Ferdinand Hummel
http://dbpedia.org/resource/Ferdinand_Hummel an entity of type: Thing
فرديناند هامل (بالألمانية: Ferdinand Hummel) هو موزع وعازف بيانو وملحن ألماني، ولد في 6 سبتمبر 1855 في برلين في ألمانيا، وتوفي بنفس المكان في 24 أبريل 1928.
rdf:langString
Ferdinand Hummel (* 6. September 1855 in Berlin; † 24. April 1928 ebenda) war ein deutscher Komponist und Dirigent. Von 1897 bis 1919 war er Musikdirektor am Königlichen Schauspielhaus in Berlin.
rdf:langString
Ferdinand Hummel, född den 6 september 1855 i Berlin, död där den 24 april 1928, var en tysk tonsättare. Hummel, som i barndomen var harpavirtuos, sedan elev av Rudorff, Kiel, Bargiel med flera, gjorde sig allmännare känd genom den starkt "veristiska" operan "Mara" (1893, Stockholm 1894) samt komponerade i övrigt flera operor, större kör- och orkesterverk, sagodikter för trestämmig damkör med soli, kammarmusik, stycken för violoncell, piano och så vidare.
rdf:langString
Ferdinand Hummel (Berlín, 6 de setembre de 1855 - Berlín, 24 d'abril de 1928) fou un intèrpret d'arpa, pianista, director d'orquestra i compositor alemany. Hummel va començar com un nen prodigi i el seu pare, que era flautista a la "Royal Orchestra de Berlín", es va ocupar de la primera formació musical del seu fill instruint-lo tant al piano com a l'arpa des dels quatre anys (alguns diuen que set) guanyant una beca Wilhelm von Preussen Stipendium, per la qual cosa va poder estudiar amb Antonio Zamara a la "Gesellschaft der Musikfreunde" de Viena. Una llista de les seves òperes inclou:
rdf:langString
Ferdinand Hummel (September 6, 1855 in Berlin – April 24, 1928 in Berlin) was a German composer, harp player, pianist and conductor. Hummel started as a child prodigy, and his father, who was a flute player in the Royal Orchestra in Berlin, took care of his son's first musical training instructing him in both the piano and the harp from the age of four (some say seven) gaining a King Wilhelm von Preussen Stipendium, so he could study with Antonio Zamara at the Gesellschaft der Musikfreunde in Vienna. He is not related to Johann Nepomuk Hummel (1778–1837).
rdf:langString
Ferdinand Hummel (6 september 1855 in Berlijn en aldaar gestorven op 24 april 1926) was een Duits harpist, pianist, dirigent en componist. Ferdinand was een "wonderkind" en werd door zijn vader, fluitist in het Koninklijk Orkest in Berlijn, al op vier- of zevenjarige leeftijd onderwezen in het spel op piano en harp. De begaafde jongen kreeg een studiebeurs om bij bij het beroemde in Wenen te gaan studeren. Hij ontving in 1913 de Orde voor Kunst en Wetenschap van Mecklenburg-Strelitz in Zilver. Ferdinand was geen familie van de veel bekendere Johann Nepomuk Hummel (1778–1837).
rdf:langString
rdf:langString
فرديناند هامل
rdf:langString
Ferdinand Hummel
rdf:langString
Ferdinand Hummel
rdf:langString
Ferdinand Hummel
rdf:langString
Ferdinand Hummel
rdf:langString
Ferdinand Hummel
xsd:integer
9301220
xsd:integer
1113580393
rdf:langString
Ferdinand Hummel (Berlín, 6 de setembre de 1855 - Berlín, 24 d'abril de 1928) fou un intèrpret d'arpa, pianista, director d'orquestra i compositor alemany. Hummel va començar com un nen prodigi i el seu pare, que era flautista a la "Royal Orchestra de Berlín", es va ocupar de la primera formació musical del seu fill instruint-lo tant al piano com a l'arpa des dels quatre anys (alguns diuen que set) guanyant una beca Wilhelm von Preussen Stipendium, per la qual cosa va poder estudiar amb Antonio Zamara a la "Gesellschaft der Musikfreunde" de Viena. En els anys 1864 a 1867, el noi va fer una gira amb el seu pare a Alemanya del Sud i del Nord, Dinamarca, Suècia, Noruega i Rússia, on va ser aclamat com un gran virtuós de l'arpa. Amb una beca Reial, després va estudiar a la "New Academy of Music", Berlín (institut de Theodor Kullak) del 1868 al 1875 i més tard a la "Royal High School for Music and Composition" amb i com a principals professors. Després de la seva formació, va actuar com a tocador d'arpa a l'Orquestra de B. Bilse, que després es convertiria en l'Orquestra Filharmònica de Berlín. El 1892, Hummel va ser nomenat líder de la música escènica al "Royal Theatre" de Berlín, convertint-se en director de 1897 a 1917. Com a compositor, Hummel va ser molt productiu escrivint òperes, música de cambra, peces de piano i obres corals. Avui la seva música s'oblida majoritàriament, però les seves òperes tenen almenys cert interès ja que formen un equivalent alemany al estil Verisme italià de Puccini, Mascagni i Leoncavallo. Una llista de les seves òperes inclou:
* Mara op. 61 (1893),
* op. 60 (1894),
* op. 64 (Un fadrí fidel) (1894),
* op. 65 (1898),
* (Sophie de Brabant) (1899).
* op. 69 (La confessió) (1900),
* (El camp dels sagrats) (1917)
* (A l'altre costat del corrent) (1922). A més de les composicions musicals esmentades anteriorment, Hummel va compondre música per a les obres de teatre Das heilige Lachen (The Holy Laughing) i Sakuntala, totes dues el 1903. A més, va compondre una simfonia en D majors op. 105, un concert per a piano a B flat major op. 35, un quintet de piano, una sonata de violí, una sonata de trompa i altres obres menors. No està relacionat amb Johann Nepomuk Hummel (1778-1837).
rdf:langString
فرديناند هامل (بالألمانية: Ferdinand Hummel) هو موزع وعازف بيانو وملحن ألماني، ولد في 6 سبتمبر 1855 في برلين في ألمانيا، وتوفي بنفس المكان في 24 أبريل 1928.
rdf:langString
Ferdinand Hummel (* 6. September 1855 in Berlin; † 24. April 1928 ebenda) war ein deutscher Komponist und Dirigent. Von 1897 bis 1919 war er Musikdirektor am Königlichen Schauspielhaus in Berlin.
rdf:langString
Ferdinand Hummel (September 6, 1855 in Berlin – April 24, 1928 in Berlin) was a German composer, harp player, pianist and conductor. Hummel started as a child prodigy, and his father, who was a flute player in the Royal Orchestra in Berlin, took care of his son's first musical training instructing him in both the piano and the harp from the age of four (some say seven) gaining a King Wilhelm von Preussen Stipendium, so he could study with Antonio Zamara at the Gesellschaft der Musikfreunde in Vienna. In the years 1864 to 1867, the boy toured with his father to South and North Germany, Denmark, Sweden, Norway and Russia, where he was hailed as a great harp virtuoso. Through a Royal grant, he later went to study at New Academy of Music, Berlin (Theodor Kullak's institute) from 1868 to 1875 and later at the Royal High School for Music and Composition with Woldemar Bargiel and Friedrich Kiel as his principal teachers. After his education, he was a harp player in B. Bilse's Orchestra, which was later to become the Berlin Philharmonic Orchestra. In 1892, Hummel was appointed leader of the stage music at the Royal Theatre in Berlin, becoming director from 1897 to 1917. As a composer, Hummel was very productive writing operas, chamber music, piano pieces and choral works. Today his music is mostly forgotten, but his operas are at least of some interest since they form a German equivalent to the Italian Verismo-style of Puccini, Mascagni and Leoncavallo. His operas include: Mara op. 61 (1893), Angla op. 60 (1894), Ein treuer Schelm op. 64 (A faithful rogue) (1894), Assarpai op. 65 (1898), Sophie von Brabant (Sophie from Brabant) (1899). Die Beichte op. 69 (The Confession) (1900), Die Gefilde der Seligen (The Field of the Holy Ones) (1917) and Jenseits des Stroms (On the Other Side of the Stream) (1922). He also composed music for the plays Das heilige Lachen (The Holy Laughing) and Sakuntala – both in 1903. He composed a symphony in D major op. 105, a piano concerto in B flat major op. 35, a piano quintet, a violin sonata, a horn sonata and other minor works. He is not related to Johann Nepomuk Hummel (1778–1837).
rdf:langString
Ferdinand Hummel (6 september 1855 in Berlijn en aldaar gestorven op 24 april 1926) was een Duits harpist, pianist, dirigent en componist. Ferdinand was een "wonderkind" en werd door zijn vader, fluitist in het Koninklijk Orkest in Berlijn, al op vier- of zevenjarige leeftijd onderwezen in het spel op piano en harp. De begaafde jongen kreeg een studiebeurs om bij bij het beroemde in Wenen te gaan studeren. Hij ontving in 1913 de Orde voor Kunst en Wetenschap van Mecklenburg-Strelitz in Zilver. Ferdinand was geen familie van de veel bekendere Johann Nepomuk Hummel (1778–1837). In de periode van 1864 tot 1867 reisden vader en zoon door Noord- en Zuid-Duitsland, Denemarken, Zweden, Noorwegen en Rusland waar de jongen als virtuoos op de harp werd gevierd. De Pruisische koning betaalde voor een studie bij Theodor Kullak (1868 tot 1875) en later aan de Hogeschool voor Muziek en Compositie waar hij les kreeg van Woldemar Bargiel en Friedrich Kiel. Na een periode als orkestmusicus werd Ferdinand Hummel in 1892 benoemd tot directeur voor de theatermuziek, en in 1897 tot directeur van het Koninklijk Theater in Berlijn. Deze functie behield Ferdinand Hummel tot 1917. Hummel schreef opera's in de Verismo-stijl van Puccini, Mascagni en Leoncavallo, kamermuziek, muziek voor piano en koorwerken. De muziek is in de vergetelheid geraakt.
rdf:langString
Ferdinand Hummel, född den 6 september 1855 i Berlin, död där den 24 april 1928, var en tysk tonsättare. Hummel, som i barndomen var harpavirtuos, sedan elev av Rudorff, Kiel, Bargiel med flera, gjorde sig allmännare känd genom den starkt "veristiska" operan "Mara" (1893, Stockholm 1894) samt komponerade i övrigt flera operor, större kör- och orkesterverk, sagodikter för trestämmig damkör med soli, kammarmusik, stycken för violoncell, piano och så vidare.
xsd:nonNegativeInteger
2915
xsd:string
0401830
