Ernst Praetorius

rdf:langString Ernst Praetorius

rdf:langString Ernst Praetorius (Berlín, 20 de setembre de 1880 - Ankara, 27 de març de 1946) Va ser director d'orquestra alemany, director general de música, professor universitari i historiador de la música. Ernst Praetorius era fill de l'orientalista Franz Praetorius i de la seva esposa Johanna Praetorius, nascuda Blanck. Va rebre lliçons de violí a una edat primerenca (1887-1892 amb a Breslau, 1892-1899 i amb a Leipzig), així com lliçons de composició amb a Halle. A més de practicar, Praetorius també va tractar la música teòricament. De 1899 a 1905 va estudiar musicologia i història de la música a la Universitat de Berlín. amb Carl Stumpf. Es va doctorar el 1905 amb una tesi sobre la teoria Die Mensuraltheorie de Franchino Gaffurius i va ser entre 1906 i 1909 director del museu de la història de la música Heyer, després a Colònia, al carrer Worringerstrasse. Del 1909 al 1912, Praetorius va treballar com a acompanyant i director d'òpera a l'Opera de Colònia. El 1912 i el 1913 va ser director a la Bochum Schauspielhaus, 1913 i 1914 al Teatre Nou de Leipzig i al Teatre de la ciutat de Breslau. Després va treballar durant un any al teatre de Lübeck, de 1915 a 1922 de nou al teatre de la ciutat de Breslau. Del 1922 al 1924 va ser director dels teatres d'òpera Grosse Volksoper i de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín. El 1924 es va convertir en director de música general del Teatre Nacional Alemany de Weimar. Mentre que el públic i els experts apreciaven Praetorius, els radicals de dreta el van atacar violentament. El motiu principal va ser el seu compromís amb la música contemporània. Després de la interpretació de Jonny spielt auf d'Ernst Krenek per Praetorius el 1928, una sèrie d'articles d'incitació contra Praetorius van aparèixer al diari nazi de Weimar Der Nationalsozialist. El 1930 el partit nazi, NSDAP, ara representat per primera vegada en el govern de l'estat turc, va intentar acomiadar-lo. El consell assessor del Teatre Nacional, però, va parlar del seu director general de música. Després que els nacionalsocialistes van prendree el poder, Praetorius fou alliberat immediatament el febrer de 1933. Un dels motius va ser la direcció de l'òpera de Paul Hindemith. També va estar amb la jueva Dr. Käthe Ruhemann (13 de gener de 1891 a Berlín - 1981 a Ankara, Turquia, pediatra, la qual s'havia casat per primera vegada amb el doctor Bruno Baruch Goldstein, hi tingueren tres fills). Sota aquesta pressió política, els dos es van divorciar de fet el 1935, però van seguir convivint. Els teatres d'òpera de Berlín es van negar a contractar Praetorius, que ara estava a l'atur, amb el resultat que va treballar com a taxista.