Grandes Chroniques de France
http://dbpedia.org/resource/Grandes_Chroniques_de_France an entity of type: WikicatChronicles
Frantziako Kronika Handiak (frantsesez Grandes Chroniques de France) XIII-XIV. mendeen artean idatzitako Frantziako historiari buruzko kronika bat da. Irudiz oparo betetako 130 eskuizkribu inguruz osatua dago. Idazlanean ordurarteko Frantziako errege-erreginen historia kontatzen da. Luis IX.a Frantziakoari eskeinitako kronika da, errege honek Antzinaroan troiatarren agerpenetik bere garai arteko kronika baten bidez frankoen historia gordetzeko asmoa agertuarazi baizuen.
rdf:langString
De Grandes Chroniques de France is een vertaling in het vernaculair van de Kronieken van Saint-Denis, een reeks Latijnse kronieken. De 'Grandes Chroniques de France' werden geschreven tussen de 13e en de 15e eeuw. Zij traceren de geschiedenis van de koningen van Frankrijk en hun voorgangers van bij de ondergang van Troje tot 1461. Er zijn 132 manuscripten bewaard gebleven die dateren van tussen 1274 en 1422, waarvan er 69 geïllustreerd zijn. Vanaf 1477 werd het werk ook in druk uitgegeven bij Pasquier Bonhomme, en in 1493 door de librarius Antoine Vérard in een geïllustreerde versie, waarvan een exemplaar gedrukt op perkament voor Karel VIII was bestemd.
rdf:langString
«Большие французские хроники» (фр. Grandes Chroniques de France) или «Хроники Сен-Дени» — летописный свод истории французской монархии начиная со времен её возникновения. Создавались с начала XI до конца XV в., важный источник, содержащий сведения о политической истории Франции. «Хроники» охватывают времена Меровингов, Каролингов и Капетингов, начинаясь с легендарных времен — истории троянцев, считавшихся прародителями французов.
rdf:langString
«Великі французькі хроніки» (фр. Grandes Chroniques de France) чи «Хроніки Сен-Дені» — літописне зведення історії французької монархії з часів її виникнення. Створювалось в період початку XI — кінця XV століть, є важливим джерелом, що містить відомості про політичну історію Франції. «Хроніки» починаються з легендарних часів — історії троянців, що вважались прабатьками французів, і охоплюють часи Меровінгів, Каролінгів і Капетингів.
rdf:langString
Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats. Van ser compilades entre els segles xiii i xv, a partir del regnat de Lluís IX, qui volia preservar la història del francs des de la llegendària arribada del troians fins al seu temps, en una cronologia oficial la difusió de la qual estava estretament controlada. La compilació va ser continuada pels seus successors, fins que fou completada el 1461. Abasta les dinasties Merovíngia, Carolíngia i dels Capet, amb il·lustracions que mostren personatges i esdeveniments de pràcticament tots els regnats.
rdf:langString
Die Grandes Chroniques de France sind ein Werk der mittelalterlichen Geschichtsschreibung, bestehend aus mehreren unabhängigen Chroniken, die durch Texte anderer Herkunft ergänzt wurden. Ursprünglich handelte es sich um eine Kompilation verschiedener Texte zur französischen Geschichte und Monarchie, beginnend bei den überlieferten trojanischen Wurzeln, die von Matthäus von Vendôme († 1286), Abt von Saint-Denis, in Auftrag gegeben wurden. Das Werk hatte bald ähnlich hohe symbolische Bedeutung wie die Wiederherstellung der königlichen Gräber in der Abtei.
rdf:langString
Τα Μεγάλα Χρονικά της Γαλλίας (Γαλλικά: Les Grandes Chroniques de France) είναι ένα ιστορικό χρονικό με αρκετές καλλιτεχνικές μικρογραφίες, που αφηγείται την ιστορία του βασιλείου της Γαλλίας στην παλαιά γαλλική γλώσσα. Συγκεντρώθηκαν για πρώτη φορά μετά από βασιλικό αίτημα του Λουδοβίκου Θ΄ της Γαλλίας και στη συνέχεια εμπλουτίστηκαν με συνεχείς εκδόσεις έως το 1461. Η πρωτοβουλία γι' αυτό το χρονικό οφείλεται στον Άγιο Λουδοβίκο (πέθανε το 1270) που επιθυμούσε να διατηρηθεί και να κοινοποιηθεί η ιστορία των Φράγκων. Τα Μεγάλα Χρονικά καλύπτουν την προέλευση των Φράγκων, από τους υποτιθέμενους Τρώες προγόνους τους, μέχρι τον Κλοβίς, την περίοδο των Μεροβίγγειων, τη δυναστεία των Καρολιδών και των Καπετιδών, όλους τους μονάρχες της Γαλλίας έως τη σύγχρονη με τη συγγραφή των Χρονικών ιστορί
rdf:langString
La Grandaj Kronikoj de Francio (franclingve Grandes Chroniques de France) estas reĝa kompilo rilate al la historio de Francio, kun multaj belegaj miniaturoj ene de ĝiaj manuskriptoj. La kronikoj estis kolektitaj inter la 13-a kaj la 14-a jarcentoj, ekde la reĝado de Sankta Ludoviko, kiu deziris konservi la memoron de la historio de la Frankoj, ekde la (mita) alveno de la Trojanoj ĝis sia epoko, en "oficiala" kroniko. Restas hodiaŭ proksimume 130 manuskriptoj de la kronikoj, kun miniaturoj kvalite aŭ nombre tre variaj.
rdf:langString
The Grandes Chroniques de France is a vernacular royal compilation of the history of France, most manuscripts of which are luxury copies that are heavily illuminated. Copies were produced between the thirteenth and fifteenth centuries, the text being extended at intervals to cover recent events. It was first compiled in the reign of Saint Louis (d. 1270), who wished to preserve the history of the Franks, from the coming of the Trojans to his own time, in an official chronography whose dissemination was tightly controlled. It was continued under his successors until completed in 1461. It covers the Merovingian, Carolingian, and Capetian dynasties of French kings, with illustrations depicting personages and events from virtually all their reigns.
rdf:langString
Las Grandes crónicas de Francia (Grandes Chroniques de France, en francés) son una compilación de obras históricas escritas entre los siglos XIII y XIV, siguiendo los modelos latinos, con manuscritos notablemente ilustrados. En esta obra se relatan los principales hechos y gestas de los reinos de todos los reyes franceses de las dinastías merovingia, carolingia y capetiana, con ilustraciones que muestran personajes y acontecimientos de prácticamente todos los reinados.
rdf:langString
Les Grandes Chroniques de France sont une chronique médiévale prestigieuse, souvent enluminée, retraçant l'histoire du royaume de France en ancien français, rassemblée pour la première fois sur demande du roi Louis IX (1214-1270) et augmentée ensuite dans des éditions mises à jour jusqu'en 1461. L'initiative de cette chronique est due à Saint Louis (ce que l'historien Bernard Guenée conteste) qui souhaitait que l'histoire transmise des Francs (depuis leur origine troyenne mythique, les Grandes Chroniques reprenant largement les Chroniques de Saint-Denis qui avaient déjà avancé cette thèse) soit conservée et mieux connue.
rdf:langString
rdf:langString
Grans Cròniques de França
rdf:langString
Grandes Chroniques de France
rdf:langString
Μεγάλα Χρονικά της Γαλλίας
rdf:langString
Grandaj Kronikoj de Francio
rdf:langString
Grandes crónicas de Francia
rdf:langString
Frantziako Kronika Handiak
rdf:langString
Grandes Chroniques de France
rdf:langString
Grandes Chroniques de France
rdf:langString
Grandes Chroniques de France
rdf:langString
Большие французские хроники
rdf:langString
Великі французькі хроніки
xsd:integer
5719951
xsd:integer
1098266895
rdf:langString
Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats. Van ser compilades entre els segles xiii i xv, a partir del regnat de Lluís IX, qui volia preservar la història del francs des de la llegendària arribada del troians fins al seu temps, en una cronologia oficial la difusió de la qual estava estretament controlada. La compilació va ser continuada pels seus successors, fins que fou completada el 1461. Abasta les dinasties Merovíngia, Carolíngia i dels Capet, amb il·lustracions que mostren personatges i esdeveniments de pràcticament tots els regnats. L'origen de les Grans Cròniques es troba en la traducció francesa de les històries escrites en llatí pels monjos de Saint-Denis, que foren, des del segle xiii, els historiadors oficials dels reis de França. En una primera versió, les Grans Cròniques resseguien la història dels reis des dels seus orígens a Troia fins a la mort de Felip II el 1223. Les continuacions del text van ser esbossades primer a Saint-Denis i després a la cort de París. La versió definitiva allargà el relat fins a la mort de Carles V a la dècada del 1380. Les fonts per als materials relatius al regnat de Carlemany inclouen la , també coneguda com a Crònica del Pseudo-Turpí, i la Vita Karoli Magni escrita per Einhard. Una altra font és la Vita Ludovici Regis de l'abat Suger sobre el regnat de Lluís VI. Les Cròniques ens han arribat en aproximadament cent trenta manuscrits, que difereixen pel que fa a la riquesa, nombre i estil artístic de les il·lustracions, copiats i esmenats per encàrrec dels reis i nobles, la qual cosa era el treball principal de la historiografia oficial vernacla. Especialment notables són les còpies profusament il·lustrades fetes per a Carles V, Lluís XII (il·lustrada per Jean Fouquet) i Felip III de Borgonya. Durant els primers cent cinquanta anys de l'existència de les cròniques, el seu públic va estar acuradament delimitat: es llegia a la cort reial de París i en posseïen còpies els reis de França, els membres de la família reial i la cort i uns pocs clergues molt ben relacionats de la França septentrional. En aquest període no hi ha còpies de l'obra propietat de membres del Parlament o de la comunitat universitària.
rdf:langString
Die Grandes Chroniques de France sind ein Werk der mittelalterlichen Geschichtsschreibung, bestehend aus mehreren unabhängigen Chroniken, die durch Texte anderer Herkunft ergänzt wurden. Ursprünglich handelte es sich um eine Kompilation verschiedener Texte zur französischen Geschichte und Monarchie, beginnend bei den überlieferten trojanischen Wurzeln, die von Matthäus von Vendôme († 1286), Abt von Saint-Denis, in Auftrag gegeben wurden. Das Werk hatte bald ähnlich hohe symbolische Bedeutung wie die Wiederherstellung der königlichen Gräber in der Abtei. Die Mönche der Abtei stellten die verfügbaren Quellen zusammen:
* zur Geschichte der Merowinger:
* die Gesta regum Francorum (oder Historia Francorum) von Aimoin von Fleury (um 970–nach 1008)
* die Gesta Dagoberti vermutlich von Hilduin von Saint-Denis (um 835), manchmal auch Hinkmar von Reims (800/810–882) zugeschrieben
* zur Geschichte der Karolinger:
* die Annales Laureshamenses (Lorscher Annalen)
* die Vita Caroli Magni (Leben Karls des Großen) Einhards (um 770–840)
* die Vita Hludowici Imperatoris (Leben Kaiser Ludwigs) von Astronomus
* sowie:
* die Gesta normannorum ducum (Taten der normannischen Herzöge) des Wilhelm von Jumièges (2. Hälfte des 11. Jahrhunderts)
* die Vita Ludovici VI (Leben Ludwigs VI.) von Suger von Saint-Denis (1081–1151)
* die Gesta Philippi Augusti (Taten Philipp Augusts) von Rigord (um 1160–1206) und Wilhelm dem Bretonen (um 1160–1226) Aus den Quellen wurden die Annalen von Saint-Denis oder Lateinischen Chroniken von Saint-Denis (frz. Chroniques de Saint-Denis) zusammengestellt, die sich heute in der Bibliothèque nationale de France befinden, und die Basis der späteren Grandes Chroniques de France bilden. In den 1260er Jahren wurde die Idee geboren, eine quasi-offizielle Historiographie in französischer Sprache zu verfassen. Ein erster Versuch wurde durch einen Spielmann im Dienst Alfons von Poitiers (1220–1271) unternommen, der die Geschichte der Könige Frankreichs übersetzte, die bis 1214 mit Hilfe verschiedener Chroniken und der Archive der Abtei Saint-Denis verfasst worden war. Bevor diese Übersetzung sich durchsetzen konnte, beauftragte Matthäus von Vendôme 1274 den Mönch Primat mit der Übersetzung der Lateinischen Chroniken aus dem Jahr 1250. Dieser neue Text, von dem eine Abschrift König Philipp III. (1245–1285) geschenkt wurde (sie befindet sich in der Bibliothek Sainte-Geneviève) wurde sofort ein Erfolg und ermutigte zu Fortsetzungen. Wilhelm von Nangis († um 1300), der in Saint-Denis die Urkunden betreute, ergänzte die Lateinischen Chroniken um die Regierungszeiten der Könige Ludwig der Heilige (1214–1270) und Philipp III., und besorgte anschließend selbst die Übersetzung seines Werkes ins Französische. Mehrere Fortsetzungen erschienen zwischen 1285 und 1350 auf Latein, die von anderen Mönchen in mehreren Etappen ins Französische übersetzt wurden, die dann zur Fortsetzung der Grandes Chronique de France wurden. Einige Entlehnungen wurden von gemacht, einem Mönch in Saint-Denis, der für die Jahre 1328 bis 1344 die Fortsetzung der Chronik (1205–1271) schrieb. König Karl V. (1338–1380) brach schließlich mit der monastischen Tradition dieser Geschichtsschreibung, als er dem Unternehmen einen offizielleren und auch politischeren Charakter gab. Die Mönche setzten die Arbeit an den Lateinischen Chroniken fort, von denen die bekannteste und die (aufgrund eigenem Erleben) der Realität am nächsten stehende die Chronique du Religieux de Saint-Denis ist, die die Jahre 1380 bis 1416 abdeckt. Der Autor dieses Textes ist vermutlich der Vorsänger der Abtei, . Pierre d’Orgemont, der Kanzler Karls V., redigierte selbst die Abschnitte, die seinen König betrafen, wodurch das Ergebnis zu einer Apologie des Monarchen wurde. Für Karl VI. (1368–1422) übernahm man (bis zum Jahr 1402) einen Text von Jean Juvénal des Ursins (1388–1473), das heißt, den ersten Teil einer französischen Kurzfassung des lateinischen Werks des Mönchs von Saint-Denis, den Juvénal des Ursins, zu der Zeit Advokat am Parlement in Poitiers um 1431 verfasste, um seine Familie und seine persönliche Rolle herauszustellen. Für die Jahre 1403 bis 1422 wurde der Text durch die Aufnahme von (1386-nach 1454) Chronique de Héraut Berry vervollständigt. Ab 1422 kehrte die offizielle Geschichtsschreibung in französischer Sprache nach Saint-Denis zurück. Der Mönch (um 1390–1464) wurde 1437 zum offiziellen Geschichtsschreiber des Königs ernannt, mit der Aufgabe, die Grandes Chroniques de France um die Regierungszeit Karls VII. (1403–1461) zu ergänzen. Dessen Text, der im Jahr 1450 abbricht, wurde 1476/77 von der Pariser Buchhandlung Pasquier Bonhomme veröffentlicht. Unter den vielen oft illuminierten Manuskripten sticht das Luxusexemplar heraus, das kurz vor 1380 für Karl V. hergestellt wurde, und an dem fünf Pariser Buchmaler, darunter auch der Maître aux Boqueteaux arbeiteten. Dieses ikonografische Werk war Teil der Repräsentation anlässlich des Paris-Besuchs Kaiser Karls IV.
rdf:langString
Τα Μεγάλα Χρονικά της Γαλλίας (Γαλλικά: Les Grandes Chroniques de France) είναι ένα ιστορικό χρονικό με αρκετές καλλιτεχνικές μικρογραφίες, που αφηγείται την ιστορία του βασιλείου της Γαλλίας στην παλαιά γαλλική γλώσσα. Συγκεντρώθηκαν για πρώτη φορά μετά από βασιλικό αίτημα του Λουδοβίκου Θ΄ της Γαλλίας και στη συνέχεια εμπλουτίστηκαν με συνεχείς εκδόσεις έως το 1461. Η πρωτοβουλία γι' αυτό το χρονικό οφείλεται στον Άγιο Λουδοβίκο (πέθανε το 1270) που επιθυμούσε να διατηρηθεί και να κοινοποιηθεί η ιστορία των Φράγκων. Τα Μεγάλα Χρονικά καλύπτουν την προέλευση των Φράγκων, από τους υποτιθέμενους Τρώες προγόνους τους, μέχρι τον Κλοβίς, την περίοδο των Μεροβίγγειων, τη δυναστεία των Καρολιδών και των Καπετιδών, όλους τους μονάρχες της Γαλλίας έως τη σύγχρονη με τη συγγραφή των Χρονικών ιστορία που φθάνει έως το έτος 1461. Το σύνολο διακοσμείται με υψηλής ποιότητας εικονογραφήσεις (συμπεριλαμβανομένης μιας έκδοσης με έργα του Ζαν Φουκέ). Περίπου 130 χειρόγραφα των Μεγάλων Χρονικών έχουν σωθεί, με μεγάλες παραλλαγές μεταξύ τους, τόσο στον πλούτο, τον αριθμό και το καλλιτεχνικό στυλ των εικονογραφήσεων όσο και στο μήκος των κειμένων τους. Τα περισσότερα, ωστόσο, δημιουργήθηκαν για βασιλείς ή ευγενείς, καθώς τα Μεγάλα Χρονικά ήταν το κύριο έργο της επίσημης γαλλικής ιστοριογραφίας. Η ανάλυση της επιλογής των θεμάτων που εκπροσωπούνται σύμφωνα με τις εποχές δείχνει την εξέλιξη των πολιτικών ανησυχιών των διαφόρων παραγγελιοδόχων των βιβλίων στην πάροδο του χρόνου.
rdf:langString
La Grandaj Kronikoj de Francio (franclingve Grandes Chroniques de France) estas reĝa kompilo rilate al la historio de Francio, kun multaj belegaj miniaturoj ene de ĝiaj manuskriptoj. La kronikoj estis kolektitaj inter la 13-a kaj la 14-a jarcentoj, ekde la reĝado de Sankta Ludoviko, kiu deziris konservi la memoron de la historio de la Frankoj, ekde la (mita) alveno de la Trojanoj ĝis sia epoko, en "oficiala" kroniko. La redakto de la kronikoj daŭriĝis dum la reĝadoj de liaj posteuloj, ĝis la kompleta finiĝo en 1461. La verko temas pri la Merovidoj, la Karolidoj kaj la Kapetidoj, tio estas ĉiuj frankaj aŭ francaj reĝoj ekde Kloviso la 1-a, kun multaj bildoj por ĉiu monarko aŭ grava okazaĵo. La Grandaj Kronikoj fontas el la franclingva traduko de latinlingvaj rakontoj ellaboritaj de la monaĥoj de la baziliko de Saint-Denis, kiuj estis la oficialaj historiistoj de la francaj reĝoj ekde la 13-a jarcento. Restas hodiaŭ proksimume 130 manuskriptoj de la kronikoj, kun miniaturoj kvalite aŭ nombre tre variaj.
rdf:langString
The Grandes Chroniques de France is a vernacular royal compilation of the history of France, most manuscripts of which are luxury copies that are heavily illuminated. Copies were produced between the thirteenth and fifteenth centuries, the text being extended at intervals to cover recent events. It was first compiled in the reign of Saint Louis (d. 1270), who wished to preserve the history of the Franks, from the coming of the Trojans to his own time, in an official chronography whose dissemination was tightly controlled. It was continued under his successors until completed in 1461. It covers the Merovingian, Carolingian, and Capetian dynasties of French kings, with illustrations depicting personages and events from virtually all their reigns. It survives in approximately 130 manuscripts, varying in the richness, number and artistic style of their illuminations, copied and amended for royal and courtly patrons, the central work of vernacular official historiography. Over 75 copies are illustrated, with between one and over 400 scenes shown; analysis of the selections of subjects reveals the changing political preoccupations of the different classes of patrons over time. Following the contemporary styles of illustration seen in other manuscripts, early copies had mostly fairly small scenes, normally with a patterned background rather than a landscape or interior setting. In front of this a number of figures were engaged in key historical moments, especially battles, coronations, weddings and important meetings. There might be over 200 such scenes illustrated, often collected together as individual compartments in a full-page miniature with a decorated framework. By the mid-15th century the number of illustrations was fewer, around 50 even in lavish copies, but the miniatures were larger, and now had lovingly detailed landscape or interior backgrounds. Scenes of ceremonial moments, now often including large crowds, had become more popular, though battles retained their place.
rdf:langString
Frantziako Kronika Handiak (frantsesez Grandes Chroniques de France) XIII-XIV. mendeen artean idatzitako Frantziako historiari buruzko kronika bat da. Irudiz oparo betetako 130 eskuizkribu inguruz osatua dago. Idazlanean ordurarteko Frantziako errege-erreginen historia kontatzen da. Luis IX.a Frantziakoari eskeinitako kronika da, errege honek Antzinaroan troiatarren agerpenetik bere garai arteko kronika baten bidez frankoen historia gordetzeko asmoa agertuarazi baizuen.
rdf:langString
Las Grandes crónicas de Francia (Grandes Chroniques de France, en francés) son una compilación de obras históricas escritas entre los siglos XIII y XIV, siguiendo los modelos latinos, con manuscritos notablemente ilustrados. En ellas se reconstruye la historia de los reyes de Francia desde su origen hasta el año 1461. Es una crónica encomendada por San Luis, quien se propuso preservar la historia de los francos desde la aparición de los troyanos de la Antigüedad hasta su propia época, en una cronología oficial cuya difusión estuvo estrechamente controlada. Fue continuada por sus sucesores hasta 1461. En esta obra se relatan los principales hechos y gestas de los reinos de todos los reyes franceses de las dinastías merovingia, carolingia y capetiana, con ilustraciones que muestran personajes y acontecimientos de prácticamente todos los reinados. Las Grandes Chroniques de France tuvieron su origen como traducción francesa de las historias en latín escritas y actualizadas por los monjes de Saint-Denis quienes fueron, desde el siglo XIII, historiógrafos oficiales de los reyes franceses. En principio tituladas como Grandes Chroniques, seguían el rastro de los reyes de Francia desde sus orígenes en Troya hasta la muerte de Felipe II de Francia (1223). Las continuaciones del texto fueron esbozadas primero en Saint-Denis y después en la corte de París. La crónica concluye con la muerte de Carlos VI en la década de 1380. Esta compilación sobrevive en aproximadamente 130 manuscritos, que varían en la riqueza, número y estilo artístico de sus ilustraciones, copiados y corregidos por mecenas reales y cortesanos, como obra principal de la historiografía vernácula oficial. Durante los primeros ciento cincuenta años de la existencia de estas crónicas su público estuvo cuidadosamente limitado: su lectura se centró en la corte real de París y sus poseedores incluían reyes, miembros de la familia real y la corte y unos cuantos clérigos muy relacionados del norte de Francia. Durante este periodo no hubo copias de esta obra que pertenecía a los miembros del Parlamento o la universidad de la comunidad.
rdf:langString
Les Grandes Chroniques de France sont une chronique médiévale prestigieuse, souvent enluminée, retraçant l'histoire du royaume de France en ancien français, rassemblée pour la première fois sur demande du roi Louis IX (1214-1270) et augmentée ensuite dans des éditions mises à jour jusqu'en 1461. L'initiative de cette chronique est due à Saint Louis (ce que l'historien Bernard Guenée conteste) qui souhaitait que l'histoire transmise des Francs (depuis leur origine troyenne mythique, les Grandes Chroniques reprenant largement les Chroniques de Saint-Denis qui avaient déjà avancé cette thèse) soit conservée et mieux connue. Les Grandes Chroniques qui couvrent l'origine des Francs, depuis leur ancêtre troyen supposé jusqu'à Clovis, l'époque mérovingienne, les dynasties carolingiennes et capétiennes directes des rois de France jusqu'à l'Histoire contemporaine de la rédaction des Chroniques (dont les éditions allant le plus loin poussent jusqu'à l'année 1461), constituent la pièce maîtresse de l'histoire royale française. Le tout est le plus souvent illustré d'enluminures de grande qualité (dont une édition illustrée par Jean Fouquet).
rdf:langString
De Grandes Chroniques de France is een vertaling in het vernaculair van de Kronieken van Saint-Denis, een reeks Latijnse kronieken. De 'Grandes Chroniques de France' werden geschreven tussen de 13e en de 15e eeuw. Zij traceren de geschiedenis van de koningen van Frankrijk en hun voorgangers van bij de ondergang van Troje tot 1461. Er zijn 132 manuscripten bewaard gebleven die dateren van tussen 1274 en 1422, waarvan er 69 geïllustreerd zijn. Vanaf 1477 werd het werk ook in druk uitgegeven bij Pasquier Bonhomme, en in 1493 door de librarius Antoine Vérard in een geïllustreerde versie, waarvan een exemplaar gedrukt op perkament voor Karel VIII was bestemd.
rdf:langString
«Большие французские хроники» (фр. Grandes Chroniques de France) или «Хроники Сен-Дени» — летописный свод истории французской монархии начиная со времен её возникновения. Создавались с начала XI до конца XV в., важный источник, содержащий сведения о политической истории Франции. «Хроники» охватывают времена Меровингов, Каролингов и Капетингов, начинаясь с легендарных времен — истории троянцев, считавшихся прародителями французов.
rdf:langString
«Великі французькі хроніки» (фр. Grandes Chroniques de France) чи «Хроніки Сен-Дені» — літописне зведення історії французької монархії з часів її виникнення. Створювалось в період початку XI — кінця XV століть, є важливим джерелом, що містить відомості про політичну історію Франції. «Хроніки» починаються з легендарних часів — історії троянців, що вважались прабатьками французів, і охоплюють часи Меровінгів, Каролінгів і Капетингів.
xsd:nonNegativeInteger
9657