Foreign relations of Mozambique

rdf:langString Relacions exteriors de Moçambic

rdf:langString Aquest és un articles sobre les relacions exteriors de Moçambic. Si bé les aliances d'aquest país han estat significatives després de la guerra d'independència, en els darrers anys s'han caracteritzat pel pragmatisme. Els dos pilars de la política són el manteniment de bones relacions amb els seus veïns i el manteniment i ampliació de les relacions amb els socis de desenvolupament. Durant la dècada de 1970 i principis de 1980, la política exterior de Moçambic estava íntimament lligada a les lluites contra els governs de les minories blanques de Rhodèsia i Sud-àfrica, així com a la competència entre superpotències i la Guerra Freda. La decisió de Moçambic de fer complir les sancions de Nacions Unides contra Rhodèsia i donar suport a les guerrilles rhodesianes va portar al règim de Ian Smith a dur a terme accions obertes i encobertes per desestabilitzar el país. Malgrat que el canvi de govern a Zimbabwe el 1980 va eliminar aquesta amenaça, el règim de l'apartheid a Sud-àfrica va continuar finançant la desestabilització de Moçambic. L'acord de Nkomati de 1984, tot i que va fracassar en el seu objectiu d'acabar el suport sud-africà al RENAMO, va permetre l'obertura dels primers contactes diplomàtics entre els governs de Moçambic i Sud-àfrica. Aquest procés va cobrar impuls amb l'eliminació de l'apartheid sud-africà, que va culminar amb l'establiment de les relacions diplomàtiques a l'octubre de 1993. Si bé les relacions diplomàtiques amb els països veïns Zimbabwe, Malawi, Zàmbia, i Tanzània a vegades són tibants, els llaços de Moçambic a aquests països segueixen sent forts. En els anys immediatament posteriors a la seva independència, Moçambic es va beneficiar d'un ajut considerable d'alguns països occidentals, en particular, els escandinaus. La Unió Soviètica i els seus aliats, però, es van convertir els principals assessors econòmics i militars i socis polítics, i la seva política exterior van reflectir aquesta vinculació. Això va començar a canviar el 1983; en 1984 Moçambic es va unir al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional. L'ajuda occidental va reemplaçar ràpidament el suport soviètic, i els escandinaus, Finlàndia, els Estats Units, el Països Baixos i la Unió Europea es van convertir en fonts cada vegada més importants d'assistència per al desenvolupament. Itàlia també manté un perfil a Moçambic, com a resultat del seu paper clau en el procés de pau. Les relacions amb Portugal, l'antiga potència colonial, són complexes i de certa importància, ja que els inversors portuguesos juguen un paper visible en l'economia de Moçambic. Moçambic és membre del Moviment de Països No Alineats i es troba entre els membres moderats del bloc africà a les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals. Moçambic també pertany a l'Organització per a la Unitat Africana/Unió Africana i la . El 1994 el govern es va convertir en membre de ple dret de l'Organització de la Conferència Islàmica (ara Organització de Cooperació Islàmica), no sols per ampliar la seva base de suport internacional, sinó també per complaure la considerable població musulmana. De la mateixa manera, a principis de 1996 Moçambic es va unir als seus veïns de parla anglesa en la Commonwealth. En el mateix any, Moçambic va esdevenir un membre fundador i el primer president de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP), i manté estrets vincles amb altres estats de parla portuguesa. També és membre de l' (PMAESA).