Groma (surveying)

rdf:langString Groma

rdf:langString La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga. Consistia en una perxa vertical que suportava a la seva extremitat superior dos travessers en forma de creu rectangular damunt un pivot: el travesser podia així girar en el pla horitzontal. De cada extremitat d'ambdós travessers queia una plomada. La groma servia per a comprovar les alineacions i les perpendiculars. A la sortida del sol, l'agrimensor utilitzava les plomades d'un eix com alidada per a determinar el decumanus, o l'eix est-oest. De la posició de les dues altres plomades i un tercer puntal clavat a distància es podia determinar l'eix perpendicular. Per evitar que es confonguin les plomades, tenien una forma diferent aparellada per a cada travesser. No era necessari que el pal central era posicionat perfectament vertical, com que les plomades, per definició cauen en posició vertical. Per a evitar errors deguts a imprecions en l'angle recte de la creu (que a distàncies més grans s'augmenta) es feia una segona mesura, en tornar el groma 90° i es solia aleshores utilitzar la mitjana d'ambdues mesures. Per extensió, aquest terme va designar el centre d'un campament militar romà o el fòrum a la fundació d'una ciutat, o la intersecció del cardo, l'eix nord-sud i del decumanus, l'eix est-oest, com que l'angle recte format per les direccions d'aquestes dues artèries era comprovat amb la groma.