Crepuscolari
http://dbpedia.org/resource/Crepuscolari an entity of type: WikicatLiteraryMovements
Der Crepuscolarismo ist eine literarische , die in Italien zu Beginn des 20. Jahrhunderts entstand.
rdf:langString
Le crépuscularisme est un courant littéraire italien du début du XXe siècle dont le chef de file fut Guido Gozzano.
rdf:langString
Il crepuscolarismo è una corrente letteraria sviluppatasi in Italia all'inizio del XX secolo a opera di alcuni poeti tra i quali possiamo citare Guido Gozzano, Sergio Corazzini, Marino Moretti, Corrado Govoni e Antonia Pozzi. Non fu un vero e proprio movimento, ma una comunanza di stile e di intenti collocati in un ambito postdannunziano.
rdf:langString
Els crepusculars (italià: Poeti Crepuscolari) defineix un grup de poetes italians de començaments del segle XX que destacaven pel seu ús d'un llenguatge musical i un estat d'ànim i un to general depressiu. El nom metafòric del grup el va encunyar el crític literari per referir-se a una condició de decadència, descriu un grup de poetes amb escriptures malenconioses com una resposta a la modernització de començaments del segle xx.
rdf:langString
The Crepusculars (Italian: Poeti Crepuscolari "twilight poets") were a group of Italian post-decadent poets whose work is notable for its use of musical and mood-conveying language and its general tone of despondency. The group's metaphorical name, coined by literary critic Giuseppe Antonio Borgese to refer to a condition of decline, describes a number of poets whose melancholic writings were a response to the modernization of the early 20th century.
rdf:langString
Se denominan poetas crepusculares a ciertos poetas italianos de principios del siglo XX que fueron ganados por el vacío existencial que se desencadenó luego del colapso del positivismo y que adoptaron actitudes de cansancio y abandono. Entre los miembros más destacados de esta corriente se cuentan Guido Gozzano, , y .
rdf:langString
rdf:langString
Els crepusculars
rdf:langString
Crepuscolarismo
rdf:langString
Poetas crepusculares
rdf:langString
Crepuscolari
rdf:langString
Crépuscularisme
rdf:langString
Crepuscolarismo
xsd:integer
13256419
xsd:integer
837358148
rdf:langString
Els crepusculars (italià: Poeti Crepuscolari) defineix un grup de poetes italians de començaments del segle XX que destacaven pel seu ús d'un llenguatge musical i un estat d'ànim i un to general depressiu. El nom metafòric del grup el va encunyar el crític literari per referir-se a una condició de decadència, descriu un grup de poetes amb escriptures malenconioses com una resposta a la modernització de començaments del segle xx. La seva actitud representa una reacció a la poesia continguda i d'estil retòric dels guanyadors del Nobel, Giosuè Carducci i Gabriele d'Annunzio, afavorint, per contra, el llenguatge sense adorns i casolà dels temes típics de Giovanni Pascoli. Una afinitat que ja es donava amb els simbolistes francesos com Paul Valéry, Arthur Rimbaud, i Stéphane Mallarmé. Es considera Guido Gozzano com l'exponent més competent del moviment. Altres poetes del moviment van ser i .
rdf:langString
Der Crepuscolarismo ist eine literarische , die in Italien zu Beginn des 20. Jahrhunderts entstand.
rdf:langString
The Crepusculars (Italian: Poeti Crepuscolari "twilight poets") were a group of Italian post-decadent poets whose work is notable for its use of musical and mood-conveying language and its general tone of despondency. The group's metaphorical name, coined by literary critic Giuseppe Antonio Borgese to refer to a condition of decline, describes a number of poets whose melancholic writings were a response to the modernization of the early 20th century. Their attitude represents a reaction to the content-poetry and rhetorical style of (Nobel Prize–winning poet) Giosue Carducci and Gabriele D'Annunzio, favouring instead the unadorned language and homely themes typical of Giovanni Pascoli. An affinity existed with the French symbolists (see Paul Valéry, Arthur Rimbaud, and Stéphane Mallarmé). It has been said that Guido Gozzano was the most competent exponent of the movement. Other poets of the movement include Sergio Corazzini and Marino Moretti.
rdf:langString
Se denominan poetas crepusculares a ciertos poetas italianos de principios del siglo XX que fueron ganados por el vacío existencial que se desencadenó luego del colapso del positivismo y que adoptaron actitudes de cansancio y abandono. Entre los miembros más destacados de esta corriente se cuentan Guido Gozzano, , y . Un motivo recurrente de los poetas crepusculares es la enfermedad y la degradación. Su mundo se encuentra dominado por imágenes crepusculares (tanto en sentido literal como figurativas), hospitales, conventos, ancianas, mendigos, iglesias en las que las velas se consumen indiferentes, rosas que van demudando sus pétalos en altares de calles desiertas en las que crecen las malezas, combinados para crear atmósferas melancólicas, muy a menudo en ambientes interiores.
rdf:langString
Le crépuscularisme est un courant littéraire italien du début du XXe siècle dont le chef de file fut Guido Gozzano.
rdf:langString
Il crepuscolarismo è una corrente letteraria sviluppatasi in Italia all'inizio del XX secolo a opera di alcuni poeti tra i quali possiamo citare Guido Gozzano, Sergio Corazzini, Marino Moretti, Corrado Govoni e Antonia Pozzi. Non fu un vero e proprio movimento, ma una comunanza di stile e di intenti collocati in un ambito postdannunziano.
xsd:nonNegativeInteger
1770