Crown-cardinal

http://dbpedia.org/resource/Crown-cardinal an entity of type: Person

Con il termine cardinale della corona ci si riferisce all'antica figura del cardinale protettore delle nazioni cattoliche, nominato dal re e utilizzato come suo rappresentante ufficiale presso il collegio cardinalizio. Il cardinale della corona aveva anche il compito, se necessario, di portare nel conclave lo ius exclusivae posto dal suo sovrano. definì i cardinali della corona come ecclesiastici "elevati al cardinalato solamente dietro raccomandazione dei sovrani europei, senza, in alcuni casi, alcun merito al servizio della Chiesa" . rdf:langString

Listy kardynałów protektorów Koron (monarchii katolickich). rdf:langString

Кардинал корони (італ. Cardinale della corona) — у середньовічній Європі кардинали, найвищі представники Римо-католицької церкви в королівстві, що були запропоновані монархом, щоб виступати як представники в колегії кардиналів. У ширшому розумінні цей термін може стосуватися будь-якого кардинала, призначеного на прохання монарха. rdf:langString

Un cardenal de la corona (italià : cardinale della corona) era un d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat. Més generalment, el terme pot referir-se a qualsevol cardinal significatiu com a estadista secular o elevat a petició d'un monarca. rdf:langString

A crown-cardinal (Italian: cardinale della corona) was a cardinal protector of a Roman Catholic nation, nominated or funded by a Catholic monarch to serve as their representative within the College of Cardinals and, on occasion, to exercise the right claimed by some monarchs to veto a candidate for election to the papacy. More generally, the term may refer to any cardinal significant as a secular statesman or elevated at the request of a monarch. rdf:langString

Als Kronkardinal oder Nationalkardinal bezeichnet man jene Kardinäle, die ihre Ernennung dem Vorschlag eines Fürsten verdankten. Die Ernennung solcher Kronkardinäle war gegen Ende des 16. Jahrhunderts eine fest etablierte Praxis. Sowohl die katholischen Fürsten der italienischen Staaten als auch große katholische Monarchien machten davon Gebrauch. Diese Kardinäle fühlten sich in aller Regel mehr dem Fürsten verpflichtet, der sie vorgeschlagen hatte, als dem Papst, durch den die Ernennung erfolgte. Für die Fürstenhäuser waren die Kronkardinäle ein wichtiges politisches Mittel, um an der Kurie Einfluss auszuüben. Nichtitalienische Geistliche verdankten in der Regel alle ihre Ernennung einem fürstlichen Vorschlag. Für den jeweiligen Papst war die Ernennung in der Regel eine Möglichkeit, eine rdf:langString

Kardinal mahkota (bahasa Italia: cardinale della corona) adalah seorang kardinal pelindung dari sebuah negara Katolik Roma, dinominasikan atau dimajukan oleh seorang penguasa monarki Katolik untuk menjabat sebagai perwakilan mereka di Dewan Kardinal dan, jika diperlukan, mengambil jus exclusivae. Secara lebih umum, istilah tersebut merujuk kepada seorang kardinal yang juga menjabat sebagai negarawan sekuler atau diangkat atas permintaan seorang penguasa monarki. rdf:langString

Un cardinal de couronne (en italien, cardinale della corona) est un cardinal protecteur d'une nation catholique, nommé ou financé par un monarque catholique pour servir de représentant au sein du Collège des cardinaux et, le cas échéant, pour exercer le jus exclusivae. Plus généralement, le terme peut se référer à un cardinal étant aussi chef d'État ou créé à la demande d'un monarque. rdf:langString

Um cardeal da coroa (em italiano: cardinale della corona) era um cardeal protetor de uma nação católica, nomeado ou apoiado por um monarca católico para servir como seu representante no Colégio dos Cardeais e, caso aplicável, exercer o jus exclusivae. Mais em geral, o termo pode referir-se a qualquer cardeal que tenha exercido poder secular significativo como figura de Estado ou elevado ao cardinalato a pedido de um monarca. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Cardenal de la corona

rdf:langString Kronkardinal

rdf:langString Crown-cardinal

rdf:langString Kardinal mahkota

rdf:langString Cardinal de couronne

rdf:langString Cardinale della corona

rdf:langString Listy kardynałów protektorów Koron

rdf:langString Cardeal da coroa

rdf:langString Кардинал корони

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 11986147

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1095076692

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Un cardenal de la corona (italià : cardinale della corona) era un d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat. Més generalment, el terme pot referir-se a qualsevol cardinal significatiu com a estadista secular o elevat a petició d'un monarca. Francis Burkle-Young defineix un cardenal de la corona com un «elevat al cardenalat únicament per recomanació dels reis europeus i sense, en molts casos, haver realitzat cap servei per a l'avanç de l'Església» Segons l'historiador dels conclave Frederic Baumgartner, els cardenals de la corona «poques vegades anaven a Roma, excepte pels conclaves, en aquest cas, i eren en gran manera desconeguts per a la majoria del Col·legi. Normalment no podien participar en la , no eren ni rares vegades va rebre més d'un o dos vots». Els cardenals de la corona generalment es van oposar a l'elecció de cardenals de la corona d'altres regnes, encara que tendien a unir-se contra a l'elecció dels cardenals-nebots. L'oposició als cardenals protectors nacionals va sorgir al segle XV a causa del conflicte d'interessos percebut, i el papa Martí V va intentar prohibir-los completament el 1425. Una reforma del papa Pius II datada de 1464 considerava que els cardenals protectors nacionals eren generalment incompatibles amb les responsabilitats curials, amb diverses excepcions. Aquests protectors van ser permesos obertament per part dels papes Innocenci VIII i Alexandre VI, tots dos requerien el consentiment explícit per escrit del pontífex perquè un cardenal assumís un «càrrec de servei a un príncep secular». Un cardenal sense nom fins i tot va suggerir elevar cardenals protectors nacionals a una posició completa i oficial a la Cúria romana, equivalent a un ambaixador.

rdf:langString Als Kronkardinal oder Nationalkardinal bezeichnet man jene Kardinäle, die ihre Ernennung dem Vorschlag eines Fürsten verdankten. Die Ernennung solcher Kronkardinäle war gegen Ende des 16. Jahrhunderts eine fest etablierte Praxis. Sowohl die katholischen Fürsten der italienischen Staaten als auch große katholische Monarchien machten davon Gebrauch. Diese Kardinäle fühlten sich in aller Regel mehr dem Fürsten verpflichtet, der sie vorgeschlagen hatte, als dem Papst, durch den die Ernennung erfolgte. Für die Fürstenhäuser waren die Kronkardinäle ein wichtiges politisches Mittel, um an der Kurie Einfluss auszuüben. Nichtitalienische Geistliche verdankten in der Regel alle ihre Ernennung einem fürstlichen Vorschlag. Für den jeweiligen Papst war die Ernennung in der Regel eine Möglichkeit, eine politische Schuld auszugleichen und sicherzustellen, dass sich ein Fürstenhaus ihm verpflichtet fühlte. Es gab keine feste Regeln, wie viele Kardinalskandidaten ein Fürst vorschlagen durfte; die Anzahl der vorgeschlagenen Kandidaten war aber im Allgemeinen gering.

rdf:langString A crown-cardinal (Italian: cardinale della corona) was a cardinal protector of a Roman Catholic nation, nominated or funded by a Catholic monarch to serve as their representative within the College of Cardinals and, on occasion, to exercise the right claimed by some monarchs to veto a candidate for election to the papacy. More generally, the term may refer to any cardinal significant as a secular statesman or elevated at the request of a monarch. Francis Burkle-Young defines a crown cardinal as one "elevated to the cardinalate solely on the recommendation of the European kings and in many cases without having performed any service at all for the advancement of the Church." According to conclave historian Frederic Baumgartner, the crown-cardinals "rarely came to Rome except for the conclaves, if then, and they were largely unknown to the majority of the College. Usually unable to take part in the , they were not papabili and rarely received more than one or two votes". Crown-cardinals generally opposed the election of crown-cardinals from other kingdoms, although they tended to unite against the election of cardinal-nephews. Opposition to national cardinal protectors arose in the fifteenth century due to the perceived conflict of interest, and Pope Martin V attempted to forbid them entirely in 1425. A reform of Pope Pius II dated 1464 regards national cardinal protectors as generally inconsistent with curial responsibility, with several exceptions. Such protectorships were first openly permitted by popes Innocent VIII and Alexander VI, both of whom required the explicit written consent of the pontiff for a cardinal to take up a "position of service to a secular prince". An unnamed cardinal even suggested elevating national cardinal protectors to a full and official position in the Roman Curia, equivalent to an ambassador.

rdf:langString Kardinal mahkota (bahasa Italia: cardinale della corona) adalah seorang kardinal pelindung dari sebuah negara Katolik Roma, dinominasikan atau dimajukan oleh seorang penguasa monarki Katolik untuk menjabat sebagai perwakilan mereka di Dewan Kardinal dan, jika diperlukan, mengambil jus exclusivae. Secara lebih umum, istilah tersebut merujuk kepada seorang kardinal yang juga menjabat sebagai negarawan sekuler atau diangkat atas permintaan seorang penguasa monarki. Francis Burkle-Young mendefinikasikan kardinal mahkota sebagai salah satu orang "yang diangkat menjadi kardinal tunggal atas rekomendasi dari raja-raja Eropa dan, dalam beberapa kasus, tanpa tampil dalam pelayanan apapun pada seluruh kemajuan gereja." Menurut sejarawan konklaf Frederic Baumgartner, kardinal mahkota "jarang datang ke Roma kecuali untuk konklaf, jika diperintah, dan mereka sebagian besar tidak diketahui sebagian besar anggota Dewan. Karena jarang terlibat dalam , mereka tidak menjadi papabili dan jarang meraih lebih dari satu atau dua suara". Kardinal mahkota umumnya menentang pemilihan kardinal mahkota dari kerajaan lainnya, meskipun mereka bersatu saat melawan pemilihan kardinal keponakan. Penentangan kardinal pelindung nasional berkembang pada abad kelima belas karena konflik kepentingan, dan Paus Martinus V berupaya untuk melarang mereka secara buat pada 1425. Sebuah reformasi dari Paus Pius II pada tahun 1464 menyingkirkan kardinal pelindung nasional karena umumnya tak konsisten dengan tanggung jawab kuria, dengan beberapa pengecualian.

rdf:langString Un cardinal de couronne (en italien, cardinale della corona) est un cardinal protecteur d'une nation catholique, nommé ou financé par un monarque catholique pour servir de représentant au sein du Collège des cardinaux et, le cas échéant, pour exercer le jus exclusivae. Plus généralement, le terme peut se référer à un cardinal étant aussi chef d'État ou créé à la demande d'un monarque. Francis Burkle-Young définit un cardinal de la couronne comme ayant été « élevé au cardinalat sur la seule recommandation d'un roi européen et sans, dans la plupart des cas, avoir participé en quoi que ce soit au progrès de l'Église » D'après l'historien spécialiste des conclaves, Frederic Baumgartner, les cardinaux de couronne se rendent « rarement à Rome, sauf pour les conclaves, et ils sont inconnus de la majorité du Collège. En principe incapables de participer aux réunions préparatoires, ils ne sont pas papables et ils reçoivent rarement plus d'un vote ou deux ». Les cardinaux de couronne s'opposent généralement à l'élection d'autres cardinaux de couronne, même si, en revanche, ils tendent à s'unir contre l'élection des cardinaux-neveux. L'opposition aux cardinaux-protecteurs nationaux surgit au XVe siècle en raison du conflit d'intérêts apparent et le pape Martin V tente de les interdire complètement en 1425. Une réforme de Pie II de 1464 considère les cardinaux-protecteurs nationaux comme généralement incompatibles avec des responsabilités à la Curie, avec quelques exceptions. De telles protections ont été ouvertement permises par les papes Innocent VIII et Alexandre VI, qui ont tous deux requis le consentement écrit explicite du pontife en cas de « prise de fonction d'un prince laïc ». Un cardinal anonyme a même suggéré la nomination des cardinaux de couronne à une fonction officielle au sein de la Curie, équivalente à celle d'un ambassadeur.

rdf:langString Con il termine cardinale della corona ci si riferisce all'antica figura del cardinale protettore delle nazioni cattoliche, nominato dal re e utilizzato come suo rappresentante ufficiale presso il collegio cardinalizio. Il cardinale della corona aveva anche il compito, se necessario, di portare nel conclave lo ius exclusivae posto dal suo sovrano. definì i cardinali della corona come ecclesiastici "elevati al cardinalato solamente dietro raccomandazione dei sovrani europei, senza, in alcuni casi, alcun merito al servizio della Chiesa" .

rdf:langString Um cardeal da coroa (em italiano: cardinale della corona) era um cardeal protetor de uma nação católica, nomeado ou apoiado por um monarca católico para servir como seu representante no Colégio dos Cardeais e, caso aplicável, exercer o jus exclusivae. Mais em geral, o termo pode referir-se a qualquer cardeal que tenha exercido poder secular significativo como figura de Estado ou elevado ao cardinalato a pedido de um monarca. Francis Burkle-Young define um cardeal da coroa como alguém "elevado ao cardinalato apenas por recomendação de reis europeus e, em muitos casos sem ter executado nenhum serviço para o avanço da Igreja." De acordo com o historiador de conclaves Frederic Baumgartner, os cardeais da coroa "raramente iam a Roma, excepto eventualmente para os conclaves, e eram francamente desconhecidos da maioria do Colégio. Habitualmente incapazes de tomar parte nas , não eram papabile e raramente recebiam mais de um ou dois votos". Os cardeais da coroa geralmente opunham-se à eleição de cardeais da coroa de outros reinos, embora tendessem a unir-se contra a eleição de cardeais-sobrinhos. A oposição aos cardeais protectores nacionais surgiu no século XV devido a conflito de interesses, e o Papa Martinho V tentou proibi-los por inteiro em 1425. Uma reforma do Papa Pio II de 1464 vê os cardeais nacionais protectores como geralmente inconsistentes com responsabilidades da Cúria Romana, embora haja excepções. Tais protectorados foram de início permitidos abertamente pelos papas Inocêncio VIII e Alexandre VI, ambos requerendo consentimento explícito por escrito do pontífice para que um cardeal pudesse tomar uma "posição de serviço a um príncipe secular".

rdf:langString Listy kardynałów protektorów Koron (monarchii katolickich).

rdf:langString Кардинал корони (італ. Cardinale della corona) — у середньовічній Європі кардинали, найвищі представники Римо-католицької церкви в королівстві, що були запропоновані монархом, щоб виступати як представники в колегії кардиналів. У ширшому розумінні цей термін може стосуватися будь-якого кардинала, призначеного на прохання монарха.

data from the linked data cloud