Henri Valentino

rdf:langString Henri Valentino

rdf:langString Henri Valentino (Lilla, 14 d'octubre de 1785 - Versalles, 28 de gener de 1865) va ser un violinista i director d'orquestra francès. D'origen italià, primerament estudia farmàcia i la practicà en l'Hospital Militar de la seva vila natal, però des de molt jove demostrà les seves aptituds per a la música com a director d'orquestra a províncies. El 1813 casà a Metz amb una filla del compositor Persuis, el qual aleshores era director de l'orquestra de l'Òpera de París, que el portà amb ell a la capital. A la mort d'aquell, el 1820, Valentino ingressà en l'Òpera com a segon director d'orquestra, i el 1824 compartí la direcció efectiva amb Habeneck. Estrenà amb gran èxit per aquella època La muette de Portici, , , El jurament i Olympia. El 1831 passà a ocupar la direcció de l'Òpera Còmica, on hi va romandre fins al 1837, temps en el qual concertà de manera admirable Zampa, , , , Le cheval de bronze, Acteón, , i Le postillon de Lonjumeau. En retirar-se de l'Òpera Còmica passà a residir per algun temps a Chantilly, i el 1837 fundà en la Sala de Saint-Honoré, que fins al primer quart de segle XX funcionà com "Sala Valentino", els primers concerts populars de música clàssica que es donaren a França. Aquestes manifestacions artístiques assoliren primerament un gran èxit, ja que Valentino s'havia avançat al seu temps i el gust del públic encara no estava format per a elles, pel que, en minvar el nombre d'aficionats, hagué de suspendre'ls i retirar-se, abans de doblegar-se a dirigir música de ball, que era el que estava de moda. El 1841, es retirà definitivament a Versalles, d'on ja no en sortí més, ni davant els requeriments que se li feren de dirigir en l'Òpera el Robert Bruce un pastici de Gioachino Rossini.