Exemplum
http://dbpedia.org/resource/Exemplum an entity of type: Thing
Latinské slovo exemplum znamená příklad. Odtud také exemplární, příkladný, a exemplář, původně (vzorový) kus nějaké přírodniny. Slovo exemplum se užívá jako technický termín v literární vědě a znamená zde krátký tradiční příběh, který lze využít k argumentaci nebo v kázání.
rdf:langString
An exemplum (Latin for "example", pl. exempla, exempli gratia = "for example", abbr.: e.g.) is a moral anecdote, brief or extended, real or fictitious, used to illustrate a point. The word is also used to express an action performed by another and used as an example or model.
rdf:langString
Un exemplum (au pluriel exempla) est une forme de récit bref qui vise à donner un modèle de comportement ou de morale. Il s’agit à la fois d’une fonction rhétorique (codifiée entre autres par Quintilien) et d’un type particulier de récit qui vise à persuader l’auditoire ou le lecteur. Son contenu est très varié, de même que ses emplois : dans les sermons, les ouvrages moraux ou théologiques, les discours juridiques… Ses deux principales formes sont l’exemplum rhétorique, porteur d’une morale et d’un modèle de comportement que l’on pourrait qualifier de civique, et l’exemplum homilétique, qui véhicule une morale religieuse et est principalement employé par les prédicateurs à partir du XIIIe siècle.
rdf:langString
Een exempel of exemplum is een verhaal, dat vooral in de middeleeuwen werd ingezet om het publiek te overtuigen van een bepaald geloof en om het gegeven voorbeeld na te laten volgen. Bij uitbreiding ook te gebruiken voor een narratieve getuigenis die het publiek met een sterk voorbeeld wil overtuigen van een bepaald ideologisch standpunt. Dat kan een religieus, maar evengoed een sociaal standpunt zijn. Het exempel is verwant aan de gelijkenis, waarin één verhaal representatief is voor iets groters of abstracters. Als genre behoort een exempel tot het volksverhaal.
rdf:langString
Exempla (лат.), ед. ч. exemplum, буквально «пример» — жанр средневековой латинской литературы с ярко выраженной дидактической функцией; возник как украшение в проповедях или рассуждениях и восходит к ораторской практике античности.
rdf:langString
Екзе́мплум (лат. exemplum, буквально «приклад», грец. paradeigma) – жанр з яскраво вираженою дидактичної функцією. Як правило, коротке оповідання з позитивним чи негативним прикладом. Екземплум виник як своєрідна прикраса в проповідях або міркуваннях і походить з ораторської практики античності. Корпус відомих екземплумів був надзвичайно великий і широко використовувався в середновічній літературі, починаючи з IV-V і до XV-XVI століть.
rdf:langString
Un exemplum era el nom amb què es designava en la literatura medieval a certs contes que s'utilitzaven per a il·lustrar una opinió, una sentència o ensenyar. Normalment es solien incloure en els sermons, tot i podien anar sols, circulant de forma oral o escrita. El seu origen es remunta a l'Antiguitat, però al segle xii, durant l'Edat Mitjana, aconsegueix el seu moment de màxima difusió i el seu ús s'estendrà fins ben arribat el segle xviii.
rdf:langString
El exemplum o ensiemplo ('ejemplo', en castellano medieval con variadas grafías, como «enxienplo») es un cuento o fábula con función moralizadora o doctrinal, que fue habitualmente incorporado en la estructura del sermón vulgar. A partir del siglo XIII, el uso del exemplum se hizo masivo. Profesores, oradores, moralistas, místicos y predicadores utilizaban todo tipo de relatos para adornar su exposición. A fin de que sus ideas fueran captadas, se valían de la ejemplificación o ilustración mediante anécdotas, fábulas, leyendas, etc.
rdf:langString
L'exemplum (plurale exempla) è un genere letterario diffuso nel Medioevo. Si tratta tipicamente di un racconto (dichiarato come veridico) in cui il protagonista, grazie ad un determinato comportamento, ha raggiunto un certo risultato, corrispondente di solito alla salvezza dell'anima.
rdf:langString
Exemplum, także egzemplum, inaczej kommemoracja (łac. commemoratio), niekiedy przykład (łac. exemplum) lub wzór (łac. model) – argument ze wspomnienia lub przypomnienia wydarzenia albo wydarzeń rzeczywistych czy fikcyjnych, który jest elementem wypowiedzi. Podczas argumentacji exemplum jest przesłanką prowadzącą przez podobieństwo (łac. similitudo) lub porównanie (łac. comparatio) do orzekania o podmiocie wnioskowania.
rdf:langString
Exemplum (ou coleção de exempla ou exemplário) é um gênero didático-literário cultivado na Idade Média. Sua denominação provém da palavra latina para exemplo. Apesar de existir desde a Antiguidade, seu desenvolvimento se deu principalmente nos meios monásticos entre os séculos XI e XII, especialmente entre os cistercienses. A partir do século XIII, o uso do exemplum se fez massivo. Professores, oradores, moralistas, místicos e predicadores utilizavam todo tipo de relatos para adornar sua exposição. A fim de que suas ideias fossem captadas, se valiam da exemplificação ou ilustração mediante anedotas, fábulas, lendas, etc. Como o define Federico Bravo: Para facilitar a assimilação de um ensinamento, nada como novelizá-lo ideando uma fábula, um relato, uma ficção que ponha em cena e torne tan
rdf:langString
Exemplum, plural exempla, latin för exempel, är en teknisk term från den antika retoriken som betecknar en moralisk anekdot, antingen kortfattad eller omfattande, verklig eller fiktiv, som används för att illustrera en åsikt och som ofta utgör ett sedelärande exempel. Den sedelärande berättelsen har utvecklats till en litterär genre. Genren är vanligt förekommande i äldre biografier där man förutom värderingar lägger in fakta som lyfter fram det man vill. Exempla kan användas både för att tala för eller tala emot någonting.
rdf:langString
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exempel
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Exempla
rdf:langString
Exemplum
rdf:langString
Екземплум
xsd:integer
2474747
xsd:integer
1013472665
rdf:langString
Un exemplum era el nom amb què es designava en la literatura medieval a certs contes que s'utilitzaven per a il·lustrar una opinió, una sentència o ensenyar. Normalment es solien incloure en els sermons, tot i podien anar sols, circulant de forma oral o escrita. El seu origen es remunta a l'Antiguitat, però al segle xii, durant l'Edat Mitjana, aconsegueix el seu moment de màxima difusió i el seu ús s'estendrà fins ben arribat el segle xviii. La seva funció és anàloga a la de la paràbola, ja que per una banda, s'usa la narrativa per fer entenedor i accessible un pensament, i per una altra banda es busca donar un reflex instructiu de com actuar correctament en la vida quotidiana. L'origen dels exemples utilitzats podia ser de procedència molt diversa: alguns provenien de textos religiosos i vides de sants; de textos de l'Antiguitat clàssica; altres eren exemples reals de fets històrics i una altra part eren extrets de la tradició dels relats orientals. A partir del segle xii van aparèixer obres marc o col·leccions, com El Conde Lucanor, que tenien com a propòsit recollir i difondre els exempla més populars.
rdf:langString
Latinské slovo exemplum znamená příklad. Odtud také exemplární, příkladný, a exemplář, původně (vzorový) kus nějaké přírodniny. Slovo exemplum se užívá jako technický termín v literární vědě a znamená zde krátký tradiční příběh, který lze využít k argumentaci nebo v kázání.
rdf:langString
An exemplum (Latin for "example", pl. exempla, exempli gratia = "for example", abbr.: e.g.) is a moral anecdote, brief or extended, real or fictitious, used to illustrate a point. The word is also used to express an action performed by another and used as an example or model.
rdf:langString
Un exemplum (au pluriel exempla) est une forme de récit bref qui vise à donner un modèle de comportement ou de morale. Il s’agit à la fois d’une fonction rhétorique (codifiée entre autres par Quintilien) et d’un type particulier de récit qui vise à persuader l’auditoire ou le lecteur. Son contenu est très varié, de même que ses emplois : dans les sermons, les ouvrages moraux ou théologiques, les discours juridiques… Ses deux principales formes sont l’exemplum rhétorique, porteur d’une morale et d’un modèle de comportement que l’on pourrait qualifier de civique, et l’exemplum homilétique, qui véhicule une morale religieuse et est principalement employé par les prédicateurs à partir du XIIIe siècle.
rdf:langString
El exemplum o ensiemplo ('ejemplo', en castellano medieval con variadas grafías, como «enxienplo») es un cuento o fábula con función moralizadora o doctrinal, que fue habitualmente incorporado en la estructura del sermón vulgar. A partir del siglo XIII, el uso del exemplum se hizo masivo. Profesores, oradores, moralistas, místicos y predicadores utilizaban todo tipo de relatos para adornar su exposición. A fin de que sus ideas fueran captadas, se valían de la ejemplificación o ilustración mediante anécdotas, fábulas, leyendas, etc. El autor se permitía tomar ejemplos tanto de origen sagrado como profano, o de fuentes orientales u occidentales. La ficción narrativa estaba concebida para servir de demostración a un objetivo moralizante.
rdf:langString
Een exempel of exemplum is een verhaal, dat vooral in de middeleeuwen werd ingezet om het publiek te overtuigen van een bepaald geloof en om het gegeven voorbeeld na te laten volgen. Bij uitbreiding ook te gebruiken voor een narratieve getuigenis die het publiek met een sterk voorbeeld wil overtuigen van een bepaald ideologisch standpunt. Dat kan een religieus, maar evengoed een sociaal standpunt zijn. Het exempel is verwant aan de gelijkenis, waarin één verhaal representatief is voor iets groters of abstracters. Als genre behoort een exempel tot het volksverhaal.
rdf:langString
L'exemplum (plurale exempla) è un genere letterario diffuso nel Medioevo. Si tratta tipicamente di un racconto (dichiarato come veridico) in cui il protagonista, grazie ad un determinato comportamento, ha raggiunto un certo risultato, corrispondente di solito alla salvezza dell'anima. Spesso il racconto del fatto scaturisce da una sentenza o da un momento della vita di un santo. Tali exempla venivano usati dai predicatori e, infatti, la ragione del successo e della diffusione di questi racconti è collegata all'ascesa degli ordini mendicanti. Successivamente tali racconti paradigmatici sono stati messi per iscritto, a volte dall'autore stesso. Si sono costituite vere e proprie enciclopedie di exempla con rimandi e rinvii interni. Una di queste raccolte è l'Alphabetum predicationum (XIV secolo), che presenta una notevole quantità di exempla in lingua volgare, o anche il Disciplina Clericalis scritta dal clerico Petrus Alfonsi. Questi testi circolavano anche fra i laici.
rdf:langString
Exempla (лат.), ед. ч. exemplum, буквально «пример» — жанр средневековой латинской литературы с ярко выраженной дидактической функцией; возник как украшение в проповедях или рассуждениях и восходит к ораторской практике античности.
rdf:langString
Exemplum, plural exempla, latin för exempel, är en teknisk term från den antika retoriken som betecknar en moralisk anekdot, antingen kortfattad eller omfattande, verklig eller fiktiv, som används för att illustrera en åsikt och som ofta utgör ett sedelärande exempel. Den sedelärande berättelsen har utvecklats till en litterär genre. Termen användes redan av Aristoteles. Omkring 100 f.Kr. vidgas betydelsen till att även innefatta exempelfigurer. Romare som Cicero och Marcus Fabius Quintilianus menar att sådana inte enbart ska hämtas från historien utan även från myten och hjältelegenden. Valerius Maximus sammanställde verket Factorum ac dictorum memorabilium libri, ungefär "samling av minnesvärda dåd och ord", under Tiberius styre. Att använda viktiga figurer och händelser och smidigt kunna införliva dessa i sin egen poesi var fortfarande mycket viktigt i den medeltida poesin. Genren är vanligt förekommande i äldre biografier där man förutom värderingar lägger in fakta som lyfter fram det man vill. Exempla kan användas både för att tala för eller tala emot någonting. Exemplum kan även användas i vidare betydelse för all typ av resonemang som används som exempel.
rdf:langString
Exemplum (ou coleção de exempla ou exemplário) é um gênero didático-literário cultivado na Idade Média. Sua denominação provém da palavra latina para exemplo. Apesar de existir desde a Antiguidade, seu desenvolvimento se deu principalmente nos meios monásticos entre os séculos XI e XII, especialmente entre os cistercienses. A partir do século XIII, o uso do exemplum se fez massivo. Professores, oradores, moralistas, místicos e predicadores utilizavam todo tipo de relatos para adornar sua exposição. A fim de que suas ideias fossem captadas, se valiam da exemplificação ou ilustração mediante anedotas, fábulas, lendas, etc. Como o define Federico Bravo: Para facilitar a assimilação de um ensinamento, nada como novelizá-lo ideando uma fábula, um relato, uma ficção que ponha em cena e torne tangível o preceito moral ou doutrinal que se pretende inculcar. A esta dupla preocupação obedece um dos gêneros que maior difusão alcançaram na tradição hispánica medieval, o exemplum, modalidade de discurso didático cuja característica mais notável é, precisamente, a de fazer coincidir em uma só duas artes diferentes: a de ensinar e a de contar. . O autor se permitia tomar exemplos tanto de origem sagrado como profano, de fontes orientais ou ocidentais. A ficção narrativa estava concebida para servir de demonstração a um objetivo moralizante.
rdf:langString
Exemplum, także egzemplum, inaczej kommemoracja (łac. commemoratio), niekiedy przykład (łac. exemplum) lub wzór (łac. model) – argument ze wspomnienia lub przypomnienia wydarzenia albo wydarzeń rzeczywistych czy fikcyjnych, który jest elementem wypowiedzi. Podczas argumentacji exemplum jest przesłanką prowadzącą przez podobieństwo (łac. similitudo) lub porównanie (łac. comparatio) do orzekania o podmiocie wnioskowania. Exemplum może być zaledwie antonomazją (czyli np. zastosowaniem imienia postaci historycznej lub literackiej do udowodnienia jakiejś cechy), krótkim porównaniem użytym w funkcji argumentu albo rozbudowaną narracją z tezą, w formie opowiadania prawdziwego, fikcyjnego lub prawdopodobnego. Teoria exemplum, , jest uważana za jeden z najważniejszych działów retoryki. Podstawy egzemplifikacji sformułował w starożytności Arystoteles, jego twierdzenia rozwinęli Cyceron i Kwintylian. Od późnej starożytności niektóre popularne, dłuższe exempla zaczęto oddzielać od całości wypowiedzi i przekształcać w odrębny, narracyjny gatunek literacki. W średniowieczu zbierano użyteczne dla przygotowania argumentacji, standardowe opowiadania w specjalne zbiory, zwane exempla. Zbiory te odegrały istotną rolę w kształtowaniu prozatorskiej sztuki narracyjnej, zwłaszcza nowelistyki. We współczesnym piśmiennictwie exemplum bywa mylone z opowiadaniem, ponieważ niektórzy autorzy błędnie używają te terminy zamiennie. Nie każde opowiadanie jest exemplum – staje się nim wówczas, gdy zostaje użyte w funkcji argumentu.
rdf:langString
Екзе́мплум (лат. exemplum, буквально «приклад», грец. paradeigma) – жанр з яскраво вираженою дидактичної функцією. Як правило, коротке оповідання з позитивним чи негативним прикладом. Екземплум виник як своєрідна прикраса в проповідях або міркуваннях і походить з ораторської практики античності. Корпус відомих екземплумів був надзвичайно великий і широко використовувався в середновічній літературі, починаючи з IV-V і до XV-XVI століть.
xsd:nonNegativeInteger
12134
