Gebrauchsmusik
http://dbpedia.org/resource/Gebrauchsmusik an entity of type: Thing
Gebrauchsmusik bezeichnet Musik, die für außermusikalische Zusammenhänge verwendet wird. Meist wird sie als Gegenteil der Absoluten Musik betrachtet. Der Ausdruck Gebrauchsmusik ist seit den 1920er Jahren üblich und auch im Englischen geläufig. Einerseits gehört er zeitunabhängig zur Terminologie der Musikwissenschaft, die ihn manchmal neutral, manchmal (ab)wertend verwendet, andererseits wurde er etwa ein Jahrzehnt lang zur „ästhetischen Parole“ einer Komponistengeneration nach dem Ersten Weltkrieg und ist damit so etwas wie ein Genre für Werke, die sich dem damaligen Konzertwesen widersetzten, wie Paul Hindemiths Kinderoper Wir bauen eine Stadt (1930).
rdf:langString
Gebrauchsmusik es un término alemán, que esencialmente significa "música utilitaria", que se utiliza para la música que existe no solo por sí misma, sino que fue compuesta con alguna finalidad específica, identificable. Este propósito puede ser un acontecimiento histórico particular, como un acto político o de una ceremonia militar, o puede ser más general, como con la música escrita para acompañar la danza o la música escrita para ser interpretada por aficionados o estudiantes.
rdf:langString
実用音楽(じつようおんがく、ドイツ語:Gebrauchsmusik)とは、音楽はそれ自身のために存在するのみならず、特定の目的のために存在するという、ドイツで発達した思想をいう。特定の目的とは政治集会や軍の式典、ダンスや無声映画の伴奏、学生の演奏など教育目的の演奏も含まれる。 実用音楽という考えが生み出された背景には音楽学の発達がある。19世紀後半から20世紀にかけて音楽学は主にドイツの学者たちによって近代的な学問へと発達し、伝記研究だけではなく、歴史上の音楽の社会的な位置づけや音楽と音楽家の社会的な関係など研究テーマが広がったことがある。それにより第一次世界大戦後のドイツでは音楽を、個人主義的かつロマン主義的な側面からとらえることよりも、現実的な社会や政治との関わりからとらえることに重きが置かれるようになった。 最初に「実用音楽」という語を使用したのは音楽学者のであるが、さらには聴衆が受け身になる絶対音楽に対して、実用音楽は参加型の芸術であるとして肯定的な意味合いを与えた。このように誰もがアクセスしやすい音楽という実用音楽の概念は商業音楽の発展につながり、1920年代のベルリンでのジャズやキャバレーソングの隆盛に大きな影響を与えた。 クラシック音楽の分野で実用音楽を提唱した人物としてパウル・ヒンデミット、クルト・ヴァイル、エルンスト・クルシェネクらがいる。
rdf:langString
실용음악(實用音樂, applied music)은 가요 등을 비롯하여 영화음악, 광고음악, 방송음악, 공연음악 (재즈)등 현대 대중음악을 말한다. 독일에서는 연주회에서 전문가가 연주하기 위하여 작곡된 것이 아니라 일상에서 아무나 연주할 수 있도록 만든 음악을 가리키는 용어로서 ‘실용음악’(독일어: Gebrauchsmusik)이라는 개념이 제기되었다. 독일의 작곡가 파울 힌데미트 등은 많은 실용음악을 작곡하기도 하였다.
rdf:langString
Gebruiksmuziek is muziek die is geschreven om te gebruiken. Het omvat alle werken van tevens moderne componisten en arrangeurs, die als doel en waarde hebben dat ze mogelijk gebruikt kunnen worden. Gebruiksmuziek in verbinding met de voor het eerst vermeld in een artikel van het muziektijdschrift Die Signale, in 1918.
rdf:langString
Bruksmusik är musik som framförs med annat syfte än ren musiklyssning i rekreationssyfte (som på exempelvis konserter). Exempel på bruksmusik kan vara att förhöja värdet i en rit (som brudmarschen under ett bröllop), hålla takten när man är fler som behöver synkronisera sig (som vid rodd eller när flera personer skall lyfta/baxa något tungt) eller vid kommunikation (som när vallpigan kallar in boskap till mjölkning med hjälp av kulning eller spel på kohorn). Termen Gebrauchsmusik lanserades i Tyskland på 1920-talet och syftade då på ett slags funktionell och lättillgänglig konstmusik.
rdf:langString
Gebrauchsmusik és un terme alemany, que essencialment significa "música utilitària", que es fa servir per a la música que existeix no només per ella mateixa, sinó que va ser composta amb alguna finalitat específica, identificable. Aquest propòsit pot ser un esdeveniment històric particular, com un acte polític o d'una cerimònia militar, o pot ser més general, com amb la música escrita per a acompanyar la dansa o la música escrita per a ser interpretada per aficionats o estudiants.
rdf:langString
Ο Gebrauchsmusik (γερμανική προφορά: [ɡəbʁaʊ̯ksmuˌziːk]) είναι γερμανικός όρος που σημαίνει "μουσική χρησιμότητας". Αναφέρεται στη μουσική που υπάρχει όχι μόνο για χάρη της, αλλά για κάποιο συγκεκριμένο και αναγνωρίσιμο σκοπό. Αυτός ο σκοπός μπορεί να είναι ένα συγκεκριμένο ιστορικό γεγονός, όπως ένα πολιτικό συλλαλητήριο ή μια στρατιωτική τελετή, ή μπορεί να είναι γενικότερο, όπως με τη μουσική που γράφτηκε για να συνοδεύσει το χορό, ή τη μουσική που γράφτηκε για τους ερασιτέχνες ή τους μαθητές για να την εκτελέσουν.
rdf:langString
Gebrauchsmusik (German pronunciation: [ɡəˈbʁaʊ̯xsmuˌziːk]) is a German term, meaning "utility music", for music that exists not only for its own sake, but which was composed for some specific, identifiable purpose. This purpose can be a particular historical event, like a political rally or a military ceremony, or it can be more general, as with music written to accompany dance, or music written for amateurs or students to perform.
rdf:langString
Per musica applicata si intende quella musica creata in “funzione di altro”, si tratti di un'espressione artistica (come nel caso di un'installazione d'arte, per esempio, o in quello di film considerati d'autore), o no (il jingle per uno spot pubblicitario, la musica per un videogioco, la suoneria di un modello di telefono cellulare, ecc.).
rdf:langString
rdf:langString
Gebrauchsmusik
rdf:langString
Gebrauchsmusik
rdf:langString
Gebrauchsmusik
rdf:langString
Gebrauchsmusik
rdf:langString
Gebrauchsmusik
rdf:langString
Musica applicata
rdf:langString
실용음악
rdf:langString
実用音楽
rdf:langString
Gebruiksmuziek
rdf:langString
Bruksmusik
xsd:integer
2023287
xsd:integer
1109826951
rdf:langString
Paul Hindemith, A Composer's World, Horizons and Limitations, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1952.
rdf:langString
Adorno, Theodor W. 1924. .
rdf:langString
Adorno, Theodor W. 1932. .
rdf:langString
Heinrich Besseler, "Beiträge zur Stilgeschichte der deutschen Suite im 17. Jahrhundert", PhD diss. University of Freiburg, 1923.
rdf:langString
Weill, Kurt. 1929. .
rdf:langString
. "Beiträge zur Geschichte der Tanzmusik im 17. Jahrhundert". Zeitschrift für Musikwissenschaftl 4 : 257–265.
rdf:langString
Arnold Schoenberg, Style and Idea, New York: Philosophical Library, 1950.
rdf:langString
Gebrauchsmusik és un terme alemany, que essencialment significa "música utilitària", que es fa servir per a la música que existeix no només per ella mateixa, sinó que va ser composta amb alguna finalitat específica, identificable. Aquest propòsit pot ser un esdeveniment històric particular, com un acte polític o d'una cerimònia militar, o pot ser més general, com amb la música escrita per a acompanyar la dansa o la música escrita per a ser interpretada per aficionats o estudiants. El compositor Paul Hindemith és probablement la figura més identificada amb aquesta expressió, que sembla haver estat encunyada, no en l'àmbit de la composició sinó en el de la musicologia. La preeminència que agafa el problema socio-polític després de la Primera Guerra Mundial a Alemanya, comporta una revalorització de la realitat, entesa des d'un punt socio-polític, no pas des del punt de vista idealitzat de tipus individualista, propi de la música romàntica. Aquest nou corrent és general en totes les arts i podem trobar un exemple paradigmàtic en Bertolt Brecht, actiu bàsicament a Berlín, amb la seva obra més coneguda: (L'òpera dels tres rals). Els músics van plantejar-se la participació en aquest projecte tenint en compte, a més, el problema de l'allunyament del públic a partir de l'evolució del llenguatge musical iniciat a principis de segle xx, que havia dirigit la major part del públic cap al consum de productes culturals deficients oferts per la indústria cultural de la música, amb característiques de concentració monopolista i d'expansió mundial. Així va sorgir el concepte de Gebrauchsmusik (música utilitària), en l'intent d'utilitzar el llenguatge simplificat del consum de masses per crear productes accessibles a tothom. Això es va veure ajudat per la tradició, antiga i viva, del cabaret berlinès, en el que durant els anys vint s'hi havia introduït la influència del jazz. Aquest canvi es produeix a partir de 1927 amb 3 fets destacables: Arribada de Hindemith a Berlin (per prendre possessió d'una càtedra de composició); primera col·laboració entre Kurt Weill i Bertolt Brecht, i l'obra d'Ernst Krenek que oferia, amb gran èxit, el primer exemple d'òpera jazz amb Jonny spielt auf.
rdf:langString
Ο Gebrauchsmusik (γερμανική προφορά: [ɡəbʁaʊ̯ksmuˌziːk]) είναι γερμανικός όρος που σημαίνει "μουσική χρησιμότητας". Αναφέρεται στη μουσική που υπάρχει όχι μόνο για χάρη της, αλλά για κάποιο συγκεκριμένο και αναγνωρίσιμο σκοπό. Αυτός ο σκοπός μπορεί να είναι ένα συγκεκριμένο ιστορικό γεγονός, όπως ένα πολιτικό συλλαλητήριο ή μια στρατιωτική τελετή, ή μπορεί να είναι γενικότερο, όπως με τη μουσική που γράφτηκε για να συνοδεύσει το χορό, ή τη μουσική που γράφτηκε για τους ερασιτέχνες ή τους μαθητές για να την εκτελέσουν. Παρόλο που ο συνθέτης Πάουλ Χίντεμιθ είναι πιθανότατα ο άνθρωπος που αναγνωρίζεται περισσότερο με αυτή την έκφραση, φαίνεται να έχει δημιουργηθεί μέσα στη σφαίρα της μουσικολογίας παρά της σύνθεσης. Στα τέλη του 19ου και στις αρχές του 20ού αιώνα, η σύγχρονη ακαδημαϊκή πειθαρχία της μουσικολογίας διαμορφώθηκε από μια κυρίως γερμανική ομάδα μελετητών που ενδιαφέρονταν όχι μόνο για την τυπική ανάπτυξη και τα βιογραφικά δεδομένα αλλά και σε μια έκταση στην κοινωνικοπολιτική θέση της μουσικής σε όλη την ιστορία, και τη σχέση μουσικής και μουσικών με την κοινωνία γενικότερα.
rdf:langString
Gebrauchsmusik bezeichnet Musik, die für außermusikalische Zusammenhänge verwendet wird. Meist wird sie als Gegenteil der Absoluten Musik betrachtet. Der Ausdruck Gebrauchsmusik ist seit den 1920er Jahren üblich und auch im Englischen geläufig. Einerseits gehört er zeitunabhängig zur Terminologie der Musikwissenschaft, die ihn manchmal neutral, manchmal (ab)wertend verwendet, andererseits wurde er etwa ein Jahrzehnt lang zur „ästhetischen Parole“ einer Komponistengeneration nach dem Ersten Weltkrieg und ist damit so etwas wie ein Genre für Werke, die sich dem damaligen Konzertwesen widersetzten, wie Paul Hindemiths Kinderoper Wir bauen eine Stadt (1930).
rdf:langString
Gebrauchsmusik (German pronunciation: [ɡəˈbʁaʊ̯xsmuˌziːk]) is a German term, meaning "utility music", for music that exists not only for its own sake, but which was composed for some specific, identifiable purpose. This purpose can be a particular historical event, like a political rally or a military ceremony, or it can be more general, as with music written to accompany dance, or music written for amateurs or students to perform. While composer Paul Hindemith is probably the figure most identified with this expression, it seems to have been coined within the realm of musicology rather than composition. In the late 19th and early 20th centuries, the modern academic discipline of musicology was formulated by a mainly German group of scholars who were interested not only in formal development and biographical data, but also to an extent in the sociopolitical position of music throughout history, and the relationship of music and musicians to society at large.
rdf:langString
Gebrauchsmusik es un término alemán, que esencialmente significa "música utilitaria", que se utiliza para la música que existe no solo por sí misma, sino que fue compuesta con alguna finalidad específica, identificable. Este propósito puede ser un acontecimiento histórico particular, como un acto político o de una ceremonia militar, o puede ser más general, como con la música escrita para acompañar la danza o la música escrita para ser interpretada por aficionados o estudiantes.
rdf:langString
実用音楽(じつようおんがく、ドイツ語:Gebrauchsmusik)とは、音楽はそれ自身のために存在するのみならず、特定の目的のために存在するという、ドイツで発達した思想をいう。特定の目的とは政治集会や軍の式典、ダンスや無声映画の伴奏、学生の演奏など教育目的の演奏も含まれる。 実用音楽という考えが生み出された背景には音楽学の発達がある。19世紀後半から20世紀にかけて音楽学は主にドイツの学者たちによって近代的な学問へと発達し、伝記研究だけではなく、歴史上の音楽の社会的な位置づけや音楽と音楽家の社会的な関係など研究テーマが広がったことがある。それにより第一次世界大戦後のドイツでは音楽を、個人主義的かつロマン主義的な側面からとらえることよりも、現実的な社会や政治との関わりからとらえることに重きが置かれるようになった。 最初に「実用音楽」という語を使用したのは音楽学者のであるが、さらには聴衆が受け身になる絶対音楽に対して、実用音楽は参加型の芸術であるとして肯定的な意味合いを与えた。このように誰もがアクセスしやすい音楽という実用音楽の概念は商業音楽の発展につながり、1920年代のベルリンでのジャズやキャバレーソングの隆盛に大きな影響を与えた。 クラシック音楽の分野で実用音楽を提唱した人物としてパウル・ヒンデミット、クルト・ヴァイル、エルンスト・クルシェネクらがいる。
rdf:langString
실용음악(實用音樂, applied music)은 가요 등을 비롯하여 영화음악, 광고음악, 방송음악, 공연음악 (재즈)등 현대 대중음악을 말한다. 독일에서는 연주회에서 전문가가 연주하기 위하여 작곡된 것이 아니라 일상에서 아무나 연주할 수 있도록 만든 음악을 가리키는 용어로서 ‘실용음악’(독일어: Gebrauchsmusik)이라는 개념이 제기되었다. 독일의 작곡가 파울 힌데미트 등은 많은 실용음악을 작곡하기도 하였다.
rdf:langString
Per musica applicata si intende quella musica creata in “funzione di altro”, si tratti di un'espressione artistica (come nel caso di un'installazione d'arte, per esempio, o in quello di film considerati d'autore), o no (il jingle per uno spot pubblicitario, la musica per un videogioco, la suoneria di un modello di telefono cellulare, ecc.). Nel termine generico “musica applicata” si tende a comprendere sia un componimento solamente strumentale, sia una canzone frutto dell'unione di una parte musicale e una parte letteraria (il testo). Da ciò discende che un brano cantato che preveda un testo viene considerato come un'entità unica e che, quindi la parte musicale di una canzone non viene considerata come musica applicata nei confronti del proprio testo. Esattamente nello stesso modo, non viene considerata musica applicata la musica creata per il ballo o la danza, non cogliendosi di fatto alcuna distinzione tra musica creata “per essere cantata” (come nel caso di una canzone) e musica creata “per essere ballata” (come nel caso del balletto classico o moderno, ma anche di qualsiasi ballo popolare in ambiti non colti). Qualsiasi composizione che nasca come musica NON applicata può diventarlo in seguito: è il caso ad esempio di moltissimi brani di musica leggera o classica usati nei jingles pubblicitari, o in colonne sonore cinematografiche, non espressamente composti per tale uso.D'altra parte esiste musica, nata come applicata, che ha fatto il percorso inverso, è il caso ad esempio di musica creata come colonna sonora cinematografica, ma che poi, in qualche modo rielaborata, è diventata un'opera con una propria autonomia artistica svincolata dall'ambito (non solo dalla modalità di diffusione) per la quale era stata composta. È il caso ad esempio della Cantata per mezzosoprano, coro e orchestra, op 78 di Sergej Prokof'ev, rielaborazione della colonna sonora scritta dal compositore russo per il film Aleksandr Nevskij, oppure della versione in chiave disco music (ad opera del produttore ) della colonna sonora del film Star Wars. Vale la pena di sottolineare che tale tipo di musica, in ambiti accademici, è sempre stata considerata alla stregua della musica "leggera" o di consumo. Non quindi reale espressione artistica. Questo perché per molti risulta inaccettabile l'idea che l'arte, intesa come espressione di libera creatività, possa essere vincolata ad una specifica destinazione.Per questo motivo, ad esempio, Igor' Fëdorovič Stravinskij fu duramente criticato dal filosofo Theodor Adorno per essersi "sottomesso al volere" dell'impresario Sergej Djagilev componendo la musica per i balletti L'uccello di fuoco, Petruška, La sagra della primavera e Apollon musagète. Fortunatamente questo non ha impedito ai maggiori compositori del '900 di scrivere per il cinema o per il teatro. Tra di essi si ricordano George Gershwin, Aaron Copland, Leonard Bernstein, Sergej Prokof'ev e Dmitrij Šostakovič. Tale tendenza viene oggi messa in discussione dall'istituzione, in ambito accademico, di corsi e insegnamenti specifici dedicati alla musica applicata.
rdf:langString
Gebruiksmuziek is muziek die is geschreven om te gebruiken. Het omvat alle werken van tevens moderne componisten en arrangeurs, die als doel en waarde hebben dat ze mogelijk gebruikt kunnen worden. Gebruiksmuziek in verbinding met de voor het eerst vermeld in een artikel van het muziektijdschrift Die Signale, in 1918.
rdf:langString
Bruksmusik är musik som framförs med annat syfte än ren musiklyssning i rekreationssyfte (som på exempelvis konserter). Exempel på bruksmusik kan vara att förhöja värdet i en rit (som brudmarschen under ett bröllop), hålla takten när man är fler som behöver synkronisera sig (som vid rodd eller när flera personer skall lyfta/baxa något tungt) eller vid kommunikation (som när vallpigan kallar in boskap till mjölkning med hjälp av kulning eller spel på kohorn). Termen Gebrauchsmusik lanserades i Tyskland på 1920-talet och syftade då på ett slags funktionell och lättillgänglig konstmusik.
xsd:nonNegativeInteger
10175