Harold Craxton

http://dbpedia.org/resource/Harold_Craxton an entity of type: Thing

Harold Craxton (* 30. April 1885 in London; † 30. März 1971 ebenda) war ein englischer Pianist, Komponist und Musikpädagoge. rdf:langString

Thomas Harold Hunt Craxton, OBE (30 avril 1885 – Londres, 30 mars 1971) est un pianiste et compositeur britannique. rdf:langString

Харольд Крэкстон (англ. Thomas Harold Hunt Craxton; 30 апреля 1885 — 30 марта 1971) — английский пианист, музыкальный педагог и композитор. rdf:langString

Harold Craxton (30 d'abril de 1885 - Londres, 30 de març de 1971) va ser un pianista, compositor i professor de música anglès. Craxton va estudiar a l'escola de piano de Tobias Matthay amb ell mateix i amb Cuthbert Whitemore. Aviat es va fer conegut com l’acompanyant de piano de músics com Nellie Melba, Clara Butt, John McCormack o Lionel Tertis. El 1915 es va casar amb la violoncel·lista . Del 1914 al 1919 va ser professor a la "Tobias Matthay Piano School", després de la qual va ser professor de piano a la Royal Academy of Music fins al 1965. Entre els seus estudiants hi havia , , i . rdf:langString

Thomas Harold Hunt Craxton OBE (30 April 1885 – 30 March 1971) was an English pianist, teacher and composer. Born in London, and growing up in Devizes, Craxton began studying piano with Tobias Matthay and Cuthbert Whitemore in 1907, and made a name for himself early in his career as an accompanist, touring for two years with Emma Albani and twelve with Clara Butt, covering Europe, South Africa, America, Canada, the South Sea Islands, Australia and New Zealand. He also had long associations with Nellie Melba, Lionel Tertis, Jacques Thibaud, Elena Gerhardt and John McCormack. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Harold Craxton

rdf:langString Крэкстон, Харольд

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 12869198

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1089173425

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Harold Craxton (30 d'abril de 1885 - Londres, 30 de març de 1971) va ser un pianista, compositor i professor de música anglès. Craxton va estudiar a l'escola de piano de Tobias Matthay amb ell mateix i amb Cuthbert Whitemore. Aviat es va fer conegut com l’acompanyant de piano de músics com Nellie Melba, Clara Butt, John McCormack o Lionel Tertis. El 1915 es va casar amb la violoncel·lista . Del 1914 al 1919 va ser professor a la "Tobias Matthay Piano School", després de la qual va ser professor de piano a la Royal Academy of Music fins al 1965. Entre els seus estudiants hi havia , , i . A més de nombroses peces per a piano, Craxton va compondre diverses cançons a la dècada de 1910, incloent: cantada per Clara Butt, el seu marit Kennerley Rumford, i John McCormack. S'interessava per la música antiga des dels anys vint. Ha publicat i organitzat composicions de Henry Purcell, i altres. A principis de la dècada de 1930, es van fer transcripcions gratuïtes com La queixa de l'amor, Siciliano i Rigadon, Meditació i Bourrée Humoresque. El 1944 va escriure quatre cançons basades en textos de William Shakespeare, que va dedicar als cantants i . Craxton va treballar en la majoria de les seves composicions durant un llarg període, i han arribat a nosaltres en diferents versions. Hi ha vuit versions diferents de Hear the sirenens cantant suaument, algunes de les quals difereixen de tal manera que semblen peces diferents. Craxton va tenir sis fills, dels quals Janet Craxton es va fer coneguda com a oboista i John Craxton com a pintor. El Craxton Memorial Trust es va establir el 1971 per donar suport als joves instrumentistes, especialment als pianistes.

rdf:langString Harold Craxton (* 30. April 1885 in London; † 30. März 1971 ebenda) war ein englischer Pianist, Komponist und Musikpädagoge.

rdf:langString Thomas Harold Hunt Craxton OBE (30 April 1885 – 30 March 1971) was an English pianist, teacher and composer. Born in London, and growing up in Devizes, Craxton began studying piano with Tobias Matthay and Cuthbert Whitemore in 1907, and made a name for himself early in his career as an accompanist, touring for two years with Emma Albani and twelve with Clara Butt, covering Europe, South Africa, America, Canada, the South Sea Islands, Australia and New Zealand. He also had long associations with Nellie Melba, Lionel Tertis, Jacques Thibaud, Elena Gerhardt and John McCormack. In 1919 he became a professor at the Royal Academy of Music. He remained there until 1961, although he continued teaching from his studio long into his later years. Some notable students included Winifred Atwell, Joyce Howard Barrell, Susan Bradshaw, Howard Brown, Elaine Hugh-Jones, Alexander Kelly, Denis Matthews, Noel Mewton-Wood, Albert Alan Owen, Peter Katin, and Alan Richardson. Craxton was also an active composer. His first published work was "Three Pieces for Pianoforte" (1911). Some of his songs were recorded by John McCormack and Lauritz Melchior. He also collected musical compositions in association with Alfred Edward Moffat. Working with Donald Tovey between 1926-1931 he completed an edition of the complete Beethoven piano sonatas which was published by the Associated Board of the Royal Schools of Music and has remained in print ever since. Craxton and his wife Essie had one daughter and five sons, including the artist John Craxton, the BBC Television producer Anthony Craxton and the distinguished oboist Janet Craxton.

rdf:langString Thomas Harold Hunt Craxton, OBE (30 avril 1885 – Londres, 30 mars 1971) est un pianiste et compositeur britannique.

rdf:langString Харольд Крэкстон (англ. Thomas Harold Hunt Craxton; 30 апреля 1885 — 30 марта 1971) — английский пианист, музыкальный педагог и композитор.

data from the linked data cloud