Giovanni Cagliero

rdf:langString Giovanni Cagliero

rdf:langString Giovanni Cagliero (Castelnuovo d'Asti, província d'Asti, 11 de gener, 1838 - Roma, 28 de febrer, 1926) fou un cardenal, compositor i missioner salesià. El 1851 ingressà en l'Oratori de Sant Francesc de Sales, a Torí. Als vint anys prengué el títol de mestre de Música del i poc temps després començà a compondre, cultivant la Música fins a l'edat de seixanta anys, en les breus hores que li deixaven lliures les seves ocupacions i els treballs de les Missions. En la joventut de Cagliero la música estava desastrosament profanada i ell es proposà donar-li nova vida, emmotllant les harmonies a l'estricte sentit litúrgic. Però per fer-se llegir i agradar hagué d'acomodar-se força al geni i esperit de l'època, i així la seva música és música de transició, un pas decisiu vers la música harmònica i greu que Pius X consagrà en la seva cèlebre Motu proprio de 1904. Entre les seves composicions, les més anomenades són la Missa de Maria Auxiliadora, composta expressament per a la consagració del cèlebre santuari de Maria Auxiliadora de Torí, i la de Rèquiem, que va compondre a la mort de la seva mare el 1885. Algunes de les seves obres assoliren fins a 16 edicions. Quan el Motu proprio, Cagliero prohibí executar en l'església la seva música religiosa i la recollí tota, i per assajar-se en el nou gènere va compondre un Saepe dum Christi, o Himne de Maria Auxiliadora, estrictament litúrgic. A més de les composicions religioses, té infinitat de romances, himnes i cants, alguns dels quals, com L'arfanello, Lo Spazzaccamino i Il Pacciatore, assoliren gran notorietat. El 1864 s'ordenà de sacerdot. El mateix any es presentà el còlera a Castenuovo d'Asti, i Cagliero aconseguí permís per anar assistir als apestats, com també o havia fet a Torí al costat de Dom Bosco en el mateix cas. Tals serveis prestà que el Municipi jutgà un deure condecorar-lo amb una creu de beneficència creada expressament. El 1870, en la Universitat de Torí aconseguí l'orla de doctor i començà una sèrie de predicacions que el feren cèlebre arreu del Piemont. El 1875 era professor de Teologia, mestre de Cant i Música, director espiritual de diversos instituts i, en unió amb , el braç fort de la jove Societat de Sant Francesc de Sales.