Haaretz

rdf:langString Haaretz

rdf:langString Haaretz (en hebreu: הארץ) (en català: La Terra), en referència a l'expressió Eretz Israel, (en català: Terra d'Israel) és un diari Israelià fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rússia. Va ser comprat el 1935 per , un immigrant recent d'Alemanya. Haaretz es publica en hebreu, tot i que una versió reduïda en anglès acompanya diàriament a l'edició de l'International Herald Tribune distribuïda a Israel. Tant la versió en hebreu com l'anglesa es poden consultar a internet. La línia editorial del periòdic la va definir , qui fou el seu cap editorial entre el 1939 i 1990. Haaretz encara pertany a la família Schocken. L'editor actual és en , i el cap d'edició en Tami Litani, qui reemplaçaren a Hanoch Marmari i Yoel Esteron l'abril del 2004. Comparat amb els altres quotidians en hebreu, Maariv i Yediot Aharonot, Haaretz té un to més seriós, amb articles més llargs, lletra més petita, menys fotos, i seccions diàries de ciència i literatura. La seva posició respecte del conflicte Israelo-Palestí tendeix cap a l'esquerra, en particular els articles d'Amira Hass (periodista israeliana radicada a Ramal·lah, Cisjordània) així com, fins a un cert punt, els de . En temes religiosos, la posició del diari és decididament secular. D'aquesta manera, en el context de l'Operació Marge Protector, succeïda a partir del juliol de 2014, Haaretz va publicar una editorial exposant que la "suau sorra de Gaza... podria convertir-se en arenes movedisses" per a l'exèrcit israelià, a més a més d'alertar de la possible "matança indiscriminada" de civils palestins. L'article sentenciava que "no hi podia haver victòria aquí". El periòdic també tracta sovint temes de justícia social tot i que, per contra, la seva posició en assumptes econòmics és més aviat liberal. Haaretz està a favor de la privatització, del lliure mercat, de la reducció en la despesa social, de retallar impostos, i d'una política fiscal estricta. D'acord amb dades del mateix diari, la circulació de la seva edició hebrea és d'unes 75000 còpies els dies de setmana (és a dir, de diumenge a dijous), i unes 95000 els divendres. Els dissabtes (dia de descans al calendari jueu i oficial a Israel) no es publica. Aquests números representen al voltant d'un 10% del mercat israelià. Segons l'antic cap d'edició, Hanoch Marmari, les edicions en internet reben al voltant d'un milió i mig de visites diàries l'hebrea, i unes 700000 l'anglesa, aquestes en la major part de fora d'Israel.