Euro Plus Pact
http://dbpedia.org/resource/Euro_Plus_Pact an entity of type: WikicatTreatiesAndDeclarationsOfTheEuropeanUnion
Pacte de l'Euro és l'acord que la Unió Europea va decidir ratificar el juny de 2011 amb l'objectiu d'aturar la crisi en el deute nacional de diversos països de la zona euro, i que va suposar un pas més cap a les condicions del Pacte d'estabilitat i creixement de 1997. Les mesures van cercar millorar la competitivitat dels treballadors mitjançant un compromís formal de tots els països de la Unió. El pacte ha estat durament criticat per sindicats, grups socials i grups d'esquerra, ja que les mesures suposarien reformar el sistema de pensions i de prestacions socials, reduint els drets de la població. Els que proposaven el pacte van al·legar que és l'única forma de trencar el cercle viciós de l'endeutament.
rdf:langString
El Pacto por el Euro o Pacto por el Euro Plus es el acuerdo que la Unión Europea decidió ratificar en junio de 2011 con el objetivo de detener la crisis en la deuda nacional de varios países de la eurozona, y que supondría un paso más hacia las condiciones del Pacto de estabilidad y crecimiento de 1997. Las medidas buscan mejorar la competitividad de los trabajadores mediante un compromiso formal de todos los países de la Unión. El pacto ha sido duramente criticado por sindicatos, grupos sociales y grupos de izquierda ya que las medidas supondrían reformar el sistema de pensiones y de prestaciones sociales, reduciendo los derechos de la población. Los que proponen el pacto alegan que es la única forma de romper el círculo vicioso del endeudamiento.
rdf:langString
Η Συμφωνία Euro Plus υιοθετήθηκε τον Μάρτιο του 2011 κάτω από μια της Ευρωπαϊκής Ένωσης, ως διακυβερνητική συμφωνία μεταξύ όλων των μελών της Ευρωπαϊκής Ένωσης (εκτός από την Κροατία, τη Τσεχία, την Ουγγαρία, τη Σουηδία και το Ηνωμένο Βασίλειο), στην οποία αναλήφθηκαν συγκεκριμένες δεσμεύσεις για τη συνεχή λειτουργία ενός νέου κοινού γενικά συμφωνηθέντος πολιτικού πλαισίου για την εφαρμογή διαρθρωτικών μεταρρυθμίσεων με στόχο τη βελτίωση της ανταγωνιστικότητας, της απασχόλησης, της χρηματοπιστωτικής σταθερότητας και της δημοσιονομικής ισχύος κάθε χώρας. Το σχέδιο υποστηρίχθηκε από τη γαλλική και τη γερμανική κυβέρνηση ως μία από τις πολλές πολιτικές απαντήσεις που απαιτούνται για την ενίσχυση σε περιοχές της Οικονομικής και Νομισματικής Ένωσης που η Κρίση της Ευρωζώνης είχε αποκαλύψει ότι
rdf:langString
The Euro-Plus Pact (or Euro+ Pact, also initially called the Competitiveness Pact or later the Pact for the Euro) was adopted in March 2011 under EU's Open Method of Coordination, as an intergovernmental agreement between all member states of the European Union (except Croatia, Czech Republic, Hungary, Sweden and UK), in which concrete commitments were made to be working continuously within a new commonly agreed political general framework for the implementation of structural reforms intended to improve competitiveness, employment, financial stability and the fiscal strength of each country. The plan was advocated by the French and German governments as one of many needed political responses to strengthen the EMU in areas which the European sovereign-debt crisis had revealed as being too p
rdf:langString
Der Euro-Plus-Pakt ist ein Maßnahmenpaket der 17 Staats- und Regierungschefs der damaligen Eurozone sowie Bulgariens, Dänemarks, Polens, Rumäniens und der heutigen Eurozonenmitglieder Malta und Zypern zur „Erhöhung der Wettbewerbsfähigkeit“ in den betreffenden Ländern. Er wurde am 11. März 2011 auf einem Sondertreffen in Brüssel als Pakt für den Euro vereinbart und auf dem Europäischen Rat am 24. und 25. März 2011 abschließend beraten. Der Pakt schlägt Maßnahmen zur wirtschaftspolitischen Koordinierung vor, um eine größere Konvergenz der Volkswirtschaften in der Eurozone zu erreichen. Fortschritte messen die Euroländer anhand objektiver Indikatoren – zum Beispiel der Lohnstückkosten.
rdf:langString
Le Pacte pour l'euro plus, aussi appelé acte de compétitivité, se réfère à un accord entériné le 25 mars 2011, à l'initiative de Nicolas Sarkozy et Angela Merkel, conduisant à un ensemble d'engagements de convergence économique et de renforcement de la compétitivité. Il fait suite au pacte de compétitivité proposé un mois plus tôt par la France et l'Allemagne, et qui avait alors provoqué un certain mécontentement parmi les États membres de l'Union européenne (par exemple, la Belgique y voyait une menace vis-à-vis de son système d'indexation des salaires). Ce pacte est ainsi appelé car il regroupe les 17 États de la zone euro, plus des États supplémentaires tels que la Pologne, la Bulgarie, le Danemark, la Roumanie, la Lituanie et la Lettonie. Il peut être considéré comme une version plus c
rdf:langString
Il Patto Euro Plus (o Patto Euro+, inizialmente chiamato anche Patto di competitività e poi Patto per l'euro) è un piano del 2011 con cui alcuni stati membri dell'Unione europea si sono impegnati a mettere in atto una serie di riforme politiche che dovrebbero migliorarne la solidità fiscale e la competitività.
rdf:langString
Het Euro-plus pact (in eerste instantie ook wel het concurrentievermogenpact) is een plan uit 2011, waarin de lidstaten van de Europese Unie concrete afspraken maken over een lijst van politieke hervormingen die zijn bedoeld om het begrotingsbeleid en de concurrentiepositie van elk land te verbeteren. Het plan werd opgesteld door de Franse en Duitse overheden. Daarna bepleitten beide landen de invoering ervan in alle andere landen van de eurozone. Als zodanig is het Euro-plus pact ontworpen als een strengere opvolger van het stabiliteits- en groeipact, dat niet consequent is doorgevoerd. Het Euro-plus pact is controversieel, niet alleen vanwege de gesloten manier, waarop het plan werd ontwikkeld, maar ook vanwege de doelen die het postuleert. Het Euro-plus pact werd in maart 2011 goedgekeu
rdf:langString
Europluspakten, ursprungligen känd som konkurrenskraftspakten, är en politisk överenskommelse som ingicks av euroområdets stats- eller regeringschefer den 11 mars 2011 och av merparten av stats- eller regeringscheferna inom Europeiska rådet vid dess sammanträde den 24–25 mars 2011 i Bryssel, Belgien. Pakten är en påbyggnad av stabilitets- och tillväxtpakten och syftar till att stärka den ekonomiska samordningen mellan medlemsstaterna för att uppnå bättre konkurrens och ekonomisk konvergens inom framför allt euroområdet. Den utarbetades och antogs mot bakgrund av den statsfinansiella kris som hade uppstått inom Europeiska unionen efter finanskrisen 2007–2008.
rdf:langString
rdf:langString
Pacte de l'Euro
rdf:langString
Euro-Plus-Pakt
rdf:langString
Συμφωνία Euro Plus
rdf:langString
Pacto por el Euro
rdf:langString
Euro Plus Pact
rdf:langString
Pacte pour l’euro plus
rdf:langString
Euro plus
rdf:langString
Euro-plus pact
rdf:langString
Europluspakten
xsd:integer
31185812
xsd:integer
1113482354
rdf:langString
Pacte de l'Euro és l'acord que la Unió Europea va decidir ratificar el juny de 2011 amb l'objectiu d'aturar la crisi en el deute nacional de diversos països de la zona euro, i que va suposar un pas més cap a les condicions del Pacte d'estabilitat i creixement de 1997. Les mesures van cercar millorar la competitivitat dels treballadors mitjançant un compromís formal de tots els països de la Unió. El pacte ha estat durament criticat per sindicats, grups socials i grups d'esquerra, ja que les mesures suposarien reformar el sistema de pensions i de prestacions socials, reduint els drets de la població. Els que proposaven el pacte van al·legar que és l'única forma de trencar el cercle viciós de l'endeutament.
rdf:langString
Η Συμφωνία Euro Plus υιοθετήθηκε τον Μάρτιο του 2011 κάτω από μια της Ευρωπαϊκής Ένωσης, ως διακυβερνητική συμφωνία μεταξύ όλων των μελών της Ευρωπαϊκής Ένωσης (εκτός από την Κροατία, τη Τσεχία, την Ουγγαρία, τη Σουηδία και το Ηνωμένο Βασίλειο), στην οποία αναλήφθηκαν συγκεκριμένες δεσμεύσεις για τη συνεχή λειτουργία ενός νέου κοινού γενικά συμφωνηθέντος πολιτικού πλαισίου για την εφαρμογή διαρθρωτικών μεταρρυθμίσεων με στόχο τη βελτίωση της ανταγωνιστικότητας, της απασχόλησης, της χρηματοπιστωτικής σταθερότητας και της δημοσιονομικής ισχύος κάθε χώρας. Το σχέδιο υποστηρίχθηκε από τη γαλλική και τη γερμανική κυβέρνηση ως μία από τις πολλές πολιτικές απαντήσεις που απαιτούνται για την ενίσχυση σε περιοχές της Οικονομικής και Νομισματικής Ένωσης που η Κρίση της Ευρωζώνης είχε αποκαλύψει ότι είναι πολύ κακώς κατασκευασμένες.
rdf:langString
Der Euro-Plus-Pakt ist ein Maßnahmenpaket der 17 Staats- und Regierungschefs der damaligen Eurozone sowie Bulgariens, Dänemarks, Polens, Rumäniens und der heutigen Eurozonenmitglieder Malta und Zypern zur „Erhöhung der Wettbewerbsfähigkeit“ in den betreffenden Ländern. Er wurde am 11. März 2011 auf einem Sondertreffen in Brüssel als Pakt für den Euro vereinbart und auf dem Europäischen Rat am 24. und 25. März 2011 abschließend beraten. Der Pakt schlägt Maßnahmen zur wirtschaftspolitischen Koordinierung vor, um eine größere Konvergenz der Volkswirtschaften in der Eurozone zu erreichen. Fortschritte messen die Euroländer anhand objektiver Indikatoren – zum Beispiel der Lohnstückkosten. Der Euro-Plus-Pakt ergänzt das Europäische Semester (Abstimmung der nationalen Haushaltsplanung) und den Europäischen Stabilitätsmechanismus, der ab 2013 als permanenter Krisenmechanismus zukünftige Haushaltskrisen von Mitgliedstaaten der Eurozone wie in der Euro-Krise ab 2010 verhindern soll, sowie die im Rahmen des sog. „Six-Pack“ vereinbarte Verschärfung des Stabilitäts- und Wachstumspakts. Während der Stabilisierungsmechanismus und das Six-Pack Änderungen im Europarecht beinhalten und auch von Europäischer Kommission und Europäischem Parlament beschlossen wurden, basiert der Euro-Plus-Pakt allerdings rein auf freiwilliger Zusammenarbeit der Mitgliedstaaten. Er soll nach dem Willen seiner Autoren nicht als völkerrechtliches Abkommen gelten. Aufgrund der Nichtbeteiligung Großbritanniens, Schwedens, Tschechiens und Ungarns konnte der Pakt nicht im Rahmen des eigentlich für die Koordinierung der Wirtschaftspolitik vorgesehenen Verfahrens nach Art. 121 II AEUV verabschiedet werden. Die einzigen als völkerrechtlich verbindlich geltenden Regelungen finden sich im Abschnitt Konkrete jährliche Verpflichtungen, in denen die Europäische Union das Recht zur Fragestellung und Koordinierung hat. Dies bedeutet auch, dass es keine Umsetzung in nationales Recht gibt, folglich keine direkte Beteiligung nationaler Parlamente und keine Beschwerdemöglichkeit gegenüber nationalen Gerichten. Im Juni 2012 wird der Europäische Rat auf Grundlage der Bewertung der Europäischen Kommission zu den Reformprogrammen und Zielen der Länder seine Schlussfolgerungen verabschieden.
rdf:langString
El Pacto por el Euro o Pacto por el Euro Plus es el acuerdo que la Unión Europea decidió ratificar en junio de 2011 con el objetivo de detener la crisis en la deuda nacional de varios países de la eurozona, y que supondría un paso más hacia las condiciones del Pacto de estabilidad y crecimiento de 1997. Las medidas buscan mejorar la competitividad de los trabajadores mediante un compromiso formal de todos los países de la Unión. El pacto ha sido duramente criticado por sindicatos, grupos sociales y grupos de izquierda ya que las medidas supondrían reformar el sistema de pensiones y de prestaciones sociales, reduciendo los derechos de la población. Los que proponen el pacto alegan que es la única forma de romper el círculo vicioso del endeudamiento.
rdf:langString
The Euro-Plus Pact (or Euro+ Pact, also initially called the Competitiveness Pact or later the Pact for the Euro) was adopted in March 2011 under EU's Open Method of Coordination, as an intergovernmental agreement between all member states of the European Union (except Croatia, Czech Republic, Hungary, Sweden and UK), in which concrete commitments were made to be working continuously within a new commonly agreed political general framework for the implementation of structural reforms intended to improve competitiveness, employment, financial stability and the fiscal strength of each country. The plan was advocated by the French and German governments as one of many needed political responses to strengthen the EMU in areas which the European sovereign-debt crisis had revealed as being too poorly constructed. The pact was constructed as an attempt to incentivize increased implementation of structural reforms by each participating EU member state, to improve their performance within the four focus areas of the pact, through: (1) A regular bottom-up inter-governmental political dialogue (learning best practices from each other) and (2) A commitment for each state to include reform measures (freely chosen from a broad list of potential policy action responses) in their annual National Reform Programme for those of the areas found in critical need of improvement. It also featured a commitment to transpose and operationalize one of the Stability and Growth Pact fiscal rules directly into national legislation – to make it more effectively working, and a commitment to perform regular "structured dialogue" for enhanced tax policy coordination in EU. In May 2015, the European Political Strategy Centre (in-house think tank of the European Commission) upon its analysis of the latest set of submitted National Reform Programmes, declared the pact was in a dormant state (not being actively used or referred to by the majority of participating states), and recommended it should be revived by moving it from its current intergovernmental state to become an integrated part of the European Semester in the EU framework law. In the latest approved plan for reforming the EMU, this recommendation was adopted with a target for its transposition to take place at the latest in June 2017.
rdf:langString
Le Pacte pour l'euro plus, aussi appelé acte de compétitivité, se réfère à un accord entériné le 25 mars 2011, à l'initiative de Nicolas Sarkozy et Angela Merkel, conduisant à un ensemble d'engagements de convergence économique et de renforcement de la compétitivité. Il fait suite au pacte de compétitivité proposé un mois plus tôt par la France et l'Allemagne, et qui avait alors provoqué un certain mécontentement parmi les États membres de l'Union européenne (par exemple, la Belgique y voyait une menace vis-à-vis de son système d'indexation des salaires). Ce pacte est ainsi appelé car il regroupe les 17 États de la zone euro, plus des États supplémentaires tels que la Pologne, la Bulgarie, le Danemark, la Roumanie, la Lituanie et la Lettonie. Il peut être considéré comme une version plus contraignante du Pacte de stabilité et de croissance qui a eu un succès mitigé.[réf. nécessaire]
rdf:langString
Il Patto Euro Plus (o Patto Euro+, inizialmente chiamato anche Patto di competitività e poi Patto per l'euro) è un piano del 2011 con cui alcuni stati membri dell'Unione europea si sono impegnati a mettere in atto una serie di riforme politiche che dovrebbero migliorarne la solidità fiscale e la competitività. Il piano è stato sostenuto dal governo francese e da quello tedesco per poi avere una diffusa adozione da altri paesi dell'Eurozona. È stato pensato come un successore più severo al Patto di stabilità e crescita, che non è stato attuato in modo coerente. È stato adottato nel Consiglio europeo nel marzo 2011. L'adesione è aperta a tutti gli Stati membri dell'Unione europea.
rdf:langString
Het Euro-plus pact (in eerste instantie ook wel het concurrentievermogenpact) is een plan uit 2011, waarin de lidstaten van de Europese Unie concrete afspraken maken over een lijst van politieke hervormingen die zijn bedoeld om het begrotingsbeleid en de concurrentiepositie van elk land te verbeteren. Het plan werd opgesteld door de Franse en Duitse overheden. Daarna bepleitten beide landen de invoering ervan in alle andere landen van de eurozone. Als zodanig is het Euro-plus pact ontworpen als een strengere opvolger van het stabiliteits- en groeipact, dat niet consequent is doorgevoerd. Het Euro-plus pact is controversieel, niet alleen vanwege de gesloten manier, waarop het plan werd ontwikkeld, maar ook vanwege de doelen die het postuleert. Het Euro-plus pact werd in maart 2011 goedgekeurd en maakt gebruik van de zogenaamde .
rdf:langString
Europluspakten, ursprungligen känd som konkurrenskraftspakten, är en politisk överenskommelse som ingicks av euroområdets stats- eller regeringschefer den 11 mars 2011 och av merparten av stats- eller regeringscheferna inom Europeiska rådet vid dess sammanträde den 24–25 mars 2011 i Bryssel, Belgien. Pakten är en påbyggnad av stabilitets- och tillväxtpakten och syftar till att stärka den ekonomiska samordningen mellan medlemsstaterna för att uppnå bättre konkurrens och ekonomisk konvergens inom framför allt euroområdet. Den utarbetades och antogs mot bakgrund av den statsfinansiella kris som hade uppstått inom Europeiska unionen efter finanskrisen 2007–2008. Pakten bygger på den öppna samordningsmetoden, som innebär att medlemsstaterna kommer överens om gemensamma politiska mål och utvärderar varandras reformer. Metoden baserar sig helt på frivillighet och innefattar inga verktyg för att säkerställa att medlemsstaterna faktiskt fullföljer sina åtaganden, så som är fallet med rättsligt bindande rättsakter. Utöver euroområdet omfattade pakten ursprungligen Bulgarien, Danmark, Lettland, Litauen, Polen och Rumänien – det vill säga samtliga medlemsstater inom Europeiska unionen utom Tjeckien, Storbritannien, Sverige och Ungern, som valde att stå utanför och därför inte fick delta vid diskussioner om pakten. Sedan dess har Kroatien tillkommit som medlem i unionen, utan att ansluta sig till pakten, samtidigt som Lettland och Litauen har blivit en del av euroområdet och Storbritannien har lämnat unionen. Sedan 2014 har dock europluspakten spelat ut sin roll och den har inte åberopats av medlemsstaterna. Genom fördraget om stabilitet, samordning och styrning har vissa delar av den omvandlats till rättsligt bindande åtaganden genom internationell rätt.Även Storbritannien valde att stå utanför under sin tid som medlem i EU. Det är dock möjligt för dessa medlemsstater att ansluta sig till pakten i ett senare skede. I april 2011 antydde Sveriges finansminister Anders Borg att Sverige skulle ansluta sig till pakten i efterhand. Kroatiens regering har ännu inte gett besked om Kroatien kommer att delta i pakten.
xsd:nonNegativeInteger
28748
