Gynocriticism

rdf:langString Ginecotopia

rdf:langString El terme "Ginecotopia", etimològicament lloc per a les dones, és un neologisme que sovint es fa servir per a referir-se a utopies en què només hi ha dones. Una ginecotopia s'entén com una societat formada exclusivament per dones, que poden ser irreals (mitològiques o creacions literàries contemporànies) i/o reals, presents a la història. Una ginecotopia literària és una ciutat de germanes i d'amigues, una ciutat de sororitat, no de famílies. És un sistema polític on el seu poder organitzatiu es basa en l'amistat de dones acuradament seleccionades i no en cap model familiar, de manera que, tot fugint dels esquemes derivats del contracte sexual, les dones recuperen el control sobre si mateixes. La investigació feta pel Consorci per a la Normalització Lingüística ha localitzat la paraula '"ginecotopia"' al pròleg de La ciutat de les dames de Christine de Pisan, traduït el 1990 per Mercè Otero Vidal, catedràtica en Llengües Clàssiques i Creu de Sant Jordi 2019. El terme es fa servir a la presentació de l'obra, para reivindicar la necessitat d'un espai propi per al desenvolupament de les dones i així "compartimentar els espais destinats a home-dona, amb eixamplament de dimensions i de funcions, professionals, culturals o de tota mena que sigui capaç de desenvolupar la dona, en igualtat de possibilitats amb l'home". Al llarg de la història, ginecotopia, és un vocable que varen fer servir altres autores com Charlote Perkins Gilman, Ursula K. Le Guin, Eulàlia Lledó i Pilar Godayol. No serà fins segles després que l'investigadora Elaine Showalter va proposar el terme Ginocriticisme per a referir-se als estudis crítics literaris de la dona com a escriptora, concretament: "la historia, l'estil, els temes, el gèneres literaris i les estructures de l'escriptura femenina, a més de la psicologia i la dinàmica de la creativitat femenina así com les possibilitat de fer de la escriptura una carrera, l'evolució i les lleis de la tradició femenina".