HMS Ramillies (07)

rdf:langString HMS Ramillies (07)

rdf:langString El HMS Ramillies (: 07) va ser un dels cinc de construïts per a la Royal Navy durant la Primera Guerra Mundial. Eren desenvolupaments dels , amb reduccions de mida i velocitat per compensar els augments de la protecció del blindatge tot conservant la mateixa de vuit canons de 15 polzades (381 mm). Completat a finals de 1917, el Ramillies no va veure cap combat durant la guerra, ja que tant les flotes britàniques com les alemanyes havien adoptat una estratègia més prudent en aquest moment a causa de la creixent amenaça de les mines navals i els submarins. El Ramillies va passar les dècades de 1920 i 1930 alternant entre la i la de la Mediterrània. Mentre servia al Mediterrani i al mar Negre a principis de la dècada de 1920, el vaixell va anar a Turquia dues vegades com a resposta a les crisis derivades de la guerra greco-turca, inclòs el el 1922. També va veure una participació limitada durant la intervenció aliada a la guerra civil russa. D' altra banda, la carrera d'entreguerres del vaixell va ser tranquil·la. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, el Ramillies inicialment va ser assignat a les tasques d'escorta a l'Atlàntic Nord. El maig de 1940, va ser transferit a la flota mediterrània quan s'aproximava la guerra amb Itàlia. Després que els italians entressin a la guerra al juny, el Ramillies va bombardejar els ports italians al nord d'Àfrica, va escortar i va donar suport a l'atac de Tàrent al novembre. El vaixell va tornar a les funcions d'escorta de l'Atlàntic el 1941, temps durant el qual va impedir que els dos ataquessin un comboi; també es va unir a la recerca del cuirassat Bismarck. A finals de 1941, el Ramillies va ser transferit a la a mesura que augmentaven les tensions amb el Japó; l'any següent, va ser el vaixell insígnia de la invasió de Madagascar. Mentre estava amarrada allà, va ser torpedinat i quedà molt malmès pels submarins nans japonesos. El vaixell es va actualitzar per a les tasques de bombardeig costaner el 1944, que va realitzar més tard aquell any durant el desembarcament de Normandia al juny i la invasió del sud de França a l'agost. El gener de 1945, el cuirassat desgastat va ser retirat del servei i utilitzat com a annex a l'establiment d'entrenament del . Finalment, es va desballestar el 1948.