Gwalior Residency

rdf:langString Residència de Gwalior

rdf:langString La residència de Gwalior fou una entitat de caràcter polític que abraça el nord i oest de l'Índia central entre Chambal al nord i Bhilsa al sud i entre Bundelkhand i el districte de Jhansi a les Províncies Unides d'Agra i Oudh a l'est i Rajputana a l'oest. La superfície era de 46.167 km² dels quals 44.082 km² pertanyien al principat de Gwalior i la resta a diversos estats menors: * Raghugarh * Khaniadhana * Paron * Garha * Umri * Bhadaura * Dharnaoda * Sirsi * * * Agra Barkhera * Pargana de Chhabra (de Tonk, a Rajputana) * Nimrol (de Dholpur) La població era el 1901 de 2.187.612 habitants la gran majoria hindús. Hi havia 6.820 pobles i 16 ciutats destacant Lashkar (102.626 habitants), Morar (19.179), Gwalior (16.807), Guna (11.452), Bhind (8.032), Bhilsa (7.481), Narwar (4.929) i Chanderi (4.093). Després del tractat de Salbai el 1782, Anderson fou nomenat resident a la cort de Mahadji Sindhia, que aleshores era un campament movil fins al 1810 quan Daulat Rao Sindhia va fixar permanentment la seva residència al lloc on hi ha la ciutat de Lashkar. Fins al 1854 el resident a Gwalior era directament responsable davant el governador general però en aquest any va passar a ser responsable davant l'agent del governador general a l'Índia Central. El 1860 els estats menors foren constituïts en una subagència separada coneguda com a agència de Guna, que va durar fins al 1896 quan els estats foren col·locats altre cop sota dependència del resident i l'oficial de Guna va restar com a assistent del resident però amb poders més limitats. El 1888 Khaniadhana fou transferit a l'autoritat de la residència segregant-lo de l'agència del Bundelkhand, i el 1895 els districtes de Bhila i Isagarh, del principat de Gwalior, que depenien de l'agència de Bhopal, foren agregats també a la residència. El resident era l'oficial acreditat davant la corona i govern de Gwalior i la via de comunicació entre el darbar i els altres oficials britànics com els agents de Malwa i de Bhopawar, dins dels quals hi havia alguns exclavements aïllats de Gwalior. Tanmateix exercia supervisió sobre els estats menors i autoritat sobre zones creuades pels ferrocarrils que passaven per Gwalior, Datia, Samthar, Khaniadhana, i la pargana de Chhabra. La capital estava situada a la zona coneguda com "la Residència", una zona de 3 km² prop de Morar a uns 6,5 km del fort de Gwalior, i d'administració directe pel resident (incloïa 3 pobles) amb 1.391 habitants. La residència va quedar abolida el 15 d'agost de 1947 quan l'Índia va esdevenir independent.