Gwo ka

http://dbpedia.org/resource/Gwo_ka an entity of type: Thing

Gwo-ca (Tambor gran en crioll) és una quàdruple entitat: dansa, música, instrument i cant provinent les illes que formen Guadalupe amb orígens de l'època de l'esclavitud. Els set ritmes que componen la música Gwo-ca: * Lewoz- el ritme de la guerra. * Kaladja- simbolitza les dificultats de l'amor. * Pagenbel- pas que simbolitza el tall de la canya de sucre. * Toumblak- el ball de la fertilitat. * Grage- ritme usat quan treballen en agricultura. * Roulé- Vals crioll. * Mindé- el ritme de carnestoltes. rdf:langString
Gwo ka is a French creole term for big drum. Alongside Gwotanbou, simply Ka or Banboula (archaic), it refers to both a family of hand drums and the music played with them, which is a major part of Guadeloupean folk music. Moreover, the term is occasionally found in reference to the small, flat-bottomed tambourine (tanbou d'bas) played in kadri music, or even simply to drum (tanbou) in general. The Gwo Ka musical practice emerged in the seventeenth century, during the transatlantic slave trade rdf:langString
Gwo-ka (Tambor grande en criollo) es una cuádruple entidad: danza, música, instrumento y canto proveniente las islas que forman a Guadalupe con orígenes de la época de la esclavitud. Los siete ritmos que componen la música Gwo-ka: * Lewoz- el ritmo de la guerra. * Kaladja- simboliza las dificultades del amor. * Pagenbel-paso bello cortando el caño de azúcar. * Toumblak- el baile de la fertilidad. * Grage- ritmo usado cuando trabajando en agricultura. * Roulé- Vals criollo. * Mindé- el ritmo de carnaval.Figuras destacadas del Gwo ka * * * rdf:langString
Le gwoka (ou gwo ka) est un genre musical de la Guadeloupe. Il est principalement joué avec des tambours appelés « ka », famille d'instruments de percussion. Les autres instruments sont le chacha (une sorte de maraca). Les différentes tailles des tambours établissent la base. Le plus grand : le boula joue le rythme central et le plus petit : le marqueur (ou makè) marque la mélodie et interagit avec les danseurs, le chanteur et les chœurs; ces derniers sont repris généralement par les spectateurs lors de prestations en public. rdf:langString
Gwoka, gwo ka – rodzaj muzyki ludowej popularnej na karaibskiej wyspie Gwadelupa, powstały w epoce niewolnictwa, opierający się przede wszystkim na rytmie wybijanym na bębnach. Etymologia nie jest do końca jasna. Według jednej wersji nazwa gwo ka wywodzi się od francuskiego określenia „gros quart” dotyczącego beczek o ustalonym rozmiarze, według innej od afrykańskiego słowa „ka” (bęben). Tak więc słowo gwo ka oznacza pierwotnie tyle co „wielki bęben”. Największy z bębnów wyznacza główny rytm. * Kaladja * Menndé * Léwoz * Padjanbèl * Woulé * Graj * Toumblak rdf:langString
rdf:langString Gwo ka
rdf:langString Gwo ka
rdf:langString Gwo ka
rdf:langString Gwoka
rdf:langString Gwoka
rdf:langString Gwo ka
rdf:langString Gwo ka
xsd:integer 2783123
xsd:integer 1104455052
rdf:langString InternetArchiveBot
rdf:langString December 2017
rdf:langString yes
rdf:langString Gwo-ca (Tambor gran en crioll) és una quàdruple entitat: dansa, música, instrument i cant provinent les illes que formen Guadalupe amb orígens de l'època de l'esclavitud. Els set ritmes que componen la música Gwo-ca: * Lewoz- el ritme de la guerra. * Kaladja- simbolitza les dificultats de l'amor. * Pagenbel- pas que simbolitza el tall de la canya de sucre. * Toumblak- el ball de la fertilitat. * Grage- ritme usat quan treballen en agricultura. * Roulé- Vals crioll. * Mindé- el ritme de carnestoltes. El gwoka guadalupeny va ser designat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 26 de novembre de 2014. Present en tots els grups ètnics i religiosos de la població de l'illa de Guadalupe, el "gwoka" és una expressió cultural que combina els cants responsorials en crioll guadalupeny, les danses i els sons de tambors anomenats "ca". En la seva forma tradicional, el "gwoka" agrupa aquests tres àmbits d'expressió i valora en particular els dots individuals d'improvisació. Els participants i el públic formen un cercle en el qual van entrant, per torn, els ballarins i solistes, que es col·loquen davant de l'orquestra de tambors. En públic toca les palmes i corea la tornada imposat pel solista. Són milers de persones les que practiquen el "gwoka" en vetllades públiques a l'aire lliure, en què el cercle format pels assistents es converteix en el lloc de revelació i valorització del talent individual dels participants. Els coneixements pràctics necessaris per saber tocar i fabricar els "ca", es transmeten de manera informal al si de les famílies i cercles d'amics, tot i que cada vegada és més freqüent que s'adquireixin en tallers del sistema d'educació formal o en escoles de dansa i música tradicionals. El "gwoka" és un dels elements culturals més característics de la societat guadalupenya i els seus practicants actuals estan explorant noves vies per les seves músiques, danses i cants. Aquest element del patrimoni cultural està vinculat a moments importants de la vida de les persones, festivitats i esdeveniments d'índole cultural o profana, i també acompanya els moviments de protesta de caràcter social i polític. El "gwoka" reforça la identitat de la comunitat i infon un sentiment d'autoestima col·lectiva i orgull individual, transmetent valors de convivència, resistència i dignitat.(UNESCO/BPI)
rdf:langString Gwo ka is a French creole term for big drum. Alongside Gwotanbou, simply Ka or Banboula (archaic), it refers to both a family of hand drums and the music played with them, which is a major part of Guadeloupean folk music. Moreover, the term is occasionally found in reference to the small, flat-bottomed tambourine (tanbou d'bas) played in kadri music, or even simply to drum (tanbou) in general. The Gwo Ka musical practice emerged in the seventeenth century, during the transatlantic slave trade form the basis of gwo ka music, on which the drummers build rhythmic improvisations. Different sizes of drums provide the foundation and its flourishes. The largest, the boula, plays the central rhythm while the smaller maké (or markeur) embellishes upon it, inter-playing with dancers, audience, or singer. Gwo ka singing is usually guttural, nasal, and rough, though it can also be bright and smooth, and is accompanied by uplifting and complex harmonies and melodies. There are also dances that tell folk stories that are accompanied by the gwo ka drums. In modern, urban Guadeloupe, playing drums is not inextricably linked to dance anymore. But historically, the two practices were inseparable parts of the tradition of léwôz, events held fortnightly on Saturdays near the bigger plantations (payday), and each Saturday of the carnival season in areas of greater land parcelling. Gwoka music was–and still is–played throughout the year in various cultural manifestations such as léwòz, kout’tanbou, véyé and religious events, for example Advent's wake. Today, rural Guadeloupans still gather for léwôz experiences, but a modernized and popularized form of gwo ka exists independently, known as .
rdf:langString Le gwoka (ou gwo ka) est un genre musical de la Guadeloupe. Il est principalement joué avec des tambours appelés « ka », famille d'instruments de percussion. Les autres instruments sont le chacha (une sorte de maraca). Les différentes tailles des tambours établissent la base. Le plus grand : le boula joue le rythme central et le plus petit : le marqueur (ou makè) marque la mélodie et interagit avec les danseurs, le chanteur et les chœurs; ces derniers sont repris généralement par les spectateurs lors de prestations en public. Les chants du gwoka sont généralement gutturaux, nasaux et rugueux, bien qu'ils puissent également être lumineux et lisses[pas clair].Ils peuvent être accompagnés d'harmonies croissantes et de mélodies relativement complexes.
rdf:langString Gwo-ka (Tambor grande en criollo) es una cuádruple entidad: danza, música, instrumento y canto proveniente las islas que forman a Guadalupe con orígenes de la época de la esclavitud. Los siete ritmos que componen la música Gwo-ka: * Lewoz- el ritmo de la guerra. * Kaladja- simboliza las dificultades del amor. * Pagenbel-paso bello cortando el caño de azúcar. * Toumblak- el baile de la fertilidad. * Grage- ritmo usado cuando trabajando en agricultura. * Roulé- Vals criollo. * Mindé- el ritmo de carnaval.Figuras destacadas del Gwo ka * * * El gwo ka guadalupeño fue designado como Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Unesco el 26 de noviembre de 2014.​
rdf:langString Gwoka, gwo ka – rodzaj muzyki ludowej popularnej na karaibskiej wyspie Gwadelupa, powstały w epoce niewolnictwa, opierający się przede wszystkim na rytmie wybijanym na bębnach. Etymologia nie jest do końca jasna. Według jednej wersji nazwa gwo ka wywodzi się od francuskiego określenia „gros quart” dotyczącego beczek o ustalonym rozmiarze, według innej od afrykańskiego słowa „ka” (bęben). Tak więc słowo gwo ka oznacza pierwotnie tyle co „wielki bęben”. Największy z bębnów wyznacza główny rytm. W tradycji gwoka wyróżnia się siedem podstawowych wzorców rytmicznych, na bazie których powstały liczne dodatkowe warianty: * Kaladja * Menndé * Léwoz * Padjanbèl * Woulé * Graj * Toumblak
xsd:integer 17
xsd:nonNegativeInteger 11101

data from the linked data cloud