Hermann Zilcher

rdf:langString Hermann Zilcher

rdf:langString Hermann Zilcher (Frankfurt del Main, 18 d'agost de 1881 - Würzburg, 1 de gener de 1948) fou un compositor, pianista, director d'orquestra i professor de música alemany. Va ser pare de l'actriu Eva Zilcher (1920-1994) i del director d'orquestra Heinz Reinhart Zilcher (1906-1967). Zilcher va rebre primeres lliçons de piano del seu pare, el compositor i pedagog de piano Paul Zilcher (1855-1943), que era conegut com a compositor de piano didàctic i música de cambra. El fill va estudiar des de 1897 al "Hoch Conservatory" de Frankfurt, piano amb James Kwast, contrapunt i morfologia amb Iwan Knorr i composició amb Bernhard Scholz. A la seva graduació va rebre el premi Mozart a Frankfurt. El 1901 es va traslladar a Berlín, on ràpidament es va establir principalment com a pianista per a cantants i instrumentistes, amb gires de concerts, que el van fer conegut internacionalment als EUA i a Europa. El 1905 va tornar a Frankfurt com a professor de piano al Conservatori Dr. Hoch. El 1908 fou nomenat per Felix Mottl com a professor de piano i el 1916 com a professor de composició a l'Acadèmia de Música de Munic. A Munic, va treballar estretament amb el cap del Kammerspiele de Munic, Otto Falckenberg (1873-1947), per a qui va escriure música incidental. El 1920 es va convertir en director del Conservatori Estatal de Baviera a Würzburg, i va fundar el 1922, el Festival de Würzburg Mozart, que aviat es va fer famós internacionalment. A finals dels anys vint Hermann Zilcher va fundar l'Orquestra de Cambra de Würzburg, que va obtenir renom a tot el país. Com a resultat, Zilcher es va dedicar cada cop més a ser director convidat d'altres orquestres, per exemple, va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín, per invitació de Wilhelm Furtwängler. En aquest moment, Zilcher va dirigir obres d'Arnold Schönberg, Ernst Krenek i Paul Hindemith. El 1933 Hindemith es va unir a un concert a Würzburg sota Zilcher dirigint com a solista del seu Concert Viola, Op. 36. Com a pianista del "Zilcher Trio" (amb el violinista Adolf Schiering i el violoncel·lista Ernst Chanbley). Zilcher va realitzar obres de Mendelssohn el 1932. Després de la presa del poder per part dels nacionalsocialistes Zilcher es va convertir en membre del partit, fet pel qual després seria criticat. El 1941 el seu Concert per a violí, op. 92. es va estrenar en un concert de la Filarmònica de Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler. A causa d'una disputa de llarga durada, Zilcher va ser privat de la direcció del Festival de Mozart i de la direcció de l'escola de música el 1943. En la fase final de la Segona Guerra Mundial, Zilcher va ser aprovat per no servir a la primera línia, però va estar involucrat en els preparatius del Festival de Mozart. Zilcher (després d'una denúncia anònima) va ser deposat com a director del Conservatori de Würzburg a causa de les seves activitats a l'època nazi. L'administració militar dels Estats Units el va condemnar a operacions de tala, on es van ferir les mans. A causa d'un certificat mèdic, va quedar exempt d'aquest treball. Zilcher va compondre una cinquena simfonia el 1947. Feia temps que tenia un cor feble i va morir sobtadament l'1 de gener de 1948 a l'edat de 66 anys a Würzburg. L'obra compositiva de Zilcher inclou obres orquestrals i corals, dues òperes, música de cambra i cançons, etudes, obres de piano i nombroses obres d'acordió. Com a professor de música, també va gaudir d'una fama destacada. Els estudiants de Zilcher van incloure, entre d'altres, Norbert Glanzberg, , Winfried Zillig, , i Carl Orff. El seu fill (1906-1967) va ser director d'orquestra a Stettin, Hamburg i Duisburg.