Dead clade walking

rdf:langString Dead Clade Walking

rdf:langString L'expressió Dead Clade Walking (en anglès, 'Clade Mort que Camina') es refereix al fet que alguns clades (grups) d'organismes que sobreviuen a una extinció massiva o bé s'extingeixen uns quants milions d'anys després d'aquesta extinció o bé no aconsegueixen recuperar-se en termes de quantitat i de diversitat. L'expressió fou encunyada per el 2002 com a referència a la pel·lícula Dead Man Walking, el títol de la qual està basada en una expressió típica de l' dels Estats Units que es refereix a l'última caminada d'un presoner condemnat vers la cambra d'execució. Jablonski descobrí que el ritme d'extinció dels invertebrats marins era significativament més alt en l'estatge següent a una extinció massiva que en els estatges precedents (un estatge faunístic és una subdivisió d'una època geològica, que sol durar entre dos i deu milions d'anys). La seva anàlisi es concentrà en els mol·luscs marins, car representen el grup més abundant de fòssils i, per tant, tenen una menor probabilitat d'induir . Jablonski suggerí que dues explicacions possibles mereixien un estudi més detallat: * Els medis físics de la postextinció diferien dels medis preextinció en maneres que resultaven desavantatjoses pels dead clades walking. * Els ecosistemes que apareixien després de la recuperació d'una extinció massiva podrien haver estat menys favorables pels dead clades walking.