Eretum

rdf:langString Eretum

rdf:langString Eretum fou una ciutat dels sabins a la via Salària, a la seva unió amb la via Nomentana, prop del Tíber i a menys de 30 km de Roma. Virgili l'esmenta com una de les ciutats que van lluitar contra Enees, del que només es desprèn que fou considerada molt antiga. Fou teatre de lluites entre romans i sabins: el primer en el regne de Tul·li Hostili, i després amb el seu successor Tarquí Prisc que es va enfrontar i va vèncer els etruscs, aliats dels sabins, que s'havien establert a la ciutat; Tarquí el Superb va guanyar una victòria decisiva sobre els sabins a la rodalia de la ciutat; ja sota la república va tornar a ser el lloc de combats i els romans van obtenir allí dues victòries: la primera dels cònsols Postumi i Meneni el 503 aC, i la segona de Nautí el 458 aC. Durant el decemvirat els sabins van establir la seva capital a Eretum i des allí van atacar territori romà. No s'esmenta exactament quan va passar a domini romà però fou després d'aquest fets. Després torna a ser esmentada durant la Segona Guerra Púnica quan Anníbal la va fer servir de base pels seus atacs a la capella de Ferònia (Etrúria) en el seu avança a Roma per la via Salària. Sembla que ja havia perdut la importància que podria haver tingut abans i era una petita ciutat. Estrabó la descriu poc més que com un llogaret i Valeri Màxim l'anomena "vicus sabiniae regionis" (poblet de la regió sabina). Plini ni l'esmenta. Probablement era dependent de Nomentum, però era una estació de la via Salària i va existir fins al segle IV en què desaparegué. Es suposa que és l'actual Rimane, on hi ha unes ruïnes prop del pont de Ponte di Casa Cotta; un altre possibilitat és Monte Rotondo; la tercera possibilitat és al turó Grotta Marozza prop de les aigües termals de Bagni di Grotta Marozza que probablement correspondrien a Aquae Labanae que Estrabó diu que era a la rodalia d'Eretum.