Ethics

rdf:langString Ètica

rdf:langString L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. El camp de l'ètica, juntament amb l'estètica, es preocupa per la reflexió relativa als valors i, com a conseqüència, sobre la branca de la filosofia dita axiologia. L'ètica procura resoldre qüestions sobre la moralitat humana, definint conceptes com ara el bé i el mal, allò que és bo i dolent, allò que és virtuós o un vici, allò que és just o un crim. Com a camp de recerca intel·lectual, la filosofia moral es relaciona igualment amb els camps de la psicologia moral, l'ètica descriptiva i la teoria dels valors. Comprèn tres àrees principals d'estudi: 1. * Metaètica, mira d'estudiar l'origen, la naturalesa i el significat dels conceptes ètics. Es tracta d'un tipus de filosofia anomenat teòric. 2. * Ètica normativa, mira de procurar unes regles o estàndards de conducta humana. Es tracta d'un tipus de filosofia anomenat teòric. 3. * Ètica aplicada, és l'aplicació de l'ètica normativa i l'examen de les controvèrsies ètiques específiques a l'ús de l'ètica normativa. Es tracta d'una filosofia de tipus pràctic. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgix de l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica. La reflexió sobre com s'ha d'actuar i la seua teorització es troba ja documentada a l'Edat del Ferro europea i es troba igualment a la Xina antiga on pren forma prematurament d'ètica aplicada i normativa. De fet, les religions hinduista, cristiana, jueva o budista són una mostra evident de l'antigor de la reflexió al voltant dels valors correctes, incorrectes o acceptables. En filosofia clàssica, l'ètica no s'hi resumix només a través dels hàbits o costums socialment definits i comuns, però cerca un fonament teòric per així millorar o trobar el millor mode de vida entre persones, això voldria significar, la cerca del millor estil de vida, tant a l'àmbit privat com al públic. L'ètica incloïa vàries i diverses àrees que hui dia separem dins l'antropologia, la psicologia, la sociologia, l'economia, la pedagoia o la política. Amb la professionalització creixent i l'especialització del coneixement, sorgides amb la Revolució Industrial, la majoria dels camps l'objecte d'estudi dels quals els havia inclòs tot sovint la filosofia, s'establixen com a disciplines científiques independents, particularment l'ètica. A Europa, amb l'adveniment del cristianisme, l'ètica grega és abandonada per un tipus de raonament més universalista. Aquest raonament predomina a Occident durant l'Edat Moderna, moment en què es reformula per donar peu a diverses àrees d'estudi, així com una aplicació tot sovint deontològica, hereua de la Il·lustració.