Ealdred (archbishop of York)
http://dbpedia.org/resource/Ealdred_(archbishop_of_York) an entity of type: Thing
Э́лдред (англ. Ealdred; Aldred; умер 11 сентября 1069, Йорк) — религиозный деятель англосаксонского периода истории Англии, архиепископ Йоркский в 1060—1069 годах.
rdf:langString
Елдред (англ. Ealdred; Aldred; пом. 11 вересня 1069) — англійський релігійний діяч англосаксонського періоду, у 1060—1069 рр.
rdf:langString
Ealdred de York (valor desconegut - York, 11 de setembre de 1069) va ser , i arquebisbe de York a l'Anglaterra anglosaxona. Va estar emparentat amb altres eclesiàstics de l'època. Després de fer-se monjo al monestir de Winchester, va ser nomenat abat de l'abadia de Tavistock cap al 1027. El 1046 va ser nomenat al bisbat de Worcester. Ealdred, a més dels seus deures episcopals, va servir Eduard el Confessor, el rei d'Anglaterra, com a diplomàtic i com a líder militar. Va treballar per portar un familiar del rei, Eduard l'Exiliat, de tornada a Anglaterra des d'Hongria per assegurar un hereu per al rei sense fills.
rdf:langString
Ealdred (oder Aldred; gestorben am 11. September 1069) war Abt von Tavistock, Bischof von Worcester und Erzbischof von York im angelsächsischen England. Er war mit einer Reihe anderer Geistlicher dieser Zeit verbunden. Nachdem er Mönch im Kloster Winchester geworden war, wurde er um 1027 zum Abt der Abtei Tavistock ernannt. Im Jahr 1046 wurde er in das Bistum Worcester berufen. Ealdred diente neben seinen bischöflichen Aufgaben Eduard dem Bekenner, dem König von England, als Diplomat und militärischer Führer. Er arbeitete daran, einen Verwandten des Königs, Eduard den Exilanten, aus Ungarn nach England zurückzubringen, um einen Erben für den kinderlosen König zu finden. Im Jahr 1058 unternahm er eine Wallfahrt nach Jerusalem als erster Bischof aus England, der dies tat. Als Verwalter der D
rdf:langString
Ealdred (or Aldred; died 11 September 1069) was Abbot of Tavistock, Bishop of Worcester, and Archbishop of York in early medieval England. He was related to a number of other ecclesiastics of the period. After becoming a monk at the monastery at Winchester, he was appointed Abbot of Tavistock Abbey in around 1027. In 1046 he was named to the Bishopric of Worcester. Ealdred, besides his episcopal duties, served Edward the Confessor, the King of England, as a diplomat and as a military leader. He worked to bring one of the king's relatives, Edward the Exile, back to England from Hungary to secure an heir for the childless king.
rdf:langString
Aldred o Ealdred (¿?-York, 11 de septiembre de 1069) fue un clérigo de Inglaterra, , obispo de Worcester, y arzobispo de York. Estaba relacionado con un gran número de clérigos de su época. Después de entrar al monasterio de Winchester se convirtió en abad de la alrededor de 1027. En 1046 fue nombrado obispo de la diócesis de Worcester. Además de sus labores episcopales sirvió a Eduardo el Confesor, rey de Inglaterra, como diplomático y líder militar. Trabajó para traer uno de los parientes del rey, Eduardo el Exiliado, desde Hungría. Fue el primer obispo de Inglaterra en peregrinar a Jerusalén.
rdf:langString
Ealdred ou Aldred est un ecclésiastique anglo-saxon mort le 11 septembre 1069. Après avoir été abbé de Tavistock, Ealdred est élu évêque de Worcester en 1046. À partir de 1056, il administre également le diocèse de Hereford après la mort de l'évêque Leofgar. Outre ses devoirs religieux, il est également un proche conseiller du roi Édouard le Confesseur et réalise plusieurs voyages diplomatiques pour son compte. Il participe également à la défense de ses diocèses contre les Gallois.
rdf:langString
Ealdred (atau Aldred; † 11 September 1069) adalah , Uskup Worcester, dan Uskup Agung York di Inggris awal abad pertengahan. Dia terkait dengan sejumlah rahib lain pada periode itu. Setelah menjadi rahib biara di Winchester, ia diangkat menjadi Abbas sekitar tahun 1027. Pada 1046 ia diangkat ke Keuskupan Worcester. Ealdred, selain tugas episkopalnya, melayani Edward sang Pengaku, Raja Inggris, sebagai diplomat dan pemimpin militer. Dia bekerja untuk membawa salah satu kerabat raja, Edward Ætheling, kembali ke Inggris dari Hongaria untuk mengamankan pewaris raja yang tidak memiliki keturunan.
rdf:langString
Ealdred (ca. 1000 - 11 september 1069) was , en aartsbisschop van York in het Angelsaksische Engeland. Hij was verwant aan een aantal andere geestelijken uit deze periode. Nadat hij eerst monnik in het klooster van Winchester was geweest, werd hij rond 1027 tot abt van de verkozen. In 1046 volgde een benoeming tot bisschop van Worcester. Naast zijn bisschoppelijke taken, diende Ealdred de koning van Engeland, Eduard de Belijder, als diplomaat, maar ook als militair leider. Hij zette zich in om een van de familieleden van de koning, Eduard de banneling, uit Hongarije terug naar Engeland te laten komen om zo een erfgenaam voor de kinderloze koning veilig te stellen.
rdf:langString
Aldredo ou Eldredo (em inglês: Ealdred/Aldred; ? - Iorque, 11 de setembro de 1069) foi um clérigo inglês, , , e arcebispo de Iorque na Inglaterra anglo-saxã. Está relacionado a uma série de outros eclesiásticos da época. Depois de se tornar monge no mosteiro de Winchester, foi nomeado abade de por volta de 1027. Em 1046 foi nomeado para o bispado de Worcester. Aldredo, além de suas funções episcopais, serviu a Eduardo, o Confessor, Rei da Inglaterra, como diplomata e líder militar. Esforçou-se para trazer da Hungria de volta à Inglaterra um dos parentes do rei, Eduardo, o Exilado, para garantir um herdeiro para o rei sem filhos.
rdf:langString
Ealdred eller Aldred, död 11 september 1069 i York i England, var , och ärkebiskop av York i anglosaxiska England. Efter att ha blivit munk vid klostret i Winchester utsågs han till abbot av Tavistocks abbotstift runt 1027. År 1046 blev han utsedd till biskopsämbetet i Worcester. Vid sidan av sina biskopliga plikter tjänade Ealdred den engelske kungen Edvard Bekännaren som diplomat och militär ledare. Han arbetade för att få kungens släkting Edvard Landsflyktingen tillbaka till England från Ungern för att säkra en arvinge åt den barnlösa kungen. Han genomförde även en pilgrimsfärd till Jerusalem och blev därmed den förste engelska biskopen att göra så. Som föreståndare över Herefords stift involverades han i ett krig mot walesarna. Engelsmännen led två förluster innan en förlikning kunde
rdf:langString
rdf:langString
Ealdred de York
rdf:langString
Ealdred (Erzbischof von York)
rdf:langString
Aldred
rdf:langString
Ealdred (archbishop of York)
rdf:langString
Ealdred
rdf:langString
Ealdred
rdf:langString
Ealdred
rdf:langString
Aldredo
rdf:langString
Элдред
rdf:langString
Елдред
rdf:langString
Ealdred
xsd:date
1069-09-11
xsd:integer
1583
xsd:integer
1109760444
rdf:langString
Interior view of a chamber, with arches supporting the pillars holding up the roof
rdf:langString
Crypt of Gloucester Cathedral, which predates the Norman Conquest, and would have been contemporary with Ealdred's administration of Gloucester Abbey
xsd:date
1069-09-11
xsd:date
1060-12-25
xsd:date
1069-09-11
xsd:integer
250
xsd:integer
1027
1046
1056
1061
rdf:langString
Ealdred de York (valor desconegut - York, 11 de setembre de 1069) va ser , i arquebisbe de York a l'Anglaterra anglosaxona. Va estar emparentat amb altres eclesiàstics de l'època. Després de fer-se monjo al monestir de Winchester, va ser nomenat abat de l'abadia de Tavistock cap al 1027. El 1046 va ser nomenat al bisbat de Worcester. Ealdred, a més dels seus deures episcopals, va servir Eduard el Confessor, el rei d'Anglaterra, com a diplomàtic i com a líder militar. Va treballar per portar un familiar del rei, Eduard l'Exiliat, de tornada a Anglaterra des d'Hongria per assegurar un hereu per al rei sense fills. L'any 1058 va emprendre un pelegrinatge a Jerusalem, el primer bisbe d'Anglaterra a fer-ho. Com a administrador de la , va estar involucrat en la lluita contra els gal·lesos, patint dues derrotes a mans dels assaltants abans d'aconseguir un acord amb Gruffydd ap Llywelyn, un governant gal·lès. El 1060, Ealdred va ser elegit per a l'arquebisbat de York però va tenir dificultats per obtenir l'aprovació papal per al seu nomenament, aconseguint-ho només quan va prometre no tenir els bisbats de York i Worcester simultàniament. Va ajudar a assegurar l'elecció de com el seu successor a Worcester. Durant el seu arxiepiscopat, va construir i embellir esglésies a la seva diòcesi, i va treballar per millorar el seu clergat mitjançant la celebració d'un sínode que va publicar els reglaments per al sacerdoci. Algunes fonts diuen que després de la mort del rei Eduard el Confessor el 1066, va ser Ealdred qui va coronar Harold Godwinson com a rei d'Anglaterra. Ealdred va donar suport a Harold com a rei, però quan Harold va ser derrotat a la batalla d'Hastings, Ealdred va recolzar a Edgard Ætheling i després va donar suport al rei Guillem el Conqueridor, duc de Normandia i un parent llunyà del rei Eduard. Ealdred va coronar el rei Guillem el dia de Nadal de 1066. Guillem mai va confiar del tot en Ealdred ni en els altres líders anglesos, i Ealdred va haver d'acompanyar Guillem de tornada a Normandia el 1067, però ell havia tornat a York quan va morir el 1069. Ealdred va donar suport. les esglésies i monestirs de la seva diòcesi amb obsequis i projectes de construcció.
rdf:langString
Ealdred (oder Aldred; gestorben am 11. September 1069) war Abt von Tavistock, Bischof von Worcester und Erzbischof von York im angelsächsischen England. Er war mit einer Reihe anderer Geistlicher dieser Zeit verbunden. Nachdem er Mönch im Kloster Winchester geworden war, wurde er um 1027 zum Abt der Abtei Tavistock ernannt. Im Jahr 1046 wurde er in das Bistum Worcester berufen. Ealdred diente neben seinen bischöflichen Aufgaben Eduard dem Bekenner, dem König von England, als Diplomat und militärischer Führer. Er arbeitete daran, einen Verwandten des Königs, Eduard den Exilanten, aus Ungarn nach England zurückzubringen, um einen Erben für den kinderlosen König zu finden. Im Jahr 1058 unternahm er eine Wallfahrt nach Jerusalem als erster Bischof aus England, der dies tat. Als Verwalter der Diözese Hereford war er am Kampf gegen die Waliser beteiligt und erlitt zwei Niederlagen, bevor er eine Einigung mit Gruffydd ap Llywelyn, einem walisischen Herrscher, erzielte. Im Jahr 1060 wurde Ealdred in das Erzbistum York gewählt, hatte aber Schwierigkeiten, die päpstliche Genehmigung für seine Ernennung zu erhalten, und konnte dies nur dann tun, wenn er versprach, die Bistümer von York und Worcester nicht gleichzeitig zu halten. Er trug dazu bei, die Wahl von Wulfstan zu seinem Nachfolger bei Worcester zu sichern. Während seiner Zeit als Erzbischof baute und verschönerte er Kirchen in seiner Diözese und arbeitete daran, die Fähigkeiten seines Klerus zu verbessern, indem er eine Synode abhielt, die Vorschriften für das Priestertum veröffentlichte. Einige Quellen berichten, dass es nach dem Tod von König Eduard dem Bekenner im Jahr 1066 Ealdred war, der Harald II. zum König von England krönte. Ealdred unterstützte Harald als König, aber als jener in der Schlacht von Hastings besiegt wurde, setzte Ealdred sich für Edgar Ætheling ein und unterstützte dann Wilhelm den Eroberer, den Herzog der Normandie und einen entfernten Verwandten von König Eduard. Ealdred krönte Wilhelm am Weihnachtstag 1066. König Wilhelm vertraute Ealdred und den anderen englischen Führern nie ganz, und Ealdred musste ihn 1067 zurück in die Normandie begleiten, aber er war vor seinem Tod 1069 nach York zurückgekehrt. Ealdred unterstützte die Kirchen und Klöster in seiner Diözese mit Spenden und Bauvorhaben.
rdf:langString
Ealdred (or Aldred; died 11 September 1069) was Abbot of Tavistock, Bishop of Worcester, and Archbishop of York in early medieval England. He was related to a number of other ecclesiastics of the period. After becoming a monk at the monastery at Winchester, he was appointed Abbot of Tavistock Abbey in around 1027. In 1046 he was named to the Bishopric of Worcester. Ealdred, besides his episcopal duties, served Edward the Confessor, the King of England, as a diplomat and as a military leader. He worked to bring one of the king's relatives, Edward the Exile, back to England from Hungary to secure an heir for the childless king. In 1058 he undertook a pilgrimage to Jerusalem, the first bishop from England to do so. As administrator of the Diocese of Hereford, he was involved in fighting against the Welsh, suffering two defeats at the hands of raiders before securing a settlement with Gruffydd ap Llywelyn, a Welsh ruler. In 1060, Ealdred was elected to the archbishopric of York but had difficulty in obtaining papal approval for his appointment, managing to do so only when he promised not to hold the bishoprics of York and Worcester simultaneously. He helped secure the election of Wulfstan as his successor at Worcester. During his archiepiscopate, he built and embellished churches in his diocese, and worked to improve his clergy by holding a synod which published regulations for the priesthood. Some sources say that following King Edward the Confessor's death in 1066, it was Ealdred who crowned Harold Godwinson as King of England. Ealdred supported Harold as king, but when Harold was defeated at the Battle of Hastings, Ealdred backed Edgar the Ætheling and then endorsed King William the Conqueror, the Duke of Normandy and a distant relative of King Edward's. Ealdred crowned King William on Christmas Day in 1066. William never quite trusted Ealdred or the other English leaders, and Ealdred had to accompany William back to Normandy in 1067, but he had returned to York by the time of his death in 1069. Ealdred supported the churches and monasteries in his diocese with gifts and building projects.
rdf:langString
Aldred o Ealdred (¿?-York, 11 de septiembre de 1069) fue un clérigo de Inglaterra, , obispo de Worcester, y arzobispo de York. Estaba relacionado con un gran número de clérigos de su época. Después de entrar al monasterio de Winchester se convirtió en abad de la alrededor de 1027. En 1046 fue nombrado obispo de la diócesis de Worcester. Además de sus labores episcopales sirvió a Eduardo el Confesor, rey de Inglaterra, como diplomático y líder militar. Trabajó para traer uno de los parientes del rey, Eduardo el Exiliado, desde Hungría. Fue el primer obispo de Inglaterra en peregrinar a Jerusalén. En 1060 fue elegido como arzobispo de York, pero su elección tuvo dificultades para obtener la aprobación papal. Algunas fuentes aseguran que fue Aldred quien coronó a Harold Godwinson como rey de Inglaterra cuando el rey Eduardo murió. Aldred dio su apoyo al rey, pero cuando Harold fue derrotado en la batalla de Hastings, Alfred apoyó primero a Edgar Atheling, pero finalmente se unió a Guillermo el Conquistador. Fue Aldred quien coronó al rey Guillermo el día de Navidad de 1066. Guillermo nunca confió por completo en Aldred ni en ningún otro líder sajón, y Aldred tuvo que acompañar a Guillermo de regreso a Normandía en 1067, pero regresó a York para morir allí en 1069. Aldred respaldó a las iglesias y monasterios de su diócesis con regalos y proyectos de construcción.
rdf:langString
Ealdred ou Aldred est un ecclésiastique anglo-saxon mort le 11 septembre 1069. Après avoir été abbé de Tavistock, Ealdred est élu évêque de Worcester en 1046. À partir de 1056, il administre également le diocèse de Hereford après la mort de l'évêque Leofgar. Outre ses devoirs religieux, il est également un proche conseiller du roi Édouard le Confesseur et réalise plusieurs voyages diplomatiques pour son compte. Il participe également à la défense de ses diocèses contre les Gallois. Ealdred est élu archevêque d'York à Noël 1060, mais il n'abandonne l'évêché de Worcester qu'en 1062. En tant qu'archevêque, il assure la construction et l'embellissement de plusieurs églises dans son diocèse et s'efforce de réformer son clergé. Lors de la crise de succession qui suit la mort d'Édouard le Confesseur en janvier 1066, il apporte son soutien à Harold Godwinson, et il est possible que ce soit lui qui l'ait couronné roi. Après la mort d'Harold à Hastings, il commence par rallier Edgar Ætheling avant de se soumettre à Guillaume le Conquérant, qu'il sacre le 25 décembre 1066 à Westminster. Le nouveau roi reste méfiant à l'égard de la noblesse et du haut clergé anglo-saxons, et Ealdred fait partie de ceux qu'il ramène avec lui en Normandie en 1067 pour mieux les surveiller. Lorsque le Nord de l'Angleterre se révolte contre Guillaume en 1068, Ealdred lui reste fidèle. Il meurt l'année suivante, et le roi nomme un Normand, Thomas de Bayeux, pour lui succéder.
rdf:langString
Ealdred (atau Aldred; † 11 September 1069) adalah , Uskup Worcester, dan Uskup Agung York di Inggris awal abad pertengahan. Dia terkait dengan sejumlah rahib lain pada periode itu. Setelah menjadi rahib biara di Winchester, ia diangkat menjadi Abbas sekitar tahun 1027. Pada 1046 ia diangkat ke Keuskupan Worcester. Ealdred, selain tugas episkopalnya, melayani Edward sang Pengaku, Raja Inggris, sebagai diplomat dan pemimpin militer. Dia bekerja untuk membawa salah satu kerabat raja, Edward Ætheling, kembali ke Inggris dari Hongaria untuk mengamankan pewaris raja yang tidak memiliki keturunan. Pada tahun 1058 ia berziarah ke Yerusalem, uskup pertama dari Inggris yang melakukannya. Sebagai administrator , ia terlibat dalam pertempuran melawan Wales, menderita dua kekalahan di tangan perampok sebelum mengamankan penyelesaian dengan , seorang penguasa Wales. Pada tahun 1060, Ealdred terpilih menjadi uskup agung York tetapi mengalami kesulitan dalam memperoleh persetujuan paus untuk pengangkatannya, berhasil melakukannya hanya ketika dia berjanji untuk tidak memegang keuskupan York dan Worcester secara bersamaan. Dia membantu mengamankan pemilihan Wulfstan sebagai penggantinya di Worcester. Selama menjadi uskup agung, ia membangun dan menghiasi gereja-gereja di keuskupannya, dan bekerja untuk meningkatkan klerusnya dengan mengadakan sinode yang menerbitkan peraturan-peraturan untuk imamat. Beberapa sumber mengatakan bahwa setelah kematian Raja Edward sang Pengaku pada tahun 1066, Ealdred yang menobatkan Harold Godwinson sebagai Raja Inggris. Ealdred mendukung Harold sebagai raja, tetapi ketika Harold dikalahkan di Pertempuran Hastings, Ealdred mendukung Edgar Ætheling dan kemudian mendukung Raja William Sang Penakluk, Adipati Normandia dan kerabat jauh Raja Edward. Ealdred menobatkan Raja William pada Hari Natal tahun 1066. William tidak pernah cukup mempercayai Ealdred atau para pemimpin Inggris lainnya, dan Ealdred harus menemani William kembali ke Normandia pada tahun 1067, tetapi dia telah kembali ke York pada saat kematiannya pada tahun 1069. Ealdred mendukung gereja dan biara di keuskupannya dengan hadiah dan proyek pembangunan.
rdf:langString
Ealdred (ca. 1000 - 11 september 1069) was , en aartsbisschop van York in het Angelsaksische Engeland. Hij was verwant aan een aantal andere geestelijken uit deze periode. Nadat hij eerst monnik in het klooster van Winchester was geweest, werd hij rond 1027 tot abt van de verkozen. In 1046 volgde een benoeming tot bisschop van Worcester. Naast zijn bisschoppelijke taken, diende Ealdred de koning van Engeland, Eduard de Belijder, als diplomaat, maar ook als militair leider. Hij zette zich in om een van de familieleden van de koning, Eduard de banneling, uit Hongarije terug naar Engeland te laten komen om zo een erfgenaam voor de kinderloze koning veilig te stellen. In 1058 ondernam hij een pelgrimstocht naar Jeruzalem. Hij was de eerste Engelse bisschop die deze verre reis ondernam. Als administrateur van het was hij betrokken bij de strijd tegen de Welsh. Na twee nederlagen tegen raiders wist hij tot een overeenkomst met Gruffydd ap Llywelyn, een machthebber uit Wales, te komen. In 1060 werd Ealdred tot aartsbisschop van York verkozen. Hij had echter moeite om pauselijke goedkeuring voor deze benoeming te verkrijgen. Hij kreeg deze toepassing pas nadat hij had beloofd de bisdommen van York en Worcester niet tegelijkertijd aan te houden. Hij wist de verkiezing van Wulfstan tot zijn opvolger in Worcester te bewerkstelligen. Tijdens zijn aartsepiscopaat bouwde en verfraaide hij kerken in zijn bisdom. Ook werkte hij er aan de geestelijkheid te reguleren door het houden van een synode, waarin regels ten aanzien van het priesterschap werden gepubliceerd. Sommige bronnen melden dat het na de dood van Eduard de belijder in 1066 Ealdred was, die Harold Godwinson tot koning van Engeland kroonde. Ealdred ondersteunde Harold als koning, maar toen Harold in de slag bij Hastings werd verslagen, steunde Ealdred Edgar de banneling. Toen dit op niets uitliep sprak hij zijn steun uit voor Willem de Veroveraar, de hertog van Normandië en een verre verwant van Eduard de belijder. Ealdred kroonde Willem op eerste kerstdag van het jaar 1066 tot koning van Engeland. Eigenlijk zou Stigand, de aartsbisschop van Canterbury, dit moeten doen, maar deze bisschop was vanwege een conflict met de paus geëxcommuniceerd en kon daardoor geen kroningen leiden. Willem vertrouwde Ealdred en de andere Engelse leiders echter nooit helemaal of misschien wel helemaal niet. Ealdred werd gedwongen om Willem in 1067 te vergezellen op een reis naar Normandië. Tegen de tijd van dood in 1069 was hij echter terug in York. Ealdred ondersteunde de bouw van kerken en kloosters in zijn bisdommen door gelden beschikbaar te stellen en bouwprojecten te initiëren.
rdf:langString
Ealdred eller Aldred, död 11 september 1069 i York i England, var , och ärkebiskop av York i anglosaxiska England. Efter att ha blivit munk vid klostret i Winchester utsågs han till abbot av Tavistocks abbotstift runt 1027. År 1046 blev han utsedd till biskopsämbetet i Worcester. Vid sidan av sina biskopliga plikter tjänade Ealdred den engelske kungen Edvard Bekännaren som diplomat och militär ledare. Han arbetade för att få kungens släkting Edvard Landsflyktingen tillbaka till England från Ungern för att säkra en arvinge åt den barnlösa kungen. Han genomförde även en pilgrimsfärd till Jerusalem och blev därmed den förste engelska biskopen att göra så. Som föreståndare över Herefords stift involverades han i ett krig mot walesarna. Engelsmännen led två förluster innan en förlikning kunde nås med den walesiska härskaren . År 1060 valdes Ealdred till ärkebiskopsämbetet i York, men hade svårigheter med att få ett påvligt godkännande av sin utnämning och fick det först sedan han lovat att inte vara biskop i York och Worcester samtidigt. Han bidrog till att få Wulfstan utsedd till sin efterträdare i Worcester. Under sitt arkiepiskopat byggde och smyckade han kyrkor i sitt stift och arbetade för att förbättra sitt prästerskap genom att hålla ett koncilium som publicerade bestämmelser för prästerskapet. Några källor säger att det efter kung Edvards död 1066 var Ealdred som krönte Harald Godwinson till Englands kung. Ealdred stödde Harald Godwinson som kung, men när Harald besegrades vid Slaget vid Hastings backade han upp Edgar the Aetheling varpå han godkände Vilhelm Erövraren, hertigen av Normandie och en avlägsen släkting till Edvard Bekännaren. Ealdred krönte Vilhelm erövraren på juldagen 1066. Ealdred stödde kyrkorna och klostren i sitt stift med gåvor och tillbyggnader.
rdf:langString
Э́лдред (англ. Ealdred; Aldred; умер 11 сентября 1069, Йорк) — религиозный деятель англосаксонского периода истории Англии, архиепископ Йоркский в 1060—1069 годах.
rdf:langString
Aldredo ou Eldredo (em inglês: Ealdred/Aldred; ? - Iorque, 11 de setembro de 1069) foi um clérigo inglês, , , e arcebispo de Iorque na Inglaterra anglo-saxã. Está relacionado a uma série de outros eclesiásticos da época. Depois de se tornar monge no mosteiro de Winchester, foi nomeado abade de por volta de 1027. Em 1046 foi nomeado para o bispado de Worcester. Aldredo, além de suas funções episcopais, serviu a Eduardo, o Confessor, Rei da Inglaterra, como diplomata e líder militar. Esforçou-se para trazer da Hungria de volta à Inglaterra um dos parentes do rei, Eduardo, o Exilado, para garantir um herdeiro para o rei sem filhos. Em 1058, foi o primeiro bispo da Inglaterra a realizou uma peregrinação a Jerusalém. Como administrador da , esteve envolvido na luta contra os galeses, sofrendo duas derrotas nas mãos dos invasores antes de assegurar um acordo com Gruffydd ap Llywelyn, governante galês. Em 1060, Aldredo foi eleito para o arcebispado de Iorque, mas teve dificuldade em obter a aprovação papal da sua nomeação, só conseguindo fazê-lo quando prometeu não administrar os bispados de Iorque e Worcester simultaneamente. Ajudou a garantir a eleição de Vulstano como seu sucessor em Worcester. Durante seu arcebispado, construiu e embelezou as igrejas de sua diocese, e trabalhou para aprimorar o seu clero com a realização de um sínodo, que regulamentou o sacerdócio local. Algumas fontes afirmam que após a morte do rei Eduardo, em 1066, foi Aldredo quem coroou Haroldo, filho de Goduíno como Rei da Inglaterra. Aldredo apoiou Haroldo como rei, mas quando este foi derrotado na batalha de Hastings, Aldredo deu seu apoio para Edgar, o Atelingo e, em seguida, aprovou o rei Guilherme, o Conquistador, o Duque da Normandia, e um parente distante do rei Eduardo. Aldredo coroou o rei Guilherme no dia de Natal, em 1066. Guilherme nunca confiou plenamente em Aldredo ou em qualquer outro líder inglês, e Aldredo teve que acompanhar Guilherme em sua volta para a Normandia em 1067, mas retornou a Iorque por ocasião da sua morte, em 1069. Aldredo deu apoio às igrejas e mosteiros da sua diocese com presentes e projetos de construção.
rdf:langString
Елдред (англ. Ealdred; Aldred; пом. 11 вересня 1069) — англійський релігійний діяч англосаксонського періоду, у 1060—1069 рр.
xsd:integer
1046
xsd:nonNegativeInteger
42020
rdf:langString
Archbishop of York
