Datasaab
http://dbpedia.org/resource/Datasaab an entity of type: Abstraction100002137
データサーブ（Datasaab）はスウェーデン、リンシェーピングの航空機製造業者サーブ社のコンピュータ部門であったが後に独立企業となった。
rdf:langString
Datasaab era la divisió informàtica de la companyia constructora d'avions Saab de Linköping, Suècia, que més tard fou una companyia independent. La seva història es remunta al desembre de 1954 quan Saab va obtenir una llicència per construir la seva pròpia còpia de , un ordinador que Matematikmaskinnämnden (el comitè governamental suec per al maquinari matemàtic) havia construït utilitzant vàlvules de buit. La còpia es va completar l'any 1957 i es va anomenar . La seva potència computacional es va utilitzar en els càlculs necessaris per dissenyar la següent generació de l'avió militar Saab 37 Viggen.
rdf:langString
Datasaab was the computer division of, and later a separate company spun off from, aircraft manufacturer Saab in Linköping, Sweden. Its history dates back to December 1954, when Saab got a license to build its own copy of BESK, an early Swedish computer design using vacuum tubes, from Matematikmaskinnämnden (the Swedish governmental board for mathematical machinery). This clone was completed in 1957 and was named SARA. Its computing power was needed for design calculations for the next generation jet fighter Saab 37 Viggen.
rdf:langString
Datasaab var först en avdelning inom och senare ett avknoppat företag från Saab som vid skiftet 1950/1960-talet började konstruera datorer som en biprodukt till flygplanstillverkningen. Första steget i denna riktning var undertecknandet av ett avtal i december 1954 med dåvarande Matematikmaskinnämnden (MMN) i Stockholm om tillstånd att bygga en egen kopia i Linköping av BESK, som i färdigt skick 1957 kallades SARA, Saabs Räkneautomat. Detta var en med elektronrör bestyckad digital dator som utförde hållfasthetsberäkningar för Saab 37 Viggen, medan föregångaren Saab 35 Draken brukar nämnas som det sista svenska flygplan som helt konstruerades med räknesticka.
rdf:langString
rdf:langString
Datasaab
rdf:langString
Datasaab
rdf:langString
データサーブ
rdf:langString
Datasaab
xsd:integer
60592
xsd:integer
1087207227
rdf:langString
Datasaab era la divisió informàtica de la companyia constructora d'avions Saab de Linköping, Suècia, que més tard fou una companyia independent. La seva història es remunta al desembre de 1954 quan Saab va obtenir una llicència per construir la seva pròpia còpia de , un ordinador que Matematikmaskinnämnden (el comitè governamental suec per al maquinari matemàtic) havia construït utilitzant vàlvules de buit. La còpia es va completar l'any 1957 i es va anomenar . La seva potència computacional es va utilitzar en els càlculs necessaris per dissenyar la següent generació de l'avió militar Saab 37 Viggen. Amb la intenció de desenvolupar un ordinador que pogués ser instal·lat a bord d'un avió, el grup dirigit per va aconseguir l'any 1960 un prototip completament transistoritzat anomenat . Aquest fet va definir les activitats de la companyia en les dues dècades següents. El desenvolupament va seguir dues línies. Per una banda, i com a objectiu principal, es van desenvolupar ordinadors pel Viggen. Per altra banda, es va desenvolupar una línia d'ordinadors per a ús civil. L'ordinador de navegació CK37 es va completar l'any 1971 i va ser utilitzat en el Viggen. Del primer model civil D21 (1962) se’n van fer una trentena d'unitats que es van vendre a diversos països. Després d'aquest primer model, se’n van fer diverses versions amb noms com D22 (1966), D220, D23, D5, D15 i D16. Quan el govern suec va necessitar 20 ordinadors els anys 1960 per calcular les taxes, va comparar els ordinadors de Saab i els d'IBM i els de Saab van resultar millors. Més tard, es van usar els D5s per establir el primer i més gran sistema de terminals bancàries pels bancs dels països nòrdics, un sistema que es va emprar fins als finals dels 1980. L'any 1971, les tecnologies de (SRT) i Saab es van combinar per formar AS. La companyia se centrava a sistemes per a dades en temps real per aplicacions comercials i relacionades amb l'aviació. L'any 1975, el sistema D23 es va endarrerir seriosament i la solució va ser unir la companyia amb UNIVAC. L'any 1978, aquesta companyia es va fusionar amb una divisió de Saab i va esdevenir Datasaab. Més tard va ser propietat d'Ericsson, Nokia I . Quan Intel va posar un demanda judicial al seu competidor per una violació d'una patent sobre diverses tecnologies, entre elles la modificació de microcodi del processador i de parts del processador treballant de forma asíncrona, UMC va esmentar un article que descrivia que aquestes tecnologies ja havien estat emprades en el D23 l'any 1972. Com que les patents d'Intel eren del 1978, això implicava que les patents no podien haver-se acceptat perquè la tecnologia ja havia estat emprada amb anterioritat.L'any 1973 es va crear la societat acadèmica a la Universitat de Linköping quan es va donar un antic D21. La història de la companyia ha estat documentada per diversos membres de la societat Datasaabs Vänner ("Amics de Datasaab") fundada l'any 1993 per documentar i disseminar informació referent a la història de la informàtica a Suècia. Des de l'any 2004 diversos ordinadors de Datasaab s'exhibeixen al museu d'informàtica IT-ceum de Linköping. El nom de Datasaab també ha estat connectat a un incident de finals dels 1970 relacionat amb transferència il·legal de tecnologia a la Unió Soviètica. Aquest fet és resumit en un capítol del llibre Techno-Bandits (1984). L'any 1973 es va fer una sol·licitud per un sistema de control de tràfic aeri pels aeroports de Moscou, Kíev i Mineralnye Vody. va guanyar i es va fer un contracte entre l'empresa i Aeroflot el mes de setembre de 1975. Tanmateix, parts del sistema contractat es basaven en components dels Estats Units, pels quals l'empresa sueca no podia obtenir les llicències d'exportació necessàries. Aleshores van comprar els components als Estats Units, els van reetiquetar i els van introduir de contraban a Moscou utilitzant diplomàtics soviètics.Datasaab es va separar de Saab l'any 1978 i es va unir a Stansaab per a formar la nova companyia Datasaab AB. L'operació de contraband es va descobrir l'octubre de 1980 i es coneix com l'afer Dastasaab (Datasaabaffären). A començament del 1981, Datasaab va ser adquirida per Ericsson i va esdevenir la seva divisió d'informàtica (Ericsson Information Systems). L'abril de 1984 Ericsson va ser multat amb 3,12 milions de dollars per incompliment dels controls d'exportació, i va acceptar la multa.
rdf:langString
Datasaab was the computer division of, and later a separate company spun off from, aircraft manufacturer Saab in Linköping, Sweden. Its history dates back to December 1954, when Saab got a license to build its own copy of BESK, an early Swedish computer design using vacuum tubes, from Matematikmaskinnämnden (the Swedish governmental board for mathematical machinery). This clone was completed in 1957 and was named SARA. Its computing power was needed for design calculations for the next generation jet fighter Saab 37 Viggen. Intending to develop a navigational computer to place in an airplane, a team led by came up with an all transistorized prototype computer named D2, completed in 1960, which came to define the company's activities in the following two decades. This development followed two lines. The main purpose was the development of a navigational computer for Viggen. A spinoff was the production of a line of civilian mini and mainframe computers for the commercial market. The military navigational computer CK37 was completed in 1971 and used in Viggen. The first civilian model D21 (1962) was sold to several countries and some 30 units were built. After that, several versions with names like D22 (1966), D220, D23, D5, D15, and D16 were developed. When the Swedish government needed 20 computers in the 1960s to calculate taxes, an evaluation between Saab's and IBM's machines proved Saab's better. Later the D5s were used to set up the first and largest bank terminal system for the Nordic banks, a system which was partly in use until the late 1980s. In 1971, technologies from Standard Radio & Telefon AB (SRT) and Saab were combined to form Stansaab AS, a joint venture that also included the state-owned Swedish Development Company. The company's primary focus was systems for real-time data applied to commercial and aviation applications. In 1975, the D23 system was seriously delayed and the solution was a joint company with Sperry UNIVAC. In 1978, this company merged with a division of Saab and became Datasaab. It was later owned by Ericsson, Nokia and ICL. When Intel sued the competitor UMC for patent infringement over technologies including microcode updates of processors and different parts of the processor working asynchronously, UMC could point to an awarded paper describing how these technologies had been used in the D23 already in 1972. Since Intel's patents were from 1978, that paper would prove prior art and imply that the patents never should have been granted at all. The case was later dropped. The academic computer society Lysator at Linköping University was founded in 1973 when a donation of an old used D21 was arranged. The company's history has been documented by members of its veteran society, Datasaabs Vänner ("Friends of Datasaab"), founded in 1993 to document and spread information about the computer history of Sweden, with focus on the region of Linköping and Datasaab. The society has documented the Datasaab history in five books, and documents and pictures of computer systems and products developed and produced by Datasaab are presented at the society homepage. Since 2004 many Datasaab computers are exhibited at the computer museum in Linköping. After a series of mergers, the name Datasaab became connected with an incident of illegal technology transfer to the Soviet Union in the late 1970s. A 1973 bid for tender for a civilian air traffic control system at the airports in Moscow, Kyiv, and Mineralnye Vody was won by Swedish supplier Stansaab. A contract between Stansaab and Aeroflot was signed in September 1975. However, parts of the delivered system relied on components from the US, for which the Swedes couldn't get the necessary export licenses. So they bought U.S. components, relabeled them and smuggled them to Moscow using Soviet diplomats. Datasaab separated from Saab in 1978 and joined Stansaab in a new company, Datasaab AB.Allegedly the air traffic control system did support the Soviet invasion of Afghanistan in December 1979. The smuggling operation was uncovered in October 1980, known as "the Datasaab affair" (Datasaabaffären). In early 1981, Datasaab was acquired by Ericsson and became its computing division Ericsson Information Systems. In April 1984 Ericsson was fined US$3.12 million for breach of U.S. export controls, and agreed to pay.
rdf:langString
データサーブ（Datasaab）はスウェーデン、リンシェーピングの航空機製造業者サーブ社のコンピュータ部門であったが後に独立企業となった。
rdf:langString
Datasaab var först en avdelning inom och senare ett avknoppat företag från Saab som vid skiftet 1950/1960-talet började konstruera datorer som en biprodukt till flygplanstillverkningen. Första steget i denna riktning var undertecknandet av ett avtal i december 1954 med dåvarande Matematikmaskinnämnden (MMN) i Stockholm om tillstånd att bygga en egen kopia i Linköping av BESK, som i färdigt skick 1957 kallades SARA, Saabs Räkneautomat. Detta var en med elektronrör bestyckad digital dator som utförde hållfasthetsberäkningar för Saab 37 Viggen, medan föregångaren Saab 35 Draken brukar nämnas som det sista svenska flygplan som helt konstruerades med räknesticka. Den helt transistoriserade Datasaab D2, som stod färdig 1960, utgjorde prototypen för Datasaabs fortsatta utveckling. Denna följer två grenar, dels styrdatorer som monterades i Saabs militära flygplan och robotar, dels en produktion av civila stordatorer och minidatorer för den kommersiella marknaden. Stordatorerna kallades för den tunga linjen och minidatorerna för den lätta linjen. Utvecklingen av civila datorer var relativt framgångsrik under 1950- till 1970-talet, men företaget kunde aldrig riktigt göra intrång på IBM:s marknad. År 1968 hade man 5,6 % av den svenska datormarknaden (jämförelsevis hade IBM 68,5 %, ICL 8,1 % och Bull GE 6,0 %), 1969 hade man 9,3 % och 1970 8,7 %.I slutet av 1960-talet introducerades de första minidatorerna som efterhand försågs med affärsadministrativa program (så kallad back office-funktionalitet) döpta efter nordiska gudar. Datasaab tillverkade och levererade inom ramen för den lätta linjen i början av 1970-talet de första datoriserade bankterminalerna till hela det nordiska sparbanksnätet. Tekniken var punktvis tekniskt avancerad men företaget saknade förmåga att i längden hävda sig, pengatillförsel kom främst från statliga medel i hundratals miljoner, av försvars- och teknikpolitiska skäl.
xsd:nonNegativeInteger
6221
