Hernici
http://dbpedia.org/resource/Hernici an entity of type: Thing
Die Herniker waren eine alt-italische Völkerschaft, die mit den Sabinern verwandt war. Sie saßen ursprünglich in der Nähe von Rom, siedelten aber früh in das Tal des Flusses Trerus (Sacco) über. 486 v. Chr. traten die Herniker dem römisch-latinischen Bund bei. Nachdem Anagnia, der Hauptort der Herniker, und andere Ortschaften am zweiten Samnitenkrieg teilgenommen hatten, wurden die Herniker 306 v. Chr. zu steuer- und dienstpflichtigen Untertanen gemacht. 241 v. Chr. erhielten sämtliche Herniker das römische Vollbürgerrecht.
rdf:langString
Hernikoak edo ernicii Lazio hegoaldean kokatutako herri bat ziren. Latinoekin harremandutako taldea izan zen. Beste bezala, ez zuten hiri garapen garrantzitsurik eta leku erlijioso baten inguruan bizi ziren, Anagni.
rdf:langString
Los hérnicos o erniciī fueron un pueblo que habitó en el sureste del Lacio, entre el lago Fucino y el río Sacco (Trerus). Mantuvieron una estrecha relación con los latinos. Eran vecinos de los volscos, al sur, y de los ecuos y marsos, al norte. Al igual que muchos pueblos itálicos no tenían un desarrollo urbano importante y los nucleaba un centro religioso, Anagni. Se organizaban como una confederación de tribus: Alatri, Piglio, Veroli, y Ferentino.
rdf:langString
Gli Ernici erano un antico popolo italico il cui territorio era situato nel Lazio fra la valle del Liri e la valle del Sacco (Trerus); confinavano con i Volsci a sud e con gli Equi ed i Marsi a nord. Erano vicini delle città di Lanuvium, Albalonga e della stessa Roma. Le principali città abitate dagli Ernici erano Aletrium, Anagnia, che ne era la capitale religiosa, Ferentinum, Verulae.
rdf:langString
ヘルニキ族（ラテン語: Hernici; 英: Hernican）は、古代のイタリア半島中部、ラティウム地方の内陸部に居住していた民族。
rdf:langString
Гéрники (лат. Hernici) — древнеитальянский народ италийской группы, родственный сабинам. Главными их городами-полисами являлись Алетриум, Верулы, Ферентинум; столица — Анагния (откуда, согласно Варрону, происходили Киспии). Населяли долину реки Трер (ныне Сакко) и прилегающие к ней Апеннины. В 486 году до н. э. вступили в Латинский союз. После второй Самнитской войны римляне завоевали их столицу Анагнию и покорили весь народ (306 год до н. э.). В 241 году до н. э. герники получили полное римское гражданство.
rdf:langString
Ге́рніки (лат. Hernici) — один з народів італіків, споріднений з сабінами. Спочатку населяли область поблизу Рима. Пізніше переселилися у долину річки . У 486 до н. е. вступили у Латинський союз. Після другої Самнітської війни римляни завоювали їх столицю Ананьї та підкорили весь народ. У 241 до н. е. герніки отримують повне римське громадянство.
rdf:langString
Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci. Tenien al nord els eques, i al sud i a l'est els volscs. Durant la primera història de Roma eren una nació independent.
rdf:langString
The Hernici were an Italic tribe of ancient Italy, whose territory was in Latium between the Fucine Lake and the Sacco River (Trerus), bounded by the Volsci on the south, and by the Aequi and the Marsi on the north. For many years of the early Roman republic they were allied with Rome and fought alongside it against its neighbours. In 495 BC Livy records that they entered into a treaty with the Volsci against ancient Rome. They long maintained their independence, and in 486 BC were still strong enough to conclude an equal treaty with the Latins.
rdf:langString
Les Herniques ou Hernici en latin, sont une population italique du . Ils forment une ligue autour de la ville d'Anagnia dans la vallée du Tolerus (aujourd'hui le (it)), sur la rive gauche de cette rivière. Les autres principales cités herniques sont Aletrium, et Ferentinum.
rdf:langString
De Hernici waren een Italisch volk uit de Oudheid. Hun territorium bevond zich in Latium tussen het Meer van Fucino en de Sacco rivier (Trerus), begrensd door de Volsken in het zuiden en de Aequi en Marsi in het noorden.
rdf:langString
Os hérnicos ou ernicii eram um antigo povo do sudeste do Lácio, entre o e o (Trerus). Tinham uma estreita relação com os Latinos. Eram vizinhos dos volscos, a sul, e dos équos e marsos, a norte. Tal como muitos dos povos itálicos, não tinham um desenvolvimento urbano importante e unia-os um centro religioso, Anâgnia. Organizavam-se como uma confederação de tribos: Alétrio, Píglio, Verulas, e Ferentino.
rdf:langString
Hernikerna var ett italiskt folkslag. Hernikerna talade latin, även om vissa ord förmodligen var dialektala. Deras område låg i Latium, mellan folkgrupperna volsker i söder och aequier och i norr. Det finns indikationer på att hernikerna är bland de stammar som varit längst i området. Under den romerske kungen Tullus Hostilius (672 f.Kr.)var hernikerna allierade med romare och tuscolani i striden mot Veii. I mitten av femhundratalet f.Kr. bildade de herniska städerna Anagni, Aletrium, Ferentinum och Verulae en allians som kallades herniska förbundet för att försvara sig mot samniter och volsker som bredde ut sig. Hernikerna var även involverade i turerna kring avsättningen av roms sista kung, Tarquinius Superbus.
rdf:langString
rdf:langString
Hèrnics
rdf:langString
Herniker
rdf:langString
Hérnicos
rdf:langString
Hernikoak
rdf:langString
Ernici
rdf:langString
Hernici
rdf:langString
Herniques
rdf:langString
ヘルニキ族
rdf:langString
Hernici
rdf:langString
Hérnicos
rdf:langString
Герники
rdf:langString
Herniker
rdf:langString
Герніки
rdf:langString
rdf:langString
Hernican
rdf:langString
Hernican
xsd:integer
158360
xsd:integer
1068703856
rdf:langString
yes
rdf:langString
Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci. Tenien al nord els eques, i al sud i a l'est els volscs. Durant la primera història de Roma eren una nació independent. Es deia que el seu nom derivava de la paraula sabina o màrsica "herna" que vol dir "roca", potser pel caràcter pedregós del seu territori. Virgili l'anomena "Hernica saxa" (Hèrnica pedregosa). Se'ls considerava emparentats amb els sabins o amb els marsis, que també estaven emparentats entre ells. Servi Fabi Píctor diu que eren una colònia sabina. D'altra banda, Gai Juli Higí diu que eren d'ètnia pelàsgica, i la descripció que en va virgili de les seves armes i dels seus vestits va portar a Macrobi a la conclusió de què eren pelasgs. Parlaven l'hèrnic, considerat una de les llengües itàliques. Les ciutats hèrniques formaven una lliga coneguda per Lliga hèrnica. Els límits del seu territori probablement va variar amb el temps, però se sap segur que eren ciutats dels hèrnics Anagnia (capital de la Lliga hèrnica), Ferentinum, Alatrium i Verulae. Probablement també ho eren i Trebia. Frusino sembla més probable que pertanyés als volscs, encara que potser molt antigament havia estat una ciutat hèrnica. Dionís d'Halicarnàs dona una llista de 47 ciutats que feien sacrificis al Mont Albà, de les quals 16 eren probablement hèrniques, encara que devien ser viles de muntanya de poca importància. Estaven separats dels volscs per les muntanyes Lepini. Els hèrnics van aparèixer a la història de Roma durant el regnat de Tarquini el Superb, quan aquest rei va fer amb ells un tractat d'aliança que va unir a llatins i hèrnics en l'anomenada Lliga llatina contra els volscs i eques. Una tradició conservada per Rufus Fest Aviè presenta al cap hèrnic Cispi Leu (Cispius Laevus) d'Anagnia dirigint un cos auxiliar hèrnic a Roma. Després de l'expulsió dels Tarquinis de Roma, els hèrnics van ser per un temps hostils a la república però aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar Espuri Cassi Viscel·lí el 486 aC. Titus Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels hèrnics que van ser privats de dos terços del seu territori, però és probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassi amb els llatins, i que buscava una lliga contra eques i volscs. Els volscs ja s'havien apoderat de la ciutat hèrnica de Ferentinum i intentaven expulsar als hèrnics de la vall del Trerus. Durant més d'un segle els hèrnics van ser aliats de Roma i van combatre els eques i volscs en primera línia. Poc després de la invasió dels gals i la conquesta de Roma (387 aC) les bones relacions entre romans i hèrnics es van trencar i els hèrnics i els llatins van lluitar contra Roma al costat dels volscs. Una situació de guerra i treva que va seguir durant més de 25 anys fins que el 361 aC, després d'uns anys de pau, va esclatar la guerra: al començament els hèrnics van obtenir algunes victòries i van ocupar la ciutat de Ferentinum, però el 358 aC els hèrnics van ser derrotats i sotmesos (devicti subactique sunt) pel cònsol Gai Plauci Pròcul. Un tractat de pau va admetre als hèrnics a l'aliança amb Roma en termes favorables. En esclatar la guerra amb els llatins el 340 aC els hèrnics van romandre lleials al tractat. Més tard la seva lleialtat era més dubtosa i el 306 aC es va trobar auxiliars hèrnics lluitant al costat dels samnites, i quan el senat va ordenar investigar, els hèrnics van al·legar que era una ofensa i van declarar la guerra a Roma: la ciutat d'Anagnia, la principal dels hèrnics, va encapçalar el partit de la guerra però les ciutats d'Alatrium, Ferentinum i Verulae van refusar prendre part a les hostilitats; en aquestes condicions el cònsol Quint Marci Trèmul va sotmetre als hèrnics en una sola campanya. El termes eren prou favorables: les tres ciutats que no havien participat en la guerra van conservar les seves lleis i magistrats i els privilegis anteriors, i Anagnia i altres ciutats van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi i els seus magistrats van ser privats de la jurisdicció civil i degradats a la condició de prefectura. Des de llavors els hèrnics van desaparèixer de la història. Els hèrnics en conjunt van obtenir els drets de ciutadania per la Lex Julia de civitate italis danda de l'any 90 aC i el seu territori es va incloure al Latium. Les característiques del poble es van mantenir fins al temps de l'imperi.
rdf:langString
Die Herniker waren eine alt-italische Völkerschaft, die mit den Sabinern verwandt war. Sie saßen ursprünglich in der Nähe von Rom, siedelten aber früh in das Tal des Flusses Trerus (Sacco) über. 486 v. Chr. traten die Herniker dem römisch-latinischen Bund bei. Nachdem Anagnia, der Hauptort der Herniker, und andere Ortschaften am zweiten Samnitenkrieg teilgenommen hatten, wurden die Herniker 306 v. Chr. zu steuer- und dienstpflichtigen Untertanen gemacht. 241 v. Chr. erhielten sämtliche Herniker das römische Vollbürgerrecht.
rdf:langString
Hernikoak edo ernicii Lazio hegoaldean kokatutako herri bat ziren. Latinoekin harremandutako taldea izan zen. Beste bezala, ez zuten hiri garapen garrantzitsurik eta leku erlijioso baten inguruan bizi ziren, Anagni.
rdf:langString
The Hernici were an Italic tribe of ancient Italy, whose territory was in Latium between the Fucine Lake and the Sacco River (Trerus), bounded by the Volsci on the south, and by the Aequi and the Marsi on the north. For many years of the early Roman republic they were allied with Rome and fought alongside it against its neighbours. In 495 BC Livy records that they entered into a treaty with the Volsci against ancient Rome. They long maintained their independence, and in 486 BC were still strong enough to conclude an equal treaty with the Latins. In 475 BC they fought alongside the Latins against the Aequi and Volsci, and in the same year fought alongside Rome against the Veientes and Sabines. In 468 BC they fought alongside Rome against the Volsci. In 464 BC they warned Rome of the betrayal of Ecetra, and fought alongside Rome against the Aequi who were allied with the Ecetrans. They broke away from Rome in 362 and in 306, when their chief town Anagnia was taken and reduced to a praefectura, but Ferentinum, Aletrium and Verulae were rewarded for their fidelity by being allowed to remain free municipia, a position which at that date they preferred to the civitas. The name of the Hernici, like that of the Volsci, is missing from the list of Italian peoples whom Polybius describes as able to furnish troops in 225 BC; by that date, therefore, their territory cannot have been distinguished from Latium generally, and it seems probable that they had then received the full Roman citizenship. The oldest Latin inscriptions of the district (from Ferentinum) are earlier than the Social War, and present no local characteristic.
rdf:langString
Los hérnicos o erniciī fueron un pueblo que habitó en el sureste del Lacio, entre el lago Fucino y el río Sacco (Trerus). Mantuvieron una estrecha relación con los latinos. Eran vecinos de los volscos, al sur, y de los ecuos y marsos, al norte. Al igual que muchos pueblos itálicos no tenían un desarrollo urbano importante y los nucleaba un centro religioso, Anagni. Se organizaban como una confederación de tribus: Alatri, Piglio, Veroli, y Ferentino.
rdf:langString
Les Herniques ou Hernici en latin, sont une population italique du . Ils forment une ligue autour de la ville d'Anagnia dans la vallée du Tolerus (aujourd'hui le (it)), sur la rive gauche de cette rivière. Les autres principales cités herniques sont Aletrium, et Ferentinum. Rien ne prouve que les Herniques aient jamais parlé un dialecte réellement différent du latin, mais une ou deux gloses indiquent qu’ils eurent des traits caractéristiques de vocabulaire, comme on peut s’y attendre chez les peuples qui ont maintenu des habitudes locales. Leur nom avec sa terminaison en « -cus » les classe avec les autres tribus dont le nom se termine en « -cus », comme les Volsques, qui semblent avoir été les premiers habitants de la côte occidentale de l'Italie, où ils étaient établis avant les tribus dont le nom est suffixé en « -nus ». À la fin du VIe siècle av. J.-C. et pendant le Ve siècle av. J.-C., un refroidissement climatique provoque la migration des peuples sabelliens qui descendent des Apennins pour investir les plaines d'Italie : parmi eux, les Herniques s'installent à l'est de la cité de Signia, au sud-est des Latins, au sud des Èques, au sud-ouest des Marses et au nord des Volsques qui occupent les marais pontins et la vallée de la Liris. Au début du Ve siècle av. J.-C., les Herniques, à l'instar des Volsques et des Èques, manifestent une hostilité croissante contre les Latins mais la période de conflit est de courte durée. Ils se rallient à la ligue latine et à Rome dès 486 av. J.-C. selon la tradition et combattent dorénavant leurs turbulents voisins. L'alliance avec Rome se dégrade au IVe siècle av. J.-C. jusqu'à la guerre romano-hernique de 362 à 358 av. J.-C. Ils sont alors soumis par Rome jusqu'à la rébellion finale de 307/306 av. J.-C. Les cités rebelles herniques sont alors directement intégrées dans la République romaine tandis que celles qui sont restées loyales gardent une certaine autonomie et indépendance. Au cours du siècle suivant, il devient impossible de distinguer les Herniques des voisins latins et ils disparaissent en tant que peuple distinct.
rdf:langString
Gli Ernici erano un antico popolo italico il cui territorio era situato nel Lazio fra la valle del Liri e la valle del Sacco (Trerus); confinavano con i Volsci a sud e con gli Equi ed i Marsi a nord. Erano vicini delle città di Lanuvium, Albalonga e della stessa Roma. Le principali città abitate dagli Ernici erano Aletrium, Anagnia, che ne era la capitale religiosa, Ferentinum, Verulae.
rdf:langString
De Hernici waren een Italisch volk uit de Oudheid. Hun territorium bevond zich in Latium tussen het Meer van Fucino en de Sacco rivier (Trerus), begrensd door de Volsken in het zuiden en de Aequi en Marsi in het noorden. Zij konden lang hun onafhankelijkheid bewaren, en waren in 486 v.Chr. nog steeds sterk genoeg om een overeenkomst op basis van gelijkwaardigheid te sluiten met de Latijnen (Dionysius van Halicarnassus, VIII 64, 68.). In 362 (Livius, VII 6 ff.) scheidden zij zich af van Rome en in 306 (Livius, IX 42.) werd hun belangrijkste stad Anagni ingenomen en gedegradeerd tot praefectura. Maar Ferentinum, Aletrium en Verulae werden beloond voor hun trouw met de toestemming om een vrij municipium te worden, een positie die in die tijd te verkiezen was boven de civitas. De naam van de Hernici, net als de Volsken, ontbreekt op de lijst van Italiaanse volken die Polybius beschrijft as leveranciers van troepen in 225 v.Chr.; tegen die tijd kan hun territorium dus niet apart gezien worden van Latium in het algemeen, en het lijkt waarschijnlijk dat ze toen al het volledig Romeins burgerschap ontvangen hadden. De oudste Latijnse inscripties uit het district zijn van voor de Bondgenotenoorlog en vertonen geen enkele lokale eigenschappen. Er is geen bewijs dat aantoont dat de Hernice ooit een werkelijk afwijkend dialect spraken dan de Latijnen; slechts een of twee aantekeningen tonen aan dat ze enkele eigenaardigheden in hun vocabulaire hadden, zoals mag worden verwacht van een volk dat vasthield aan haar lokale gebruiken. Hun naam, echter, met het suffix "co", plaatst ze in dezelfde groep als andere "co"-volken, zoals de Volsken (Volsci), die klaarblijkelijk vroegere bewoners van de westkust van Italië waren, in tegenstelling tot bijvoorbeeld de Latini wier namen eindigen op het "no"-suffix.
rdf:langString
ヘルニキ族（ラテン語: Hernici; 英: Hernican）は、古代のイタリア半島中部、ラティウム地方の内陸部に居住していた民族。
rdf:langString
Os hérnicos ou ernicii eram um antigo povo do sudeste do Lácio, entre o e o (Trerus). Tinham uma estreita relação com os Latinos. Eram vizinhos dos volscos, a sul, e dos équos e marsos, a norte. Tal como muitos dos povos itálicos, não tinham um desenvolvimento urbano importante e unia-os um centro religioso, Anâgnia. Organizavam-se como uma confederação de tribos: Alétrio, Píglio, Verulas, e Ferentino. Conservaram durante longo tempo a sua independência e em 486 a.C., eram poderosos como para concluir um tratado com os latinos. Para proteger-se dos volscos e dos équos integraram a Liga Latina. No entanto, em 362 a.C. perderam grande parte dos seus territórios às mãos de Roma. Em 306 a.C., a Segunda Guerra Samnita chegou ao seu fim e o senado romano decidiu a sorte dos prisioneiros hérnicos, que combateram junto aos samnitas. A maioria das cidades hérnicas declararam a guerra a Roma, com a exceção de Ferentino, Alétrio e Verulas. Foram facilmente submetidos pelo cônsul romano Quinto Márcio Trémulo, e a sua principal cidade, Anâgnia foi conquistada e reduzida ao estatuto de prefeitura; enquanto Ferentino, Alétrio e Verulas foram recompensadas pela sua fidelidade com a concessão do estatuto de municípios livres, e com o direito de matrimônio com os romanos, um privilégio naquela época. O nome dos Hérnicos, como o dos Volscos, é ausente na lista de povos itálicos no fornecimento de tropas em 225 a.C.; do qual se deduz que o seu território não se diferenciava já do Lácio e teriam recebido provavelmente a cidadania romana sem direito de sufrágio. Os seus magistrados foram privados da jurisdição civil e degradados à condição de prefeitos. As inscrições latinas mais antigas do distrito datam da Guerra Social. Nada prova que os hérnicos falassem nunca um dialeto realmente diferente do latim, mas uma ou duas glosas indicam que o seu vocabulário teve traços característicos: assim o seu nome com a terminação em -cus . Pelos outros tipos de tribos, cujo nome finaliza em -cus, —como o dos Volscos— parece que foram os primeiros habitantes da costa ocidental da Itália, tendo sido estabelecido antes de as tribos cujo nome tem o sufixo em -nus.
rdf:langString
Hernikerna var ett italiskt folkslag. Hernikerna talade latin, även om vissa ord förmodligen var dialektala. Deras område låg i Latium, mellan folkgrupperna volsker i söder och aequier och i norr. Det finns indikationer på att hernikerna är bland de stammar som varit längst i området. Under den romerske kungen Tullus Hostilius (672 f.Kr.)var hernikerna allierade med romare och tuscolani i striden mot Veii. I mitten av femhundratalet f.Kr. bildade de herniska städerna Anagni, Aletrium, Ferentinum och Verulae en allians som kallades herniska förbundet för att försvara sig mot samniter och volsker som bredde ut sig. Hernikerna var även involverade i turerna kring avsättningen av roms sista kung, Tarquinius Superbus. Trots närheten till Rom lyckades man länge behålla sin autonomi. År 484 f.Kr. hade heurnekerna så pass mycket autonomi att de kunde sluta ett Foedus Cassianum-avtal med Rom. År 362 f.Kr. ökade heurnikerna distansen till Rom. År 306 f.Kr. tog Rom heurnikernas viktigaste stad (Anagni). Andra viktiga städer, Aletrium, Verulae och Ferentinum, tvingades acceptera en kompromiss för att få bli romerska medborgare. År 225 f.Kr. har heurnekerna förmodligen romaniserats eller åtminstone fått fullständigt romerskt medborgarskap. Heurnikerna lever kvar bland annat i ortnamnet Monti Ernici.
* Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från engelskspråkiga Wikipedia.
* Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från en annan språkversion av Wikipedia.
rdf:langString
Гéрники (лат. Hernici) — древнеитальянский народ италийской группы, родственный сабинам. Главными их городами-полисами являлись Алетриум, Верулы, Ферентинум; столица — Анагния (откуда, согласно Варрону, происходили Киспии). Населяли долину реки Трер (ныне Сакко) и прилегающие к ней Апеннины. В 486 году до н. э. вступили в Латинский союз. После второй Самнитской войны римляне завоевали их столицу Анагнию и покорили весь народ (306 год до н. э.). В 241 году до н. э. герники получили полное римское гражданство.
rdf:langString
Ге́рніки (лат. Hernici) — один з народів італіків, споріднений з сабінами. Спочатку населяли область поблизу Рима. Пізніше переселилися у долину річки . У 486 до н. е. вступили у Латинський союз. Після другої Самнітської війни римляни завоювали їх столицю Ананьї та підкорили весь народ. У 241 до н. е. герніки отримують повне римське громадянство.
rdf:langString
Indo-European
rdf:langString
hemi1234
rdf:langString
xhr
rdf:langString
xhr
xsd:nonNegativeInteger
3822
xsd:string
xhr
