Francisco Villar Liebana

rdf:langString Francisco Villar Liébana

rdf:langString Francisco VIllar Liébana (Torredonjimeno, província de Jaén, 23 de maig de 1942) és un filòleg i catedràtic de lingüística indoeuropea a la Universitat de Salamanca des de 1979. Fou deixeble de Francisco Rodríguez Adrados, encara que més tard se'n distancià. Va ser professor de lingüística indoeuropea en la Universitat Complutense de Madrid fins a l'any 1979, any en què va obtenir la càtedra de la mateixa disciplina a la Universitat de Salamanca. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre les llengües paleohispàniques, contribuint entre altres a la comprensió dels Bronzes de Botorrita (un dels més grans testimonis de la varietat oriental d'escriptura celtibera) i, més en general, de les llengües celtes continentals, i al desenvolupament dels estudis sobre el tartessi i el lusità. També ha contribuït al desenvolupament de la indoeuropeística, donant suport a la hipòtesi kurgana proposada per Marija Gimbutas i oposant-se a la hipòtesi anatòlica que proposà, des de l'arqueologia, Colin Renfrew. Altres aportacions es refereixen a la dialectologia indoeuropea i a la reconstrucció del procés d'indoeuropeització d'Euràsia, amb particular atenció a les contribucions procedents dels estudis de genètica històrica de ; en aquest context, lidera un equip multidisciplinari dedicat a investigar els orígens de l'indoeuropeu a través d'un estudi ètnic-lingüístic dels agricultors neolítics i de les poblacions mesolítiques.