Eduardo Zamacois

rdf:langString Eduardo Zamacois y Quintana

rdf:langString Eduardo Zamacois (Pinar del Río, Cuba, 1873 – Buenos Aires, Argentina, 1971), fou un novel·lista espanyol. Cal no confondre'l amb el seu oncle, el pintor del segle xix Eduardo Zamacois y Zabala, nascut a Bilbao i que va ser amic de Marià Fortuny. Zamacois va créixer i es va educar a Madrid. Va abandonar els seus estudis universitaris per dedicar-se al periodisme. Va dirigir les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos i el 1897 va col·laborar amb el setmanari Germinal abans de desplaçar-se a Barcelona per col·laborar amb El Gato Negro y ¡Ahí Va! i fundar i dirigir Vida Galante. El 1894, l'impressor José Rodríguez de Madrid, li publicà Amar a oscuras, un llibre de 82 pàgines. És considerada una novel·la curta, gènere que Zamacois va conrear amb assiduïtat al llarg de la seva carrera, de tema galant i amb un argument tan frívol com ingenu.El gener de 1901 s'edita el conte o novel·la curta Horas crueles, com a tom 51 de la col·lecció Regente a l'editorial Sopena, formant un volum conjunt amb Amar a oscuras.Les seves primeres obres literàries van ser de caràcter eròtic, encara que en estil realista i naturalista, seguint la tendència espanyola de l'època. A partir de 1905 es va abocar a una temàtica més compromesa i social, coincidint amb la seva creixent proximitat a les idees republicanes. Durant la Primera Guerra Mundial va ser corresponsal a París del diari La Tribuna; després de la seva tornada a Espanya va seguir escrivint profusament fins a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Va ser cronista al front de Madrid fins a 1937, traslladant-se després a València i Barcelona. En aquesta última ciutat edita, en 1938, la seva novel·la El asedio de Madrid. Poc abans de la caiguda de Barcelona a mans nacionals es va exiliar a França. Va viure a Mèxic i als Estats Units abans de recalar a l'Argentina, on moriria.