Emer de Vattel
http://dbpedia.org/resource/Emer_de_Vattel an entity of type: Thing
Emer de Vattel fou un filòsof, diplomàtic i jurista suís. Va ser influït en gran part de la seva filosofia de Leibniz i Wolff i va tractar d'integrar les seves idees en el sistema jurídic i polític. La seva obra més famosa va ser El Dret de Gents i Principis de la Llei Natural aplicats a la conducta i als assumptes de les nacions i dels Sobirans. Aquest treball va ser el seu salt a la fama i li va valer el prestigi suficient per ser nomenat conseller de la cort del rei August III de Saxònia, del qual fou també conseller privat (1758) i pràcticament dirigí la política del seu regne.
rdf:langString
إمير دي فاتل (15 أبريل 1714 - 28 ديسمبر 1767) (بالفرنسية: Emer de Vattel) محامي وفيلسوف ودبلوماسي سويسري، ارتكزت مؤلفاته القانونية بشكل ملحوظ على القانون الدولي، وتأثر إلى حد كبير بالقاضي الهولندي هوغو غروتيوس. يعتبر كتابه «قانون الأمم» (The Law of Nations) الذي ألّفه سنة 1758 أهم عمل له، وقد كان السبب في شهرته، وتعيينه مستشارًا في محكمة أغسطس الثالث ملك بولندا.
rdf:langString
Emer(ich) de Vattel (* 25. April 1714 in Couvet; † 28. Dezember 1767 in Neuchâtel) war ein Neuenburger Natur- und Völkerrechtler und Vertreter der Westschweizer Naturrechtsschule (École romande du droit naturel). Weitere Schreibweisen seines Namens sind Emmeric de Vattel (Wattl) oder Emmerich von Vattel. Er war vielleicht ein Schüler von Jean-Jacques Burlamaqui. Bekannt ist Vattel vor allem für seine zahlreichen rechtsphilosophischen Schriften, die das Verständnis des Völkerrechts bis heute prägen.
rdf:langString
Emer de Vattel, né le 25 avril 1714 à Couvet dans l'actuel canton de Neuchâtel (alors principauté prussienne), et mort le 28 décembre 1767 à Neuchâtel, est un juriste, philosophe et diplomate, dont l'œuvre juridique a profondément marqué le droit international public.
rdf:langString
Emer de Vattel (25 de abril de 1714 - 28 de diciembre de 1767), fue un filósofo suizo, diplomático y jurista cuyas teorías sentaron las bases del derecho internacional moderno y la filosofía política. Nació en Couvet en Neuchatel, Suiza, en 1714 y murió en 1767. Fue influido en gran parte de su filosofía de Leibniz y Wolff y trató de integrar sus ideas en el sistema jurídico y político. Su obra más famosa fue El Derecho de Gentes y Principios de la Ley Natural aplicados a la conducta y a los asuntos de las naciones y de los Soberanos . Este trabajo fue su salto a la fama y le valió el prestigio suficiente para ser nombrado consejero de la corte del rey Augusto III de Sajonia.
rdf:langString
Emer (Emmeric, Emerich o Emmerich) de Vattel (Couvet, 25 aprile 1714 – Neuchâtel, 28 dicembre 1767) è stato un giurista, diplomatico e filosofo svizzero, le cui teorie portarono alla fondazione del moderno diritto internazionale e della moderna filosofia politica.
rdf:langString
Emer (Emerich) de Vattel (ur. 25 kwietnia 1714, Couvet, zm. 28 grudnia 1767, Neuchâtel) – szwajcarski filozof, dyplomata, prawnik. Uważany jest za autorytet z zakresu prawa międzynarodowego, a także nosi miano „Ojca Prawa Narodu”. Rozwinął koncepcję międzynarodowych „zwyczajów zwyczajowych”, dziś definiowaną jako prawo zwyczajowe. Znany najbardziej dzięki traktatowi z dziedziny prawa międzynarodowego Droit des gens; ou, Principes de la loi naturelle appliqués à la conduite et aux affaires des nations et des souverains (1758). Dzieło to przyniosło mu wielką sławę.
rdf:langString
艾默瑞奇·德·瓦特爾（Emer (Emmerich) de Vattel，1714年4月25日－1767年12月28日）又稱滑達爾，是一名国际法律师，生于瑞士纳沙泰尔州，受格劳秀斯影响，曾著有《万国律例》（1758年）。他的作品在当时已十分有名，对美国政治家本杰明·富兰克林和乔治·华盛顿都有影响。在中国得到林则徐委托翻译和引用。也因此书，任职波兰国王奥古斯特三世宫廷。
rdf:langString
Emer (Emmerich) de Vattel (French pronunciation: [vat-těl] 25 April 1714 – 28 December 1767) was an international lawyer. He was born in Couvet in the Principality of Neuchâtel (now a canton part of Switzerland but part of Prussia at the time) in 1714 and died in 1767. He was largely influenced by Dutch jurist Hugo Grotius.
rdf:langString
Emer (Emerich) de Vattel (Couvet, 25 april 1714 - Neuchâtel, 28 december 1767) was een Zwitsers jurist en diplomaat, die in zijn bekendste boek Du Droit des Gens de systematiek van het moderne volkenrecht uiteenzet. Hij werd geboren in Neuchâtel (toentertijd deel van Pruisen). Vattel is een van de grondleggers van het rechtspositivisme in het volkenrecht, en is in zijn juridische denken beïnvloed door Christian Wolff, Hugo de Groot en Samuel von Pufendorf. Door dit werk verwierf Vattel veel prestige, zodat hij aangesteld werd als adviseur aan het hof van koning Frederik August I van Saksen.
rdf:langString
Emer de Vattel (Couvet, 25 de abril de 1714 - Neuchâtel, 28 de dezembro de 1767) foi um filósofo, diplomata e jurista suíço cujas teorias lançaram as bases do moderno direito internacional e da filosofia política. Vattel foi fortemente influenciado pelo pensamento de Gottfried Leibniz e de Christian Wolff, que procurou integrar ao sistema jurídico e político. Em 1758, tornou-se conselheiro da corte do Eleitor Frederico Augusto III da Saxônia.
rdf:langString
Эмер де Ватте́ль (фр. Emer de Vattel), также Эмерих фон Фаттель (нем. Emerich von Vattel; 25 апреля 1714 года, fr:Couvet — 28 декабря 1767 года, Невшатель) — швейцарский юрист, советник саксонского курфюрста Фридриха Августа II, посол Саксонии в Швейцарии. Прославился как автор трудов о естественных правах человека и по международному праву.
rdf:langString
Emerich de Vattel, född 25 april 1714 i Couvet, Schweiz, död 28 december 1767 i Neuchâtel, var en schweizisk diplomat och rättsfilosofisk författare, vars litterära alster lade grundvalen till den moderna folkrätten och politiska filosofin. Emerich de Vattel var son till en präst i reformerta kyrkan, men han blev faderlös redan vid 16 års ålder. Han studerade vid universiteten i Basel och i Genève. 1741 utkom han med sin första bok, som handlade om Gottfried Wilhelm von Leibniz. Några år senare flyttade han till Dresden i Sachsen. I senare verk skrev han om naturrätten i Wolffs teorier.
rdf:langString
Еммеріх де Ваттель (фр. Emer de Vattel; 25 квітня 1714, Невшатель — 28 грудня 1767, Невшатель) — швейцарський юрист, філософ, дипломат, експерт з правових питань, теорій, які заклали основи сучасного міжнародного права і політичної філософії. Був радником саксонського курфюста Фрідріха Августа ІІ, а також займав посаду посла Саксонії у Швейцарії. Прославився як автор робіт про природні права людини та міжнародне право.
rdf:langString
rdf:langString
إمير دي فاتل
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emmeric de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emerich de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Ваттель, Эмер де
rdf:langString
Emmerich de Vattel
rdf:langString
Еммеріх де Ваттель
rdf:langString
艾默瑞奇·德·瓦特爾
rdf:langString
Emer de Vattel
rdf:langString
Emer de Vattel
xsd:date
1767-12-28
xsd:date
1714-04-25
xsd:integer
1789028
xsd:integer
1123313443
xsd:date
1714-04-25
rdf:langString
The Law of Nations
xsd:date
1767-12-28
rdf:langString
International law
rdf:langString
Emer de Vattel fou un filòsof, diplomàtic i jurista suís. Va ser influït en gran part de la seva filosofia de Leibniz i Wolff i va tractar d'integrar les seves idees en el sistema jurídic i polític. La seva obra més famosa va ser El Dret de Gents i Principis de la Llei Natural aplicats a la conducta i als assumptes de les nacions i dels Sobirans. Aquest treball va ser el seu salt a la fama i li va valer el prestigi suficient per ser nomenat conseller de la cort del rei August III de Saxònia, del qual fou també conseller privat (1758) i pràcticament dirigí la política del seu regne.
rdf:langString
إمير دي فاتل (15 أبريل 1714 - 28 ديسمبر 1767) (بالفرنسية: Emer de Vattel) محامي وفيلسوف ودبلوماسي سويسري، ارتكزت مؤلفاته القانونية بشكل ملحوظ على القانون الدولي، وتأثر إلى حد كبير بالقاضي الهولندي هوغو غروتيوس. يعتبر كتابه «قانون الأمم» (The Law of Nations) الذي ألّفه سنة 1758 أهم عمل له، وقد كان السبب في شهرته، وتعيينه مستشارًا في محكمة أغسطس الثالث ملك بولندا.
rdf:langString
Emer(ich) de Vattel (* 25. April 1714 in Couvet; † 28. Dezember 1767 in Neuchâtel) war ein Neuenburger Natur- und Völkerrechtler und Vertreter der Westschweizer Naturrechtsschule (École romande du droit naturel). Weitere Schreibweisen seines Namens sind Emmeric de Vattel (Wattl) oder Emmerich von Vattel. Er war vielleicht ein Schüler von Jean-Jacques Burlamaqui. Bekannt ist Vattel vor allem für seine zahlreichen rechtsphilosophischen Schriften, die das Verständnis des Völkerrechts bis heute prägen.
rdf:langString
Emer (Emmerich) de Vattel (French pronunciation: [vat-těl] 25 April 1714 – 28 December 1767) was an international lawyer. He was born in Couvet in the Principality of Neuchâtel (now a canton part of Switzerland but part of Prussia at the time) in 1714 and died in 1767. He was largely influenced by Dutch jurist Hugo Grotius. Vattel's work profoundly influenced the development of international law. He is most famous for his 1758 work The Law of Nations. This work was his claim to fame and won him enough prestige to be appointed as a councilor to the court of Frederick Augustus II of Saxony. Vattel combined naturalist legal reasoning and positivist legal reasoning.
rdf:langString
Emer de Vattel, né le 25 avril 1714 à Couvet dans l'actuel canton de Neuchâtel (alors principauté prussienne), et mort le 28 décembre 1767 à Neuchâtel, est un juriste, philosophe et diplomate, dont l'œuvre juridique a profondément marqué le droit international public.
rdf:langString
Emer de Vattel (25 de abril de 1714 - 28 de diciembre de 1767), fue un filósofo suizo, diplomático y jurista cuyas teorías sentaron las bases del derecho internacional moderno y la filosofía política. Nació en Couvet en Neuchatel, Suiza, en 1714 y murió en 1767. Fue influido en gran parte de su filosofía de Leibniz y Wolff y trató de integrar sus ideas en el sistema jurídico y político. Su obra más famosa fue El Derecho de Gentes y Principios de la Ley Natural aplicados a la conducta y a los asuntos de las naciones y de los Soberanos . Este trabajo fue su salto a la fama y le valió el prestigio suficiente para ser nombrado consejero de la corte del rey Augusto III de Sajonia.
rdf:langString
Emer (Emerich) de Vattel (Couvet, 25 april 1714 - Neuchâtel, 28 december 1767) was een Zwitsers jurist en diplomaat, die in zijn bekendste boek Du Droit des Gens de systematiek van het moderne volkenrecht uiteenzet. Hij werd geboren in Neuchâtel (toentertijd deel van Pruisen). Vattel is een van de grondleggers van het rechtspositivisme in het volkenrecht, en is in zijn juridische denken beïnvloed door Christian Wolff, Hugo de Groot en Samuel von Pufendorf. Zijn magnum opus, Droit des gens ou principes de la loi naturelle appliqués à la conduite et aux affaires des Nations et des Souverains uit 1758, was lange tijd het belangrijkste handboek op het gebied van internationaal recht. Vattel behandelt onder meer de spanning tussen politieke beginselen als de balance of power en rechtsnormen. Zijn boek was vooral populair in de Verenigde Staten, onder andere vanwege Vattels liberale opvattingen ten aanzien van soevereiniteit en het vertegenwoordigingsbeginsel, en werd zeker in het begin van de 19e eeuw veelvuldig geciteerd in zaken voor het Amerikaanse hooggerechtshof. Het werk werd o.a. gehanteerd door de Founding Fathers bij de opstelling van de Amerikaanse Constitutie in 1787. Door dit werk verwierf Vattel veel prestige, zodat hij aangesteld werd als adviseur aan het hof van koning Frederik August I van Saksen.
rdf:langString
Emer (Emmeric, Emerich o Emmerich) de Vattel (Couvet, 25 aprile 1714 – Neuchâtel, 28 dicembre 1767) è stato un giurista, diplomatico e filosofo svizzero, le cui teorie portarono alla fondazione del moderno diritto internazionale e della moderna filosofia politica.
rdf:langString
Emer (Emerich) de Vattel (ur. 25 kwietnia 1714, Couvet, zm. 28 grudnia 1767, Neuchâtel) – szwajcarski filozof, dyplomata, prawnik. Uważany jest za autorytet z zakresu prawa międzynarodowego, a także nosi miano „Ojca Prawa Narodu”. Rozwinął koncepcję międzynarodowych „zwyczajów zwyczajowych”, dziś definiowaną jako prawo zwyczajowe. Znany najbardziej dzięki traktatowi z dziedziny prawa międzynarodowego Droit des gens; ou, Principes de la loi naturelle appliqués à la conduite et aux affaires des nations et des souverains (1758). Dzieło to przyniosło mu wielką sławę.
rdf:langString
Emerich de Vattel, född 25 april 1714 i Couvet, Schweiz, död 28 december 1767 i Neuchâtel, var en schweizisk diplomat och rättsfilosofisk författare, vars litterära alster lade grundvalen till den moderna folkrätten och politiska filosofin. Emerich de Vattel var son till en präst i reformerta kyrkan, men han blev faderlös redan vid 16 års ålder. Han studerade vid universiteten i Basel och i Genève. 1741 utkom han med sin första bok, som handlade om Gottfried Wilhelm von Leibniz. Några år senare flyttade han till Dresden i Sachsen. I filosofiskt hänseende var de Vattel mycket influerad av Hugo Grotius, Gottfried Leibniz, och Christian von Wolff; de båda senares teorier sökte han införliva i rättsfilosofin och den politiska filosofin. Hans huvudverk är Droit des gens; ou, Principes de la loi naturelle appliqués à la conduite et aux affaires des nations et des souverains (Nationernas rätt; eller Naturrättens principer tillämpade på staters handlingar och affärer och suveränitet), som skrevs 1758. Den gav honom vidsträckt berömmelse, och för den skull blev han utnämnd till kunglig rådgivare av Fredrik August II av Sachsen. Boken Nationernas rätt tillkom genom att de Vattel översatte en bok med samma titel av Christian von Wolff från latin till folkspråk och försedde den med kommentarer. Huvudsakligen handlar den om staters och medborgares skyldigheter, men den tar även upp krigsrätt där diplomatin fästs stor vikt vid. Han härleder själv sitt begrepp till romersk rätt och Corpus juris civilis, och några bärande tankar är att människan behöver frihet för att vara lycklig, och folksuveränitetsprincipen. Därför fördömde han till exempel den europeiska kolonialiseringen av Amerika och den dithörande överföringen av sin slags civilisation dit (se till exempel del 2, kapitel 4). Krig såg han som en sista utväg, och som ett bevis för att förnuftet inte råder; en stat som styrs av förnuft behöver inte tillgripa våld, menar Vattel, annat än i undantagsfall, och endast då andra utvägar misslyckats. I likhet med Grotius ansåg han att rättvisan måste iakttagas vid krig. Sista delen av boken ägnar han åt återuppbyggandet av en nation och de mellanstatliga relationerna efter krig, och därmed fredsfördragets betydelse, syfte och utformning, och åt diplomatiska förbindelser. I senare verk skrev han om naturrätten i Wolffs teorier.
rdf:langString
Эмер де Ватте́ль (фр. Emer de Vattel), также Эмерих фон Фаттель (нем. Emerich von Vattel; 25 апреля 1714 года, fr:Couvet — 28 декабря 1767 года, Невшатель) — швейцарский юрист, советник саксонского курфюрста Фридриха Августа II, посол Саксонии в Швейцарии. Прославился как автор трудов о естественных правах человека и по международному праву. Главное его сочинение — «Право народов, или Принципы естественного права, применяемые к поведению и делам наций и суверенов» (1758). Этим трудом пользовался Джордж Вашингтон, первый американский президент (1789—97), взявший книгу в библиотеке Нью-Йорка 5 октября 1789 года и никогда её не вернувший. На русский язык сочинение было переведено и издано Госюриздатом в 1960 году.
rdf:langString
Emer de Vattel (Couvet, 25 de abril de 1714 - Neuchâtel, 28 de dezembro de 1767) foi um filósofo, diplomata e jurista suíço cujas teorias lançaram as bases do moderno direito internacional e da filosofia política. Vattel foi fortemente influenciado pelo pensamento de Gottfried Leibniz e de Christian Wolff, que procurou integrar ao sistema jurídico e político. Em 1758, tornou-se conselheiro da corte do Eleitor Frederico Augusto III da Saxônia. Sua obra mais famosa é o Direito das Gentes (em francês, Droit des gens; ou, Principes de la loi naturelle appliqués à la conduite et aux affaires des nations et des souverains), de 1758.
rdf:langString
Еммеріх де Ваттель (фр. Emer de Vattel; 25 квітня 1714, Невшатель — 28 грудня 1767, Невшатель) — швейцарський юрист, філософ, дипломат, експерт з правових питань, теорій, які заклали основи сучасного міжнародного права і політичної філософії. Був радником саксонського курфюста Фрідріха Августа ІІ, а також займав посаду посла Саксонії у Швейцарії. Прославився як автор робіт про природні права людини та міжнародне право. Головна його робота — «Право народів, або принципи природного права, які застосовуються у поведінці та справах нації та суверенів», в якій застосував теорію природного права у міжнародних відносинах.
rdf:langString
艾默瑞奇·德·瓦特爾（Emer (Emmerich) de Vattel，1714年4月25日－1767年12月28日）又稱滑達爾，是一名国际法律师，生于瑞士纳沙泰尔州，受格劳秀斯影响，曾著有《万国律例》（1758年）。他的作品在当时已十分有名，对美国政治家本杰明·富兰克林和乔治·华盛顿都有影响。在中国得到林则徐委托翻译和引用。也因此书，任职波兰国王奥古斯特三世宫廷。
xsd:nonNegativeInteger
16547
xsd:gYear
1714
xsd:gYear
1767
