Eberhard of Franconia

rdf:langString Eberard de Francònia

rdf:langString Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918. De 913 que va ser comte a Hessengau i , el 918 comte a Oberlahngau, 914 a 918 marcgrave, i finalment fins a la seva mort, duc de Francònia. De 926 a 928 se suposa que fou al mateix temps duc de Lotaríngia, si bé no és segur que el duc nomenat per Enric I l'Ocellaire fos el mateix personatge, ja que podria ser també un comte de l'Hamalant o del Salland. En el seu llit de mort, el desembre de 918, el rei Conrad va persuadir a Eberard a renunciar a l'ambició de la corona alemanya i els prínceps electors van triar per l'imperi a Enric I l'Ocellaire, duc de Saxònia, com el seu successor en la dieta del maig de 919 a . Conrad considerava aquesta l'única manera per posar fi a la llarga disputa entre els francs i els saxons i prevenir la dissolució de l'imperi en estats més petits creats sobre la base dels ducats tribals alemanys. Eberard va romandre lleial al rei Enric I, i el 926 aquest se suposa que li va conferir el ducat de Lotaríngia, agitat i inquiet (926-928) i que Eberard ràpidament va estabilitzar. Després de la mort d'Enric, aviat va entrar en conflicte amb el seu fill i successor, l'emperador Otó I. Eberard va atacar el 937 el castell de Helmern prop de , situat al ducat de Francònia, prop de la frontera saxona, però amb una guarnició saxona que es va negar a jurar fidelitat a qualsevol no-saxó. L'emperador va cridar a les parts enfrontades a la cort reial a Magdeburg on Eberard va ser condemnat a pagar una multa i els seus lloctinents van ser condemnats a arrossegar gossos morts en públic, un càstig particularment deshonrós. Enfurismat, Eberard es va unir als opositors d'Otó, aixecant una rebel·lió el 938 amb el germanastre d'Otó i el nou duc de Baviera, Eberard (fill d'Arnulf de Caríntia). Thankmar va morir aviat en batalla, i Eberard de Baviera va ser deposat i substituït pel seu oncle Bertold com a duc (938-945). Després d'una breu reconciliació amb Otó, Eberard es va aliar amb , l'arquebisbe Frederic de Magúncia, i Enric, el germà petit d'Otó, en una nova insurrecció. El 23 d'octubre de 939 dels rebels van ser derrotats en la . Eberard de Franconia va ser assassinat, i el seu ducat va convertir en una possessió imperial des de 939 a 1024.