Evenly-suspended attention
http://dbpedia.org/resource/Evenly-suspended_attention
Gleichschwebende Aufmerksamkeit in der analytischen Sitzung lautet die wichtigste technische Grundregel Freuds für den Psychoanalytiker und beschreibt, wie er dem Patienten zuhören soll, ohne bestimmte Inhalte von dessen Äußerungen zu bevorzugen: „Man halte alle bewußten Einwirkungen von seiner Merkfähigkeit ferne und überlasse sich völlig seinem 'unbewußten Gedächtnisse', oder rein technisch ausgedrückt: Man höre zu und kümmere sich nicht darum, ob man sich etwas merke.“
rdf:langString
L'attention flottante (die frei/gleichschwebende Aufmerksamkeit) de « l'analyste » est une règle de la cure psychanalytique qui est le pendant de l'autre et première règle de l'association libre, destinée à « l'analysant » ou patient.
rdf:langString
L'atenció flotant és una expressió creada per Sigmund Freud per designar la regla tècnica segons la qual l'analista ha d'escoltar el pacient sense privilegiar cap element del discurs d'aquest i deixant obrar la pròpia activitat inconscient. Freud plantejà aquesta tècnica en Consells al metge sobre el tractament psicoanalític el 1912: «No hem de donar una importància particular a res del que sentim i convé que li prestem a tot la mateixa atenció flotant». L'atenció flotant suposa, per part de l'analista, la supressió momentània dels seus prejudicis conscients i defenses inconscients.
rdf:langString
In psychoanalysis, evenly-suspended attention is a form of analytical attention that is removed from both theoretical presuppositions and therapeutic goals. By not fixating on any particular part of the analysand's communication and allowing freedom of the unconscious, the analyst can mindfully benefit from the counterpart rule of free association, on the part of the analysand, to analyze their symptomatic patterns and behaviors.
rdf:langString
La atención flotante es una expresión creada por Sigmund Freud para designar la regla técnica según la cual el analista debe escuchar al paciente sin privilegiar ningún elemento del discurso de este último y dejando obrar su propia actividad inconsciente. Freud formuló esta técnica explícitamente así en Consejos al médico sobre el tratamiento psicoanalítico en 1912: «No debemos otorgar una importancia particular a nada de lo que oímos y conviene que le prestemos a todo la misma atención flotante». La atención flotante supone por consiguiente, por parte del analista, la supresión momentánea de sus prejuicios conscientes y de sus defensas inconscientes.
rdf:langString
rdf:langString
Atenció flotant
rdf:langString
Gleichschwebende Aufmerksamkeit
rdf:langString
Atención flotante
rdf:langString
Attention flottante (psychanalyse)
rdf:langString
Evenly-suspended attention
xsd:integer
28492716
xsd:integer
1124197293
rdf:langString
L'atenció flotant és una expressió creada per Sigmund Freud per designar la regla tècnica segons la qual l'analista ha d'escoltar el pacient sense privilegiar cap element del discurs d'aquest i deixant obrar la pròpia activitat inconscient. Freud plantejà aquesta tècnica en Consells al metge sobre el tractament psicoanalític el 1912: «No hem de donar una importància particular a res del que sentim i convé que li prestem a tot la mateixa atenció flotant». L'atenció flotant suposa, per part de l'analista, la supressió momentània dels seus prejudicis conscients i defenses inconscients. D'acord amb la tècnica de l'atenció flotant, el psicoanalista no ha de privilegiar, en l'escolta, cap element del discurs de l'analitzat. L'atenció flotant és, en relació amb l'analista, el procés corresponent o contrapunt de l'associació lliure (per la manera no selectiva amb què l'analitzat comunica les seues ocurrències en l'anàlisi). L'atenció flotant és un dels tres elements o preceptes que formen part de la disposició psíquica del psicoanalista (els altres dos en són la neutralitat i la regla d'abstinència). El conjunt d'aquests tres elements crea una atmosfera de comunicació "d'inconscient a inconscient" que fa possible l'associació lliure. Segons Freud, per a l'analista «(la) tècnica és molt senzilla. Desautoritza qualsevol recurs auxiliar, fins tot prendre anotacions, segons després veurem, i consisteix a no voler fixar-se {merken} en res en particular i prestar a tot el que un escolta la mateixa atenció flotant».
rdf:langString
Gleichschwebende Aufmerksamkeit in der analytischen Sitzung lautet die wichtigste technische Grundregel Freuds für den Psychoanalytiker und beschreibt, wie er dem Patienten zuhören soll, ohne bestimmte Inhalte von dessen Äußerungen zu bevorzugen: „Man halte alle bewußten Einwirkungen von seiner Merkfähigkeit ferne und überlasse sich völlig seinem 'unbewußten Gedächtnisse', oder rein technisch ausgedrückt: Man höre zu und kümmere sich nicht darum, ob man sich etwas merke.“
rdf:langString
In psychoanalysis, evenly-suspended attention is a form of analytical attention that is removed from both theoretical presuppositions and therapeutic goals. By not fixating on any particular part of the analysand's communication and allowing freedom of the unconscious, the analyst can mindfully benefit from the counterpart rule of free association, on the part of the analysand, to analyze their symptomatic patterns and behaviors. It was originally proposed by Sigmund Freud in 1912, in his text "Recommendations to Physicians Practicing Psycho-Analysis". Such "hovering" attention, as Freud initially put it in 1909 in the case study of Little Hans, was a technical development of "alert passivity" from the more aggressive listening and interpretation of the 1890s, as he turned away from the practice of hypnosis towards the new framework of psychoanalysis.
rdf:langString
La atención flotante es una expresión creada por Sigmund Freud para designar la regla técnica según la cual el analista debe escuchar al paciente sin privilegiar ningún elemento del discurso de este último y dejando obrar su propia actividad inconsciente. Freud formuló esta técnica explícitamente así en Consejos al médico sobre el tratamiento psicoanalítico en 1912: «No debemos otorgar una importancia particular a nada de lo que oímos y conviene que le prestemos a todo la misma atención flotante». La atención flotante supone por consiguiente, por parte del analista, la supresión momentánea de sus prejuicios conscientes y de sus defensas inconscientes. Según la técnica de la atención flotante, el psicoanalista no debe privilegiar, en su escucha, ninguno de los elementos particulares del discurso del analizado. La atención flotante es, en relación con el analista, el proceso correspondiente o contrapunto de la asociación libre (de la manera no selectiva en que el analizando debe comunicar sus ocurrencias durante el análisis). La atención flotante es uno de los tres elementos o preceptos que forman parte de la disposición psíquica o actitud anímica del psicoanalista, siendo la neutralidad y la regla de abstinencia los otros dos. El conjunto de estos tres elementos permite crear una atmósfera de comunicación "de inconsciente a inconsciente" que hace posible la asociación libre. En palabras de Freud, para el analista «(la) técnica es muy simple. Desautoriza todo recurso auxiliar, aun el tomar apuntes, según luego veremos, y consiste meramente en no querer fijarse {merken} en nada en particular y en prestar a todo cuanto uno escucha la misma atención parejamente flotante».
rdf:langString
L'attention flottante (die frei/gleichschwebende Aufmerksamkeit) de « l'analyste » est une règle de la cure psychanalytique qui est le pendant de l'autre et première règle de l'association libre, destinée à « l'analysant » ou patient.
xsd:nonNegativeInteger
2672