Flavian dynasty
http://dbpedia.org/resource/Flavian_dynasty an entity of type: Thing
السلالة الفلافية الحاكمة أو الفلافيون (بالإنجليزية: Flavian) هي سلالة حاكمة لأباطرة رومان أسسها الإمبراطور فسبازيان.
rdf:langString
Die Flavier waren ein römisches Herrschergeschlecht. Als Flavier können grundsätzlich auch alle anderen Träger des römischen Namens Flavius (zu lateinisch flavus ‚blond, gelb‘) bezeichnet werden.
rdf:langString
Flaviar Leinua Erromatar Inperioaren buruan egon zen 69tik, Lau enperadoretako urtetik, 96 arte, non azken flaviarra hil zuten. Flaviarren agintaldia motza bazen ere, haien erreformek luze iraun zuten, ospe handia lortuz. Izan ere Flavio izena ohiko bihurtu zen haien geroztik. Flaviar leinuko enperadoreak:
* Vespasiano (69–79)
* Tito (79–81), Vespasianoren seme zaharrena
* Domiziano (81–96), Vespasianren seme gazteena
rdf:langString
플라비우스 왕조는 로마 제국을 지배한 왕가의 일부이다. 서기 69년부터 96년까지 3명의 로마 황제-티투스 플라비우스베스파시아누스 (69년–79년), 그의 큰 아들 티투스 플라비우스 베스파시아누스 (79년–81년), 그리고 둘째 아들 티투스 플라비우스 도미티아누스 (81년–96년)가 이 가문 출신었다. 기원후 96년 9월 18일 도미티아누스의 암살로 플라비우스 왕조는 3명의 황제를 배출하는 것으로 막을 내렸다
rdf:langString
フラウィウス朝（フラウィウスちょう、英: Flavian dynasty）は、西暦69年から96年まで続いた、ローマ帝国の王朝。 その名は皇帝たちの属したフラウィウスの氏族名から。ウェスパシアヌス、ティトゥス、ドミティアヌスの3人が属する。 ドミティアヌス没後、帝位にはネルウァが就き、ローマは五賢帝時代を迎える。
rdf:langString
La dinastia flavia fu la seconda dinastia imperiale romana, che detenne il potere dal 69 al 96. I Flavii Vespasiani erano una famiglia della classe media, d'origine modesta, giunta poi all'ordine equestre grazie alla militanza fedele nell'esercito, che giunse al potere quando Vespasiano, generale degli eserciti d'oriente, prese il potere durante l'Anno dei quattro imperatori.
rdf:langString
Flawiusze – dynastia w cesarstwie rzymskim panująca w latach 69-96. Do dynastii tej należeli:
* Wespazjan oraz jego synowie:
* Tytus,
* Domicjan.
rdf:langString
Flaviska dynastin var en serie med tre romerska kejsare, som härskade från år 69 till 96. Flavierna kom till makten under romerska inbördeskriget 69, känt som de fyra kejsarnas år, då den framgångsrike generalen Vespasianus utropas till kejsare och dynastin slutar med Domitianus som blev knivmördad 96.
rdf:langString
弗拉维王朝（69年-96年），罗马帝国的一个历史阶段，上接四帝内乱期，下启安敦尼王朝，王朝由韋帕薌开创，结束于圖密善，共計三位皇帝。 西元68年，羅馬帝國暴君尼禄被推翻后，罗马局势陷入混乱，單單在西元69年的1年當中，就更換了4位皇帝（史稱四帝之年），最後由軍人韦帕芗击败各方势力，登上帝位。 弗拉維王朝的君主與奧古斯都並沒有血緣關係，但由於羅馬歷經了一連串的混亂與動盪，韋帕薌上台後積極與元老院合作，改革內政，重建了當時混亂的經濟秩序，所以受到當時百姓熱烈的擁戴與歡迎。西元79年韋帕薌死後，其子提圖斯繼任為皇帝，施政亦寬大和諧，尊重人民財產，死後被元老院冠上「神聖的提圖斯（Divius Titus）」的封號。 但繼任的圖密善一反其父兄的作法，偏重擴張軍力及司法威信，而對於百姓則嚴苛殘酷，他執政的中後期開始對元老院採取敵視的態度，逐漸引起皇室及貴族的恐慌，西元96年9月18日，圖密善在寝宫卧室被侍從及管家刺杀身亡，隨後来自意大利半岛的涅尔瓦被元老院推举為皇帝，弗拉维王朝至此结束。
rdf:langString
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96). Els Flavis van aconseguir el poder amb Vespasià, que va aprofitar la situació de crisi després de l'«any dels quatre emperadors», per a reconstruir l'autoritat de l'Imperi.
rdf:langString
Flaviovská dynastie vládla Římské říši v letech 69–96 n. l. Prvním císařem z této dynastie byl Vespasianus (69–79), následovaný svými syny Titem (79–81) a Domitianem (81–96). Flaviovci se dostali k moci během občanské války roku 69, známé jako Rok čtyř císařů. Po epizodních vládách císařů Galby a Othona se v polovině roku 69 stal císařem Vitellius. Jeho nárok na trůn rychle zpochybnily legie umístěné ve východních provinciích, které místo něj prohlásily za císaře svého velitele Vespasiána. Druhá bitva u Bedriaka vychýlila rovnováhu sil rozhodujícím způsobem ve prospěch flaviovských vojsk, která 20. prosince vstoupila do Říma. Následujícího dne římský senát oficiálně prohlásil Vespasiána císařem Římské říše, čímž zahájil dynastii Flaviovců. Ačkoli dynastie se u moci udržela jen krátce, pouz
rdf:langString
La Flavia dinastio estis romia imperia dinastio, kiu regis ĉe la Romia Imperio inter la jaroj 69 kaj 96 (de nia erao), enhavante la regnojn de Vespasiano (69–79), kaj de liaj du filoj Tito (79–81) kaj Domiciano (81–96). La Flavianoj enpoviĝis dum la enlanda milito de la jaro 69, konata kiel Jaro de la kvar imperiestroj. Post morto de Galbo kaj Oto en rapida sukcedo, Vitelio iĝis imperiestro meze de la jaro 69. Lia postulo al trono estis rapide defiata de legioj bazitaj en la orientaj provincoj, kiuj nomumis ilian komandanton Vespasiano imperiestro anstataŭe. La Dua Batalo de Bedriako klinigis la ekvilibron definitive favore de la trupoj flavianaj, kiuj eniris en Romon la 20an de decembro. La venontan tagon, la Romia Senato oficiale deklaris Vespasianon imperiestro de la Romia Imperio, tiel
rdf:langString
Por dinastía Flavia se conoce una casta de emperadores romanos. Comprendió a tres gobernantes que ocuparon el trono 27 años, lo que hizo de ella la más corta de las dinastías de emperadores romanos (al igual que la de los emperadores ilirios). Los tres pertenecieron a la gens romana de los Flavii. Los nombres de sus integrantes son:
* Vespasiano de 69 a 79
* Tito de 79 a 81
* Domiciano de 81 a 96
rdf:langString
The Flavian dynasty ruled the Roman Empire between AD 69 and 96, encompassing the reigns of Vespasian (69–79), and his two sons Titus (79–81) and Domitian (81–96). The Flavians rose to power during the civil war of 69, known as the Year of the Four Emperors. After Galba and Otho died in quick succession, Vitellius became emperor in mid 69. His claim to the throne was quickly challenged by legions stationed in the Eastern provinces, who declared their commander Vespasian emperor in his place. The Second Battle of Bedriacum tilted the balance decisively in favour of the Flavian forces, who entered Rome on 20 December. The following day, the Roman Senate officially declared Vespasian emperor of the Roman Empire, thus commencing the Flavian dynasty. Although the dynasty proved to be short-live
rdf:langString
Les Flaviens sont une dynastie d'empereurs romains issus de la gens Flavii, qui ont régné de 69 à 96 sur l'Empire romain : Vespasien (69 à 79), Titus (79 à 81) et Domitien (81 à 96). Les Flaviens parviennent au pouvoir en 69, lors de la première guerre civile depuis le début du règne d'Auguste, connue sous le nom d'« Année des quatre empereurs ». Il revient à ces empereurs de remettre de l'ordre dans les finances de l'État, épuisées par Néron et ses fastes, ainsi que d'effacer les séquelles de l'année qui vient de s'écouler.
rdf:langString
Dinasti Flavia merupakan Wangsa Romawi yang memerintah Kekaisaran Romawi pada sekitar 69 M dan 96 M, yang meliputi pemerintahan Vespasianus (69–79), dan kedua orang putranya Titus Flavius Vespasianus (79–81) dan Domitianus (81–96). Keluarga Flavia mulai berkuasa di masa Perang saudara pada tahun 69, yang dikenal sebagai Tahun Empat Kaisar. Setelah Galba dan meninggal secara berurutan, Vitellius menjadi kaisar di pertengahan tahun 69. Kenaikan takhtanya kemudian ditentang oleh legiun yang menetap di provinsi Timur, yang mengumumkan komandan mereka Vespasianus sebagai kaisar sebagai gantinya. memiringkan keseimbangan yang dengan tegas mendukung pasukan Flavia, yang masuk ke Roma pada tanggal 20 Desember. Pada hari berikutnya, Senat Romawi dengan resmi mengumumkan Vespasianus sebagai kaisar
rdf:langString
De Flavische dynastie is een dynastie van Romeinse keizers die van 69 tot 96 aan de macht was. De Flavii (Latijn: blond) waren een rijke Romeinse familie, die tot de patriciërs gerekend werden. De Flavii brachten uiteindelijk drie keizers voort. De mannen kregen de naam Flavius, de vrouwen Flavia. Na het einde van de Flavische dynastie werd Flavius een populaire naam onder de edelen. Het Flavische Huis kwam op na een burgeroorlog in 69 die het einde had betekend van de Julisch-Claudische dynastie (zie Vierkeizerjaar). Keizers, keizerinnen en Caesars van de dynastie waren:
rdf:langString
Династия Флавиев (лат. Flavii), иногда именуемая также Первой династией Флавиев — династия римских императоров, правившая в 69 — 96 гг. Основатель — Веспасиан (69—79) — пришёл к власти после Гражданской войны (68—69). После него правили два его сына: старший Тит (79—81) и младший Домициан (81—96). Последний был убит в результате заговора. Власть перешла к династии Антонинов.
rdf:langString
Dinastia flaviana ou dinastia Flávia foi uma dinastia romana que governou o Império Romano entre 69 e 96 através dos reinados de Vespasiano (69–79) e seus dois filhos, Tito (79–81) e Domiciano (81–96). Os flavianos chegaram ao poder durante a guerra civil de 69 conhecida como "ano dos quatro imperadores". Depois que Galba e Otão morreram em rápida sucessão, Vitélio tornou-se imperador em meados de 69. Sua reivindicação ao trono foi rapidamente disputada pelas legiões das províncias orientais, que declaram seu comandante, Vespasiano, como imperador. A Segunda Batalha de Bedríaco alterou o equilíbrio de forças decisivamente em prol dos flavianos, que entraram em Roma em 20 de dezembro. No dia seguinte, o senado romano oficialmente declarou Vespasiano imperador, dando início à dinastia Flavia
rdf:langString
Династія Флавіїв (лат. Flavii), іноді іменована також Першою династією Флавіїв — династія римських імператорів, яка правила у 69 — 96 рр.Засновник — Веспасіан (69-79) — прийшов до влади після Громадянської війни (68 — 69). Після нього правили два його сини: старший Тит (79-81) і молодший Доміціан (81-96). Останній був убитий в результаті змови. Влада перейшла до династії Антонінів.
rdf:langString
rdf:langString
Flavian dynasty
rdf:langString
سلالة فلافية حاكمة
rdf:langString
Dinastia Flàvia
rdf:langString
Flaviovská dynastie
rdf:langString
Flavier
rdf:langString
Flavia dinastio
rdf:langString
Dinastía Flavia
rdf:langString
Flaviar leinu
rdf:langString
Dinasti Flavia
rdf:langString
Flaviens
rdf:langString
Dinastia flavia
rdf:langString
플라비우스 왕조
rdf:langString
フラウィウス朝
rdf:langString
Flavische dynastie
rdf:langString
Flawiusze
rdf:langString
Dinastia flaviana
rdf:langString
Династия Флавиев
rdf:langString
弗拉维王朝
rdf:langString
Flaviska dynastin
rdf:langString
Флавії
xsd:integer
532225
xsd:integer
1110243196
rdf:langString
Flavian dynasty
xsd:integer
69
rdf:langString
Flaviovská dynastie vládla Římské říši v letech 69–96 n. l. Prvním císařem z této dynastie byl Vespasianus (69–79), následovaný svými syny Titem (79–81) a Domitianem (81–96). Flaviovci se dostali k moci během občanské války roku 69, známé jako Rok čtyř císařů. Po epizodních vládách císařů Galby a Othona se v polovině roku 69 stal císařem Vitellius. Jeho nárok na trůn rychle zpochybnily legie umístěné ve východních provinciích, které místo něj prohlásily za císaře svého velitele Vespasiána. Druhá bitva u Bedriaka vychýlila rovnováhu sil rozhodujícím způsobem ve prospěch flaviovských vojsk, která 20. prosince vstoupila do Říma. Následujícího dne římský senát oficiálně prohlásil Vespasiána císařem Římské říše, čímž zahájil dynastii Flaviovců. Ačkoli dynastie se u moci udržela jen krátce, pouze 30 let, došlo během její vlády k několika významným historickým, hospodářským a vojenským událostem. Titovu vládu postihlo několik přírodních katastrof, z nichž nejvážnější byla erupce Vesuvu v roce 79. Okolní města Pompeje a Herculaneum byla zcela pohřbena pod vrstvou sopečného popela a lávy. O rok později Řím zasáhl požár, následovaný epidemií moru. Z válečných událostí během panování Flaviovců lze zmínit Titem v roce 70, které následovalo po neúspěšném židovském povstání v roce 66. Římská vojska pod velením Gnaea Juliua Agricoly dobyla v letech 77–83 značná území ve Velké Británii, naproti tomu Domitianovi se nepodařilo dosáhnout rozhodujícího vítězství proti králi Decebalovi ve válce proti Dákům. Kromě toho říše posílila svou obranu hranic rozšířením opevnění podél Limes Germanicus. Flaviovci také zahájili hospodářské a kulturní reformy. Za Vespasiána byly vyhlášeny nové daně, které měly pomoci ozdravit finanční situaci říše, zatímco Domitianus revalvoval římské mince zvýšením obsahu stříbra. Titus na oslavu nástupu dynastie Flaviovců zahájil rozsáhlý stavební program, po němž v Římě zůstalo několik trvalých památek, z nichž nejokázalejší byl Flaviovský amfiteátr, známější jako Koloseum. Vláda Flaviovců skončila 18. září 96 zavražděním Domitiana. Jeho nástupcem se stal dlouholetý stoupenec a rádce Flaviů Marcus Cocceius Nerva, který založil dlouholetou dynastii adoptivních císařů. Flaviovská dynastie byla mezi čtyřmi dynastiemi principátu výjimečná tím, že ji tvořil pouze jeden muž a jeho dva synové, bez širší či adoptivní rodiny.
rdf:langString
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96). Els Flavis van aconseguir el poder amb Vespasià, que va aprofitar la situació de crisi després de l'«any dels quatre emperadors», per a reconstruir l'autoritat de l'Imperi. Després de la caiguda de Galba i més tard la d'Otó, Vitel·li va arribar al tron imperial durant l'any 69. La seva proclamació no va agradar a les legions estacionades a les províncies orientals, que van proclamar el seu comandant Vespasià com a nou emperador. La , lliurada a Bedriacum va decantar la victòriade manera decisiva a favor de les forces de Vespasià, que van entrar a Roma el 20 de desembre. L'endemà, el Senat Romà el va declarar oficialment emperador, iniciant la dinastia Flàvia. La dinastia va durar poc, però durant el regnat dels Flavis van tenir lloc alguns fets històrics, econòmics i militars de gran significat. Els Flavis van restablir l'ordre en les finances de l'Estat, esgotades per Neró i van aconseguir d'esborrar amb la pau el malson de les lluites internes. Vespasià es va mostrar molt eficient durant el seu regnat. Va aixafar la Gran Revolta Jueva, va omplir les arques de l'Estat i es van reparar les destrosses de la guerra civil. Sota aquesta dinastia es va erigir el Coliseu, probablement el monument antic més impressionant que ha sobreviscut fins avui. Des de l'inici del seu mandat, Vespasià va associar els seus dos fills Titus i Domicià al tron, amb els títols de Cèsar. Entre tots tres van monopolitzar els consolats, cosa que els permetia actuar amb la màxima llibertat. Va construir l'anomenat Forum Pacis, una gran plaça, separada del Fòrum d'August i del de Cèsar per la via de l'Argilet, que comunicava el Fòrum Romà amb la Subura. Titus, després de la mort de Vespasià el 23 de juny de 79, va governar amb gran acceptació i Suetoni i altres historiadors contemporanis el van considerar un bon emperador. Va iniciar un programa de construcció d'edificis públics a Roma, i va completar la construcció del Coliseu l'any 80 Va alleujar amb grans recursos les destrosses provocades per dos desastres, l'erupció del Vesuvi del 79, i l'incendi de Roma del 80. Va reactivar la pràctica del culte imperial, va divinitzar el seu pare i iniciar la construcció del que més tard es convertiria en el temple de Vespasià, que va acabar Domicià. També va construir les anomenades Termes de Titus. Després de dos anys de regnat, Titus va morir inesperadament d'una febre el 13 de setembre de l'any 81, i va el senat romà el va divinitzar. Domicià va ser declarat emperador per la Guàrdia Pretoriana l'endemà de la mort de Titus, iniciant un regnat que va durar més de quinze anys. Va ampliar les defenses de les fronteres de l'Imperi i va iniciar un programa de construcció massiva per restaurar la ciutat de Roma. En honor del seu pare i del seu germà va construir l'Arc de Titus, al sud-oest del Forum. A Britània, Gneu Juli Agrícola va expandir l'Imperi Romà fins a l'actual Escòcia, però a Dàcia, l'emperador no va poder aconseguir una victòria decisiva en la guerra contra els dacis. El 18 de setembre de l'any 96, Domicià va ser assassinat per funcionaris de la cort, i amb ell es va acabar la dinastia Flàvia. El mateix dia, el va succeir el seu amic i conseller Nerva, que va fundar la dinastia Antonina, de llarga durada. La memòria de Domicià va ser condemnada a l'oblit (Damnatio memoriae) pel Senat romà, amb qui va mantenir una relació difícil durant tot el seu regnat. Alguns autors favorables al senat, com Tàcit, Plini el Jove i Suetoni van contribuir amb les seves històries a formar la imatge d'un Domicià tirànic, cruel i paranoic. La història moderna ha rebutjat aquests punts de vista.
rdf:langString
السلالة الفلافية الحاكمة أو الفلافيون (بالإنجليزية: Flavian) هي سلالة حاكمة لأباطرة رومان أسسها الإمبراطور فسبازيان.
rdf:langString
La Flavia dinastio estis romia imperia dinastio, kiu regis ĉe la Romia Imperio inter la jaroj 69 kaj 96 (de nia erao), enhavante la regnojn de Vespasiano (69–79), kaj de liaj du filoj Tito (79–81) kaj Domiciano (81–96). La Flavianoj enpoviĝis dum la enlanda milito de la jaro 69, konata kiel Jaro de la kvar imperiestroj. Post morto de Galbo kaj Oto en rapida sukcedo, Vitelio iĝis imperiestro meze de la jaro 69. Lia postulo al trono estis rapide defiata de legioj bazitaj en la orientaj provincoj, kiuj nomumis ilian komandanton Vespasiano imperiestro anstataŭe. La Dua Batalo de Bedriako klinigis la ekvilibron definitive favore de la trupoj flavianaj, kiuj eniris en Romon la 20an de decembro. La venontan tagon, la Romia Senato oficiale deklaris Vespasianon imperiestro de la Romia Imperio, tiele komencante la Flavia dinastio. Kvankam la dinastio estis mallongdaŭra, kelkaj gravaj historiaj, ekonomiaj kaj militaj eventoj okazis dum ties regado.
rdf:langString
Die Flavier waren ein römisches Herrschergeschlecht. Als Flavier können grundsätzlich auch alle anderen Träger des römischen Namens Flavius (zu lateinisch flavus ‚blond, gelb‘) bezeichnet werden.
rdf:langString
The Flavian dynasty ruled the Roman Empire between AD 69 and 96, encompassing the reigns of Vespasian (69–79), and his two sons Titus (79–81) and Domitian (81–96). The Flavians rose to power during the civil war of 69, known as the Year of the Four Emperors. After Galba and Otho died in quick succession, Vitellius became emperor in mid 69. His claim to the throne was quickly challenged by legions stationed in the Eastern provinces, who declared their commander Vespasian emperor in his place. The Second Battle of Bedriacum tilted the balance decisively in favour of the Flavian forces, who entered Rome on 20 December. The following day, the Roman Senate officially declared Vespasian emperor of the Roman Empire, thus commencing the Flavian dynasty. Although the dynasty proved to be short-lived, several significant historic, economic and military events took place during their reign. The reign of Titus was struck by multiple natural disasters, the most severe of which was the eruption of Mount Vesuvius in 79. The surrounding cities of Pompeii and Herculaneum were completely buried under ash and lava. One year later, Rome was struck by fire and a plague. On the military front, the Flavian dynasty witnessed the siege and destruction of Jerusalem by Titus in 70, following the failed Jewish rebellion of 66. Substantial conquests were made in Great Britain under command of Gnaeus Julius Agricola between 77 and 83, while Domitian was unable to procure a decisive victory against King Decebalus in the war against the Dacians. In addition, the Empire strengthened its border defenses by expanding the fortifications along the Limes Germanicus. The Flavians also initiated economic and cultural reforms. Under Vespasian, new taxes were devised to restore the Empire's finances, while Domitian revalued the Roman coinage by increasing its silver content. A massive building programme was enacted by Titus, to celebrate the ascent of the Flavian dynasty, leaving multiple enduring landmarks in the city of Rome, the most spectacular of which was the Flavian Amphitheatre, better known as the Colosseum. Flavian rule came to an end on 18 September 96, when Domitian was assassinated. He was succeeded by the longtime Flavian supporter and advisor Marcus Cocceius Nerva, who founded the long-lived Nerva–Antonine dynasty. The Flavian dynasty was unique among the four dynasties of the Principate Era, in that it was only one man and his two sons, without any extended or adopted family.
rdf:langString
Flaviar Leinua Erromatar Inperioaren buruan egon zen 69tik, Lau enperadoretako urtetik, 96 arte, non azken flaviarra hil zuten. Flaviarren agintaldia motza bazen ere, haien erreformek luze iraun zuten, ospe handia lortuz. Izan ere Flavio izena ohiko bihurtu zen haien geroztik. Flaviar leinuko enperadoreak:
* Vespasiano (69–79)
* Tito (79–81), Vespasianoren seme zaharrena
* Domiziano (81–96), Vespasianren seme gazteena
rdf:langString
Les Flaviens sont une dynastie d'empereurs romains issus de la gens Flavii, qui ont régné de 69 à 96 sur l'Empire romain : Vespasien (69 à 79), Titus (79 à 81) et Domitien (81 à 96). Les Flaviens parviennent au pouvoir en 69, lors de la première guerre civile depuis le début du règne d'Auguste, connue sous le nom d'« Année des quatre empereurs ». Après la chute de Galba puis d'Othon, Vitellius parvient au trône impérial dans le courant de l'année 69. Sa prétention au trône est rapidement contestée par des légions stationnées dans les provinces de l'Est, qui déclarent leur commandant Vespasien empereur à sa place. La seconde bataille de Bedriacum fait pencher la balance de manière décisive en faveur des forces de Vespasien, qui entre dans Rome le 20 décembre. Le lendemain, le sénat romain le déclare officiellement empereur, inaugurant ainsi la dynastie flavienne. Bien que la dynastie ait assez peu duré, plusieurs événements historiques, économiques et militaires significatifs ont eu lieu au cours du règne des Flaviens. Il revient à ces empereurs de remettre de l'ordre dans les finances de l'État, épuisées par Néron et ses fastes, ainsi que d'effacer les séquelles de l'année qui vient de s'écouler. Vespasien se montre tout à fait à la hauteur de sa tâche. Sous son règne la révolte de la Judée est écrasée, les caisses de l'État sont de nouveau pleines et les destructions liées à la guerre civile réparées. Signe de la bonne santé économique de l'Empire romain, c'est également sous cette dynastie qu'est érigé le Colisée, le monument antique probablement le plus impressionnant à subsister aujourd'hui. Le principe d'hérédité de cette monarchie qui ne dit pas son nom n'est pas remis en cause. Dès le début, Vespasien associe au trône ses deux fils Titus et Domitien, sous le titre de César. Ces trois hommes monopolisent le consulat ordinaire, sous le règne de Vespasien, et ses fils continuent durant leur règne à s'attribuer plus que de coutume le prestigieux consulat. Sous Vespasien, le statut du Prince se trouve réglementé par une loi dite lex de imperio Vespasiani, qui précise les pouvoirs de l'empereur, sortant du flou voulu par Auguste et contribuant à faire du Prince non plus un homme exceptionnellement revêtu de plusieurs pouvoirs mais un magistrat du peuple romain. Une autre évolution se dessine avec Vespasien. En choisissant comme dies imperii (c'est-à-dire jour anniversaire de son entrée en fonction) le jour de son acclamation par l'armée, il légitime la désignation de l'empereur par l'armée. Auparavant, le Sénat investissait l'empereur de ses pouvoirs et, particulièrement, de son imperium. Le dies imperii correspondait donc à cette prise de pouvoir. Vespasien, en agissant autrement, ouvre la porte à une désignation de l'empereur par l'armée seule. Sous la dynastie suivante des Antonins, le Sénat n'est plus qu'une chambre d'enregistrement et, par la suite, son rôle ne cesse de diminuer.
rdf:langString
Por dinastía Flavia se conoce una casta de emperadores romanos. Comprendió a tres gobernantes que ocuparon el trono 27 años, lo que hizo de ella la más corta de las dinastías de emperadores romanos (al igual que la de los emperadores ilirios). Los tres pertenecieron a la gens romana de los Flavii. Los nombres de sus integrantes son:
* Vespasiano de 69 a 79
* Tito de 79 a 81
* Domiciano de 81 a 96 Los Flavios consiguieron el poder tras el año de los cuatro emperadores, la primera guerra civil tras el comienzo del Imperio de Augusto. Sus emperadores lograron volver a poner en orden las finanzas del estado, agotadas por el reinado y fastos de Nerón, y borraron las secuelas del terrible año que acababa. Vespasiano alcanzó el éxito en sus cometidos. Bajo su reinado, la revuelta de Judea fue aplastada (asedio de Masada), el tesoro del estado se recuperó, y las destrucciones causadas por la guerra se repararon. Signo de la gran mejoría económica del Imperio romano es que en esta época se construyó el Coliseo, probablemente la construcción antigua más impresionante. Se recuperó el signo hereditario del Imperio Julio-Claudio; Vespasiano asoció desde el comienzo de su reinado a sus dos hijos Tito y Domiciano, con el título de César. Estos tres hombres monopolizaron el título consular durante el reinado de Vespasiano, y sus hijos continuaron durante sus reinados atribuyéndose con cierta asiduidad la prestigiosa dignidad consular. Con Vespasiano, el estatus de Príncipe se hace oficial con la ley llamada lex de imperio Vespasiani, la cual precisa los poderes del emperador, salvando así la imprecisa definición de Augusto, y contribuyendo a hacer del Príncipe no solo un hombre excepcionalmente revestido de numerosos poderes sino también un magistrado del pueblo de Roma. Destaca otra evolución, la que se produjo al proclamar Vespasiano dies imperii (esto es, día de aniversario del comienzo de sus funciones) el día de su aclamación por el ejército, aun antes de haber sido investido de sus poderes por el Senado, y particularmente de su imperium, a pesar de que lógicamente hasta entonces el dies imperii correspondía a esta toma de poder. El emperador dejó así abierta la puerta a la validez de una proclamación del ejército, y solo este, sobre el próximo emperador. La repetición de este hecho en el siglo III y siguientes fue uno de los factores de la decadencia del Imperio romano. Con los Antoninos, el Senado no sería más que una cámara de registros, y como consecuencia su poder no hizo más que disminuir.
rdf:langString
Dinasti Flavia merupakan Wangsa Romawi yang memerintah Kekaisaran Romawi pada sekitar 69 M dan 96 M, yang meliputi pemerintahan Vespasianus (69–79), dan kedua orang putranya Titus Flavius Vespasianus (79–81) dan Domitianus (81–96). Keluarga Flavia mulai berkuasa di masa Perang saudara pada tahun 69, yang dikenal sebagai Tahun Empat Kaisar. Setelah Galba dan meninggal secara berurutan, Vitellius menjadi kaisar di pertengahan tahun 69. Kenaikan takhtanya kemudian ditentang oleh legiun yang menetap di provinsi Timur, yang mengumumkan komandan mereka Vespasianus sebagai kaisar sebagai gantinya. memiringkan keseimbangan yang dengan tegas mendukung pasukan Flavia, yang masuk ke Roma pada tanggal 20 Desember. Pada hari berikutnya, Senat Romawi dengan resmi mengumumkan Vespasianus sebagai kaisar Kekaisaran Romawi, dan dengan ini Dinasti Flavia dimulai. Meskipun dinasti ini terbukti berumur pendek, beberapa peristiwa bersejarah, ekonomi dan militer terjadi di masa pemerintahan mereka. Pemerintahan Titus dilanda bencana alam beberapa kali, yang paling parah adalah letusan Gunung Vesuvius pada tahun 79. Kota-kota disekitar Pompeii dan Herculaneum benar-benar terkubur di bawah abu dan lava. Setahun kemudian, Roma dilanda kebakaran dan wabah. Di depan militer, dinasti Flavia menyaksikan pengepungan dan kehancuran Yerusalem oleh Titus pada tahun 70, menyusul pemberontakan Yahudi pada tahun 66. Penaklukkan besar yang dilakukan di Britania Raya di bawah perintah Gnaeus Julius Agricola di antara tahun 77 dan 83, sementara Domitianus kalah total melawan Raja Decebalus di dalam perang melawan Bangsa Dacia. Selain itu, Kekaisaran memperkuat pertahanan di perbatasan dengan memperluas benteng di sepanjang . Flavia memulai reformasi ekonomi dan budaya. Di bawah Vespasianus, pajak baru yang dirancang untuk memulihkan keuangan Kekaisaran, sementara Domitianus menilai kembali mata uang Romawi dengan meningkatkan kadar perak. Sebuah program pembangunan besar-besaran diberlakukan untuk merayakan kenaikan derajat dinasti Flavia, yang meninggalkan beberapa landmark di kota Roma, yang paling spektakuler merupakan sebuah amfiteater Flavia, yang lebih dikenal sebagai Koloseum. Pemerintahan Flavia berakhir pada tanggal 18 September 96, ketika Domitianus dibunuh. Ia digantikan oleh pendukung lama Flavia dan penasihat Marcus Cocceius Nerva, yang mendirikan .
rdf:langString
플라비우스 왕조는 로마 제국을 지배한 왕가의 일부이다. 서기 69년부터 96년까지 3명의 로마 황제-티투스 플라비우스베스파시아누스 (69년–79년), 그의 큰 아들 티투스 플라비우스 베스파시아누스 (79년–81년), 그리고 둘째 아들 티투스 플라비우스 도미티아누스 (81년–96년)가 이 가문 출신었다. 기원후 96년 9월 18일 도미티아누스의 암살로 플라비우스 왕조는 3명의 황제를 배출하는 것으로 막을 내렸다
rdf:langString
フラウィウス朝（フラウィウスちょう、英: Flavian dynasty）は、西暦69年から96年まで続いた、ローマ帝国の王朝。 その名は皇帝たちの属したフラウィウスの氏族名から。ウェスパシアヌス、ティトゥス、ドミティアヌスの3人が属する。 ドミティアヌス没後、帝位にはネルウァが就き、ローマは五賢帝時代を迎える。
rdf:langString
La dinastia flavia fu la seconda dinastia imperiale romana, che detenne il potere dal 69 al 96. I Flavii Vespasiani erano una famiglia della classe media, d'origine modesta, giunta poi all'ordine equestre grazie alla militanza fedele nell'esercito, che giunse al potere quando Vespasiano, generale degli eserciti d'oriente, prese il potere durante l'Anno dei quattro imperatori.
rdf:langString
De Flavische dynastie is een dynastie van Romeinse keizers die van 69 tot 96 aan de macht was. De Flavii (Latijn: blond) waren een rijke Romeinse familie, die tot de patriciërs gerekend werden. De Flavii brachten uiteindelijk drie keizers voort. De mannen kregen de naam Flavius, de vrouwen Flavia. Na het einde van de Flavische dynastie werd Flavius een populaire naam onder de edelen. Het Flavische Huis kwam op na een burgeroorlog in 69 die het einde had betekend van de Julisch-Claudische dynastie (zie Vierkeizerjaar). De groep die gevormd werd door de Adoptiefkeizers & de Antonijnse dynastie volgde de Flavische dynastie op. Keizers, keizerinnen en Caesars van de dynastie waren:
* Vespasianus (69-79)
* Caesar (zoon): Titus 69-71
* Imperator: Titus 71-79
* Caesar (zoon): Domitianus 69-79
* Augusta (dochter, posthumus): Flavia Domitilla minor (69-79)
* Titus (79-81)
* Caesar (broer): Domitianus 79-81
* Augusta (dochter): Julia Titi (79-81)
* Domitianus (81-96)
* Augusta (nicht): Julia Titi (81-90)
* Augusta (echtgenote): Domitia (82-96)
rdf:langString
Flawiusze – dynastia w cesarstwie rzymskim panująca w latach 69-96. Do dynastii tej należeli:
* Wespazjan oraz jego synowie:
* Tytus,
* Domicjan.
rdf:langString
Dinastia flaviana ou dinastia Flávia foi uma dinastia romana que governou o Império Romano entre 69 e 96 através dos reinados de Vespasiano (69–79) e seus dois filhos, Tito (79–81) e Domiciano (81–96). Os flavianos chegaram ao poder durante a guerra civil de 69 conhecida como "ano dos quatro imperadores". Depois que Galba e Otão morreram em rápida sucessão, Vitélio tornou-se imperador em meados de 69. Sua reivindicação ao trono foi rapidamente disputada pelas legiões das províncias orientais, que declaram seu comandante, Vespasiano, como imperador. A Segunda Batalha de Bedríaco alterou o equilíbrio de forças decisivamente em prol dos flavianos, que entraram em Roma em 20 de dezembro. No dia seguinte, o senado romano oficialmente declarou Vespasiano imperador, dando início à dinastia Flaviana. Apesar de breve em termos históricos, vários importantes eventos históricos, econômicos e militares ocorreram no período. O reinado de Tito foi marcado por múltiplos desastres, o mais severo deles a erupção do monte Vesúvio em 79. As cidades vizinhas de Pompeia e Herculano foram completamente soterradas por cinzas e lava. Um ano depois, Roma foi acometida por um incêndio e uma epidemia. No campo militar, a dinastia Flaviana testemunhou o cerco e destruição de Jerusalém por Tito em 70 depois da fracassada revolta judaica de 66. Substanciais conquistas territoriais foram feitas na Britânia sob o comando de Cneu Júlio Agrícola entre 77 e 83, mas, ao mesmo tempo, Domiciano não conseguiu uma vitória decisiva contra o rei Decébalo na guerra contra os dácios. Além disto, o Império reforçou suas fronteiras expandindo suas fortificações ao longo do limes Germanicus. Os flavianos inciaram também reformas culturais e econômicas. Sob Vespasiano, novos impostos foram criados para restaurar as finanças imperiais; Domiciano revalorizou a moeda romana aumentando seu conteúdo de prata. Um grande programa de obras públicas foi iniciado para celebrar a ascensão da dinastia, levando à construção de muitos marcos ainda hoje conhecidos na cidade de Roma, incluindo o mais espetacular de todos, o Anfiteatro Flaviano, que ficou conhecido como Coliseu. O governo dos flavianos chegou ao fim em 18 de setembro de 96, quando Domiciano foi assassinado. Ele foi sucedido por um aliado de longa data e conselheiro da família, o senador Marco Coceio Nerva, que fundou a duradoura dinastia nerva-antonina.
rdf:langString
Flaviska dynastin var en serie med tre romerska kejsare, som härskade från år 69 till 96. Flavierna kom till makten under romerska inbördeskriget 69, känt som de fyra kejsarnas år, då den framgångsrike generalen Vespasianus utropas till kejsare och dynastin slutar med Domitianus som blev knivmördad 96.
rdf:langString
弗拉维王朝（69年-96年），罗马帝国的一个历史阶段，上接四帝内乱期，下启安敦尼王朝，王朝由韋帕薌开创，结束于圖密善，共計三位皇帝。 西元68年，羅馬帝國暴君尼禄被推翻后，罗马局势陷入混乱，單單在西元69年的1年當中，就更換了4位皇帝（史稱四帝之年），最後由軍人韦帕芗击败各方势力，登上帝位。 弗拉維王朝的君主與奧古斯都並沒有血緣關係，但由於羅馬歷經了一連串的混亂與動盪，韋帕薌上台後積極與元老院合作，改革內政，重建了當時混亂的經濟秩序，所以受到當時百姓熱烈的擁戴與歡迎。西元79年韋帕薌死後，其子提圖斯繼任為皇帝，施政亦寬大和諧，尊重人民財產，死後被元老院冠上「神聖的提圖斯（Divius Titus）」的封號。 但繼任的圖密善一反其父兄的作法，偏重擴張軍力及司法威信，而對於百姓則嚴苛殘酷，他執政的中後期開始對元老院採取敵視的態度，逐漸引起皇室及貴族的恐慌，西元96年9月18日，圖密善在寝宫卧室被侍從及管家刺杀身亡，隨後来自意大利半岛的涅尔瓦被元老院推举為皇帝，弗拉维王朝至此结束。
rdf:langString
Династія Флавіїв (лат. Flavii), іноді іменована також Першою династією Флавіїв — династія римських імператорів, яка правила у 69 — 96 рр.Засновник — Веспасіан (69-79) — прийшов до влади після Громадянської війни (68 — 69). Після нього правили два його сини: старший Тит (79-81) і молодший Доміціан (81-96). Останній був убитий в результаті змови. Влада перейшла до династії Антонінів. При Флавіях багато представників провінційної знаті були введені в сенат і стан Вершників. Ширше, ніж їх попередники Юлії - Клавдії, Флавії поширювали на провінціалів права римського і латинського громадянства, що сприяло розширенню соціальної бази імператорської влади. Проведена Флавіями політика відображала інтереси провінційної знаті, викликаючи в ряді випадків невдоволення сенату.
rdf:langString
Династия Флавиев (лат. Flavii), иногда именуемая также Первой династией Флавиев — династия римских императоров, правившая в 69 — 96 гг. Основатель — Веспасиан (69—79) — пришёл к власти после Гражданской войны (68—69). После него правили два его сына: старший Тит (79—81) и младший Домициан (81—96). Последний был убит в результате заговора. Власть перешла к династии Антонинов. Светоний сообщает о незнатном происхождении Флавиев, указывая, что они не имели изображений предков (полагавшихся первоначально патрициям, а затем всем лицам, занимавшим высшие почётные должности). При Флавиях многие представители провинциальной знати были введены в сенат и всадническое сословие. Более широко, чем их предшественники Юлии-Клавдии, Флавии распространяли на провинциалов права римского и латинского гражданства, что способствовало расширению социальной базы императорской власти. Проводимая Флавиями политика отражала интересы провинциальной знати, вызывая в ряде случаев недовольство сената.
xsd:nonNegativeInteger
63904
