Great Mississippi Flood of 1927

rdf:langString Gran inundació del Mississipí de 1927

rdf:langString La Gran inundació del Mississipí, a la primavera de 1927, va ser una riuada catastròfica que va afectar la vall del riu Mississipí. Les inundacions, que van afectar part dels estats d'Arkansas, Illinois, Kentucky, Louisiana, Mississipí, Missouri i Tennessee, van causar un gran impacte, tant per la seva magnitud i danys com per a la futura gestió dels riscos d'inundació. Es calcula que, aproximadament, va quedar sota l'aigua una superfície de 70.000 km², arruïnant els conreus, afectant o destruint 137.000 edificis, provocant el desplaçament de 700.000 habitants de la zona i causant la mort de 250 persones als set estats afectats. Les inundacions van ser el resultat de les fortes pluges persistents que van caure al centre dels Estats Units durant l'agost de 1926 i van continuar fins a la primavera de 1927. El fort escolament dels diferents afluents i els nivells d'aigua extrems agitats pel vent combinats, van col·lapsar el dics que protegien les planes inundables de la vall del Mississipí, trencant les defenses contra les inundacions. No va ser fins a l'agost de 1927 que el fluxe va minvar i la cua de la riuada va arribar al golf de Mèxic. Com a conseqüència, es van produir pèrdues econòmiques directes al llarg del baix riu Mississipí estimades per la Creu Roja i l'Oficina meteorològica dels Estats Units entre 250 i 350 milions de dòlars. A aquestes pèrdues s'hi van incloure els danys de la inundació dels terrenys per causa de la fallida dels dics i la dinamitació del dic de Caernarvon a Louisiana, riu avall de Nova Orleans. La inundació de 1927 va ser un desastre, de tal escala, que va fer canviar el clima polític als Estats Units, tant per l'aprovació de la Llei de control d'inundacions el 1928 com per l'elecció d'Herbert Hoover com a trenta-unè president dels Estats Units després d'executar amb èxit operacions d'alleujament de la catàstrofe durant l'esdeveniment. La gran inundació del riu Mississipí de 1927, coneguda com la més destructiva del país, va començar en realitat l'estiu de 1926, quan les fortes pluges van colpejar la conca central del riu Mississipí. Al setembre, els afluents inflats del riu fluïen a un ritme alarmant per Kansas i Iowa. El matí de l'1 de gener de 1927, els residents de Nashville, Tennessee, es van despertar i van descobrir que les aigües del riu Cumberland s'havien aixecat per damunt dels dics de cinquanta-sis peus al seu pas per la ciutat. A la primavera d'aquell any, la fusió de les neus al nord es va unir a les pluges intenses per desembocar en un desastre. El matí del dia 15 d'abril de 1927, el Memphis Commercial Appeal va avisar els lectors: "Es creu que el rugit del riu Mississipí amb la riba i el dic ple des de St. Louis fins a Nova Orleans, es troba en el seu màxim desbordament... al llarg del Mississipí es fa sentir una por considerable davant les perspectives de la pitjor inundació de la història". Els ferrocarrils i les plantacions afectades per la riuada temien que els seus treballadors, que ho van perdre tot quan van ser forçats a sortir de casa, no tornarien mai. A les terres baixes del delta, les famílies afroamericanes representaven el 75% de la població i proporcionaven el 95% de la força de treball agrícola. Molts d'aquests treballadors estaven atrapats en situacions molt pitjors per la dependència d'un sistema que els unia perpètuament a les plantacions.