Hebrew numerals
http://dbpedia.org/resource/Hebrew_numerals an entity of type: WikicatNumerals
El sistema de numeració hebreu és un sistema alfabètic quasi decimal en el qual s'usen les lletres de l'alfabet hebreu. En aquest sistema no hi ha notació per al 0 i els valors numèrics de cada lletra individual se sumen conjuntament. Cada unitat (1, 2..., 9) s'assigna amb una lletra separada, cada desena (10, 20..., 90) i cada centena (100, 200..., 900) s'assignen, igualment, amb lletres separades. La guematria (numerologia jueva) fa un extens ús d'aquest sistema de numeració.
rdf:langString
El sistema de numeración hebreo es un sistema alfabético casi decimal en el que se utilizan las letras del alfabeto hebreo. En este sistema no hay notación para el 0 y los valores numéricos de cada letra individual se suman conjuntamente. Cada unidad (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9) se asigna con una letra separada, cada decena (10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90) y cada centena (100, 200, 300, 400) se asignan, igualmente, con letras separadas. La gematría (numerología judía) generalmente hace un extenso uso de este sistema de numeración, aunque su utilización prácticamente exclusiva en la actualidad y una de las más antiguas ha sido facilitar el estudio de los textos de estudio del judaísmo, como la Torá o el Talmud.
rdf:langString
ヘブライ数字（ヘブライすうじ）は、ヘブライ文字を数字として使った記数方法である。 現代のイスラエルでは通常アラビア数字が使われるが、ユダヤ暦の日付を記したり、聖書の章節番号を記すときにはヘブライ数字が用いられる。
rdf:langString
Еврéйская систéма счислéния в качестве цифр использует 22 буквы еврейского алфавита. Каждая буква имеет своё числовое значение от 1 до 400. Ноль отсутствует. Числа, записанные таким образом, наиболее часто можно встретить в нумерации лет по иудейскому календарю. Алфавитные обозначения чисел были заимствованы евреями у древних греков, по-видимому из Милета, которые изобрели эти обозначения ещё в VII в. до н. э. У евреев использование алфавитных обозначений чисел окончательно вошло в обиход ко II в. до н. э.
rdf:langString
希伯來數字系統是一個使用希伯來字母並按字母順序的數字系統。 在這個系統，並沒有「零」的存在。而且各個數值都有自己的獨特的字母。
rdf:langString
Systém hebrejských číslic je kvazidesítková abecední číselná soustava používající písmena hebrejské abecedy. Vznikl úpravou systému řeckých číslic na konci 2. století před naším letopočtem. Současná číselná soustava se také označuje jako hebrejské abecední číslice, aby se odlišila od dřívějších systémů psaní číslic používaných v klasické antice. Tyto systémy se vyvinuly z užívání aramejského a fénického písem doloženého kolem roku 800 př. n. l. z tzv. samařských ostraka a někdy známého jako hebrejsko-aramejské číslice, které odvozuje svůj původ od egyptských hieratických číslic.
rdf:langString
Die hebräische Zahlschrift stellt Zahlenwerte in einem dezimalen Additionssystem dar. Als Grundlage dient dabei das hebräische Alphabet. Dabei ist den Buchstaben jeweils ein Zahlenwert der Einer, Zehner und Hunderter zugeordnet. Im modernen Hebräisch werden keine hebräischen Zahlzeichen, sondern indische Ziffern verwendet. Die Darstellung von Zahlen mit hebräischen Buchstaben findet sich allerdings noch in alten Texten, bei der Nummerierung der Klassenstufen in der Schule und bei der Angabe von Daten im jüdischen Kalender.
rdf:langString
The system of Hebrew numerals is a quasi-decimal alphabetic numeral system using the letters of the Hebrew alphabet.The system was adapted from that of the Greek numerals in the late 2nd century BCE. The current numeral system is also known as the Hebrew alphabetic numerals to contrast with earlier systems of writing numerals used in classical antiquity. These systems were inherited from usage in the Aramaic and Phoenician scripts, attested from c. 800 BCE in the so-called Samaria ostraca and sometimes known as Hebrew-Aramaic numerals, ultimately derived from the Egyptian Hieratic numerals.
rdf:langString
En hébreu, les lettres ont une valeur numérique et peuvent être utilisés pour compter. Cela s'appelle la « guématria », du grec « geometria ». La numérotation alphabétique est à base dix. Elle utilise les 27 lettres de l'alphabet (22 lettres ordinaires + les 5 finales) de la façon suivante:
rdf:langString
La numerazione ebraica antica, come anche alcune di origine indoeuropea, veniva eseguita usando i caratteri alfabetici. La numerazione non era posizionale, ma di tipo additivo. Questo tipo di numerazione è rimasto in uso fino a tempi recenti nelle comunità ebraiche, specie nei ghetti d'Europa ed è tuttora usato per motivi rituali nella religione ebraica. I valori numerici delle lettere sono:
rdf:langString
Het systeem van Hebreeuwse cijfers is een quasi-decimaal alfabetisch getalsysteem dat gebruikmaakt van de letters van het Hebreeuws alfabet. Dit systeem kent geen symbool voor nul, en de letterwaarde van de individuele letters worden opgeteld. Elk cijfer (1, 2, ..., 9) wordt weergegeven door een aparte letter, elk tiental (10, 20, ..., 90) door een aparte letter, en elk honderdtal (100, 200, ..., 900) een aparte letter. Gematria (Joodse numerologie) gebruikt deze omzettingen uitgebreid.
rdf:langString
O sistema de numeração hebraica é muito semelhante ao sistema decimal e usa como numerais as letras do alfabeto hebraico. Neste sistema não há o número zero e o valor representado é obtido pela soma do valor que cada letra representa. Por exemplo, o número 177 é representado por קעז que é equivalente a 100 + 70 + 7 = 177. Para ter uma representação completa o alfabeto precisaria possuir 27 letras, porém esta limitação é contornada com combinações da última letra com ela mesma ou outras para formar novos múltiplos.
rdf:langString
rdf:langString
Numeració hebrea
rdf:langString
Hebrejské číslice
rdf:langString
Hebräische Zahlschrift
rdf:langString
Numeración hebrea
rdf:langString
Hebrew numerals
rdf:langString
Sistema di numerazione ebraico
rdf:langString
Numération hébraïque
rdf:langString
ヘブライ数字
rdf:langString
Hebreeuwse cijfers
rdf:langString
Numeração hebraica
rdf:langString
Еврейские цифры
rdf:langString
希伯來數字
xsd:integer
13702
xsd:integer
1113507642
rdf:langString
El sistema de numeració hebreu és un sistema alfabètic quasi decimal en el qual s'usen les lletres de l'alfabet hebreu. En aquest sistema no hi ha notació per al 0 i els valors numèrics de cada lletra individual se sumen conjuntament. Cada unitat (1, 2..., 9) s'assigna amb una lletra separada, cada desena (10, 20..., 90) i cada centena (100, 200..., 900) s'assignen, igualment, amb lletres separades. La guematria (numerologia jueva) fa un extens ús d'aquest sistema de numeració.
rdf:langString
Systém hebrejských číslic je kvazidesítková abecední číselná soustava používající písmena hebrejské abecedy. Vznikl úpravou systému řeckých číslic na konci 2. století před naším letopočtem. Současná číselná soustava se také označuje jako hebrejské abecední číslice, aby se odlišila od dřívějších systémů psaní číslic používaných v klasické antice. Tyto systémy se vyvinuly z užívání aramejského a fénického písem doloženého kolem roku 800 př. n. l. z tzv. samařských ostraka a někdy známého jako hebrejsko-aramejské číslice, které odvozuje svůj původ od egyptských hieratických číslic. Řecký systém byl přijat v helénistické judaismu a používal se v Řecku od asi 5. století před naším letopočtem. V tomto systému není žádný znak pro nulu a numerické hodnoty pro jednotlivá písmena se sčítají. Každé jednotce (1, 2, …, 9) je přiřazen samostatný znak, každé desítce (10, 20, …, 90) samostatný znak a čtyřem prvním stovkám (100, 200, 300, 400) také samostatný znak. Vyšší stovky (500, 600, 700, 800 a 900) jsou reprezentovány součtem dvou nebo tří znaků, které představují první čtyři stovky. Pro vyjádření číslic od 1000 do 999 999 se používají opakovaně stejná písmena jako tisíce, desetitisíce a statisíce. Ve značné míře používá tyto transformace (židovská numerologie). V dnešním Izraeli se skoro ve všech případech (peníze, věk, datum v občanském kalendáři) používá desetinný systém arabských číslic (0, 1, 2, 3, atd.). Hebrejské číslice se používají pouze ve speciálních případech, například při používání hebrejského kalendáře nebo v číslovaném seznamu (obdoba a, b, c, d, atd), podobně jako se římské číslice používají na Západě.
rdf:langString
Die hebräische Zahlschrift stellt Zahlenwerte in einem dezimalen Additionssystem dar. Als Grundlage dient dabei das hebräische Alphabet. Dabei ist den Buchstaben jeweils ein Zahlenwert der Einer, Zehner und Hunderter zugeordnet. In der hebräischen Bibel werden Zahlen stets als Zahlwörter ausgeschrieben. In althebräischen Inschriften des 1. Jahrtausends v. Chr. wurden hieratische Zahlzeichen oder Zählstriche verwendet. Eine Zuordnung von Zahlwerten zu den hebräischen Buchstaben kann in vorchristlicher Zeit nicht nachgewiesen werden. In Griechenland aber ist die Verwendung der griechischen Zahlschrift nach dem milesischen Prinzip seit hellenistischer Zeit attestiert, weshalb die Forschung heute davon ausgeht, dass alle alphabetischen Zahlendarstellungen Europas und des Nahen Ostens Adaptationen des griechischen Modells darstellen. Im modernen Hebräisch werden keine hebräischen Zahlzeichen, sondern indische Ziffern verwendet. Die Darstellung von Zahlen mit hebräischen Buchstaben findet sich allerdings noch in alten Texten, bei der Nummerierung der Klassenstufen in der Schule und bei der Angabe von Daten im jüdischen Kalender.
rdf:langString
El sistema de numeración hebreo es un sistema alfabético casi decimal en el que se utilizan las letras del alfabeto hebreo. En este sistema no hay notación para el 0 y los valores numéricos de cada letra individual se suman conjuntamente. Cada unidad (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9) se asigna con una letra separada, cada decena (10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90) y cada centena (100, 200, 300, 400) se asignan, igualmente, con letras separadas. La gematría (numerología judía) generalmente hace un extenso uso de este sistema de numeración, aunque su utilización prácticamente exclusiva en la actualidad y una de las más antiguas ha sido facilitar el estudio de los textos de estudio del judaísmo, como la Torá o el Talmud.
rdf:langString
The system of Hebrew numerals is a quasi-decimal alphabetic numeral system using the letters of the Hebrew alphabet.The system was adapted from that of the Greek numerals in the late 2nd century BCE. The current numeral system is also known as the Hebrew alphabetic numerals to contrast with earlier systems of writing numerals used in classical antiquity. These systems were inherited from usage in the Aramaic and Phoenician scripts, attested from c. 800 BCE in the so-called Samaria ostraca and sometimes known as Hebrew-Aramaic numerals, ultimately derived from the Egyptian Hieratic numerals. The Greek system was adopted in Hellenistic Judaism and had been in use in Greece since about the 5th century BCE. In this system, there is no notation for zero, and the numeric values for individual letters are added together. Each unit (1, 2, ..., 9) is assigned a separate letter, each tens (10, 20, ..., 90) a separate letter, and the first four hundreds (100, 200, 300, 400) a separate letter. The later hundreds (500, 600, 700, 800 and 900) are represented by the sum of two or three letters representing the first four hundreds. To represent numbers from 1,000 to 999,999, the same letters are reused to serve as thousands, tens of thousands, and hundreds of thousands. Gematria (Jewish numerology) uses these transformations extensively. In Israel today, the decimal system of Hindu–Arabic numeral system (ex. 0, 1, 2, 3, etc.) is used in almost all cases (money, age, date on the civil calendar). The Hebrew numerals are used only in special cases, such as when using the Hebrew calendar, or numbering a list (similar to a, b, c, d, etc.), much as Roman numerals are used in the West.
rdf:langString
En hébreu, les lettres ont une valeur numérique et peuvent être utilisés pour compter. Cela s'appelle la « guématria », du grec « geometria ». La numérotation alphabétique est à base dix. Elle utilise les 27 lettres de l'alphabet (22 lettres ordinaires + les 5 finales) de la façon suivante:
* Les 9 premières lettres ordinaires (aleph, bêt, guimèl, dalèt, hé, vav, zayin, hèt et tèt) correspondent aux chiffres 1 à 9 ;
* Les 9 suivantes (yod, kaf, lamèd, mèm, noun, samèkh, ayin, pé et tsadé) aux 9 dizaines (10 à 90) ;
* Les 4 dernières (qof, rèch, chin et tav) aux 4 premières centaines (100 à 400) ;
* Les 5 lettres finales (kaf, mèm, noun, pé et tsadé) aux 5 dernières centaines (500 à 900).
rdf:langString
La numerazione ebraica antica, come anche alcune di origine indoeuropea, veniva eseguita usando i caratteri alfabetici. La numerazione non era posizionale, ma di tipo additivo. Questo tipo di numerazione è rimasto in uso fino a tempi recenti nelle comunità ebraiche, specie nei ghetti d'Europa ed è tuttora usato per motivi rituali nella religione ebraica. Grazie al valore numerico assegnato alle lettere dell'alfabeto ebraico, è nata una esegesi biblica detta ghematria, basata sul valore numerico di parole presenti nella Bibbia - ad esempio, la parola Adam (אדם = uomo) vale:(1 = א) +(4 = ד) +(40 = מ) =(45 = אדם) (la notazione ם nella parola è con la lettera finale, corrispondente alla מ in corpo di parola) I valori numerici delle lettere sono:
* 1 aleph = א
* 2 beit = ב
* 3 ghimel = ג
* 4 dalet = ד
* 5 hey = ה
* 6 vav = ו
* 7 zain = ז
* 8 cheit = ח
* 9 tet = ט
* 10 yud = י
* 20 khaf = כ
* 30 lamed= ל
* 40 mem= ם
* 50 nun = נ
* 60 samekh = ס
* 70 'ain = ע
* 80 peh = פ
* 90 tzadde = צ
* 100 quf = ק
* 200 resh = ר
* 300 shin = ש
* 400 tav = ת
* 500 khaf sofit = ך
* 600 mem sofit = ם
* 700 nun sofit = ן
* 800 peh sofit= ף
* 900 tzadde sofit = ץ La distinzione tra lettere e numeri viene fatta in vari modi: l'uso odierno corrente è di porre un doppio apostrofo tra la penultima ed ultima cifra (lettera) o, in caso di numero di una sola cifra, porre un apostrofo a sinistra della stessa. In passato sono stati usati altri sistemi, quale sovrapporre un punto alla lettera quando usata come cifra.
rdf:langString
ヘブライ数字（ヘブライすうじ）は、ヘブライ文字を数字として使った記数方法である。 現代のイスラエルでは通常アラビア数字が使われるが、ユダヤ暦の日付を記したり、聖書の章節番号を記すときにはヘブライ数字が用いられる。
rdf:langString
Het systeem van Hebreeuwse cijfers is een quasi-decimaal alfabetisch getalsysteem dat gebruikmaakt van de letters van het Hebreeuws alfabet. Dit systeem kent geen symbool voor nul, en de letterwaarde van de individuele letters worden opgeteld. Elk cijfer (1, 2, ..., 9) wordt weergegeven door een aparte letter, elk tiental (10, 20, ..., 90) door een aparte letter, en elk honderdtal (100, 200, ..., 900) een aparte letter. Gematria (Joodse numerologie) gebruikt deze omzettingen uitgebreid. Dit systeem van Hebreeuwse cijfers wordt vooral gebruikt in het oudere Hebreeuws. In het modern Hebreeuws maakt men meestal gebruik van cijfers uit het decimale systeem. Het additieve karakter van het systeem kan worden geïllustreerd aan het voorbeeld voor het getal 177, dat kan worden weergegeven als קעז wat overeenkomt met 100 + 70 + 7 = 177. De getallen 15 en 16 worden weergegeven als respectievelijk טו (=9+6) en טז (=9+7), in plaats van יה en יו. De laatste, meer voor de hand liggende combinatie wordt niet gebruikt om een letterreeks te vermijden die deel uitmaakt van de naam van God volgens het jodendom. Het systeem vereist 27 letters, zodat het 22-letterig Hebreeuws alfabet soms wordt uitgebreid tot 27 letters door middel van 5 sofiet vormen van de Hebreeuwse letters, die worden gebruikt wanneer de letter aan het einde van het woord staat. Vaker wordt echter de laatste letter van het alfabet, taw (=400) gebruikt in combinatie met zichzelf of andere letters met een hogere letterwaarde dan koef (=100) om getallen boven de 500 te schrijven. Meestal wordt een gershayim symbool (lijkt op het dubbele aanhalingsteken) achter de lettercombinatie gebruikt om aan te geven dat de letterreeks een getal is in plaats van een woord (merk op dat Hebreeuws van rechts naar links geschreven wordt en dat het teken daarom aan de linkerkant van het woord verschijnt). Voor enkelvoudige letters die een getal weergeven (als bij 1-9, 10, 20, etc.) wordt de rol van de gershajiem door een geresh teken overgenomen (lijkt op een enkel aanhalingsteken). Duizendtallen worden apart geteld, en gaat vooraf aan de rest van het getal (dus aan de rechterkant van de letterreeks). Er zijn geen speciale tekens die aangeven dat de lettercombinatie start met duizendtallen, wat de reeks in principe multi-interpretabel kan maken. Wanneer een (Hebreeuws) jaartal in het huidige millennium wordt weergegeven schrijft men de duizendtallen meestal niet [ה], maar de huidige Israëlische munten vermelden ze weer wel. Modern Hebreeuws gebruikt in de praktijk meestal het standaard decimaal systeem. Het Hebreeuws getalsysteem wordt vooral gebruikt voor de notatie van de dagen en jaren van de Hebreeuwse kalender, voor lijsten (in plaats van 1, 2, 3, ... of a, b, c, ... ), en in numerologie (gematria).
rdf:langString
O sistema de numeração hebraica é muito semelhante ao sistema decimal e usa como numerais as letras do alfabeto hebraico. Neste sistema não há o número zero e o valor representado é obtido pela soma do valor que cada letra representa. Por exemplo, o número 177 é representado por קעז que é equivalente a 100 + 70 + 7 = 177. Para ter uma representação completa o alfabeto precisaria possuir 27 letras, porém esta limitação é contornada com combinações da última letra com ela mesma ou outras para formar novos múltiplos. Como algumas vezes a combinação de letras forma sentenças com significados negativos, utiliza-se a propriedade comutativa e troca-se a ordem das letras de modo a desfazer o significado. Por exemplo, תשמ״ד que significa "serás destruído" pode ser escrito também como תשד״מ para evitar significado. Notadamente os números 15 e 16 não são escritos nas formas 10 + 5 e 10 + 6 pois a palavra resultante é uma das formas de se referir ao nome de Deus. Neste caso pode-se escrever 15 como ט״ו , ou seja, 9 + 6 e 16 como ט״ז , ou seja, 9 + 7. Atualmente o hebraico moderno faz uso do sistema de numeração árabe a maior parte do tempo relegando o sistema de numeração hebraico apenas para representar os anos no calendário hebraico. Outro uso que ainda é feito deste sistema de numeração é na numerologia judaica ou Gematria.
rdf:langString
Еврéйская систéма счислéния в качестве цифр использует 22 буквы еврейского алфавита. Каждая буква имеет своё числовое значение от 1 до 400. Ноль отсутствует. Числа, записанные таким образом, наиболее часто можно встретить в нумерации лет по иудейскому календарю. Алфавитные обозначения чисел были заимствованы евреями у древних греков, по-видимому из Милета, которые изобрели эти обозначения ещё в VII в. до н. э. У евреев использование алфавитных обозначений чисел окончательно вошло в обиход ко II в. до н. э.
rdf:langString
希伯來數字系統是一個使用希伯來字母並按字母順序的數字系統。 在這個系統，並沒有「零」的存在。而且各個數值都有自己的獨特的字母。
xsd:nonNegativeInteger
26076
