Eosinophilic pneumonia

rdf:langString Pneumònia eosinofílica

rdf:langString La pneumònia eosinofílica (PE) és una malaltia en què un cert tipus de glòbuls blancs anomenats eosinòfils s'acumulen als pulmons, com a resultat de l'acció de determinades integrines, quimiocines i altres citocines que formen part dels mecanismes de resposta inflamatòria. Aquestes cèl·lules causen una pertorbació dels espais aeris normals (alvèols), on s'extreu l'oxigen de l'atmosfera, que pot ser aguda o crònica. Existeixen diversos tipus de pneumònia eosinofílica i poden donar-se en qualsevol grup d'edat, tot i que es veuen amb major freqüencia en adults joves i molt poques vegades en nens o nounats. Les seves causes són molt diverses, entre elles les infeccions parasitàries, la radioteràpia mamària, reaccions d'hipersensibilitat a determinats compostos químics, el fum de tabac, el del tabac mentolat i el vapor de cànnabis o de les cigarretes electròniques. També la pot desencadenar una àmplia llista de medicaments que inclou la sertralina, la risperidona, la mesalazina, la bleomicina, el cisplatí, el tamoxifé (un antineoplàstic usat contra el càncer de mama), la minociclina (un antibiòtic del grup de las tetraciclines), la ceftarolina (un membre de la classe de les cefalosporines), la daptomicina l'amiodarona, la nitrofurantoïna (un profàrmac antibacterià que s'administra en certs casos d'infecció urinària), el levetiracetam, el dupilumab (un biofàrmac emprat per tractar la dermatitis atòpica) i diverses sulfamides. De manera excepcional, la PE és la primera manifestació d'una síndrome antisintetasa. Eventualment, l'origen de la forma crònica de la malaltia es idiopàtic. La PE crònica recidivant és una entitat clínica poc freqüent. Ha estat descrita l'associació de pneumònia eosinofílica amb l'artritis reumatoide i la infecció per SARS-CoV-2. Són molt inusuals els casos de PE relacionats amb reaccions adverses derivades de la vaccinació contra la COVID-19. Els símptomes més comuns inclouen la tos, la febre, dificultats per respirar i suors nocturnes. Adesiara, la PE crònica cursa amb alteracions bronquials o cardíaques. La PE és diagnosticada per una combinació d'anàlisis de sang, rentat broncoalveolar, radiografies i tomografia computada. En la majoria de pneumònies eosinofíliques, el pronòstic és excel·lent una vegada s'ha diagnosticat la malaltia i s'ha començat un tractament amb corticoesteroides sistèmics. Quan la resposta a aquests fàrmacs no és bona, emprar omalizumab (un anticòs monoclonal anti-IgE humanitzat que s'administra habitualment a persones amb asma al·lèrgic persistent) pot ser una alternativa terapèutica vàlida. En casos crònics, l'ús inicial de benralizumab (un altre anticòs monoclonal) ha obtingut bons resultats. El mepolizumab s'ha administrat amb èxit a malalts afectes d'una PE crònica idiopàtica i intolerants als corticoides.