Damascius
http://dbpedia.org/resource/Damascius an entity of type: Thing
Damaskios (řecky Δαμάσκιος) (asi 480 - po 538) byl pozdně antický pohanský, resp. nekřesťanský novoplatónský filosof, žák a obdivovatel Ísidórův. Působil v Alexandrii, později se stal posledním athénské Akadémie. Po jejím uzavření několik let působil v Persii.
rdf:langString
ولد الفيلسوف داماسكيوس Δαμάσκιος في دمشق عام 458 ميلادي وتوفي عام 538 ميلادي، ويعرف بأنه آخر فلاسفة الأفلاطونية المحدثة، فقد كان آخر مدراء مدرسة أثينا (الأكاديمية الأفلاطونية الحديثة).كان داماسكيوس أحد الفلاسفة الوثنيين الذين تعرضوا لاضطهاد جستنيان الأول في بداية القرن السادس الميلادي، وأجبر على اللجوء لمحكمة ساسانيون قبل أن يسمح له بالعودة إلى الإمبراطورية البيزنطية. أما أعماله التي وصلت إلينا فتتكون من ثلاثة تعليقات على أعمال أفلاطون وأحد نصوص ما وراء الطبيعة بعنوان «صعوبات وحلول من المبادئ الأولى».
rdf:langString
Damaskios (altgriechisch Δαμάσκιος; * um 462 in Damaskus; † nach 538), latinisiert Damascius, war ein bedeutender spätantiker Philosoph der neuplatonischen Richtung. Nach Studienjahren in Alexandria trat er in die neuplatonische Schule in Athen ein und wurde schließlich deren letzter Leiter. Als entschiedener Anhänger der alten griechischen Religion stand er in Opposition zur christlichen Staatsreligion des Oströmischen Reichs. Nachdem der religiöse Konflikt zur Schließung der Philosophenschule geführt hatte, emigrierte Damaskios mit anderen Neuplatonikern vorübergehend ins Perserreich.
rdf:langString
Ο Δαμάσκιος (458-πρώτο ήμισυ του 6ου αι.) ήταν σημαντικός νεοπλατωνικός φιλόσοφος, που ασχολήθηκε με τα βασικά ζητήματα της οντολογικής ιεραρχίας, της σχέσης του όντος με το εν και της θέσης της ψυχής μέσα στην οντολογική αλυσίδα. Ήταν ο τελευταίος σχολάρχης της Νεοπλατωνικής Σχολής των Αθηνών.
rdf:langString
Damascius (/dəˈmæʃəs/; Greek: Δαμάσκιος, c. 458 – after 538), known as "the last of the Athenian Neoplatonists," was the last scholarch of the neoplatonic Athenian school. He was one of the neoplatonic philosophers who left Athens after laws confirmed by emperor Justinian I forced the closure of the Athenian school in c. 529 AD. After he left Athens, he may have sought refuge in the court of the Persian King Chrosroes, before being allowed back into the Byzantine Empire. His surviving works consist of three commentaries on the works of Plato, and a metaphysical text entitled Difficulties and Solutions of First Principles.
rdf:langString
Damascio (Δαμάσκιος, Damasco, de Siria, ca. 458 - después del año 538) fue el último escolarca de la Academia de Atenas. Fue uno de los filósofos paganos perseguidos por Justiniano I a comienzos del siglo VI, y se vio obligado a exiliarse en la corte persa hasta que se le permitió volver al imperio. Actualmente se conservan algunas obras suyas, que son tres comentarios de obras de Platón y un texto metafísico: Dificultades y soluciones de los principios primeros (Ἀπορίαι καὶ λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν).
rdf:langString
Damascius (/dəˈmæʃəs/; Yunani: Δαμάσκιος, ca. 458 – setelah 538), yang dikenal sebagai "Neoplatonis terakhir", adalah terakhir dari Mazhab Athena. Ia adalah salah satu filsuf pagan yang ditindas oleh Kaisar Yustinianus I pada awal abad ke-6 M, dan sempat terpaksa mengungsi ke Persia, sebelum diijinkan pulang ke Kekaisaran Bizantium. Karya-karyanya yang masih ada meliputi tiga komentar terhadap karya-karya Plato, dan sebuah teks metafisika berjudul Kesulitan dan Solusi Prinsip-prinsip Utama.
rdf:langString
Damascio (in greco antico: Δαμάσκιος, Damáskios, in latino: Damascius; Damasco, 450 circa – Alessandria, dopo il 532) è stato un filosofo bizantino.
rdf:langString
Damascjusz lub Damaskios (Damascius, Damazjos, ur. ok. 462 w Damaszku w Syrii, zm. po 538) – grecki filozof neoplatoński ostatni kierownik szkoły filozoficznej w Atenach, którą założył Plutarch z Aten. Autor traktatów: O pierwszej zasadzie i Komentarza do Parmenidesa.
rdf:langString
Damáscio (em grego: Δαμάσκιος; Damasco, c. 458 - após 538), conhecido como "o último dos neoplatônicos", foi um filósofo da Antiguidade, o último escolarca da Escola de Atenas. Foi um dos filósofos perseguidos por Cristãos, no início do século VI, e foi forçado se refugiar por um tempo na corte do Império Sassânida (persa), antes de receber permissão para voltar ao Império Bizantino. De sua obra restam atualmente apenas três comentários sobre as obras de Platão, e um texto metafísico intitulado Dificuldades e Soluções dos Primeiros Princípios.
rdf:langString
Дама́ский (др.-греч. Δαμάσκιος; 458/462 — после 538), античный философ-неоплатоник, последний схоларх Платоновской Академии и Афинской школы неоплатонизма.
rdf:langString
達馬希烏斯（/dəˈmæʃəs/；希腊语：Δαμάσκιος，约458年－538年後），被称为“新柏拉图主义者的最后一个”，是柏拉圖学院的最后一个学說。他是公元6世纪初被查士丁尼一世迫害的异教哲学家之一。在被允许返回東羅馬帝国之前，他被迫在波斯寻求庇护。他的作品包括对柏拉图作品的三则评论，以及一部形而上学的著作，名为“第一原理的困难与解决” 。
rdf:langString
Damasci (grec antic: Δαμάσκιος; llatí: Damascius) conegut com el Sirià (Σύρος) va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes. No se sap el seu nom en siríac. Va néixer cap al final del segle v. Va estudiar a Alexandria sota el retòric Teó, i matemàtiques i filosofia sota Ammoni, i sota Isidor de Gaza. Es conserva una de les seves obres: Dubtes i solucions dels primer principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres són: Entre els seus deixebles, cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristòtil, Olimpiodor i .
rdf:langString
Damascius ([damaskius] naskiĝis ĉ. 480) estis unu el la plej lastaj helenaj filozofoj, estro de la nov-platona skolo en Ateno en 529, kiam edikto de imperiestro Justiniano malpermesis ĉian nekristanisman instruadon. Tiaj problemoj, ne estas nur cerbumadoj interesaj al la historiistoj de Platonismo. Ĉar la senesperiga strebo de Damascius alfrontigi la penson kaj la parolon al eksteraĵo nepre nedirebla, al radikala silento, ecas io kaj eterna, kaj tre moderna.
rdf:langString
Damascios le Diadoque (né à Damas en 458, mort en 533, probablement en Syrie) est un philosophe néoplatonicien. Disciple d'Isidore de Gaza et de Marinos de Néapolis, maître de Simplicios de Cilicie et d'Olympiodore le Jeune, il est l'un des derniers défenseurs du paganisme dans l'Antiquité tardive. Son nom indique son origine : Damas, sans qu'on sache s'il s'agit de son nom de naissance ou d'un surnom donné à l'âge adulte. Il fut le dernier diadoque (διάδοχος, successeur [de Platon]) ou scolarque (recteur) de l'Académie d'Athènes, fondée par Platon en 387 av. J.-C., ou de l'école néoplatonicienne d'Athènes, fondée par Plutarque d'Athènes vers 400, illustrée par Proclos à partir de 438. L'école philosophique d'Athènes fut fermée sur ordre de Justinien Ier en 529. La forme latine de son nom
rdf:langString
Damascius (Oudgrieks: Δαμάσκιος, Damáskios) (Damascus ca. 462 - ca. 550) staat bekend als "de laatste Neoplatonist". Hij was de laatste scholarch van de Academie van Athene. Hij werd waarschijnlijk geboren in Damascus, studeerde eerst in Alexandrië en verhuisde kort voor de dood van Proclus in 485 naar Athene. Hij keerde terug naar Alexandrië waar hij lezingen bijwoonde van Ammonius, maar kwam omstreeks 515 terug naar Athene om de leiding over te nemen van de door Plato gestichte Akademeia. Na de sluiting van de Academie trok hij zich korte tijd in Perzië terug met andere filosofen, onder wie Simplicius. Daar bleef hij een jaar, waarna hij naar Syrië trok waar hij ook stierf.
rdf:langString
Damaskius (eller Damaskios), född omkring 480 i Damaskus, Bysantinska riket, död efter 532, var den sista nyplatonska filosofen i Akademin i Aten. I unga år for Damaskios till Alexandria, där han i tolv år dels studerade för Theon, en berömd retoriker, dels var verksam som professor i retorik. Därefter började han intressera sig för filosofi och naturvetenskap, och fick undervisning av och dennes söner, Ammonios och Heliodoros. På äldre dagar flyttade han till Aten och blev elev hos matematikern , Zenodotos, och dialektikern . Isidoros och Damaskios blev nära vänner, och Damaskios efterträdde denne som rektor för Akademin i Aten, samt skrev dennes biografi av vilken en del bevarats för eftervärlden i Bibliotheke av Photios (se bilagorna till Didots utgåva av Diogenes Laertios).
rdf:langString
rdf:langString
Damascius
rdf:langString
داماسكيوس
rdf:langString
Damasci
rdf:langString
Damaskios
rdf:langString
Damaskios
rdf:langString
Δαμάσκιος
rdf:langString
Damascius
rdf:langString
Damascio
rdf:langString
Damaskios
rdf:langString
Damascio
rdf:langString
Damascios
rdf:langString
ダマスキオス
rdf:langString
Damascius
rdf:langString
Damaskios
rdf:langString
Damáscio
rdf:langString
Дамаский
rdf:langString
Damaskius
rdf:langString
達馬希烏斯
rdf:langString
Damascius
rdf:langString
Damascius
xsd:integer
159142
xsd:integer
1124560093
xsd:integer
458
rdf:langString
Δαμάσκιος
xsd:date
2020-04-29
xsd:integer
533
rdf:langString
Sasanian Empire
rdf:langString
https://web.archive.org/web/20200429015106/http://vrin.fr/book.php?title_url=Damascius_et_l_ineffable_Recit_de_l_impossible_discours_9782711628735&search_back=&editor_back=%&page=3
xsd:integer
458
rdf:langString
Damasci (grec antic: Δαμάσκιος; llatí: Damascius) conegut com el Sirià (Σύρος) va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes. No se sap el seu nom en siríac. Va néixer cap al final del segle v. Va estudiar a Alexandria sota el retòric Teó, i matemàtiques i filosofia sota Ammoni, i sota Isidor de Gaza. Va anar a Atenes, on els neoplatònics estaven dirigits per Marí i , successors del famós Procle, i va esdevenir deixeble dels dos i després el seu successor. Va rebre el renom de ὁ διάδοχος i fou el darrer que va tenir càtedra de filosofia a Atenes, perquè el 529 Justinià I va clausurar l'escola i els filòsofs, inclòs Damasci, van haver d'emigrar a Pèrsia sota el rei Cosroes I. Va tornar a Atenes el 533, perquè Cosroes havia signat un tractat de pau amb els romans d'Orient que permetia que la filosofia pagana no fos perseguida, però la seva sort final és desconeguda, només se sap que no va trobar cap escola on pogués ensenyar. Però les idees de Procle i la filosofia neoplatònica va seguir vigent fins a finals de l'edat mitjana. Es conserva una de les seves obres: Dubtes i solucions dels primer principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres són:
* Ἀποπίαι καὶ λύσεις εἰς τὸν Πλάτωνος Παρμενίδην.
* La continuació d'un comentari de Procle.
* Un comentari sobre Aristòtil.
* Altres obres només són conegudes per referències: περὶ κινήσεως; περὶ τόπου; περὶ χρόνου; Ἰσιδώρου Βίος, biografia d'Isidor, el seu preceptor, potser part de φιλόσοφος ἱοτορία
* Λόγοι Παράδοξοι, suposadament el seu principal treball, en 4 llibres, obra de la qual Foci n'elogia l'estil molt clar i entenedor, encara que com a cristià ataca alguns aspectes de la seva filosofia.
* Un comentari sobre Hipòcrates.
* L'Antologia grega inclou un dels seus epigrames. Entre els seus deixebles, cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristòtil, Olimpiodor i .
rdf:langString
Damaskios (řecky Δαμάσκιος) (asi 480 - po 538) byl pozdně antický pohanský, resp. nekřesťanský novoplatónský filosof, žák a obdivovatel Ísidórův. Působil v Alexandrii, později se stal posledním athénské Akadémie. Po jejím uzavření několik let působil v Persii.
rdf:langString
ولد الفيلسوف داماسكيوس Δαμάσκιος في دمشق عام 458 ميلادي وتوفي عام 538 ميلادي، ويعرف بأنه آخر فلاسفة الأفلاطونية المحدثة، فقد كان آخر مدراء مدرسة أثينا (الأكاديمية الأفلاطونية الحديثة).كان داماسكيوس أحد الفلاسفة الوثنيين الذين تعرضوا لاضطهاد جستنيان الأول في بداية القرن السادس الميلادي، وأجبر على اللجوء لمحكمة ساسانيون قبل أن يسمح له بالعودة إلى الإمبراطورية البيزنطية. أما أعماله التي وصلت إلينا فتتكون من ثلاثة تعليقات على أعمال أفلاطون وأحد نصوص ما وراء الطبيعة بعنوان «صعوبات وحلول من المبادئ الأولى».
rdf:langString
Damaskios (altgriechisch Δαμάσκιος; * um 462 in Damaskus; † nach 538), latinisiert Damascius, war ein bedeutender spätantiker Philosoph der neuplatonischen Richtung. Nach Studienjahren in Alexandria trat er in die neuplatonische Schule in Athen ein und wurde schließlich deren letzter Leiter. Als entschiedener Anhänger der alten griechischen Religion stand er in Opposition zur christlichen Staatsreligion des Oströmischen Reichs. Nachdem der religiöse Konflikt zur Schließung der Philosophenschule geführt hatte, emigrierte Damaskios mit anderen Neuplatonikern vorübergehend ins Perserreich.
rdf:langString
Ο Δαμάσκιος (458-πρώτο ήμισυ του 6ου αι.) ήταν σημαντικός νεοπλατωνικός φιλόσοφος, που ασχολήθηκε με τα βασικά ζητήματα της οντολογικής ιεραρχίας, της σχέσης του όντος με το εν και της θέσης της ψυχής μέσα στην οντολογική αλυσίδα. Ήταν ο τελευταίος σχολάρχης της Νεοπλατωνικής Σχολής των Αθηνών.
rdf:langString
Damascius ([damaskius] naskiĝis ĉ. 480) estis unu el la plej lastaj helenaj filozofoj, estro de la nov-platona skolo en Ateno en 529, kiam edikto de imperiestro Justiniano malpermesis ĉian nekristanisman instruadon. Lia majstra kaj malfacila verko estis ἀπορίαι καὶ λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν ("Malfacilaĵoj kaj solvoj de praaj principoj"). Kiel novplatonisma lasta filozofo oni povas ankaŭ diri, ke li alvenis ĝis la limoj de la penseblo kaj de la direblo, kaj kunpuŝiĝis al la fundamentaj malfacilecoj de platonismo. Ekzemple (por simplige diri, ĉar lia penso estas tre "teknika" kaj malfacila), se nia plej alta pensaĵo estas la Tutaĵo, tiu ĉi nepre ekskludas nenion, kaj tial enteniĝas plue kaj plue iun ajn elementon; sed tio rezultigas nesupereblajn problemojn, ĉar ni ne povas entenigi la Praprincipon en la Tutaĵo mem, ĉar ĝi ne tiam povus rezultigi ĝin. Tiaj problemoj, ne estas nur cerbumadoj interesaj al la historiistoj de Platonismo. Ĉar la senesperiga strebo de Damascius alfrontigi la penson kaj la parolon al eksteraĵo nepre nedirebla, al radikala silento, ecas io kaj eterna, kaj tre moderna.
rdf:langString
Damascius (/dəˈmæʃəs/; Greek: Δαμάσκιος, c. 458 – after 538), known as "the last of the Athenian Neoplatonists," was the last scholarch of the neoplatonic Athenian school. He was one of the neoplatonic philosophers who left Athens after laws confirmed by emperor Justinian I forced the closure of the Athenian school in c. 529 AD. After he left Athens, he may have sought refuge in the court of the Persian King Chrosroes, before being allowed back into the Byzantine Empire. His surviving works consist of three commentaries on the works of Plato, and a metaphysical text entitled Difficulties and Solutions of First Principles.
rdf:langString
Damascios le Diadoque (né à Damas en 458, mort en 533, probablement en Syrie) est un philosophe néoplatonicien. Disciple d'Isidore de Gaza et de Marinos de Néapolis, maître de Simplicios de Cilicie et d'Olympiodore le Jeune, il est l'un des derniers défenseurs du paganisme dans l'Antiquité tardive. Son nom indique son origine : Damas, sans qu'on sache s'il s'agit de son nom de naissance ou d'un surnom donné à l'âge adulte. Il fut le dernier diadoque (διάδοχος, successeur [de Platon]) ou scolarque (recteur) de l'Académie d'Athènes, fondée par Platon en 387 av. J.-C., ou de l'école néoplatonicienne d'Athènes, fondée par Plutarque d'Athènes vers 400, illustrée par Proclos à partir de 438. L'école philosophique d'Athènes fut fermée sur ordre de Justinien Ier en 529. La forme latine de son nom est Damascius.(
Ne pas confondre avec Jean Damascène )
rdf:langString
Damascio (Δαμάσκιος, Damasco, de Siria, ca. 458 - después del año 538) fue el último escolarca de la Academia de Atenas. Fue uno de los filósofos paganos perseguidos por Justiniano I a comienzos del siglo VI, y se vio obligado a exiliarse en la corte persa hasta que se le permitió volver al imperio. Actualmente se conservan algunas obras suyas, que son tres comentarios de obras de Platón y un texto metafísico: Dificultades y soluciones de los principios primeros (Ἀπορίαι καὶ λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν).
rdf:langString
Damascius (/dəˈmæʃəs/; Yunani: Δαμάσκιος, ca. 458 – setelah 538), yang dikenal sebagai "Neoplatonis terakhir", adalah terakhir dari Mazhab Athena. Ia adalah salah satu filsuf pagan yang ditindas oleh Kaisar Yustinianus I pada awal abad ke-6 M, dan sempat terpaksa mengungsi ke Persia, sebelum diijinkan pulang ke Kekaisaran Bizantium. Karya-karyanya yang masih ada meliputi tiga komentar terhadap karya-karya Plato, dan sebuah teks metafisika berjudul Kesulitan dan Solusi Prinsip-prinsip Utama.
rdf:langString
Damascio (in greco antico: Δαμάσκιος, Damáskios, in latino: Damascius; Damasco, 450 circa – Alessandria, dopo il 532) è stato un filosofo bizantino.
rdf:langString
Damascjusz lub Damaskios (Damascius, Damazjos, ur. ok. 462 w Damaszku w Syrii, zm. po 538) – grecki filozof neoplatoński ostatni kierownik szkoły filozoficznej w Atenach, którą założył Plutarch z Aten. Autor traktatów: O pierwszej zasadzie i Komentarza do Parmenidesa.
rdf:langString
Damascius (Oudgrieks: Δαμάσκιος, Damáskios) (Damascus ca. 462 - ca. 550) staat bekend als "de laatste Neoplatonist". Hij was de laatste scholarch van de Academie van Athene. Hij werd waarschijnlijk geboren in Damascus, studeerde eerst in Alexandrië en verhuisde kort voor de dood van Proclus in 485 naar Athene. Hij keerde terug naar Alexandrië waar hij lezingen bijwoonde van Ammonius, maar kwam omstreeks 515 terug naar Athene om de leiding over te nemen van de door Plato gestichte Akademeia. Na de sluiting van de Academie trok hij zich korte tijd in Perzië terug met andere filosofen, onder wie Simplicius. Daar bleef hij een jaar, waarna hij naar Syrië trok waar hij ook stierf. Hij was een van de heidense filosofen die in de eerste helft van de zesde eeuw werden vervolgd door Justinianus, waardoor hij werd gedwongen uit te wijken naar het Perzische hof van Khusro I. Na een paar jaar werd het hem toegestaan zich opnieuw binnen het Byzantijnse Rijk te vestigen. Zijn nagelaten werk bestaat uit drie commentaren op de werken van Plato en een metafysische tekst met de titel "ἀπορίαι καὶ λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν" (Kwesties en oplossingen aangaande de eerste beginselen).
rdf:langString
Damáscio (em grego: Δαμάσκιος; Damasco, c. 458 - após 538), conhecido como "o último dos neoplatônicos", foi um filósofo da Antiguidade, o último escolarca da Escola de Atenas. Foi um dos filósofos perseguidos por Cristãos, no início do século VI, e foi forçado se refugiar por um tempo na corte do Império Sassânida (persa), antes de receber permissão para voltar ao Império Bizantino. De sua obra restam atualmente apenas três comentários sobre as obras de Platão, e um texto metafísico intitulado Dificuldades e Soluções dos Primeiros Princípios.
rdf:langString
Дама́ский (др.-греч. Δαμάσκιος; 458/462 — после 538), античный философ-неоплатоник, последний схоларх Платоновской Академии и Афинской школы неоплатонизма.
rdf:langString
Damaskius (eller Damaskios), född omkring 480 i Damaskus, Bysantinska riket, död efter 532, var den sista nyplatonska filosofen i Akademin i Aten. I unga år for Damaskios till Alexandria, där han i tolv år dels studerade för Theon, en berömd retoriker, dels var verksam som professor i retorik. Därefter började han intressera sig för filosofi och naturvetenskap, och fick undervisning av och dennes söner, Ammonios och Heliodoros. På äldre dagar flyttade han till Aten och blev elev hos matematikern , Zenodotos, och dialektikern . Isidoros och Damaskios blev nära vänner, och Damaskios efterträdde denne som rektor för Akademin i Aten, samt skrev dennes biografi av vilken en del bevarats för eftervärlden i Bibliotheke av Photios (se bilagorna till Didots utgåva av Diogenes Laertios). När Justinianus I stängde skolan 529, flydde Damakios och sökte med sex kollegor asyl vid hovet hos Khosrau I av Persien omkring 532. Redan ett år senare skrev Justinianus och Khosrau dock under ett fördrag som möjliggjorde att filosoferna återvände, men Damaskios valde då troligen att flytta till Alexandria i stället. Hans dödsår är okänt. Damaskios huvudarbete har titeln Svårigheter med och lösningar av den första principen (ἀπορίαι καὶ λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). I det verket utforskas naturen och egenskaper hos Gud och den mänskliga själen. I två iögonfallande avseenden bryter verket med nyplatonismen: den har ingen påverkan av orientalisk mystik och den innehåller ingen direkt uttalad polemik mot kristendomen. Photios anklagar honom senare för att inte vara tillräckligt from, och han kallar kristendomen "en oppositionell sekt". Damaskios slutsats i verket är att Gud är oändlig, och i egenskap av det, ofattbar; det vill säga att orsaken till att vissa egenskaper tillskrives honom, som godhet, vishet och makt, är på grund av hur människan kan begripa honom i hans yttringar; dessa egenskaper är logiska och begripliga för människan men kan inte fullt beskriva honom. Damaskios avfärdade treenigheten, och menade något förenklat att Gud var odelbar och fullständig i sig själv.
rdf:langString
達馬希烏斯（/dəˈmæʃəs/；希腊语：Δαμάσκιος，约458年－538年後），被称为“新柏拉图主义者的最后一个”，是柏拉圖学院的最后一个学說。他是公元6世纪初被查士丁尼一世迫害的异教哲学家之一。在被允许返回東羅馬帝国之前，他被迫在波斯寻求庇护。他的作品包括对柏拉图作品的三则评论，以及一部形而上学的著作，名为“第一原理的困难与解决” 。
xsd:nonNegativeInteger
20243
xsd:gYear
0533
xsd:gYear
0458
rdf:langString
Δαμάσκιος
xsd:gYear
0458
xsd:gYear
0533
