixen amb el nom de hilarri. Aquestes esteles funeràries tenen forma de disc encarat cap al sol, a sobre d'un suport trapezoïdal. S'hi gravaven símbols pagans solars com ara i , i també símbols cristians. A les esteles del País Basc del Nord és típica la presència de lauburus. La tradició de fer esteles discoïdals és antiga i ja a l'edat del bronze en trobem exemples al sud-oest de la península Ibèrica (esteles del sud-oest). L'estela de Luna (situada a Luna, municipi de l'Aragó) és un cas anòmal perquè té les característiques de les esteles del sud-oest però s'ha trobat al nord-est de la península. A Catalunya en trobem a l'Aleixar, adossades a la paret de l'església de Sant Martí.
rdf:langString
Hilarri (baskisch: hil = „Tod“ und harri = „Stein“) ist die baskische Bezeichnung für eine in der Regel künstlerisch zweigeteilte, aufrecht stehende und im oberen Bereich meist scheibenförmige Grabstele (französisch stèle discoïdale; spanisch estela discoidal)
rdf:langString
Disko-formako hilarriak edo hilarri biribilak hildakoen oroitzapenezko monumentua dira, Magreben, Sirian, Suedian, Frantzian, Italian, Espainian, Portugalen, Turkian, Errusian, Norvegian, baina, batez ere, Euskal Herriko hilerrietan ikus daitezkeenak. Ezagutzen ditugun lehendabizikoak XVI. mendea baino zaharragoak dira, batzuen ustez Goi Erdi Arokoak. Disko-formako hilarrietatik gertu, sarritan taula itxurako hilarriak eta gurutze klasikoak aurkitu daitezke.
rdf:langString
Hilarri (from Basque hil 'dead' and harri 'stone') is the name given to disk-shaped funerary steles that are typical of the Basque Country. These funerary steles present a disc-shaped head facing the rising sun on a trapezoidal stand. They belong to an old tradition throughout all of the Western Mediterranean, which includes parts of Europe and North Africa, but today they are mainly found in the Basque Country.
rdf:langString
Una estela discoidal es un monumento funerario que se puede encontrar en algunas zonas de Europa Occidental, Rusia, y hasta Oriente Medio (Siria y Armenia). Es típico de los fosos medievales de la comarca de la Matarraña (España) y es abundante en los fosos del País Vasco francés, donde se conocen con el nombre de hilarri. Estas estelas funerarias tienen forma de disco encarado hacia el sol, encima de un soporte trapezoidal. Se grababan símbolos paganos solares como rosetas hexagonales y flores de la vida, y también símbolos cristianos. En las estelas del País Vasco Francés es típica la presencia de los lauburus. La tradición de hacer estelas discoidales es antigua y ya en la Edad del Bronce encontramos ejemplos en el suroeste de la península ibérica. La estela de Luna (situada en Luna, municipio de Aragón) es un caso anómalo porque tiene las características de las estelas del suroeste, pero se ha encontrado en el noreste de la península. Posteriormente son muy conocidas las Estelas cántabras que realizaron los cántabros prerromanos antes de la conquista romana del norte peninsular.
rdf:langString
Hilarri (parfois épelé illarri) est le mot basque désignant la pierre des morts, la stèle funéraire, la sépulture. Dans la région de Sare (Labourd) on l'appelle également illargi. Il s'agit généralement d'une longue pierre enfoncée à la tête d'une sépulture. Il en existe en forme de croix pour les plus récentes, et anthropomorphes avec la partie supérieure discoïdale. Ces dernières furent appelées dans certains endroits, gizonak (les hommes) ou harri gizonak (hommes de pierre). La stèle discoïdale basque est un monument intégré dans un système de croyances, de mythes et de coutumes qui nous viennent des temps anciens. Dans un milieu où la mort est conçue comme un passage d'un mode de vie à un autre, dans lequel le mort a une vie future comparable à celle des vivants, dans lequel il continue d'être de la maison où il a vécu, dans lequel la croyance des apparitions des défunts est une chose acceptée par tous et dans lequel les effigies et représentations des ancêtres s'animent et se comportent par moments comme l'auraient fait ceux qu'elles représentent. C'est un monument qui possède une longue histoire dans le Pays basque, parmi lesquels celui de Arpeko Saindu de Bidarrai (Labourd).
xsd:nonNegativeInteger
5122
