Heterostyly
http://dbpedia.org/resource/Heterostyly
L’hétérostylie est un polymorphisme floral sous contrôle génétique apparu indépendamment dans 24 familles de plantes à fleurs. Dans une espèce hétérostyle, deux (distylie) ou trois (tristylie) types morphologiques différents de fleurs, appelés morphes coexistent dans la population. Sur chaque individu, toutes les fleurs partagent le même morphe.
rdf:langString
Heterostylie of ongelijkstijligheid is een begrip uit de biologie, met name de morfologie van de bloemen, en betekent dat er binnen een plantensoort bloemen zijn van verschillende types. De bloemen onderscheiden zich daarbij door stijlen van verschillende lengte gepaard aan verschillend geplaatste meeldraden. Dit verschijnsel komt bijvoorbeeld voor bij vele ondersoorten van de sleutelbloem.
rdf:langString
L'heterostilia és una forma única de polimorfisme morfològic en les flors de certes espècies que, com a mecanisme, impedeix l' de cada flor. En les espècies heterostíliques hi ha dos o tres tipus de flors (anomenades morfs). En una planta individual, cadascuna de les flors comparteixen el mateix morf. Aquests morfs difereixen qualitativament entre si en les longituds dels pistils i dels filaments dels estams. El fenotip per a cada morf està genèticament determinat. Quan una espècie presenta dos morfs florals es denomina distílica. En un dels morfs, anomenat Pin, els estams són curts i els pistils llargs. En l'altre morf, anomenat Thrum, els estams són llargs i els pistils curts. Les espècies del gènere Prímula són possiblement l'exemple més conegut de flors heteromòrfica i el mecanisme re
rdf:langString
Různočnělečnost (heterostylie) – různá délka čnělek u různých květů téhož druhu – je schopnost rostlin vytvářet dva typy květů: květy s dlouhými čnělkami a krátkými tyčinkami (dlouhočnělečné) a květy s krátkými čnělkami a dlouhými tyčinkami (krátkočnělečné). Různočnělečnost je pojistnou strategií rostliny proti samoopylení. Často je strategie ještě zdokonalena tím, že pylem z dlouhých tyčinek (velké pylové zrno) lze oplodnit pouze dlouhočnělečný květ, zatímco pylem z krátkých tyčinek (malé pylové zrno) pouze krátkočnělečný květ.
* Krátkočnělečné květy mičely plazivé (Mitchella repens)
*
rdf:langString
Heterostylie oder Anisostylie, die Verschiedengriffeligkeit, ist ein Begriff aus der Blütenbiologie. Sie ist eine Form der reziproken Herkogamie, bei der innerhalb einer Art verschieden gestaltete Blütentypen (Heteromorphie) zur Förderung der Fremdbestäubung ausgebildet werden. Eine weitere Form ist die Enantiostylie (Schiefgriffligkeit). Heterostylie kann zusammen mit der Heterantherie auftreten, der unterschiedlichen Ausbildung der Antheren, hier z. B. mit unterschiedlicher Funktion. Auch dies dient dazu, eine Selbstbestäubung zu erschweren oder zu verhindern.Der Gegensatz zur Heterostylie ist die Homostylie.
rdf:langString
Heterostyly is a unique form of polymorphism and herkogamy in flowers. In a heterostylous species, two or three morphological types of flowers, termed "morphs", exist in the population. On each individual plant, all flowers share the same morph. The flower morphs differ in the lengths of the pistil and stamens, and these traits are not continuous. The morph phenotype is genetically linked to genes responsible for a unique system of self-incompatibility, termed heteromorphic self-incompatibility, that is, the pollen from a flower on one morph cannot fertilize another flower of the same morph.
rdf:langString
La heterostilia es una forma única de polimorfismo morfológico en las flores de ciertas especies que, como mecanismo, impide la autofecundación de cada flor. En las especies heterostílicas existen dos o tres tipos de flores (llamadas morfos). En una planta individual, cada una de las flores comparten el mismo morfo. Estos morfos difieren cualitativamente entre sí en las longitudes de los pistilos y de los filamentos de los estambres. El fenotipo para cada morfo está genéticamente determinado. Cuando una especie presenta dos morfos florales se denomina distílica. En uno de los morfos, llamado Pin, los estambres son cortos y los pistilos largos. En el otro morfo, llamado Thrum, los estambres son largos y los pistilos cortos. Las especies del género Primula son posiblemente el ejemplo mejor c
rdf:langString
Heterostilia é uma forma específica de polimorfismo e hercogamia que ocorre nas flores de determinadas espécies de angiospérmicas (ditas heterostílicas). Numa mesma população de uma espécie heterostílica ocorrem, em indivíduos diferentes, dois ou três tipos morfológicos de flores, designados por "morfos". Em cada indivíduo (espécime) todas as flores pertencem ao mesmo morfo. Os morfos florais diferem no comprimento do pistilo e estames (em geral no comprimento dos filetes ou pela inserção a alturas diferentes nas corolas simpétalas a que acresce, por vezes, anteras de tamanho diferente), sendo estas características fenotípicas descontínuas. Cada morfo é um fenotipo com ligação genética aos genes responsáveis pelo sistema de auto-incompatibilidade das plantas, designado por auto-incompatibi
rdf:langString
rdf:langString
Heterostilia
rdf:langString
Různočnělečnost
rdf:langString
Heterostylie
rdf:langString
Heterostilia
rdf:langString
Heterostyly
rdf:langString
Hétérostylie
rdf:langString
Heterostylie
rdf:langString
Heterostilia
xsd:integer
1639131
xsd:integer
1120896287
rdf:langString
Dissection of long-styled and short-styled flowers:
rdf:langString
long-styled flower
rdf:langString
short-styled flower
rdf:langString
Distyly primula.jpg
rdf:langString
Primrose_pin.jpg
rdf:langString
Primrose_thrum.JPG
xsd:integer
2
rdf:langString
Flowers of Primula vulgaris
xsd:integer
270
rdf:langString
L'heterostilia és una forma única de polimorfisme morfològic en les flors de certes espècies que, com a mecanisme, impedeix l' de cada flor. En les espècies heterostíliques hi ha dos o tres tipus de flors (anomenades morfs). En una planta individual, cadascuna de les flors comparteixen el mateix morf. Aquests morfs difereixen qualitativament entre si en les longituds dels pistils i dels filaments dels estams. El fenotip per a cada morf està genèticament determinat. Quan una espècie presenta dos morfs florals es denomina distílica. En un dels morfs, anomenat Pin, els estams són curts i els pistils llargs. En l'altre morf, anomenat Thrum, els estams són llargs i els pistils curts. Les espècies del gènere Prímula són possiblement l'exemple més conegut de flors heteromòrfica i el mecanisme reproductiu que aquestes espècies posseeixen ha atret considerable atenció entre botànics, genetistes i evolucionistes, incloent a Charles Darwin, ja l'any 1862. Gairebé totes les espècies heterostíliques presenten autoincompatibilitat (AI). Els loci responsables de l'AI en aquestes espècies estan estretament lligats amb aquells gens responsables del polimorfisme floral, pel que ambdós caràcters s'hereten en forma conjunta. La distilia està determinada un sol gen amb dos al·lels, la tristilia per dos gens amb dos al·lels cada un. En les espècies que presenten heterostilia existeix un mecanisme diferent d'AI denominat autoincompatibilitat heteromòrfica. Aquest mecanisme probablement no es trobi relacionat evolutivament amb els sistemes d'incompatibilitat homomòrfica.
rdf:langString
Různočnělečnost (heterostylie) – různá délka čnělek u různých květů téhož druhu – je schopnost rostlin vytvářet dva typy květů: květy s dlouhými čnělkami a krátkými tyčinkami (dlouhočnělečné) a květy s krátkými čnělkami a dlouhými tyčinkami (krátkočnělečné). Různočnělečnost je pojistnou strategií rostliny proti samoopylení. Často je strategie ještě zdokonalena tím, že pylem z dlouhých tyčinek (velké pylové zrno) lze oplodnit pouze dlouhočnělečný květ, zatímco pylem z krátkých tyčinek (malé pylové zrno) pouze krátkočnělečný květ. Heterostylie je typická například pro prvosenky (Primula) a rod mičela (Mitchella) z čeledi mořenovité. Popsána byla již v 16. století.
* Krátkočnělečné květy mičely plazivé (Mitchella repens)
* Dlouhočnělečné květy mičely plazivé (Mitchella repens)
rdf:langString
Heterostylie oder Anisostylie, die Verschiedengriffeligkeit, ist ein Begriff aus der Blütenbiologie. Sie ist eine Form der reziproken Herkogamie, bei der innerhalb einer Art verschieden gestaltete Blütentypen (Heteromorphie) zur Förderung der Fremdbestäubung ausgebildet werden. Eine weitere Form ist die Enantiostylie (Schiefgriffligkeit). Heterostylie kann zusammen mit der Heterantherie auftreten, der unterschiedlichen Ausbildung der Antheren, hier z. B. mit unterschiedlicher Funktion. Auch dies dient dazu, eine Selbstbestäubung zu erschweren oder zu verhindern.Der Gegensatz zur Heterostylie ist die Homostylie. Unter Heterostylie versteht man das Vorkommen unterschiedlicher Blütentypen (Polymorphismus) innerhalb einer Pflanzenart. Diese Blütentypen unterscheiden sich durch ein unterschiedliches Verhältnis der Länge des Griffels zur Länge der Staubblätter, oder auch hinsichtlichder Ansatzhöhe der Antheren, also der Staubblattposition. Man unterscheidet das Vorkommen von zwei (dimorphe Heterostylie, Distylie auch Heterodistylie) oder drei (trimorphe Heterostylie, Tristylie auch Heterotristylie) verschiedenen Blüten. Bei kurzgriffeligen (mikro- oder brachystylen; Brachystylie) Blüten sind die Griffel kurz und die Staubblätter lang und mittellang, bei langgriffeligen (makro- oder dolichostylen) Blüten die Griffel lang und die Staubblätter mittellang und kurz. Dazwischen liegen die mesostylen, also mittelgriffeligen Blüten, hier ist die eine Hälfte der Staubblätter lang, die andere kurz, der Griffel ist kürzer als die langen und länger als die kurzen. So gibt es etwa bei zahlreichen Vertretern der Gattung Primula je etwa gleich viele Individuen mit kurzem Griffel und hoher Staubblattposition, bzw. mit langem Griffel und tiefer Staubblattposition. Eine solche dimorphe Heterostylie bzw. Distylie kommt beispielsweise auch bei manchen Vertretern der Knöterichgewächse (Polygonaceae), Sauerkleegewächse (Oxalidaceae) oder Rötegewächse (Rubiaceae) vor. Beispiele für Tristylie finden sich beim Blutweiderich (Lythrum salicaria) und den meisten Vertretern der Gattung Oxalis. Bereits Charles Darwin konnte zeigen, dass nur bei einer Kreuzbestäubung beider Typen ein optimaler Fruchtansatz stattfindet, Heterostylie also der Förderung einer Fremdbestäubung dient. Mittlerweile wurde festgestellt, dass bei der so genannten Heterostylie nicht nur die Griffellänge und Staubblattposition entscheidend sind. Vielmehr beeinflussen auch unterschiedliche große Pollen und Narbenpapillen diesen Bestäubungsvorgang. Aus diesem Grund besteht die Tendenz, den Begriff Heterostylie durch den Begriff Heteromorphie zu ersetzen.
rdf:langString
Heterostyly is a unique form of polymorphism and herkogamy in flowers. In a heterostylous species, two or three morphological types of flowers, termed "morphs", exist in the population. On each individual plant, all flowers share the same morph. The flower morphs differ in the lengths of the pistil and stamens, and these traits are not continuous. The morph phenotype is genetically linked to genes responsible for a unique system of self-incompatibility, termed heteromorphic self-incompatibility, that is, the pollen from a flower on one morph cannot fertilize another flower of the same morph. Heterostylous plants having two flower morphs are termed "distylous". In one morph (termed "pin", "longistylous", or "long-styled" flower) the stamens are short and the pistils are long; in the second morph (termed "thrum", "brevistylous", or "short-styled" flower) the stamens are long and the pistils are short; the length of the pistil in one morph equals the length of the stamens in the second morph, and vice versa. Examples of distylous plants are the primrose and many other Primula species, buckwheat, flax and other Linum species, some Lythrum species, and many species of Cryptantha. Heterostylous plants having three flower morphs are termed "tristylous". Each morph has two types of stamens. In one morph, the pistil is short, and the stamens are long and intermediate; in the second morph, the pistil is intermediate, and the stamens are short and long; in the third morph, the pistil is long, and the stamens are short and intermediate. Oxalis pes-caprae, purple loosestrife (Lythrum salicaria) and some other species of Lythrum are trimorphic. The lengths of stamens and pistils in heterostylous flowers are adapted for pollination by different pollinators, or different body parts of the same pollinator. Thus, pollen originating in a long stamen will reach primarily long rather than short pistils, and vice versa. When pollen is transferred between two flowers of the same morph, no fertilization will take place, because of the self-incompatibility mechanism, unless such mechanism is broken by environmental factors such as flower age or temperature.
rdf:langString
La heterostilia es una forma única de polimorfismo morfológico en las flores de ciertas especies que, como mecanismo, impide la autofecundación de cada flor. En las especies heterostílicas existen dos o tres tipos de flores (llamadas morfos). En una planta individual, cada una de las flores comparten el mismo morfo. Estos morfos difieren cualitativamente entre sí en las longitudes de los pistilos y de los filamentos de los estambres. El fenotipo para cada morfo está genéticamente determinado. Cuando una especie presenta dos morfos florales se denomina distílica. En uno de los morfos, llamado Pin, los estambres son cortos y los pistilos largos. En el otro morfo, llamado Thrum, los estambres son largos y los pistilos cortos. Las especies del género Primula son posiblemente el ejemplo mejor conocido de flores heteromórficas y el mecanismo reproductivo que estas especies poseen ha atraído considerable atención entre botánicos, genetistas y evolucionistas, incluyendo a Charles Darwin, ya en el año 1862.Casi todas las especies heterostílicas presentan autoincompatibilidad (AI). Los loci responsables de la AI en estas especies están estrechamente ligados con aquellos genes responsables del polimorfismo floral, por lo que ambos caracteres se heredan en forma conjunta. La distilia está determinada un solo gen con dos alelos, la tristilia por dos genes con dos alelos cada uno. En las especies que presentan heterostilia existe un mecanismo diferente de AI denominado autoincompatibilidad heteromórfica. Este mecanismo probablemente no se halle relacionado evolutivamente con los sistemas de incompatibilidad homomórfica.
rdf:langString
L’hétérostylie est un polymorphisme floral sous contrôle génétique apparu indépendamment dans 24 familles de plantes à fleurs. Dans une espèce hétérostyle, deux (distylie) ou trois (tristylie) types morphologiques différents de fleurs, appelés morphes coexistent dans la population. Sur chaque individu, toutes les fleurs partagent le même morphe.
rdf:langString
Heterostylie of ongelijkstijligheid is een begrip uit de biologie, met name de morfologie van de bloemen, en betekent dat er binnen een plantensoort bloemen zijn van verschillende types. De bloemen onderscheiden zich daarbij door stijlen van verschillende lengte gepaard aan verschillend geplaatste meeldraden. Dit verschijnsel komt bijvoorbeeld voor bij vele ondersoorten van de sleutelbloem.
rdf:langString
Heterostilia é uma forma específica de polimorfismo e hercogamia que ocorre nas flores de determinadas espécies de angiospérmicas (ditas heterostílicas). Numa mesma população de uma espécie heterostílica ocorrem, em indivíduos diferentes, dois ou três tipos morfológicos de flores, designados por "morfos". Em cada indivíduo (espécime) todas as flores pertencem ao mesmo morfo. Os morfos florais diferem no comprimento do pistilo e estames (em geral no comprimento dos filetes ou pela inserção a alturas diferentes nas corolas simpétalas a que acresce, por vezes, anteras de tamanho diferente), sendo estas características fenotípicas descontínuas. Cada morfo é um fenotipo com ligação genética aos genes responsáveis pelo sistema de auto-incompatibilidade das plantas, designado por auto-incompatibilidade heteromórfica, que assegura que o pólen de uma flor pertencente a um morfo não consegue fertilizar uma flor do mesmo morfo.
xsd:nonNegativeInteger
11248
