Guerin of Provence
http://dbpedia.org/resource/Guerin_of_Provence an entity of type: WikicatCountsOfArles
Guérin de Provence (? - 853) appelé aussi Garin, Warin ou Werner (en latin : Guarnarius ou Werinus), fils de Warin Ier d'Auvergne, est un comte d'Auvergne (Guérin II), de Chalon, d'Autun, d'Arles, de Provence, de Bourgogne et ensuite de Toulouse. Selon la tradition médiévale, il ferait partie des douze preux de Charlemagne.
rdf:langString
ゲラン・ド・プロヴァンス（Guerin de Provence, ? - 853年）またはガラン（Garin）、ワラン（Warin）、ヴェルナー（Werner）は、、シャロン伯、マコン伯、オータン伯、アルル伯、および、プロヴァンス公、ブルゴーニュ公、トゥールーズ公。ゲランはマルセイユ基地およびシャロン＝シュル＝ソーヌの要塞のサラセン人から領土を守り、平定した（834年）。また、ルートヴィヒ1世時代およびその死後のヴェルダン条約（843年）までの内戦に数多く参加した。ゲランに関する記述は、特許状や『皇帝ルドヴィクスの生涯（Vita Hludovici）』などの年代記でうかがい知ることができる。
rdf:langString
Guerino, Guerin, Warin in francese, Guerí in catalano e Guarnarius o Werisius in latino (790 – 853), definito duca secondo il Chronicon S. Maxentii nell'841, fu conte d'Alvernia dall'819 all'839, conte di Provenza dall'830 circa all'845 conte di Autun dall'837 all'853, conte d'Arles dall'841 all'853, conte di Chalon dall'835 all'853, e Conte di Mâcon dall'825 all'853.
rdf:langString
Гверин (Варин) II (фр. Guerin (Warin); умер около 853/856) — граф Шалона с 819/835 года, граф Макона с 825 года, граф Мемонтуа и Шануа с 831 года, граф Отёна, Оксуа и Десмуа с 844 года и маркиз Бургундии с 844 года.
rdf:langString
Гверін (Варін) (фр. Guérin; д/н — 853/856) — політичний та військовий діяч Франкської імперії, граф Шалону, Оверні і Отену (як Варін II), Арлю, герцог Провансу, маркіз Бургундії (як Гверін I).
rdf:langString
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825. No és clar no obstant si el comte Guerí que el 825 feia una permuta i després es retirava era el pare o el mateix personatge; va adquirir el vers 832; i després (potser al morir el pare) hauria heretat el comtat de Chalon; en canvi suposadament a la mort del pare, el comtat d'Alvèrnia fou cedit per l'emperador Lluís el Pietós al comte Gerard (mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841)
rdf:langString
Guerin, Garin, Warin, or Werner (Latin: Werinus or Guarnarius; died 845 or 856) was the Count of Auvergne, Chalon, Mâcon, Autun, Arles and Duke of Provence, Burgundy, and Toulouse. Guerin established the region against the Saracens from a base of Marseille and fortified Chalon-sur-Saône (834). He took part in many campaigns during the civil wars that marked the reign of Louis the Pious (814–840) and after his death until the Treaty of Verdun (843). The primary sources for his life are charters and chronicles like the Vita Hludovici.
rdf:langString
Guerin, Garin, Warin, atau Werner (bahasa Latin: Werinus atau Guarnarius; † 845 atau 856) merupakan seorang , , , Autun, dan , Bourgogne, dan . Guerin mendirikan wilayah itu melawan Saracen dari basis Marseille dan membentengi Chalon-sur-Saône (834). Dia mengambil bagian dalam banyak kampanye selama perang sipil yang menandai pemerintahan Ludwig yang Saleh (814 – 840) dan setelah kematiannya sampai Perjanjian Verdun (843). Sumber utama kehidupannya adalah piagam-piagam dan kronik seperti Vita Hludovici.
rdf:langString
rdf:langString
Guerí de Provença
rdf:langString
Guerin dari Provence
rdf:langString
Guerin of Provence
rdf:langString
Guerino di Provenza
rdf:langString
Guerin de Provence
rdf:langString
ゲラン・ド・プロヴァンス
rdf:langString
Гверин II (маркиз Бургундии)
rdf:langString
Гверін (герцог Провансу)
xsd:integer
9201888
xsd:integer
1019857531
rdf:langString
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825. No és clar no obstant si el comte Guerí que el 825 feia una permuta i després es retirava era el pare o el mateix personatge; va adquirir el vers 832; i després (potser al morir el pare) hauria heretat el comtat de Chalon; en canvi suposadament a la mort del pare, el comtat d'Alvèrnia fou cedit per l'emperador Lluís el Pietós al comte Gerard (mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841) El 834 defensava el partit imperial i unit a Bernat de Septimània van arribar amb les tropes borgonyones fins a la vora del Marne a l'inici de la quaresma; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a Bonnœil. Guerí hauria fortificat Castrum Cavillonum. Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma (26 de febrer del 834) els dos senyors van enviar uns missatgers a Lotari I, l'abat i el comte Gaucelm (antic comte, germà de Bernat) per demanar l'alliberament de l'emperador Lluís el Pietós i el van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grau, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força; Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers de trair a l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica pel judici dels bisbes; a més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava almenys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver Odó d'Orleans, cosí de Bernat; Lotari tractava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que conduït pel rei de Baviera avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que amb el borgonyó el podien rodejar. Lotari va deixar al seu pare i al germanastre Carles a l'abadia de Saint-Denis, i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a Viena del Delfinat on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. L'1 de març Lluís era restablert com emperador. Lotari estava a Viena del Delfinat amb les seves tropes quan va rebre una petició d'ajut dels seus generals Matfred d'Orleans i Lambert marquès de Bretanya, i es va dirigir a Châlons-sur-Saône que li va tancar les portes. Els principals senyors de Borgonya del partit imperial, entre els quals Guerí (el pare o el fill), Gaucelm, germà de Bernat de Septimània i el got Sanila el seu lloctinent (l'acusador de Berà el 820) havien arribat abans a aquesta vila i l'havien fortificat per retardar la marxa de Lotari que es va veure obligat a assetjar-la. Lotari la va conquerir en pocs dies i la va lliurar al furor dels soldats que la van incendiar pels quatre costats. Gaucelm, Sanila i un altre senyor de nom Madalelm foren executats sobre el camp. Guerí i altres senyors per salvar la vida van abandonar el partit imperial al darrer moment i van ser perdonats després de jurar fidelitat a Lotari. Guerí va perdre els honors però quan Lotari es va rendir l'emperador va perdonar als seus partidaris que el 835 tornaven a dominar els honors. Apareix després com a comte d'Arles i duc de Provença almenys des del 840. El 840 va entrar al partit de Carles II de França (el Calb) i li va donar suport contra Lotari I. Carles després de l'acord de setembre del 840 amb Lotari que ajornava el conflicte fins a l'assemblea d'Attigny del maig del 841, es va dirigir a Orleans on va rebre algunes tropes de Borgonya que li enviaven els comtes Teobald i Guerí de Macon, Mémontois i Chalon. Uns mesos després, Carles, veient que el temps de l'obertura de la dieta d'Attigny s'acostava, va reunir el seu consell, i es va acordar que si Lotari refusava reconèixer-li el que li pertocava per dret es recorreria a les armes. El rei es va posar al davant del seu exèrcit i es va dirigir al lloc de reunió i va cridar a tots els seus partidaris. El comandament fou donat a Guerí de Provença comte de Mâcon. Bernat va iniciar el viatge amb les forces de Septimània però va anar lent esperant arribar tard per agafar el partit millor segons el resultat de la batalla. Guerí va tenir un paper clau a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye (25 de juny del 841). En una illa del riu prop de Mâcon es va signar el tractat de repartiment provisional de l'imperi el 15 de juny del 842. En aquest tractat Aquitània quedava per Carles excloent a Pipi II. Carles es va dirigir a Aquitània per posar fi a la resistència de Pipí i encara que aquest va presentar batalla fou derrotat i obligat a fugir i amagar-se; Carles no el va poder trobar i va haver de repassar el Loire per anar a la conferència de Metz deixant per seguir les operacions i vetllar per la seguretat del país a Guerí de Provença i alguns altres senyors. Aquest govern podia comportar el títol de duc d'Aquitània o Tolosa que pertanyia a Bernat de Septimània. Però Pipí tenia molts partidaris a Aquitània i estaven en campanya; un contingent pipínida va fer una emboscada al comte Egfrid, lleial a Carles, que podria ser un lloctinent de Guerí o bé el comte fill d'Oliba I de Carcassona (comte de Carcassona i Rasès el 877, mort el 906); Egfrid es va lliurar del parany i encara va causar diverses baixes als enemics, fent alguns presoners. Potser Bernat va entregar Tolosa a Pipí abans de fer-ho a Guerí o a Acfred (Egfrid). Provença va passar a Lotari I el 843 pel tractat de Verdun, i els càrrecs de i duc de Provença van passar a Fulcrad que en va prendre possessió vers 844. El 844 Guerí hauria capturat en una acció casual al duc Bernat de Septimània que estava ajudant a Pipí II a Tolosa. Bernat fou portat a la cort de Carles, que en va ordenar l'execució. Els seus honors borgonyons van passar a Guerí (comte d'Autun i de l'Auxois i marquès de Borgonya, i a més es titulava rector de l'abadia de Flavigny) doncs el fill de Bernat, Guillem de Septimània, no fou acceptat com a hereu. Carles II va concedir una carta de propietat al Lionès al lloc Benignum a un tal , vassall del comte Guerí el 20 d'agost del 847. El 25 de juny de 849 el mateix rei confirmava a Guerí una donació de propietat a Flavigny Guerí va morir el 853 o abans i el va succeir el seu fill Isembard, que abans havia estat comte de Barcelona, Empúries i Rosselló i marquès de Septimània (849-852) conjuntament -i com a lloctinent- amb Aleran. Isembard fou comte de Chalon, Macon, Autun i altres menors (853-858).
rdf:langString
Guerin, Garin, Warin, or Werner (Latin: Werinus or Guarnarius; died 845 or 856) was the Count of Auvergne, Chalon, Mâcon, Autun, Arles and Duke of Provence, Burgundy, and Toulouse. Guerin established the region against the Saracens from a base of Marseille and fortified Chalon-sur-Saône (834). He took part in many campaigns during the civil wars that marked the reign of Louis the Pious (814–840) and after his death until the Treaty of Verdun (843). The primary sources for his life are charters and chronicles like the Vita Hludovici. There is a good deal of confusion amongst authors over the exact identity of this person. He has been allocated as a son of William of Gellone and his second wife Guitbergis (or Vuithbergis) on the basis of the Liber Manualis of Dhuoda, wife of Bernard of Septimania, one of William's sons by his first wife. Otherwise, he has been recently hypothesised as the son or grandson of , who defended that site against Waifer of Aquitaine. Warin was thus Count of Chalon by heredity or by grateful gift of the king on account of his father's service. This latter theory hinges on the assumption that there were two Guerins who have been subsequently confused: Guerin I and his son Guerin II. Neither descent from William of Gellone nor the two persons hypothesis are universally accepted. His proximity, in extant documents of the time, to Bernard of Septimania has been used as evidence for a relationship to that family, as has the existence of a related "Count Guerin" in later charters of the 850s and 860s. Guerin has been suggested as a brother of , whose relationships are unknown. In 818, Louis the Pious granted him the Auvergne, probably because of a connection of his wife's, for she was possibly the daughter of the previous count . In 825, he received the town of Cluny from , in an exchange. In 819, he and Berengar of Toulouse invaded Gascony to put down a rebellion of Lupus III Centule, as recorded by both the Annales regni Francorum and the Vita Hludowici. By 820, Gascony was pacified and Carolingian authority restored, but not across the Pyrenees in Navarre. On 24 July 840 in Strasbourg, Lothair precipitated a new civil war by declaring his imperium over all the lands of the empire and, joining with his nephew Pepin II of Aquitaine, attacked the Loire Valley. While , Arnulf of Sens, , and pledged themselves for Lothair, Guerin and remained with Charles the Bald. In March 841, the Burgundians faithful to Charles accompanied Guerin to Aquitaine, from which they expelled Lothair and Pepin. In May, Guerin, as dux cum Tolosanis et Provincianis, joined Charles and the king of Bavaria, Louis the German, at Châlons-sur-Marne. In June, Pepin finally joined with Lothair in Auxerre. On 25 June 841, Lothair and Pepin initiated the ensuing Battle of Fontenay and had the upper hand until the arrival of Guerin and his army of Provençals turned the tide in favour of Charles. Charles sent Guerin to expel Bernard of Septimania from Toulouse in 842 and then against Gothia in 843. After the Treaty of Verdun in August that year, he was the dux and marchio in Provence under Lothair. He may have inherited that office from Leibulf around 829. In 844, he received Autun, which had been stripped from Bernard's heir William. The French historian asserts that Bernard was captured in 843 by Guerin in Uzès and brought before Charles to be executed in 844. He was succeeded in 845 by Fulcrad as duke, with Marseille going to a count Adalbert. Guerin married Albane (or Ava) and was the father of Isembard, Count of Autun, and perhaps of Ermengarde mother of William I, Duke of Aquitania.
rdf:langString
Guérin de Provence (? - 853) appelé aussi Garin, Warin ou Werner (en latin : Guarnarius ou Werinus), fils de Warin Ier d'Auvergne, est un comte d'Auvergne (Guérin II), de Chalon, d'Autun, d'Arles, de Provence, de Bourgogne et ensuite de Toulouse. Selon la tradition médiévale, il ferait partie des douze preux de Charlemagne.
rdf:langString
Guerin, Garin, Warin, atau Werner (bahasa Latin: Werinus atau Guarnarius; † 845 atau 856) merupakan seorang , , , Autun, dan , Bourgogne, dan . Guerin mendirikan wilayah itu melawan Saracen dari basis Marseille dan membentengi Chalon-sur-Saône (834). Dia mengambil bagian dalam banyak kampanye selama perang sipil yang menandai pemerintahan Ludwig yang Saleh (814 – 840) dan setelah kematiannya sampai Perjanjian Verdun (843). Sumber utama kehidupannya adalah piagam-piagam dan kronik seperti Vita Hludovici. Ada banyak kerusuhan di antara para pengarang tentang identitas sebenarnya dari orang ini. Dia telah dialokasikan sebagai putra Guilhèm dari Gellone dan istri keduanya Guitbergis (atau Vuithbergis) atas dasar Liber Manualis dari , istri Bernat dari Septimania, salah satu putra Guilhèm oleh istri pertamanya. Jika tidak, dia baru-baru ini dihipotesiskan sebagai putra atau cucu Adalard, Comte Chalon, yang membela situs itu melawan Waïfre dari Aquitaine. Warin demikian Comte Chalon oleh keturunan atau oleh karunia bersyukur dari raja karena pelayanan ayahnya. Teori yang terakhir ini bergantung pada asumsi bahwa ada dua Guerins yang kemudian bingung: Guerin I dan putranya Guerin II. Tidak ada keturunan dari Guilhèm dari Gellone atau hipotesis dua orang yang diterima secara universal. Kedekatannya, dalam dokumen-dokumen yang ada saat itu, kepada Bernat dari Septimania telah digunakan sebagai bukti untuk hubungan dengan keluarga itu, sebagaimana adanya "Comte Guerin" terkait di piagam selanjutnya dari tahun 850 dan 860-an. Guerin telah disarankan sebagai saudara Bernard I dari Auvergne, yang hubungannya tidak diketahui. Pada tahun 818, Ludwig yang Saleh memberikannya Auvergne, mungkin karena hubungannya dengan istrinya, karena dia mungkin adalah putri dari mantan comte Ithier. Pada tahun 825, ia menerima kota dari Hildebald, Uskup Mâcon, dalam pertukaran. Pada tahun 819, dia dan Berenguer dari Toulouse menyerang Gascogne untuk meletakkan pemberontakan Lop III Centullo, sebagaimana dicatat baik oleh dan Vita Hludovici. Pada tahun 820, Gascogne ditenangkan dan otoritas Karoling dipulihkan, tetapi tidak melintasi Pirenia di Navarra. Pada tanggal 24 Juli 840 di Strasbourg, Lothair memicu perang sipil baru dengan mengumumkan imperium atas semua wilayah kekaisaran dan, bergabung dengan keponakannya Pippin II dari Aquitaine, menyerang . Sementara Ermenaud III dari Auxerre, , Audri dari Autun, dan Gerard II dari Paris menjanjikan diri mereka untuk Lothair, Guerin dan Adalbert dari Avallon tetap bersama Karl yang Botak. Pada bulan Maret 841, rakyat Burgundi yang setia kepada Karl menemani Guerin ke Aquitaine, dari mana mereka mengusir Lothair dan Pippin. Pada bulan Mei, Guerin, seperti dux cum Tolosanis et Provincianis, bergabung dengan Karl dan , Ludwig si Jerman, di Châlons-sur-Marne. Pada bulan Juni, Pippin akhirnya bergabung dengan Lothair di Auxerre. Pada tanggal 25 Juni 841, Lothair dan Pippin memulai berikutnya dan berada di atas angin sampai kedatangan Guerin dan pasukannya dari Provençal mengubah gelombang yang mendukung Karl. Karl mengirim Guerin untuk mengeluarkan Bernat dari Septimania dari Toulouse pada tahun 842 dan kemudian melawan Gothia pada tahun 843. Setelah Perjanjian Verdun pada bulan Agustus tahun itu, dia menjadi dux dan marchio di Provence di bawah Lothair. Dia mungkin mewarisi jabatan itu dari Leibulf pada sekitar tahun 829. Pada tahun 844, ia menerima Autun, yang telah dilucuti dari pewaris Bernat, Guilhèm. Sejarahwan Prancis, Pierre Andoque menegaskan bahwa Bernat ditangkap pada tahun 843 oleh Guerin di Uzès dan dibawa ke hadapan Karl untuk dieksekusi pada tahun 844. Ia digantikan pada tahun 845 oleh Fulcrad sebagai adipati, dengan Marseille diserahkan ke comte Adalbert. Guerin menikahi Albane (atau Ava) dan merupakan ayahanda Isembard, Comte Autun, dan Ermengarde ibunda Guillaume I Duc Aquitania.
rdf:langString
ゲラン・ド・プロヴァンス（Guerin de Provence, ? - 853年）またはガラン（Garin）、ワラン（Warin）、ヴェルナー（Werner）は、、シャロン伯、マコン伯、オータン伯、アルル伯、および、プロヴァンス公、ブルゴーニュ公、トゥールーズ公。ゲランはマルセイユ基地およびシャロン＝シュル＝ソーヌの要塞のサラセン人から領土を守り、平定した（834年）。また、ルートヴィヒ1世時代およびその死後のヴェルダン条約（843年）までの内戦に数多く参加した。ゲランに関する記述は、特許状や『皇帝ルドヴィクスの生涯（Vita Hludovici）』などの年代記でうかがい知ることができる。
rdf:langString
Guerino, Guerin, Warin in francese, Guerí in catalano e Guarnarius o Werisius in latino (790 – 853), definito duca secondo il Chronicon S. Maxentii nell'841, fu conte d'Alvernia dall'819 all'839, conte di Provenza dall'830 circa all'845 conte di Autun dall'837 all'853, conte d'Arles dall'841 all'853, conte di Chalon dall'835 all'853, e Conte di Mâcon dall'825 all'853.
rdf:langString
Гверин (Варин) II (фр. Guerin (Warin); умер около 853/856) — граф Шалона с 819/835 года, граф Макона с 825 года, граф Мемонтуа и Шануа с 831 года, граф Отёна, Оксуа и Десмуа с 844 года и маркиз Бургундии с 844 года.
rdf:langString
Гверін (Варін) (фр. Guérin; д/н — 853/856) — політичний та військовий діяч Франкської імперії, граф Шалону, Оверні і Отену (як Варін II), Арлю, герцог Провансу, маркіз Бургундії (як Гверін I).
xsd:nonNegativeInteger
6066