Francesco Soriano
http://dbpedia.org/resource/Francesco_Soriano an entity of type: Thing
Francesco Soriano (nebo Suriano) (1549 Soriano nel Cimino – 1621 Řím) byl italský skladatel.
rdf:langString
Francesco Soriano (* 1548 oder 1549 in Soriano nel Cimino nahe Viterbo; † 19. Juli 1621 in Rom) war ein italienischer Komponist der Spätrenaissance. Er war bedeutendes Mitglied der Römischen Schule in der ersten Generation nach Giovanni Pierluigi da Palestrina.
rdf:langString
Francesco Soriano (ou Suriano), né en 1549 à Soriano nel Cimino et mort en 1621 à Rome, est un compositeur italien.
rdf:langString
Francesco Soriano (o Suriano) (Soriano nel Cimino, 1549 – Roma, 1621) è stato un compositore italiano.
rdf:langString
Francesco Soriano, född cirka 1549, död 19 juli 1621, var en italiensk kyrkomusikkompositör. Soriano var elev till Nanini och Palestrina och blev kapellmästare vid olika kyrkor i Rom, San Luigi dei Francesi, Santa Maria Maggiore och Laterankyrkan. Tillsammans med Anerio och Vittoria hör Soriano till de mest framstående representanterna för den romerska kyrkomusiken efter Palestrina, lika märklig genom sin stora kontrapunktiska konst som intagande genom dennas ideala strävan. Enstaka av hans verk finns återgivna i Proskes Musica divina.
rdf:langString
Francesco Soriano (Soriano nel Cimino, 1548 ↔ 1549 - Roma, 19 de juliol de 1621) va ser un dels membres més hàbils de l'Escola Romana en la primera generació després de Palestrina. Soriano va néixer a Soriano nel Cimino, prop de Viterbo. Va estudiar a la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma amb diversos mestres, incloent Palestrina, es va convertir en sacerdot en la dècada de 1570 i el 1580 va ser mestre de capella a San Luigi dei Francesi, també a Roma. El 1581 es va traslladar a Mantua, ocupant-se d'un càrrec al tribunal de Gonzaga; però el 1586 es va traslladar a Roma, on va passar la resta de la seva vida treballant com a mestre de cor en tres esglésies diferents, incloent la "Cappella Giulia" a Sant Pere Es va retirar el 1620.
rdf:langString
Francesco Soriano (1548 aŭ 1549–1621) estis itala komponisto de la renesanco. Li estis unu el la plej talentaj membroj de la Roma Skolo en la unua generacio post Palestrina. Soriano naskiĝis en Soriano, proksime de Viterbo. Li studis ĉe la Basilica di San Giovanni in Laterano en Romo i.a. ĉe Palestrina, iĝis sacerdoto en la 1570-aj jaroj kaj en 1580 li estis maestro di cappella ĉe , ankaŭ en Romo. En 1581 li translokiĝis al Mantovo alprenonte postenon taking ĉe la tiea kortego de Gonzaga; sed en 1586 li reiris al Romo, kie li pasigis la reston de sia vivo laborante kiel ĥordirigisto ĉe tri apartaj preĝejoj inkluzive la ĉe la Baziliko de Sankta Petro. Li abdikis en 1620.
rdf:langString
Francesco Soriano (1548 or 1549, in Soriano nel Cimino – 19 July 1621, in Rome) was an Italian composer of the Renaissance. He was one of the most skilled members of the Roman School in the first generation after Palestrina. Soriano worked with Felice Anerio to revise the Roman Gradual in accordance with the needs of the Counter-Reformation; this work was left incomplete by Palestrina.
rdf:langString
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
rdf:langString
Francesco Soriano
xsd:integer
946158
xsd:integer
1095814595
rdf:langString
Francesco Soriano (Soriano nel Cimino, 1548 ↔ 1549 - Roma, 19 de juliol de 1621) va ser un dels membres més hàbils de l'Escola Romana en la primera generació després de Palestrina. Soriano va néixer a Soriano nel Cimino, prop de Viterbo. Va estudiar a la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma amb diversos mestres, incloent Palestrina, es va convertir en sacerdot en la dècada de 1570 i el 1580 va ser mestre de capella a San Luigi dei Francesi, també a Roma. El 1581 es va traslladar a Mantua, ocupant-se d'un càrrec al tribunal de Gonzaga; però el 1586 es va traslladar a Roma, on va passar la resta de la seva vida treballant com a mestre de cor en tres esglésies diferents, incloent la "Cappella Giulia" a Sant Pere Es va retirar el 1620. Soriano va treballar amb Felice Anerio per revisar el Gradual Romà d'acord amb les necessitats de la Contrareforma; aquest treball va quedar incomplet per Palestrina. Estilísticament, la música de Soriano és molt semblant a la de Palestrina, però mostra una certa influència de les tendències progressives que prevalen al voltant del canvi de segle. Va adoptar l'estil policoral, mantenint el tracte polifònic suau de Palestrina, i va tenir un gust per a les textures homofòniques, que en general van fer més fàcil d'entendre el text cantat. Va escriure misses, motets (alguns per a vuit veus), salms (una col·lecció, publicada a Venècia en 1616, és per a 12 veus i baix continu), escenaris de la Passió segons cadascun dels quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc, i Joan), antífones marines i diversos llibres de madrigals. La configuració de la seva passió és predecessor significatiu dels escenaris més famosos de l'època barroca, per exemple els de J. S. Bach; estan configurades amb un estil restringit però dramàtic, amb algun intent de caracterització. D'alguna manera són un predecessor de l'oratori, barrejant la veu en solitari, el cor i els rols de caràcter no actius, però en un estil més relacionat amb Palestrina que amb qualsevol cosa del barroc.
rdf:langString
Francesco Soriano (nebo Suriano) (1549 Soriano nel Cimino – 1621 Řím) byl italský skladatel.
rdf:langString
Francesco Soriano (1548 aŭ 1549–1621) estis itala komponisto de la renesanco. Li estis unu el la plej talentaj membroj de la Roma Skolo en la unua generacio post Palestrina. Soriano naskiĝis en Soriano, proksime de Viterbo. Li studis ĉe la Basilica di San Giovanni in Laterano en Romo i.a. ĉe Palestrina, iĝis sacerdoto en la 1570-aj jaroj kaj en 1580 li estis maestro di cappella ĉe , ankaŭ en Romo. En 1581 li translokiĝis al Mantovo alprenonte postenon taking ĉe la tiea kortego de Gonzaga; sed en 1586 li reiris al Romo, kie li pasigis la reston de sia vivo laborante kiel ĥordirigisto ĉe tri apartaj preĝejoj inkluzive la ĉe la Baziliko de Sankta Petro. Li abdikis en 1620. Soriano kunlaboris kun Felice Anerio por revizii la Roman konforme al la bezonoj de la kontraŭreformacio; tiun ĉi laboron lasis nefinita Palestrina. Laŭstile la muziko de Soriano ege similas al tiu de Palestrina, tamen ĝi montras kelkan influon de la progresaj evoluoj dominantaj je la komenciĝo de la nova jarcento. Li alprenis laplurĥoran stilon, dum kiam li subtenis la glatan polifonian komponmanieron de Palestrina, kaj li ŝatis homofonajn teksturojn, kiuj ĝenerale faciligas la komprenon de kantata tekso. Li verkis mesojn, motetojn (kelkaj por ok voĉoj), psalmojn (unu kolekto, publikita en Venecio en 1616, estas por 12 voĉoj kaj baso kontinua), muzikigojn pasionajn laŭ ĉiuj kvar evangelioj (Mateo, Marko, Lukaso, kaj Johano), , kaj diversajn librojn de madrigaloj. Liaj Pasionaj komponaĵoj estas gravaj antaŭantoj de la plej famaj tiaj komponaĵoj el la barok erao ekz. tiuj de J.S. Bach; ili estas de sinretena kaj tamen drama stilo laŭokazaj klopdoj de karakterizo. Iumaniere ili estas la antaŭantoj de la oratorio, kunigantaj kantvoĉon, ĥoron kaj nesurscenigitaj roloj, tamen en stilo pli rilatan Palestrina-n ol la barokan stilon .
rdf:langString
Francesco Soriano (* 1548 oder 1549 in Soriano nel Cimino nahe Viterbo; † 19. Juli 1621 in Rom) war ein italienischer Komponist der Spätrenaissance. Er war bedeutendes Mitglied der Römischen Schule in der ersten Generation nach Giovanni Pierluigi da Palestrina.
rdf:langString
Francesco Soriano (1548 or 1549, in Soriano nel Cimino – 19 July 1621, in Rome) was an Italian composer of the Renaissance. He was one of the most skilled members of the Roman School in the first generation after Palestrina. Soriano was born at Soriano, near Viterbo. He studied at the Basilica di San Giovanni in Laterano in Rome with several people including Palestrina, became a priest in the 1570s and by 1580 was maestro di cappella at , also in Rome. In 1581 he moved to Mantua, taking a position at the Gonzaga court there; but in 1586 he moved back to Rome where he spent the rest of his life working as choirmaster at three separate churches, including the Cappella Giulia at St. Peter's. He retired in 1620. Soriano worked with Felice Anerio to revise the Roman Gradual in accordance with the needs of the Counter-Reformation; this work was left incomplete by Palestrina. Stylistically, Soriano's music is much like Palestrina's, but shows some influence from the progressive trends prevalent around the turn of the century. He adopted the polychoral style, while retaining the smooth polyphonic treatment of Palestrina, and he had a liking for homophonic textures, which generally made it easier to understand the sung text. He wrote masses, motets (some for eight voices), psalms (one collection, published in Venice in 1616, is for 12 voices and basso continuo), settings of the Passion according to each of the four gospels (Matthew, Mark, Luke, and John), Marian antiphons, and several books of madrigals. His Passion settings are significant predecessors of the more famous settings from the Baroque era, for instance, those by J.S. Bach; they are set in a restrained but dramatic style, with some attempt at characterization. In some ways they are a predecessor of the oratorio, mixing solo voice, chorus, and non-acted character roles, but in a style more related to Palestrina than to anything Baroque.
rdf:langString
Francesco Soriano (ou Suriano), né en 1549 à Soriano nel Cimino et mort en 1621 à Rome, est un compositeur italien.
rdf:langString
Francesco Soriano (o Suriano) (Soriano nel Cimino, 1549 – Roma, 1621) è stato un compositore italiano.
rdf:langString
Francesco Soriano, född cirka 1549, död 19 juli 1621, var en italiensk kyrkomusikkompositör. Soriano var elev till Nanini och Palestrina och blev kapellmästare vid olika kyrkor i Rom, San Luigi dei Francesi, Santa Maria Maggiore och Laterankyrkan. Tillsammans med Anerio och Vittoria hör Soriano till de mest framstående representanterna för den romerska kyrkomusiken efter Palestrina, lika märklig genom sin stora kontrapunktiska konst som intagande genom dennas ideala strävan. Enstaka av hans verk finns återgivna i Proskes Musica divina.
xsd:nonNegativeInteger
3526
